Penedesencs Deportats als Camps Nazis

 

Penedesencs Deportats

Galeria d’Imatges

Documentació

Camps Nazis

L’ESTAT RACIAL NAZI I EL SISTEMA CONCENTRACIONARI

Bruno Bettelheim i Hannah Arendt coincideixen en afirmar que el tribunal israelià que condemnà Adolph Eichmann a la pena capital bàsicament pel crim d’antisemitisme hauria d’haver anat més enllà i havia d’haver fet constar que el crim més execrable de l’antic dirigent nazi era simplement el d’haver format part d’un sistema monstruós: el totalitarisme modern, qualificat per alguns ideòlegs amb tota justícia com el mal absolut.

D’horrors i massacres de tota mena la història de la humanitat n’està farcida. Però els assassinats en massa perpetrats durant el segle XX i entre ells el que va tenir com a escenari l’univers concentracionari dels camps nazis esdevé un episodi totalment nou. Per primera vegada s’apliquen a gran escala tecnologies modernes i una estratègia sistemàtica, ben calculada i organitzada des del poder a fi i efecte d’aconseguir un nivell de resultats i d’eficàcia massiva. Les principals víctimes van ser els jueus, però no les úniques. El règim nazi recollí i portà fins les darreres conseqüències una tradició antisemítica molt ben arrelada a la cultura occidental. N’hi haurà prou d’esmentar alguns llibres de gran èxit divulgats durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, tots ells de contingut netament racista i antijueu i cap d’ells escrit per un alemany: Sobre la desigualtat de les races humanes del francès comte de Gobineau, Els fonaments del segle XIX del britànic H. Chamberlain, Els protocols dels antics savis de Sió, d’origen rus i El jueu internacional escrit pel magnat de la indústria automobilística nord-americana Henry Ford. Els principals ideòlegs del nazisme varen recollir i amplificar l’odi antijueu als seus treballs. Alfred Rosemberg ho feu a El mite del segle XX i Adolf Hitler a Mein Kampf.

El caràcter totalitari i racista de l’estat nazi portà els seus dirigents a acorralar i eliminar a tots aquells col·lectius socials que destorbaven el seu projecte de societat racial pura i sense dissidències internes. Els nazis dividien la humanitat en quatre grups: la raça superior ària, les races de segona categoria (francesos, espanyols, etc.), els eslaus (considerats com a subhomes, dels quals deien que el màxim nivell d’instrucció que havien de rebre era el coneixement de les senyals de trànsit a fi i efecte de no ser aixafats quan travessessin les carreteres) i, finalment, els jueus catalogats d’antiraça. Els rivals polítics, els jueus, els homosexuals, les prostitutes, els gitanos, els deficients físics i psíquics i, en general, tots aquells que ells qualificaven com a races inferiors foren les principals víctimes d’aquesta ideologia. Els jerarques nazis es posaren per feina ben aviat. Hitler esdevé canceller del Reich el 30 de gener de 1933 i tot just el març següent ja s’obren els camps d’internament de Dachau i Oranienburg, on ingressaren milers d’elements considerats antisocials i enemics del règim. Ben aviat, però, les tàctiques d’internament anaren seguides de tècniques d’extermini aplicades primer a disminuïts físics i psíquics. L’anomenat programa T-4 es posà en marxa l’estiu de 1939 i en dos anys, emprant mètodes com injeccions letals, el gas i la posterior incineració dels cadàvers, conduí a la mort 70.000 persones. Es tractava en aquest cas d’alemanys normals i corrents. Però el problema principal pels nazis seguien sent els jueus i les races considerades inferiors.

Quan començà la Segona Guerra Mundial la cosa es complicà encara més amb la conquesta dels territoris de l’est. Les enormes masses humanes de jueus i d’untermenschen (subhomes de raça eslava com polonesos, russos i altres) requerien nous mètodes i més expeditius. Els afusellaments, l’internament en ghettos i altres sistemes emprats eren lents i cars. El gener de 1942 es decideix posar en marxa la solució final per a tota l’Europa ocupada: l’internament, el treball esclau i l’extermini en massa en camps de concentració. Bona part de la geografia europea s’omplirà amb una xarxa de camps de concentració, treball i extermini, cadascun d’ells amb una funció específica. El complex Auschwitz-Birkenau fou el més important de tots. Allà s’arribà a l’eficaç marca de 24.000 assassinats cada dia l’agost de 1944 i al final del conflicte hi havia mort més d’un milió de persones.

