Luis Camacho Ferre

Josep

31 d'agost de 1906

Mauthausen - Alliberat 5-5-1945

Cerrillo Galimany

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès

 
 

Josep Cerrillo Galimany va nèixer el 31 d’agost de 1906 a Vilafranca del Penedès.

Treballava, igual que el seu pare, de paleta. Es va casar amb Josefa Solé i Soler i van tenir una única filla, Maria Rosa.

Quan va esclatar la guerra va entrar a formar part d’algun organisme de la Generalitat encarregat de vigilància i informació,  per la qual cosa no va ser destinat al front i vestia sempre de civil.

Acabada la guerra civil va marxar a França, va passar per un camp de refugiats i va ser detingut per l’exèrcit alemany el 1940. El van internat a la presó stalag de Bad Fallingbostel ( Alemanya) i el 27 de gener de 1941 el van deportar a Mauthausen, on se li va asignar el número 5880. Segons fonts orals, havia estat un dels paletes de la construcció de la portalada del camp de Mauthausen.

Es conserva un carta que va escriure des de Mauthusen el 14 de novembre de 1943 dirigida a la seva dona i filla.

Així mateix es conserven dues medalles que Josep Cerrillo  va fabricar a Mauthausen per a la seva dona i la seva filla aprofitant dues velles pessetes de plata. S’hi pot observar el dibuix de la porta principal del camp i la llegenda K.L. Mauthausen, el número 5880 que era el seu número de presoner, la data en què va entrar al camp (27 de gener de 1941), un triangle amb
la lletra S de Spanier, distintiu dels espanyols empresonats, i dues branques d’olivera. Temps després
hi va afegir la data de l’alliberament (5 de maig de 1945). Als reversos hi ha la dedicatòria a la seva filla i a la seva dona, respectivament. 

Cerrillo va treballar en l’obra del mur de tancament del recinte i intervingué en la construcció de les dutxes i en la seva posterior adaptació en cambres de gas. Segons explica la seva neboda, Teresa Puig i Cerrillo, quan va intuir quina havia de ser la sinistra funció d’aquelles instal·lacions, va advertir als comandaments nazis que tal vegada caldria modificar les frontisses de les portes del recinte de forma que s’obrissin cap a fora i no cap a dins, per tal de facilitar la retirada dels cadàvers dels infortunats presoners que per lògica quedarien apilats rere la porta en un darrer intent de sobreviure. I així es va fer. Cerrillo aprofitava les entrades que feia a les residències dels soldats i dels comandaments del camp, per fer reformes o altres treballs, per arreplegar tot el que podia per menjar. Va ser descobert quan pretenia aprofitar unes peles de patates que havia trobat a la brossa d’una cuina i allí mateix li van donar una pallissa. Tota la vida es va queixar d’un cop que va rebre en aquella ocasió a l’estèrnum.

Va ser alliberat el 5 de maig de 1945 i va ser traslladat a Paris on va passar sis mesos convalescent.  Entre febrer de 1939 i maig de 1945 havia perdut quaranta quilos.

Segons el seu gendre, Josep Raventós Abeyà, va ser llavors quan es va aparellar amb una dona francesa amb qui va tenir dos fills, ambdós discapacitats. La mare dels nens va morir i Josep Cerrillo es va haver de fer càrrec en solitari de les dues criatures. En aquelles circumstàncies es va posar en contacte amb la seva esposa i la seva filla, residents a Vilafranca. Es van reunir a Andorra amb la pretensió que totes dues es traslladessin a viure a França per refer la família i ajudar-lo en l’atenció i educació dels dos infants, però les dones van preferir quedar-se a Vilafranca.

El març de 1962 va tramitar el divorci i es va distanciar del tot de la seva primera dona i de la seva filla. Es va establir al Departament de Loire et Cher, al municipi de Saint Aignan sur Cher, i va treballar al sector de la fusta fins a la seva jubilació.

Els darrers anys de la seva vida sembla que es va tornar a casar i afirmen que va viure a Reus fins que va morir el 1987.