El dia 3 d’abril de 2022 l’Ajuntament de Subirats i el Centre d’Estudis de Subirats van organitzar un acte de desgreuge a les víctimes del franquisme del municipi esmentat.
L’acte que va comptar amb la presència de la Consellera de Justícia, es va poder realitzar a l’empara de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, aprovada pel Parlament de Catalunya. Una llei que donava la possibilitat d’expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes per causes polítiques. Els familiars de les víctimes i els ajuntaments poden sol·licitar l’esmentat certificat.
El Centre d’Estudis de Subirats va analitzar la relació de més de 60.000 víctimes a tot Catalunya, per buscar quines eren de Subirats. La investigació va fer aflorar 55 persones; una relació que es va comparar amb altres que apareixien a l’Arxiu Nacional de Catalunya i amb el programa Tots els Noms de l’Institut d’Estudis Penedesencs. La xifra va augmentar fins a 65.
Localitzades les víctimes, el CESUB es va adreçar al Govern Militar de Barcelona per tal de conèixer els sumaris dels judicis que havien patit. A l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial tercer de Barcelona es van trobar la majoria dels sumaris. Atès el temps que ha transcorregut des dels judicis totes les víctimes han mort sense haver estat reparada la injustícia.
L’Ajuntament de Subirats va sol·licitar a la conselleria de Justícia de la Generalitat els certificats de nul·litat de totes les víctimes. El següent pas va ser intentar localitzar a familiars de les víctimes jutjades. El CESUB va poder contactar amb els familiars de més de trenta represaliats. Algunes famílies van declinar assistir a l’acte, potser per no remoure fets punyents que, malgrat haver ocorregut fa més de vuitanta anys, continuen presents a la memòria i la consciència dels seus descendents, fins a la tercera o quarta generació. Els familiars que van poder recollir el document de nul·litat van viure l’emoció de sentir reparats el dolor, patiment o vergonya que van viure els seus avantpassats. Un reconeixement que arriba tard però merescut i necessari. Els diferents governs democràtics de l’estat espanyol no han estat fins avui a l’alçada que mereixen els centenars de milers de víctimes republicanes.
Entre les víctimes identificades consten cinc dones, la repressió va desbordar el masclisme de l’època. Resumint les sentències dels anomenats judicis, trobem una persona que va ser condemnada a pena de mort; dues a cadena perpètua, vint-i-una a dotze anys de presó. Un mestre va ser expulsat de la docència; es va dictar una pena de desterrament (que va poder complir al costat mateix de Subirats, a Cantallops que pertany als dos municipis veïns, Subirats i Avinyonet); a un altre se li van confiscar els béns… etc. Altres sentències condemnaven a penes d’entre sis i vint anys de presó. La majoria d’aquestes persones van ser jutjades per denúncies, algunes anònimes, de tenir comportaments no adients a la nova moral nacionalcatòlica del règim feixista. O també per haver ocupat càrrecs polítics o sindicals durant la República. En divuit judicis es va dictar sobreseïment de la causa i van quedar en llibertat vigilada. Les penes de presidi es van escurçar degut a la situació de sobrecàrrega de les presons, no pas per misericòrdia del règim. Es pot dir que aleshores tot el país era una gran presó amb un gran nombre de camps de concentració.
Citarem alguns noms com una petita representació del dolor i la repressió sofertes per moltes persones. Entre les trenta famílies que van assistit a l’acte de desgreuge, hi havia la d’en Josep Duran Puig, fill d’un exalcalde rabassaire, que fou afusellat l’any 1939 al tristament cèlebre Camp de la Bota de Barcelona; acusat sense proves, com molts d’altres, d’haver comès un assassinat. La de Jaume Vendrell, condemnat a cadena perpètua, reduïda després a dotze anys; cal tenir en compte que la família es va haver de vendre totes les propietats perquè pogués sortir de la presó. Va quedar arxivada la causa contra el mestre de Sant Pau d’Ordal, Elías Buchaca, a qui van obrir un expedient arran de l’acusació d’algun veí. El mestre va quedar finalment en llibertat sense càrrecs, però va ser depurat i no va aconseguir mai que esborressin l’acusació del seu expedient i poder tornar a exercir la docència.
El municipi de Subirats ha estat pioner en celebrar un acte de reparació i desgreuge que ha compensat els molts anys d’oblit d’aquells i aquelles que van patir penes de mort i de presó per defensar el govern legítim de la República. El cop d’estat franquista va necessitar tres anys de guerra per vèncer la resistència de la majoria del poble català i espanyol. Els governs democràtics des de 1976 encara no han reconegut el sofriment d’aquestes persones ni han denunciat als responsables de les atrocitats.
Centre d’Estudis de Subirats. CESUB
Abril-2022
-
-
Fotografies de víctimes del franquisme a Subirats
-
-
-
Fotografies de l'acte
-
