Deportat...

Nom

Josep

Data naixement

28-12-1896

Camp

​KL MAUTHAUSEN   3923
KL GUSEN

Cognoms

Agustí Bombui

Municipi de naixement

Almassora, Plana Alta

Municipi de residència

Cubelles

Treballador de l’empresa vilanovina Griffi i conegut amb el sobrenom de Tit, va ser membre del Comitè de Defensa Local que es constituí a Cubelles al principi de la guerra.

Cap a finals del conflicte va emprendre el camí de l’exili a França. Allà fou internat al camp de refugiats de Frontstalag 184 Angulema, a l’oest d’Occitània, des d’on seria enviat a Mauthausen, Àustria, el 20 d’agost de 1940.

Agustí, juntament amb 926 republicans més –dones, nens, gent gran, famílies senceres– va formar part del famós Comboi dels 927, el primer enviament massiu de deportats civils enregistrat a la Segona Guerra Mundial, abans que els jueus, gitanos o russos. El viatge en tren durà quatre dies, arribant a la seva destinació el 24 d’agost de 1940.

A Mauthausen, Agustí rebé el número de matrícula 3923 i un vestit de ratlles amb un triangle blau –identificador dels apàtrides– amb una S a dins –indicant l’origen espanyol. La causa al·legada per a la detenció al camp va ser Rotspanier, que significava “roig voluntari de la Guerra d’Espanya”.

El tristament conegut camp d’extermini nazi tenia altres camps de concentració satèl·lits, situats al seu voltant, com ara el de Gusen, on traslladarien Josep Agustí el 24 de gener de 1941, juntament amb molts altres republicans catalans. Allà va ser assassinat pel règim nazi el 29 de novembre de 1941.

Posteriorment, el govern francès democràtic, reconeixent i assumint honestament els seus errors del passat, decretà el pagament de pensions per als familiars de les persones que havien estat deportades des de territori gal. La seva vídua, Dolors Aviñó Vidal, amb qui va tenir dos fills, Josep i Maria, cobrà un subsidi de l’erari francès mentre va viure.

El 20 d’abril de 2019 l’escultor alemany Gunter Demnig va col·locar la llamborda Stolpersteine en homenatge a Agustí just al davant del domicili de la seva família, al carrer de Sant Antoni número 31. D’aquesta manera Cubelles es convertia en el primer municipi del Garraf i un dels pioners de Catalunya en adherir-se al projecte Stolpersteine, una iniciativa impulsada pel mateix Gunter Demnig per conservar la memòria de totes les persones deportades als camps de concentració i d’extermini nazis.

Bibliografia i altres fonts d’informació:

Biografia cedida per Joan Vidal i Urpí del seu llibre Diccionari de la Guerra Civil a Cubelles (2022).

VIDAL, El Círcol…,  op. cit., p. 213.

MARTÍNEZ, Xavier; VIDAL, Joan: Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970). De la repressió a l’especulació. Ajuntament de Cubelles, 2009. Pàgs. 28 i 29.

GARCIA, Lolo: “Tres tràgics successos: el bombardeig de 1939, Josep Agustí i Joan Ivern Trillas”. Anuari 2019 del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell. Pàgs. 80-85.