La filosofia de fons d’aquesta política criminal la podem entreveure en el fragment que reproduïm tot seguit. Correspon al discurs fet per Himmler el 1943 a la ciutat de Posen davant d’un auditori de jerarques nazis on exposà obertament l’anomenada qüestió dels jueus. Després de declarar que calia exterminar tots els homes d’aquesta ètnia afegí: “Els demano que únicament escoltin però que mai parlin a ningú del que avui els estic dient. Vegin, nosaltres afrontem la pregunta; “Què fer amb les dones i els nens?”. I vaig decidir també en aquest punt que havia de trobar una solució inequívoca. Doncs no em va semblar justificable exterminar –vull dir matar o ordenar que matessin– als homes, però deixar que els nens cresquessin per a revenjar-se en els nostres fills i néts. S’havia d’adoptar la difícil decisió d’aconseguir que aquesta gent desaparegués de la faç de la terra.”

El resultat global de tota l’hecatombe fou l’extermini de més de cinc milions d’éssers humans, sobretot jueus, però també gitanos, homosexuals, dissidents polítics, etc. El tribunal per crims de guerra de Núremberg va calcular 5.700.000 de víctimes, després s’ha rebaixat la xifra a 5.100.000, tan se val. De tots ells, 800.000 moriren als ghettos, 1.300.000 foren executats sobre el terreny i els altres 3.000.000 de víctimes corresponen als camps. Entre aquests darrers, cal situar-hi els milers d’ex-soldats republicans espanyols, molts d’ells internats als camps de Buchenwald i Mauthausen, víctimes del pacte infame sorgit de l’entrevista Ribbentrop-Serrano Súñer, en la qual el ministre espanyol deixà les mans lliures als nazis al declarar que el règim franquista no considerava espanyols els foragitats de la guerra civil.

Antoni Saumell Soler, historiador (2005)

CONTEXTUALITZANT L’HORROR

No podem abastar l’enorme horror que va suposar la planificació sistemàtica i l’execució freda i metòdica del pla de camps de concentració i d’extermini desenvolupada durant el nazisme sense una visió del conjunt. Tot i que alguns dels camps no ens són massa coneguts perquè no van ser el destí de les persones que geogràficament ens eren més properes, la magnitud del que van patir ens serà més patent amb una revisió de com van ser les diferents xarxes de camps que van haver. Una revisió que no cerca oferir purament dades estadístiques, sinó un esbós del que van ser, i en alguns casos amb relats que puguin ser un exemple del que va succeir o de quin impacte va tenir en els alliberadors trobar els camps.

Els camps de concentració i d’extermini van ser una conscientment orquestrada xarxa de mort i patiment que van incloure treballs forçats i investigacions pretesament científiques del que eren subjectes els reclosos.

El que va succeir a cada camp formava part d’un pla major, era una part d’un tot, i encara avui ens costa assumir el que va succeir i acceptar que ens afecta a tots com a humanitat.

Altre aspecte que es posa molt més en evidència amb la contextualització és comprovar que des del llenguatge, a la planificació i creació dels camps existia plena consciència en els dirigents nazis de la maldat i el cinisme del seu pla. Uns aspectes que queden confirmats amb els seus intents per provar de fer desaparèixer el rastre del que havien sigut els camps i el que havia succeït en ells.

Els camps de concentració complien una triple funció: empresonar indefinidament els enemics reals o presumptes del règim nazi i eliminar el grups de població que consideraven una amenaça pel règim nazi, així com disposar de mà d’obra forçada per les empreses que consideraven d’interès, en especial la construcció de complexos o comunicacions i la d’armament. Mantenien una sistemàtica de funcionament comuna i una estructura interna amb les mateixes característiques: cambra o cambres de gas, crematori, àrea d’experiments i investigació pseudocientífiques o mèdiques. Al principi del seu funcionament, el destí dels presoners amb capacitat de treball van ser els treballs forçats, com ara explotació de pedreres o mines, però tal com va avançar la guerra és van centrar en la producció armamentista. Els camps van esdevenir xarxes de subcamps en funció de la tipologia de producció que realitzaven. El concepte que el treball allibera apareixia en els cartells que presidien o acompanyaven les portes d’entrada, un veritable escarni cap als presoners.

Tot just quan les tornes de la guerra van començar a fer témer que podien caure en mans aliades els camps dels territoris on l’avançament de les tropes soviètiques era més evident, els comandaments nazis van iniciar una deportació de reclosos cap a altres camps més allunyats i un desmantellament de les instal·lacions que anaven a abandonar, fins el punt que en alguns casos ha estat amb l’ajuda de l’arqueologia, i no fa gaires anys, que s’ha pogut posar llum al que havia succeït i s’havia provat d’amagar.

