Sebastià Arnan Domingo

Nascut a Sitges, de família de mariners -de jove havia format part de la tripulació del bot salvavides-, Sebastià es vinculà professionalment a la indústria del calçat i va arribar a ser cap del Sindicat Únic de Constructors de Calçat.

Conegut pel renom familiar dimoni vermell, Sebastià era el gran de vuit germans. Sempre va mostrar interès per les qüestions socials i polítiques del país, enteses des d’una vessant obrerista.

Militant del BOC (Bloc Obrer i Camperol) va ser empresonat pels fets del 6 d’octubre de 1934. En formar-se el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) el 1935, Sebastià esdevingué un activista i líder local.

Durant els primers mesos de la guerra es va veure immers en accions contra elements conservadors locals. Director durant la guerra de la publicació Front, òrgan del POUM a Sitges, esdevé també cap de la cooperativa obrera del calçat el 1938, pertanyent a la CNT-FAI.

Casat amb Rosario Pérez Martí, va tenir dos fills, la Teresa i en Sebastià. Vivien al carrer de la Carreta número 25. La seva filla Teresa, també militant del POUM, va ser jutjada i empresonada en acabar la guerra.

Exiliat a França al final de la guerra civil, després del seu pas pels camps del Sud de França, entrà a formar part en una de les Companyies de Treballadors Estrangers, potser en la número nou, o la cent disset.

Detingut pels nazis no sé sap ben bé si a Dunkerque el 4 de juny de 1940, o bé a Bray-Dunes el 6 de juny, és portat a l’Stalag VIII-C Sagan (Polònia) i després al XII-D de Trèves (Alemanya) on quedarà registrat amb el número 55629.

D’aquest camp de presoners de guerra sortirà el 22 de gener de 1941 amb un comboi que duia set-cents setanta-quatre republicans més. Sebastià arribà a Mauthausen el 25 de gener de 1941, on es convertirà en el deportat 4159. Poc després, i segurament amb una salut ja malmesa, és traslladat a Gusen el 17 de febrer on entrarà amb el número 10579, instal·lat al barracot número 18.

Sebastià morirà el 30 de juny de 1941, serà el primer dels sitgetans que perd la vida en aquells camps. També era el que tenia l’edat més avançada.