Deportat...

Nom

Pere 

Data naixement

30-03-1912

Camp

​KL MAUTHAUSEN 23429

Cognoms

Solé Badell 

Municipi de naixement

El Vendrell

Municipi de residència

El Vendrell

Pere Solé Badell va néixer al Vendrell el 30 de març de 1912. Poc se’n sap de la seva vida perquè no s’han trobat familiars directes i la informació als arxius són molt escasses, però el que podem afegir és que era fill de Leandre Solé i Matilde Badell. Seguint la tradició familiar del seu pare, Pere també era pagès. 

Sembla que durant la Guerra Civil Espanyola va formar part del Comitè Antifeixista del Vendrell, creat el juliol de 1936. Segurament serà aquesta la causa del seu exili. Va travessar la frontera francoespanyola el febrer de 1939, data que coincideix amb la gran diàspora de republicans espanyols que, escapant del terror, van decidir exiliar-se per sobreviure. Sense coneixença del temps, va estar dins el camp de refugiats francès de Gurs 

Abandonant el camp de refugiats per les misèries que vivien, va formar part de la 182 i la 688 Companyia de Treballadors Estrangers. Durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, va ser detingut el 28 de setembre de 1942 per l’exèrcit alemanys i empresonat a La Sante (París, França) i posteriorment a Fresnes (França). El 4 de novembre de 1942 entraria a formar part de l’organització Todt (una organització que va néixer amb l’objectiu de construir una línia de defensa occidental i va esdevenir una organització de suport a les operacions militars durant el transcurs de la guerra).

Després de formar part de la Todt, el 6 de juny de 1943 entrava a Mauthausen. Amb la matrícula 23429, va aconseguir sobreviure a les barbàries alemanyes i seria un dels deportats alliberats a la data del 5 de maig de 1945. Després de l’alliberament del camp, va tornar a França el 26 de maig de 1945 i anys després, exactament durant l’agost de 1950, tornava a Espanya. Tot i ser vendrellenc de naixement, per algun motiu que desconeixem Pere Solé va fixar la seva residència a Tarragona. A la gran ciutat, es va casar l’any 1973 amb Maria Mercedes Galindo Romeu i va morir el 8 de gener de 2005. 

Demostrant un caràcter reivindicatiu, de record i respecte per la resta de víctimes de l’Holocaust i un sentiment d’estima per la causa republicana i totes les barbàries que havien passat, es va associar a l’Amical de Mauthausen i seria un important soci actiu de l’entitat fins al dia que va morir.