Tot aquell horror no va ser fruit d’una bogeria, va ser planificat i dut a terme amb eficiència i eficàcia, per un conjunt de persones que van trobar motivació o justificació en dur-lo a terme. És a dir, van ser pensades y planificades per la raó humana, per persones que eren “normals”, com nosaltres. D’aquí el repte que tenim tots plegats perquè Mai més! Mai més! es repeteixin, tal i com juraren els deportats que pogueren sobreviure als camps nazis.

De tot el que es va viure una de les lliçons més terrible per la humanitat la va posar en evidència Hannah Arendt, i la va denominar la banalització del mal. Perquè les atrocitats comeses no van només ser obra de monstres, de psicòpates o sàdics; a fer-les realitat van contribuir persones que actuaven embolcallant-se amb el compliment del deure i el seu compromís amb el seu lloc de feina (Eichman). Altre lliçó terrible la descriu Primo Levi – la va denominar la zona gris – perquè els nazis van aconseguir que distingir entre víctima i botxí fos quasi impossible en relació a aquells reclosos que utilitzava perquè la seva maquinària de mort funcionés, aconseguint que per intentar sobreviure una part de les víctimes esdevinguessin instruments de la trama nazi contra les altres víctimes. El nazisme va cercar la destrucció física però també moral dels reclusos on la deshumanització era el resultat final. El primer pas era la conversió de les persones en números. A partir d’aquí “nit i boira”. Desapareixien les persones, les famílies, les trajectòries vitals, …, tot plegat reduït a un número.

La base de partida de la justificació d’aquestes actuacions per part dels dirigents nazis tenia una simple concepció: qui no compartia les seves idees no tenia drets, no se’ls reconeixia que fossin persones, i com objectes, per molt éssers vius que fossin, eren prescindibles i es podia fer amb elles el que es volgués. Es tracta d’un supremacisme, de qui es creu superior i per tant amb uns drets que els altres no tenen. Aquestes idees, vestides d’una o altre concepció filosòfica o religiosa s’ha utilitzat al llarg del segles per considerar acceptable l’esclavatge o el tracte despòtic o cruel amb qui es considerava inferior o diferent, però durant el període nazi es va projectar d’una manera mai vista. Malauradament l’experiència nazi no va ser la darrera de les accions d’un grup contra un altre grup cercant la seva desaparició. Ni va ser el primer ni tampoc el darrer règim que va implantar una gestió atroç de les vides humanes que no compartien les seves opinions, cal recordar també el succeït abans amb el genocidi contra els armenis (1915-1918) i els que van succeir amb posterioritat a Cambodja, Rwanda, Darfur, Bòsnia o fa ben poc a Birmània.

Mapa amb la Situació dels Camps de Concentració Nazis

Mapa amb la situació dels camps de concentració nazis...

Catalans i Camps Nazis

Penedesencs Deportats al Camps Nazis...

CATALANS ALS CAMPS NAZIS

Tot i que sovint relacionem els camps de concentració i extermini nazis amb els jueus, amb l’Holocaust, cal recordar que a aquests camps també hi anaren a parar milers i milers d’altres persones per raons diverses, entre elles molts homes i dones republicanes. Així, milers de catalans forçats a emprendre el camí de l’exili després de la derrota de l’exèrcit republicà a mans de les tropes franquistes i dels seus aliats del bloc nazifeixista acabaran als camps de concentració i extermini nazis.

L’exili polític de 1939 ha estat el més gran que ha conegut la història del nostre país. Unes 450.000 persones -militars i civils, dones, homes i nens- van travessar la frontera, d’aquestes unes 125.000 eren catalanes i un miler penedesenques. Els primers grups de refugiats arribaren el mateix any 1936; es tractava de grups de civils, sobretot dones i nens que escapaven del País Basc. A l’any següent, la caiguda del front del Nord accelerà les fugides i finalment a la primavera del 1938 la conquesta de l’Alt Aragó per les tropes franquistes va produir una altra onada important. En aquests casos, molts dels que havien fugit tornaren progressivament a Espanya a través de Catalunya, bé per incorporar-se de nou a l’Exèrcit Popular, bé per intentar establir contacte amb la família. La ràpida caiguda de Barcelona, el temor i el desconcert acceleraren les mesures de contenció de les autoritats franceses i el tancament de les fronteres, el 26 i el 27 de gener, fins que l’allau de civils amuntegats comportà la seva obertura el dia 28, mantenint-se però la prohibició d’entrar a França pels soldats i els homes en edat militar fins el dia 5 de febrer, data a partir de la qual, després del seu obligat desarmament, fou autoritzada la seva entrada.

