Luis Camacho Ferre

Josep

10 de març de 1893

Mathausen / Gusen

Sanahuja Nadal

L'Espluga de Francolí

Vilafranca del Penedès

 

 

Josep Sanahuja Nadal va nèixer el 10 de març de 1893 a L’Espluga de Francolí ( Tarragona).

Va arribar a Vilafranca l’any 1916. Es va casar amb Maria Marimón Rubio, natural de La Llacuna, el 6 d’abril de 1919 a Sant Sadurní. Van tenir dos fills: Concepció ( nascuda l’any 1926) i Amadó ( nascut el 1928). Vivien a la Rambla de Sant Francesc, 7 de Vilafranca.

Era paleta de professió i va formar part de la Cooperativa de paletes i peons ” La VIlafranquina”.

La seva vida política va estar marcada per haver participat en els fets del 6 d’octubre de 1934, cosa que li va comportar haver de marxar exiliat a França durant un breu espai de temps. Retornat a  Vilafranca i afiliat a ERC va ser regidor suplent de Sanitat del Consell Municipal de Vilafranca entre l’octubre de 1936 i l’abril de 1937.

A la guerra, va marxar al Front d’Aragó de forma voluntaria amb 12 companys de la Cooperativa per tal d’ajudar en la construcció de fortificacions.  A l’abril de 1937 van ser destinats a Estrecho-Quino i Monte Aragón, a prop d’Osca.

El gener de 1939, la seva dona i els seus dos fills van decidir marxar de Vilafranca per por a les represalies dels franquistes. Van ser acollits a Sant Feliu de Llobregat per un germà del Josep. S’hi van estar poc temps perquè van marxar direcció Olot per continuar fins a Tortellà. D’allà van emprendre el camí a peu per travessar els Pirineus i entrar a França. Una vegada arribats, van ser traslladats en tren fins a Frejus ( Alps Marítims) i van ser internats al camp de refugiats de Villepey. Allà hi resten 6 mesos fins que són traslladats a la localitat de Draguignan ( Provença). Davant la imminent entrada en guerra de França contra Alemanya, Maria i els seus fills són ajudats pel vilafranquí Joan Moliner, militant d’ERC i amic del Josep, a fugir d’allà i els porta  a les ” Châteaux de la Begude” , prop d’Aix-en-Provence. Allà la Maria i la seva filla treballen de minyones i el nen va a l’escola. Hi van  estar fins a l’any 1944. Posteriorment van viure en diferents llocs de França i la Maria va morir l’any 1976 sense haver tornat mai més a Vilafranca. Els seus dos fills es van fer grans i es van instal.lar a França. 

Josep Sanahuja va creuar la frontera i va anar a parar al camp de refugiats d’Agde ( Herault).

El dia 1 de febrer de 1940 , Josep és destinat a la 93a. Companyia de Treballadors Estrangers CTE allotjada a Colmar. D’aquí va a Pont à Mousson i després a Gerardmer a la Línia Maginot. Aquí va ser detingut  pels alemanys el 23 de juny de 1940.

Primer va ser internat a la presó Frontstalag  nº 140 a Belfort. Des d’aquí va enviar les dues úniques cartes que va rebre la familia,una el novembre de 1940 i l’altre el gener de 1941. A les cartes deia que es trobava bé i que no necessitava cap paquet.  Després mai més van saber d’ell.

De Belfort va ser traslladat a la presó stalag a Bad Fallingboste ( Alemanya).

El van deportar a Mauthausen el 27 de gener de 1941, assignat-li el número 6545.

El 17 de febrer de 1941 va ingressar al camp de Gusen,amb el número 10426,  on va morir el 21 d’octubre de 1941 a les 7:30h.