Deportat...

Nom

Tomás

Data naixement

09-06-1903

Camp

​KL MAUTHAUSEN   5991

Cognoms

Iglesias Iglesias

Municipi de naixement

Casas del Monte, Cáceres

Municipi de residència

Sitges

Tomás Iglesias, nascut a Casas del Monte (Cáceres), havia arribat a Sitges el mateix 1936. De solter vivia al carrer Francesc Ferrer i Guàrdia (actual carrer Sant Francesc) número 56, i posteriorment al carrer Sant Gaudenci. Treballava com a peó a la fàbrica de Ciments Fradera de Vallcarca. Afiliat a la CNT, en esclatar la guerra fou milicià de la FAI.

Embarcat en l’expedició comandada pel capità Albert Bayo per reconquerir les Illes Balears per a la República, després de la desfeta de la mateixa, torna a Sitges. Poc després Tomás s’incorpora a la columna Ortiz (CNT-FAI) i es trasllada a la zona de Caspe.

El 18 de febrer de 1937 s’uneix en lliure unió amb Ana Carrión. Una unió celebrada pel Comitè de Defensa de Sitges. La parella va tenir una filla, que anomenaren Llibertat. Acabada la guerra civil el nom de Llibertat només li podien dir en l’àmbit familiar ja que la Dictadura franquista i l’església catòlica no el reconeixia, per la qual cosa obligaren l’Ana a canviar-li el nom i passà a dir-se oficialment Encarnación.

Poc abans d’acabar la guerra, Tomás Iglesias retornà a Sitges i intentà fugir amb tota la família, però els resultava molt difícil, i dona, sogra i filla tornaren a Sitges. Ell marxà cap a la frontera. Sortí d’Espanya el febrer de 1939 amb d’altres companys sitgetans i fou confinat  al camp de refugiats d’Argelers.

Sembla que la seva trajectòria va ser paral·lela a la dels Egea. Enrolat en la XI Companyia de Treballadors Estrangers a La Condamine, des d’on escriu una primera carta a l’Anita, el 3 de juliol de 1939, roman en aquest campament fins l’arribada del fred. En una altra carta del 17 de novembre comenta que ja fa dinou dies que estan colgats de neu. Entre el novembre i el febrer de l’any següent és traslladat a Gorze (Departament del Mosel·la) i des d’allà torna  a escriure. La carta, datada el 27 de febrer de 1940, és força interessant perquè respon a una pregunta d’una anterior de l’Anita en què li deuria preguntar pel jove Egea. Iglesias li respon que es troba amb ell perquè no pot marxar ja que no hi ha “expediciones a España”. Per tant del grup de sitgetans que sortiren plegats del camp d’Argelers, romanen junts, almenys,  Egea Pujante i Iglesias Iglesias.

Les darreres notícies que te d’ell la família són de l’abril de l’any 1940 des de Gorze, on els escriu una carta datada el 22-04-1940. Entre l’abril i el maig possiblement va ser capturat i dut al frontstalag 140 de Belfort (Borgonya). D’allí és traslladat a l’Stalag  XI-B a Fallingbostel (Baixa Saxònia) amb el número de matrícula 86877.

El 25 de gener de 1941 sortí en un comboi cap a Mauthausen junt amb mil quatre-cents setanta-dos republicans més. Junt amb ell hi viatgen els Egea, pare i fill i el també sitgetà Enric Miralles. Arribat a Mauthausen el 27 de gener,  Iglesias esdevé el número de presoner 5991. El 30 de juny d’aquell mateix any és traslladat a Gusen, on moria el 8 de gener de 1942.

Durant la seva estada a les Companyies de Treballadors Estrangers Tomás guardà sempre unes xocolatines que havia pogut arreplegar amb la intenció de poder donar-les-hi a la seva filla Llibertat.

Imatges i Documentació Tomás Iglesias Iglesias