Després del massiu èxode de gener i febrer de 1939 a través dels passos fronterers dels Pirineus, el nombre de refugiats pot xifrar-se en gairebé mig milió. La majoria van anar a parar a camps de refugiats situats a les platges de la Catalunya Nord, com ara Sant Cebrià, Argelers, Barcarés i Vernet que acolliren prop de 250.000 refugiats. Allà, com escriu la historiadora Rosa Toran, els esperaven “les filferrades, els coberts improvisats, la sorra, la intempèrie, la fam i les malalties”, fins al punt que alguns decidiren de retornar a Espanya i patir la repressió. malgrat els esperés tot el rigor de la Llei de Responsabilitats Polítiques. Les restes de l’administració i el govern republicà o català es movien entre la incapacitat i també les rivalitats per aconseguir fer sortir de França a unes 80.000 persones, aquelles que tenien responsabilitats polítiques i considerades més amenaçades i que foren acollides pel govern mexicà de Lázaro Cárdenas o, en menor quantitat, per altres països americans, com la República Dominicana i Xile, sense comptar els quadres comunistes dirigits cap a la URSS.

El nombre dels que abandonaren França va fer disminuir molt la quantitat de refugiats, però en vigílies de l’esclat de la 2ª Guerra Mundial encara romanien als camps o dispersats per tota la geografia francesa unes 250.000 persones, sobretot homes, per als quals el govern francès havia anat cercant fórmules per a treure’n utilitat, junt amb altres estrangers, com els sectors d’exiliats antinazis o jueus centreuropeus, molts dels quals havien pertangut a les Brigades Internacionals. L’allistament a l’exèrcit, fos en la Legió Estrangera, fos en els Regiments de Marxa, va ser una sortida a la qual optaren pocs republicans, influïts per la negativa experiència de la seva acollida, mentre que les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) van acabar per integrar a una bona part dels que es trobaven als camps. L’enquadrament d’uns 50.000 republicans en aquestes unitats va respondre a motivacions diverses, però en definitiva era una forma d’abandonar la ignomínia dels camps i de posar fi a la situació de confusió, en un ambient que ja presagiava l’esclat del conflicte mundial. En efecte, la Guerra Civil espanyola no havia estat rés més que el primer acte d’una confrontació que havia de marcar l’esdevenidor del segle XX. Ningú millor que els republicans podien copsar el significat de l’atac a Polònia dins la cursa agressiva del Reich hitlerià. Quan França va declarar la guerra a Alemanya, el setembre de 1939, la majoria d’ells es trobaven a les CTE contribuint a l’esforç bèl·lic amb treballs en fortificacions o en instal·lacions militars.

Quan es produí l’atac de la Wehrmacht (l’exèrcit alemany), el 10 de maig de 1940, molts republicans quedaren atrapats a la línia de foc, entre la passivitat de l’oficialitat de l’exèrcit francès i les caravanes de grups de civils que fugien cap el sud. Rés no va evitar que uns 12.000 republicans fossin capturats i internats als Stalags o camps de presoners a càrrec de la Wehrmacht, que estaven repartits per la geografia francesa i dels altres països ocupats i també a la pròpia Alemanya. L’armistici signat per Petain, el 22 de juny de 1940, i la divisió del país en dues zones, l’ocupada i l’anomenada lliure, van afegir dificultats als que es trobaven a una o altre zona. Eren rojos espanyols, apàtrides, enemics del Reich i cap govern els protegia, ni el col·laboracionista de Vichy, ni encara menys el govern de Franco, obsessionat per l’eliminació física de tots aquells que havien defensat la República. A molts els esperaven les extradicions a Espanya, que significaven la mort o la presó, com va ser el cas del president de la Generalitat Lluís Companys, o el destí cap els camps de concentració i extermini del Reich.

Al llarg de l’estiu del 1940 i durant tot el 1941, la majoria dels que romanien als stalags -camps de presoners- o els que van ser detinguts en ràtzies -com la que va acabar amb la concentració d’unes 2.000 persones a Angulema (el famós Comboi dels 927)- en un nombre aproximat de 7.000 homes van ser deportats a Mauthausen, mentre que a partir del 1942 els que eren detinguts per les seves activitats en contra dels alemanys foren dirigits als camps escampats per tot el Reich, reservant-se per a les dones el de Ravensbrück. La resta de refugiats que van poder escapolir-se en el conjunt de la geografia francesa van acabar per concentrar-se sobretot als departaments del sud, on maldaven per trobar feines i alliberar-se de nous internaments en els camps i de ser usats com a mà d’obra forçada en les requisitòries dels alemanys, sense deixar d’intentar la sortida del país que els havia atrapat en una nova guerra. En total, més de 10.000 republicans i republicanes espanyoles foren internades en camps de concentració i extermini nazis, especialment en els de Mauthausen, Ravensbruch, Dachau, Flossenburg, i Buchenwald.

