RAFAEL INGLADA ARNABAT<br />
DEPORTAT 1940<br />
ASSASSINAT 1941<br />
GUSEN

Nom

Rafael

Data naixement

26-07-1900 (segons Padró Municipal)
05-08-1898 (segons Amical de Mauthausen)

Camp

KL MAUTHAUSEN 3439
KL GUSEN 9342

Cognoms

Inglada Arnabat

Municipi de naixement

Vilanova i la Geltrú

Municipi de residència

Vilanova i la Geltrú

Fill de Josefa Arnabat i Joan Inglada (jornaler), Rafael Inglada Arnabat va néixer, segons els padrons municipals i l’acta de naixement, l’1 d’agost de 1900 al carrer Major de Vilanova i la Geltrú. Inglada tingué més germans: Joan i Leandre, que també eren jornalers, i Lluís, que va morir amb 5 anys. Casat amb Anna Márquez el 1930, natural de Cartagena, visqueren primer al carrer del Col·legi i després, segons els padrons de 1930 i 1936, al carrer del Comerç, 8. Al cap d’un any de l’enllaç, Rafael i Anna tingueren la primera filla, Pepita (1931), seguidament vingueren: Rafael (1934), Maria Anna (1936) i Esperança (1938).

Rafael Inglada era treballador i encarregat d’una planta de telers de la Fàbrica de Mar, situada on actualment hi ha el complex d’habitatges Vilanova Port (Rambla de la Pau). Militant de la CNT, durant la República, fou dirigent del Sindicat Local de la Indústria Fabril i Tèxtil de Vilanova i la Geltrú, i l’any 1938 n’era president. Durant el període bèl·lic participà en l’organització dels comitès de control obrer de les fàbriques tèxtils.

El seu germà Leandre (Vallcarca, 1910- 2007), militant de la CNT, també realitzà diverses accions a la ciutat. Durant la República fou secretari del comitè del Sindicat de Forners de Vilanova i la Geltrú i més tard participà en l‘organització de la Panificadora col·lectivitzada. El gener de 1939 fou detingut i conduït a un camp de concentració de Sevilla, sent, posteriorment, condemnat a quinze anys d’empresonament a la Model de Barcelona.

Tornant a en Rafael, tenia 36 anys quan va esclatar la guerra, posicionat com a defensor del marc de la República, s’acabà exiliant entre finals de 1938 i principi de 1939 amb la seva dona Anna i les seves filles Pepita i Esperança. Durant el període de la Segona Guerra Mundial va ser detingut i empresonat inicialment a l’Stalag XIII-A situat a Hohenfels (Alemanya) i en sortia el juliol de 1940 i número de presoner 65123. Després va estar a l’Stalag VII-A situat a Moosburg (Alemanya), d’on en sortí en tren el 5 d’agost de 1940. Inglada era deportat i feia entrada al camp de Mauthausen el 6 d’agost amb matrícula 3439. I finalment, el 24 gener de 1941, era traslladat a Gusen, amb matrícula 9342, on va morir assassinat el dia 1 de març del mateix any, al voltant d’un quart de nou del matí, tal com consta al Todfallsaufnahme (certificat de mort) custodiat a Arolsen Archives.

Segons explica Antoni Sánchez en una entrevista al Setmanari de Vilanova (1977), Rafael Inglada i ell van coincidir al camp de Mauthausen, en unes condicions molt lamentables juntament amb d’altres vilanovins.

La família directa de Rafael Inglada Arnabat es va establir definitivament a Gaillon (França), un cop finalitzada la Guerra Civil, on l’han homenatjat en diverses ocasions.

Biografia elaborada gràcies a la investigació del historiador vilanoví Xavier López.

Imatges i Documentació Rafael Inglada Arnabat