LA MANIFESTACIÓ DE LES GALLEDES DE VILANOVA I LA GELTRÚ, 1965
L’encapçalament de l’article és provocador, jo no ho sé si va ser la primera, però si que forma part de l’imaginari social vilanoví com la primera plantada reivindicativa local al consistori franquista.
I de l’imaginari a la informació acadèmica. En Del Penedès núm. 33 de l’any 2017, Isabel Pérez presentava el seu estudi La manifestació de les galledes a Vilanova i la Geltrú l’any 1965. El treball presenta la situació de la dona en el marc de la dictadura i què va representar la manifestació vilanovina. Pérez parteix de la informació oral Dones amb memòria i de l’acte de commemoració dels cinc-quanta anys del fet al Foment vilanoví (2015) , a part d’articles de premsa i altres estudis locals. Hem dit que aquest estudi es va publicar l’any 2017. Enguany, 2022 aquesta singular i tant elemental reivindicació: demanar que les aixetes de les cases ragessin, ha tornat a ser present a la ciutat. Primer amb un bonic mural fet a la mitgera d’una casa situada a la Rambla de la Pau cantonada carrer Pere Jacas i l’edició d’un opuscle coordinat per Josep Maria Ràfols intitulat Sis galledes, un cistell i una embarassada i publicat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L’opuscle recull una breu biografia de les protagonistes, la informació de la manifestació, els motius per als quals es va fer, entrevistes a persones que hi van ser o la recorden i fotografies de l’època, no pas de la manifestació que van ser velades per la Guardia Civil. Però potser la idea més original de l’edició és la representació de la “mani” en la qual encara hi va ser present una de les vuit protagonistes.
Àngels Parés Corretger