La majoria dels republicans, 7.189, foren internats a Mauthausen, Gusen i els seus 49 camps auxiliars i 70 comandos. Allà trobaran jueus, txecoslovacs i dels Països Baixos, presos polítics i de la resistència austríaca, italiana, iugoslava i francesa, presoners de guerra polonesos i russos, gitanos austríacs. Els internats passaven la quarantena pujant els 186 esglaons que conduïen de la pedrera al camp carregats amb grans pedres per construir el camp. La feina era esgotadora fins a la mort pels més grans i els malalts, ja que a l’esforç físic s’hi sumava la insuficient alimentació, amb una dieta d’un quart de litre d’un succedani de cafè, tres quarts de litre de sopa amb 2 o 3 trossos de naps i una patata bullida amb pell al migdia, i a la nit un pa per a 6 o 8 homes amb un tros de margarina, llonganissa sintètica o una cullerada de formatge fresc i un quart de litre de sopa. El cap s’inflava pel calor i donava als homes un aspecte de monstres, i la pedrera era escenari de violències inimaginables, amb continus càstigs dels capos amb els mànecs de pic i els fuets de verga de toro, davant dels qual calia aguantar per no caure i fer inevitable la mort. L’hivern de 1940-1941 va ser espantós pels milers de republicans; periòdicament es produïen les seleccions dels més febles cap a la mort i els forns crematoris treballaven dia i nit i no donaven abast, de manera que sovint eren enterrats cossos semicremats. A les condicions de treball i càstig, s’afegia el turment dels polls, el martiri de compactar la neu de l’apellplatz (la plaça central), durant dos o tres hores, en plena nit, i en tot moment, l’obsessió pel menjar, que els feu ingerir inclòs carbó, convençuts de les seves qualitats nutritives i de la seva protecció de la disenteria.

Mauthausen va ser el darrer camp del Reich alliberat per l’acció dels aliats. Hi havien estat deportats 190.000 homes i nois i unes 2.000 dones, dels quals en moriren uns 125.000, en la lògica esgarrifosa de deshumanització, esclavatge i mort concebuda pel nazisme, que arribà a internar uns 18.000.000 de persones en el conjunt del sistema concentracionari. En molts d’ells hi hagué internats republicans espanyols, procedents de les captures arrel de la invasió alemanya de França, o de les ràtzies contra els resistents de la Gestapo o les forces col·laboracionistes, més endavant, especialment a partir de 1942. Uns 7.500 hi moriren, la majoria, 5.192, al camp de Mauthausen i els seus comandos. Allà van morir 1.800 republicans catalans i uns 60 de penedesencs.

En acabar el conflicte mundial, la majoria dels supervivents dels camps nazis retornaven i s’instal·laven a França i també s’hi dirigiren els republicans que havien lluitat en l’exèrcit de la França lliure en diversos escenaris de tot el món, per unir-se als que havien pogut sobreviure totes les vicissituds de la guerra al mateix país. El govern espanyol no tan sols va mostrar indiferència en el fet que hagués desenes de milers d’espanyols a l’altra banda dels Pirineus i escampats arreu del món, sinó que negà també l’existència de víctimes espanyoles dels camps nazis. Fins a la mort del dictador el perill se seguí abatent sobre la majoria d’exiliats, que ben aviat adquiriren consciència d’haver de construir la seva pàtria i reconstruir la seva vida lluny dels llocs on van néixer i formar-se. Així, mentre Espanya perdia un important capital cultural, el de bona part d’una generació jove i il·lusionada amb les possibilitats transformadores que havia suposat la proclamació de la II República, països diversos i llunyans rebien homes i dones disposades a començar de nou la seva vida, però sense abandonar les referències al seu país, d’on foren foragitats, i que ha tardat massa anys en recuperar-los.

