Col·lectivitzacions Agràries

 

Col.lectivitats

Galeria d’Imatges

Documentació

Col·lectivitats

La col·lectivització es podria definir com el procés pel qual les propietats i les eines van passar a estar sota el control de les persones que les treballaven en comú. També per la seva expressió comunitària, com una nova manera d’organitzar-se, que satisfés les necessitats dels seus integrants i que ajudés a construir una societat democràtica.

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), Catalunya va ser escenari d’aquest procés de canvi als tallers, les indústries i els serveis de les viles i ciutats, i també al camp. Al voltant de dos-centes cinquanta-vuit municipis van comptar amb col·lectivitats agràries, vint-i-set al Penedès, modificant així la manera d’entendre el dia a dia en bona part del territori català. Ho expliquem aquí.

Totes les Col·lectivitats

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès

A Vilafranca del Penedès, la majoria de les organitzacions polítiques i sindicals participaren del procés de confiscació i establiren en les cases expropiades les seves seus socials. L’antiga Associació catòlica del carrer Durruti va passar a mans de la Unió de...

Ferran (Olèrdola)

Ferran (Olèrdola)

Entre el conjunt de nuclis que avui formen el municipi d’Olèrdola, n’hi hagué dos, La Moja i Ferran, que entre 1936 i 1939 comptaren amb col·lectivitats agrícoles. Malgrat que de la primera se’n conserven poques referències, de la segona en coneixem l’extensió i les...

Sant Sadurní d’Anoia

Sant Sadurní d’Anoia

El municipi de Sant Sadurní d’Anoia, amb 4.241 habitants el 1936, destacava per la presència de les indústries destinades a l’elaboració de cava, a més de la matèria primera per produir-lo. Segons les referències consultades, la Col·lectivitat Agrícola de Sadurní...

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població situada a l’Alt Penedès que, en iniciar-se la guerra tenia 2.536 habitants. A partir de 1937 i fins a 1939 el municipi adoptà el nom de Castellsarroca amb la intenció de secularitzar-lo. Les referències a la col·lectivitat del...

Castellví de la Marca

Castellví de la Marca

El municipi de Castellví de la Marca comptava amb 1.619 habitants el 1936.[1] Compost per diversos nuclis de població disseminats pel terme en forma de masos, bona part d’ells van ser confiscats i posteriorment col·lectivitzats per la secció local de la CNT, presidida...

Els Monjos – Santa Margarida i els Monjos

Els Monjos – Santa Margarida i els Monjos

La revolució del 19 de juliol, arribà també al camp i es formaren col·lectivitats agrícoles[1]24 a tretze municipis de l'Alt Penedès (Monjos, Sant Martí, Castellví, Ferran, Moja, Vilafranca, Avinyonet, Sant Sadurní, Les Cabanyes, Subirats, Pacs i Sant Pere de...

El Bruc

El Bruc

La col·lectivitat agrícola del Bruc, constitueix, junt amb la de Vilanova i la Geltrú, el segon cas de col·lectivitats dirigides per la Unió de Rabassaires al Penedès. Si tenim en compte que n’hi hagué fins a sis casos més a la resta de Catalunya, es fa evident la...

Santa Margarida de Montbui

Santa Margarida de Montbui

A la vila de Santa Margarida de Montbui la col·lectivització de la terra va anar acompanyada de la casa i el molí d’oli de Francesca Pons, coneguda com Cal Guarro. Aixecà l’acte el 27 d’octubre de 1936 la secció de confiscacions de l’ajuntament que, des del dia 14...

Rubió

Rubió

Les confiscacions al poble de Rubió, amb 398 habitants, les practicà l’Ajuntament, sense que se’n distingís cap organització política o sindical. Tanmateix, i després de la publicació de decret d’octubre de 1936, el govern de Rubió estava format per tres regidors...

Masquefa

Masquefa

El 25 de juliol de 1936, el Comitè Antifeixista de Masquefa confiscava diverses propietats urbanes i agrícoles a diferents propietaris acusats d’haver fugit o de ser partidaris del cop d’Estat. El 13 de novembre següent, Isidre Castañé, alcalde provisional de la CNT,...

Sant Jaume dels Domenys

Sant Jaume dels Domenys

L’abadia del municipi de Sant Jaume de Domenys, anomenat Domenys del Penedès, fou confiscada per la CNT durant l’estiu de 1936. A l’edifici religiós, que va passar a formar part de la col·lectivitat, hi obriren l’economat de la nova organització equipat amb maquinària...

L’Arboç

L’Arboç

El 14 de desembre de 1936, l’ajuntament de l’Arboç presentava la relació de cellers i cases confiscades dels propietaris acusats de facciosos a la Comissió de Responsabilitats.  La secció local de la CNT s’havia quedat amb els cinc cellers i cinc cases. En una...

Bellvei

Bellvei

El 30 de juny de 1937, Félix Morros Altet era el president del Sindicat Únic de Bellvei i de la Col·lectivitat camperola del mateix municipi. L’acompanya Antoni Suau, com a secretari, i Jaume Solé Altet qui, junt amb Morros, representaren fins a una vuitantena de...

Banyeres del Penedès

Banyeres del Penedès

El 27 de novembre de 1936, Josep Canyes Ventosa, alcalde de Banyeres del Penedès per Esquerra Republicana, exposava al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat que la Unió de Rabassaires de Llorenç del Penedès havia confiscat Can Sabartés durant les setmanes posteriors...

Canyelles

Canyelles

Les notícies sobre la col·lectivitat de Canyelles són escasses, però la documentació relativa a la Comissió de Responsabilitats de l’agost de 1937 permet conèixer alguns detalls que ens apropen a la realitat d’aquesta amb el municipi. Les que formaven la...

Vilanova i La Geltrú

Vilanova i La Geltrú

A la dècada de 1930, a Vilanova i La Geltrú (17.494 habitants) hi existia un fort entramat associatiu i sindical atesa la rellevància comercial i fabril del municipi. La presència de diversos sindicats i partits polítics va fer que les propietats religioses, així com...

Galeries d’Imatges

Diputació Barcelona...