Romà Busquets amb el seu uniforme d’aviador (Fons Jordi Curell Sanmartí)

Nom

Romà

 

Data naixement

27-11-1914

Camp

​KL MAUTHAUSEN

Cognoms

Busquets i Gelabert

Municipi de naixement

Barcelona

Municipi de residència

Cubelles

Enginyer de professió, estiuejava amb la seva família, de tradició republicana i catalanista, a Cubelles, on tenien en propietat la casa del carrer de Joan Pedro i Roig número 14 (actualment 16).

Aficionat a l’aeronàutica i vinculat a l’escola de vol esportiu, el 21 de juliol de 1936 es va fer voluntari de l’aviació republicana a l’aeròdrom del Prat. Hi va quedar enquadrat com a  pilot-observador amb la categoria d’alferes. Aquell mateix mes va ser destinat a Sariñena (Osca), on es va establir el principal aeròdrom del front d’Aragó. Allà va participar en diverses missions d’observació, d’enllaç i de transport aeri, però no està documentada la seva participació en accions de combat.

Després el van traslladar a Bujaraloz (Zaragoza) per dirigir la construcció d’un aeròdrom auxiliar, al servei de la columna Durruti, i assumir-ne el seu comandament. Bujaraloz, per aquelles dates, era el centre d’aquarterament de la llegendària columna Durruti, integrada per milicians de la CNT i la FAI. La columna cobria el sector central del front i el seu objectiu, durant l’estiu de 1936 era la presa de Saragossa. A l’abril de 1937 la Columna Durruti va ser obligada a militaritzar-se i a integrar-se a la disciplina de l’Exèrcit Popular, convertint-se en la 26a Divisió del XI Cos de l’Exèrcit i un any després, abril de 1938, en ple col·lapse del front d’Aragó, Busquets ocupava un càrrec de cap d’Estat Major (dins la Secció d’Informació) de la 26a Divisió.

Sembla ser que en algun moment Busquets va ser desmobilitzat com a pilot i es va sumar als milicians anarquistes amb els quals havia conviscut al front i hi va acabar simpatitzant ideològicament, segons manifestà a la seva família en diverses ocasions.

El 20 de abril de 1938 signà un informe sobre el desenvolupament de l’ofensiva enemiga als fronts de l’Est. A l’octubre del mateix any ocupava el lloc de capità d’artilleria de Milícies, segons consta en una circular publicada al Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional.

Dins la 26a Divisió, Busquets quedà enquadrat a la 120a Brigada Mixta i va fer amistat amb el cap de brigada Amadeo Sinca. Al final de la guerra ambdós es van exiliar a França i van ser confinats als camps de refugiats de Vernet d’Arièja i Sètfonts. Posteriorment, els van incorporar a la Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) núm. 103, destinada a realitzar treballs de reforç i fortificació a la Línia Maginot. Els primers contingents de les CTE eren refugiats provinents de l’exèrcit republicà.

El 20 de maig de 1940 la companyia va ser capturada per l’exèrcit alemany a prop d’Amiens. Busquets, Sinca i altres integrants del seu grup van passar per tres Stalags (Stalag XII-D, a Trier; Stalag XIII-A, a Nuremberg, i Stalag VII-A, a Moosburg) abans de ser deportats al camp de concentració de Mauthausen.

La darrera comunicació de Busquets amb la seva família (16 de juliol de 1940) la va efectuar des del Stalag VII-A. Ingressà a Mauthausen el 6 d’agost de 1940, formant part del primer grup de republicans espanyols enviats a aquest camp (uns 400 homes), i va ser internat amb el número 3159.

Segons Sinca, que hi va sobreviure, els espanyols del seu grup van ser inicialment destinats a treballar a la temible pedrera del camp. El 24 de gener de 1941 es va produir el primer trasllat de republicans espanyols cap el camp satèl·lit de Gusen. Busquets va morir el 30 de setembre de 1941, segons consta als registres del camp i en els comunicats rebuts per la seva família en acabar la Segona Guerra Mundial.

L’historiador britànic David Wingeate Pike afirma que Busquets va morir a la càmera de gas mòbil que els nazis començaren a experimentar a Mauthausen el 1941. Aquesta càmera de gas consistia en un camió segellat hermèticament, a l’interior del qual desembocaven les emissions del tub d’escapament. El vehicle, conegut com camió fantasma, transportava presos entre Mauthausen i Gusen i durant el trajecte morien per asfíxia.

Segons Wingeate Pike, unes 1.500 persones (entre elles Busquets) foren assassinades mitjançant aquest procediment. Tanmateix, una altra documentació apunta que Busquets va ser traslladat al Lagersanatorium Dachau, nom sota el qual les autoritats del camp encobrien el castell de Hartheim (Alkoven, Àustria), escenari de l’eliminació de presoners procedents dels camps de concentració de Dachau, Mauthausen i Gusen. Es tractava d’interns considerats no aptes per a treballar. Part del trasllat d’aquests interns es feia a través del ja esmentat camió fantasma (que no només feia les funcions de càmera de gas mòbil), la qual cosa pot explicar la versió de Wingeate Pike sobre les circumstàncies de la mort de Busquets.

Quan les germanes de Romà Busquets van tenir coneixement de la seva mort mai no ho van comunicar a la seva mare. El pare tampoc ho va saber, ja que, al final de la guerra va ser reclòs a la presó Model de Barcelona, on va morir el 1942.

Bibliografia i altres fonts d’informació: 

Biografia cedida per Joan Vidal i Urpí del seu llibre Diccionari de la Guerra Civil a Cubelles (2022).

Aquesta entrada està basada en un article que Jordi Curell Sanmartí té publicat a Deportados.es, una pàgina web on es recullen les imatges, noms, records i històries de molts espanyols que van ser deportats a camps de concentració nazis. Aquesta web va ser creada pel prestigiós periodista Carlos Hernández, autor del llibre Los últimos españoles de Mauthausen. Jordi Curell és net d’Assumpció Busquets Gelabert, una de les tres germanes de Romà (ell era el gran). Les altres dues es deien Rosa i Montserrat. L’article, revisat pel propi Curell, també està publicat a l’Anuari 2021 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell.

Imatges i Documentació Romà Busquets Gelabert