Ramon Arnabat i Rosa Torán, historiadors (2005)

Penedesencs Deportats

Francesc Barceló Soler

Francesc Barceló Soler

Nom: Francesc
Cognoms: Barceló Soler
Any naixement: 21-06-1898
Municipi de naixement: La Canyada (Alacant) País Valencià
Camp: KL MAUTHAUSEN 5833 / KL GUSEN 10124 / HARTHEIM

Llorenç Torné Nolla

Llorenç Torné Nolla

Nom: Llorenç
Cognoms: Torné Nolla
Any naixement: 11-02-1899
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: KL MAUTHAUSEN 6575 / KL GUSEN 10484

Joan Sagarra Mateu

Joan Sagarra Mateu

Nom: Joan
Cognoms: Sagarra Mateu
Any naixement: 14-01-1914
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: KL MAUTHAUSEN 3613 / KL GUSEN 9659

Armand Pueyo Jornet

Armand Pueyo Jornet

Nom: Armand
Cognoms: Pueyo Jornet
Any naixement: 22-06-1906
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: KL MAUTHAUSEN 3166 / KL GUSEN 11642

Leandre Moliné Batlle

Leandre Moliné Batlle

Nom: Leandre
Cognoms: Moliné Batlle
Any naixement: 13-01-1899 (segons Amical Mauthausen) 16-07-1899 (segons Diari de Vilanova)
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: KL MAUTHAUSEN 4797

Rafael Inglada Arnabat

Rafael Inglada Arnabat

Nom: Rafael
Cognoms: Inglada Arnabat
Any naixement: 26-07-1900 (segons Padró) 05-08-1898 (segons Amical Mauthausen)
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: KL MAUTHAUSEN 3439 / KL GUSEN 9342

Gerard Ill Vidal

Gerard Ill Vidal

Nom: Gerard
Cognoms: Ill Vidal
Any naixement: 13-05-1900
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: DACHAU 74196

Marcel·lí Garriga Cristià

Marcel·lí Garriga Cristià

Nom: Marcel·lí
Cognoms: Garriga Cristià
Any naixement: 11-06-1916
Municipi de naixement: Vilanova i la Geltrú
Camp: BUCHENWALD 40548

Jaume Daví Luna

Jaume Daví Luna

Nom: Jaume
Cognoms: Daví Luna
Any naixement: 11-05-1919
Municipi de naixement: Barcelona
Camp: KL BUCHENWALL 41111 / KL MITTELBAU-DORA 41111

Joan Abella Bel

Joan Abella Bel

Nom: Joan
Cognoms: Abella Bel
Any naixement: 08-07-1909
Municipi de naixement: Barcelona
Camp: KL BUCHENWALD 40749 / KL FLOSSENBÜRG 40749

Jaime Sánchez González

Jaime Sánchez González

Nom: Jaime
Cognoms: Sánchez González
Any naixement: 22-12-1907
Municipi de naixement: Sitges
Camp: STALAG VII-A (Moosburg) 14851 / KL MAUTHAUSEN   5013

Enrique Miralles Rodés

Enrique Miralles Rodés

Nom: Enrique
Cognoms: Miralles Rodés
Any naixement: 08-10-1898
Municipi de naixement: Barcelona
Camp: KL MAUTHAUSEN 6643 / KL GUSEN 12457

Galeries d’Imatges i Documentació Penedesencs Deportats

Antoni Tarrida. Defunció

Antoni Tarrida. Defunció

Salvador Bundó Segú. Partida de baptisme

Salvador Bundó Segú. Partida de baptisme

Salvador Bundó Segú. Membre del Comitè Antifeixista de Masllorenç

Salvador Bundó Segú. Membre del Comitè Antifeixista de Masllorenç

Salvador Bundó Segú. Fugit a França

Salvador Bundó Segú. Fugit a França

Salvador Bundó Segú. Certificat de mort a Gusen

Juan Banach Ribas. Partida de baptisme

Juan Banach Ribas. Partida de baptisme

Pau Calaf Pros. Considerat anarquista

Pau Calaf Pros. Considerat anarquista

Pau Calaf Pros. Partida de baptisme

Pau Calaf Pros. Partida de baptisme

Pau Calaf Pros. Desaparició

Pau Calaf Pros. Desaparició

Pau Calaf Pros. Possible dirigent de les col·lectivitzacions

Pau Calaf Pros. Possible dirigent de les col·lectivitzacions

Pau Calaf Pros. Certificat de mort a Gusen

Pau Calaf Pros. Certificat de mort a Gusen

Josep Riambau Figueras. Partida de baptisme

Josep Riambau Figueras. Partida de baptisme

Vicente Nomdedeu Sans. Partida de baptisme

Vicente Nomdedeu Sans. Partida de baptisme

Vicente Nomdedeu Sans. Germà

Vicente Nomdedeu Sans. Germà

Ferran Tetas Miró. La Humanitat 18-6-1946

Ferran Tetas Miró. La Humanitat 18-6-1946

Ferran Tetas Miró. Correspondència Stalag XIII-C a Wiebelsheim (Alemanya)

