José Egea

Nom

José

Data naixement

04-02-1897

Camp

​KL MAUTHAUSEN    6315
KL GUSEN   11863

Cognoms

Egea García

Municipi de naixement

Aljúcer, Múrcia         

Municipi de residència

Sitges

José Egea García va arribar a Sitges cap al 1920 amb la seva xicota Josefa Pujante Sánchez també d’Aljúcer. Es van casar a Sitges. José ja coneixia el poble perquè havia vingut a treballar amb el seu pare a la pedrera de Garraf. El matrimoni va tenir set fills. El gran, José Egea Pujante, fou també deportat a Mauthausen.

Instal·lats inicialment en una barraca al Poble Sec, posteriorment van passar a viure a les cases d’en Silvestre (carretera de Barcelona). A l’inici de la guerra es traslladen a viure al carrer Sant Francesc, aleshores Francesc Ferrer i Guàrdia, en una de les cases confiscades per les autoritats.

José Egea treballava a la fàbrica de can Fradera, a Vallcarca, però durant la República ho va fer a l’Ajuntament. Afiliat a la CNT, a l’inici de la guerra formà part dels representants de la fàbrica Fradera. Un mes després de constituir-se el primer Consell Municipal (28 d’octubre de 1936), José Egea esdevingué conseller (23 de novembre de 1936) representant la CNT, substituint Jacint Sastre Descarrega, formant part de la comissió d’Economia i Hisenda.

Amb la caiguda de Sitges, el gener de 1939 la família marxà a Badalona. La por però els va fer tornar a Sitges, llevat d’en José i del fill gran que ja era al front. La resta de la família es tornà a instal·lar a les cases d’en Silvestre.

José Egea García marxà cap a la Jonquera. Entrava a la Catalunya Nord junt amb d’altres sitgetans (José Torres, Carles Fransoy i Tomàs Iglesias) el 9 de febrer de 1939 i eren internats al camp de refugiats d’Argelers. Allí en José es retrobà amb el seu fill.

El 24 d’abril de 1939 sortien del camp d’Argelers i passaven a formar part de la XI Companyia de Treballadors destinada a La Condamine (Alta Provença) a fer fortificacions, polvorins, túnels, casamates i condicionament de carreteres. S’hi estaran fins a l’arribada del fred i la neu. De La Condamine passaren al poblet de Noveant, situat a Alsàcia-Lorena per tal de reforçar la línia Maginot.

El 22 de juny de 1940 en José va ser capturat per la Wehrmacht a Belfort (regió de la Borgonya) i tancat al camp de presoners de guerra en el front (140 Belfort). D’allà va ser traslladat a l’Stalag XI-B a Fallingbostel (Baixa Saxònia) amb el número de matrícula 87538, on retrobà novament el seu fill José.

El 25 de gener de 1941 José Egea García sortia del camp de presoners de guerra junt amb mil quatre-cents setanta-dos republicans, un dels quals era el seu fill. El comboi arribà a Mauthausen el 27 de gener. Amb ells viatjava també l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, que va sobreviure i fou un dels fundadors de l’Amical de Mauthausen i altres camps, i autor del llibre KL Reich.

A Mauthausen José Egea García esdevingué el número 6315. Pare i fill són destinats al barracot número 15. Però, passada la quarantena, Egea García demanà canvi de barracot perquè, segons ens diu el seu fill, ambdós no podien veure com els pegaven sense poder-se defensar un a l’altre. Llavors José és destinat al número 13, el pitjor del camp.

El 8 d’abril del mateix any, José Egea Garcia va ser traslladat a Gusen, el seu número de matrícula fou el 11863. I de Gusen anà al castell de Hartheim, funest indret on enviaven els presoners malalts i els aplicaven “l’operació T4” (Aktion T4), és a dir l’eutanàsia.

José Egea Garcia fou gasejat el 27 de setembre de 1941. El seu fill, que estava a Mauthausen, no ho va saber fins el Nadal de 1942.