Luis Camacho Ferre

Rafael

24 d'agost de 1916

Mathausen - Alliberat 5-5-1945

Sala Romeu

Lavern ( Subirats)

Lavern ( Subirats)

 
 

Rafael Sala Romeu va nèixer el 24 d’agost de 1916, a Lavern ( Subirats). Era fill de Magí Sala Bertran i de Teresa Romeu Batlle. Tenia una germana.

La familia era pagesa i treballava com a rabassaires a les vinyes del Pau Francès i de la hisenda de ca l’Escudé. Durant la Segona República s’havien significat amb la causa del moviment rabassaire.

Rafael va marxar com a voluntari cap el front durant la guerra civil. A finals de gener de 1939, va marxar amb la retirada republicana.  Va travessar la frontera per La Jonquera i el Pertús.

Al mateix temps, els seus pares i la seva germana també van agafar el camí de l’exili. A l’arribar a França van ser conduïts en tren fins a Limoges, on van ser acollits en families.
Mesos després, el matrimoni i la filla van poder retornar a Lavern, on es van trobar amb la casa precintada per ser considerats enemics del règim franquista. Es van allotjar de forma provisional a casa d’uns familiars.

Sala, en arribar a territori francès, va ser ingressat en un camp de refugiats (probablement a Argelers o
Sant Cebrià). Més tard el van destinar a la 31 Companyia de Treballadors Estrangers o CTE.

Va ser detingut per l’exèrcit alemany a l’any 1940 i ingressat  a la presó frontstalag de Belfort ( França), per després ser traslladat a  Bad Fallingbostel ( Alemanya).

El 27 de gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen, assignat-li el nº 5736. Els primers dos anys va ser destinat a la pedrera de Mauthausen  i després al consorci industrial Steyr-Daimler-Puch Aktiengesellschaft, una societat anònima
austríaca que al complex de Mauthausen – Gusen utilitzava mà d’obra gratuïta per a la fabricació de material bèl·lic per a l’exèrcit alemany.  Va ser aquí on Sala va aprendre a fer de mecànic, ofici al que es va dedicar la resta de la seva vida.  

Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Després de l’alliberament, Sala pesava només 38 quilos. Es va establir a París on va conviure amb una vídua d’un militar francès mort durant la Segona Guerra
Mundial anomenada Raymonde.
Proveït de passaport i de nacionalitat francesa, va retornar ocasionalment a Lavernl’estiu de 1962 i també els següents.
L’any 1965 s’havia separat de Raymonde, va conèixer a Marisa Martínez, una veïna de  Pamplona, també vídua i amb una filla, que  vivia a París. Es van casar  i van tenir un fill , de nom Rafael. Ell treballava com fresador a la fàbrica de cotxes Panhard. 

El 1972, Rafael Sala va morir víctima d’un càncer.

Entre els records del seu pas per Mauthausen, n’hi havia dos que el van colpir molt, segons va relatar la seva dona: la pallissa que li van donar els guardians del camp  per no haver fet el seu llit sense una sola arruga i el record del dia que el van alliberar; “Quan les tropes nord-americanes van obrir la porta del nostre barracó i hi van donar un cop d’ull van creure que tots érem morts. Només quan vàrem començar a gemegar se’n va adonar que aquells cossos encara tenien una espurna de vida”.