Ferran Tetas Miró. Correspondència Stalag XIII-C a Wiebelsheim (Alemanya)

Ferran Tetas Miró. Correspondència Creu Roja Internacional demanant el certificat de mort

Ferran Tetas Miró. Correspondència Creu Roja Internacional demanant el certificat de mort

Jose Antonio Viñas Jané. Partida de baptisme

Jose Antonio Viñas Jané. Partida de baptisme

Joan Mestre Ribas. Partida de baptisme

Joan Mestre Ribas. Partida de baptisme

Joan Mestre Ribas. Compliments pasquals

Joan Mestre Ribas. Compliments pasquals

Joan Mestre Ribas. Membre de la CNT

Joan Mestre Ribas. Membre de la CNT

Josep Cunillera Casañes. Fugit a França

Josep Cunillera Casañes. Fugit a França

Josep Cunillera Casañes. Conseller municipal de la CNT al primer govern

Josep Cunillera Casañes. Conseller municipal de la CNT al primer govern

Josep Cunillera Casañes. Membre del govern republicà (Causa general)

Josep Cunillera Casañes. Membre del govern republicà (Causa general)

Josep Cunillera Casañes i la seva família

Josep Cunillera Casañes i la seva família

Joan Aliau Turdiu. Partida de baptisme

Joan Aliau Turdiu. Partida de baptisme

Joan Aliau Turdiu. Llibre de registre de Dachau

Joan Aliau Turdiu. Llibre de registre de Dachau

Joan Aliau Turdiu. Llistat d’objectes personals a Dachau

Joan Aliau Turdiu. Llistat d’objectes personals a Dachau

Joan Aliau Turdiu. Fitxa de matrícula a Dachau

Joan Aliau Turdiu. Fitxa de matrícula a Dachau

Joan Aliau Vilanova. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Joan Aliau Vilanova. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Antoni Luis Llansa. Germà

Antoni Luis Llansa. Germà

Antoni Luis Llansa. Certificat de mort a Gusen

Antoni Luis Llansa. Certificat de mort a Gusen

Antoni Luis Llansa. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Antoni Luis Llansa. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Rafel Jané Borras. Fixa de matrícula a Mauthausen

Rafel Jané Borras. Fixa de matrícula a Mauthausen

Rafel Jané Borras. Certificat de defunció de Mauthausen

Rafel Jané Borras. Certificat de defunció de Mauthausen

Rafel Jané Borras. Partida de defunció d’Arolsen

Rafel Jané Borras. Partida de defunció d’Arolsen

Rafel Jané Borras. Correspondència

Rafel Jané Borras. Correspondència

Rafel Jané Borras. Certificat de mort a Mauthausen

Rafel Jané Borras. Certificat de mort a Mauthausen

Salvador Esvertit Forcada. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Salvador Esvertit Forcada. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Salvador Esvertit Forcada. Certificat de mort a Gusen

Salvador Esvertit Forcada. Certificat de mort a Gusen

Salvador Esvertit Forcada. Conjunt de correspondència

Salvador Esvertit Forcada. Conjunt de correspondència

Josep Caralt Busquets. Partida de baptisme

Josep Caralt Busquets. Partida de baptisme

Josep Caralt Busquets. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Josep Caralt Busquets. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Josep Caralt Busquets. Llistat d’objectes personals a Mauthausen

Josep Caralt Busquets. Llistat d’objectes personals a Mauthausen

Josep Caralt Busquets. Fitxa personal a Mauthausen

Josep Caralt Busquets. Fitxa personal a Mauthausen

Jaume Tous Salvó. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Jaume Tous Salvó. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Jaume Tous Salvó. Fitxa personal a Mauthausen

Jaume Tous Salvó. Fitxa personal a Mauthausen

Jaume Tous Salvó. Certificat de mort a Gusen

Jaume Tous Salvó. Certificat de mort a Gusen

Jaume Tous Salvó. Comitè antifeixista (agost de 1936)

Jaume Tous Salvó. Comitè antifeixista (agost de 1936)

Jaume Tous Salvó. Certificat de defunció a Gusen

Jaume Tous Salvó. Certificat de defunció a Gusen

Jaume Tous Salvó. Relació de desapareguts (Causa general, gener de 1944)

Jaume Tous Salvó. Relació de desapareguts (Causa general, gener de 1944)

Pere Solé Badell. Partida de baptisme

Pere Solé Badell. Partida de baptisme

Pere Solé Badell. Fitxa personal a Mauthausen

Pere Solé Badell. Fitxa personal a Mauthausen

Pere Solé Badell. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Pere Solé Badell. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Pere Solé Badell. Certificat d’estança a Mauthausen

Pere Solé Badell. Certificat d’estança a Mauthausen

Pere Solé Badell. Identificació provisional francesa

Pere Solé Badell. Identificació provisional francesa

Pere Solé Badell. Rebut d’una qüota de soci d’Amical de Mauthausen

Pere Solé Badell. Rebut d’una qüota de soci d’Amical de Mauthausen

Joan Bellver Tusquelles. Llibre de registre de Mauthausen

Joan Bellver Tusquelles. Llibre de registre de Mauthausen

Josep Solé Recasens. Partida de baptisme

Josep Solé Recasens. Partida de baptisme

Josep Solé Recasens. Relació de desapareguts (Causa general, gener de 1944)

Josep Solé Recasens. Relació de desapareguts (Causa general, gener de 1944)

Josep Solé Recasens. Certificat de mort

Josep Solé Recasens. Certificat de mort

Josep Solé Recasens. Matrícula a Mauthausen

Josep Solé Recasens. Matrícula a Mauthausen

Jaume Socias Figueras. Partida de baptisme

Jaume Socias Figueras. Partida de baptisme

Jaume Socias Figueras. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Jaume Socias Figueras. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Jaume Socias Figueras. Conjunt de fitxes/matrícules a Gusen

Jaume Socias Figueras. Conjunt de fitxes/matrícules a Gusen

Ferran Romeu Just. Partida de baptisme

Ferran Romeu Just. Partida de baptisme

Ferran Romeu Just. Certificat de mort a Gusen

Ferran Romeu Just. Certificat de mort a Gusen

Pere Recasens Riambau. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Pere Recasens Riambau. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Pere Recasens Riambau. Certificat de mort a Gusen

Pere Recasens Riambau. Certificat de mort a Gusen

Pere Recasens Riambau. Certificat de mort

Pere Recasens Riambau. Certificat de mort

Josep Rius Fortuny. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Josep Rius Fortuny. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Josep Rius Fortuny. Fitxa personal a Gusen

Josep Rius Fortuny. Fitxa personal a Gusen

Josep Rius Fortuny. Certificat de mort

Josep Rius Fortuny. Certificat de mort

Pere Nin Nin. Partida de baptisme

Pere Nin Nin. Partida de baptisme

Pere Nin Nin. Fitxa de matrícula a Gusen

Pere Nin Nin. Fitxa de matrícula a Gusen

Pere Nin Nin. Certificat de mort a Gusen

Pere Nin Nin. Certificat de mort a Gusen

Pere Nin Nin. Certificat de defunció

Pere Nin Nin. Certificat de defunció

Pere Nin Nin. Fotografia

Pere Nin Nin. Fotografia

Joan Mallofré Nin. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Joan Mallofré Nin. Fitxa de matrícula a Mauthausen

Joan Mallofré Nin. Fitxa personal a Gusen

Joan Mallofré Nin. Fitxa personal a Gusen

Joan Mallofré Nin. Diari de Tarragona

Joan Mallofré Nin. Diari de Tarragona

Joan Mallofré Nin. Entrevista al diari

Joan Mallofré Nin. Entrevista al diari

Joan Mallofré Nin, fotografiat amb un grup d’amics

Joan Mallofré Nin, fotografiat amb un grup d’amics

Joan Mallofré Nin. Comunista

Joan Mallofré Nin. Comunista

No hi ha documentació

No hi ha documentació

Col·laboradors

Diputació Barcelona...
Sant Quintí de Mediona...
Ajuntament Santa Margarida i els Monjos...
Ajuntament Pla del Penedès...
Ajuntament Bellvei...
Consell Comarcal del Garraf...
Ajuntament Sant Martí Sarroca...
Ajuntament de Calafell...
Ajuntament Puigdàlber...
Consell Comarcar Alta Penedès...
Ajuntament Avinyonet...
Ajuntament Vilanova i la Geltrú...
Ajuntament Sant Cugat Sesgarrigues...
Consell Comarcal Baix Penedès...
Ajuntament de Les Cabanyes...
Ajuntament D'Albinyana...
Ajuntament Torrelavit...
Ajuntament Vilafranca...
Ajuntament Castellet i la Gornal...
Ajuntament del Vendrell...
Ajuntament Llorenç del Penedès...
Ajuntament Subirats...
Ajuntament Pacs del Penedès...
Ajuntament de Mediona...
Ajuntament La Granada...