Egea pare i fill.

Nom

José Antonio

Data naixement

27-01-1921

Camp

​KL MAUTHAUSEN   5894

Cognoms

Egea Pujante

Municipi de naixement

Aljúcer, Múrcia

Municipi de residència

Sitges

José Antonio Egea Pujante va néixer a Aljúcer, el poble dels pares, José Egea García i Josefa Pujante Sánchez. El matrimoni ja vivia a Sitges quan esperaven en José, però la Josefa va voler anar a infantar al costat de la seva mare, per tant viatjà a Aljúcer on va néixer en José. Ben aviat tornaren a Sitges.

José Antonio va anar a l’escola pública de la qual n’era director Prudencio Santolaria. I en acabar l’escolarització anà a treballar a la fàbrica de sabates Termes (situada a l’actual parc de can Bóta).

El 18 de juliol de 1936 en José tenia 16 anys i  era militant de les Joventuts de la CNT i com molts d’altres cenetistes decidí allistar-se per anar a combatre el feixisme. El pare però no li ho va deixar fer. Va ser l’any 1938, amb 17 anys llargs quan va ser cridat per l’exèrcit republicà, formant part de la segona lleva del biberó. Primer l’enviaren a Arenys de Mar a fer la instrucció i d’allà anà al Prat de Llobregat amb la 103ª divisió.

Amb l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona explica Egea que ell i altres soldats van fugir cap al Montseny, però abans d’arribar-hi van ser detinguts a Olot. José, però, va escapar-se. Un dia de febrer travessava la frontera per Le Boulou.

El 9 de febrer entrava al camp francès d’Argelers. Allí es retrobaria amb altres sitgetans i amb el seu pare. Al camp patiran els maltractes dels senegalesos i les males condicions de l’improvisat camp de refugiats.

Després de rebutjar la proposta del govern francès de retornar a Espanya, els dos Egea, Carles Fransoy i Tomás Iglesias s’enrolaren en la Companyia de Treballadors Estrangers número XI, destinada a La Condamine (l’Alta Provença) a construir carreteres que anaven als cims de l’engorjat del Parpillon (Hautes-Alps). Hi arriben el 24 d’abril de 1939. La companyia estava formada per dos-cents cinquanta espanyols. Quan va arribar l’hivern, abandonaren el campament per por de quedar colgats per la neu i van anar al poble de Le Châtelar. A la primavera, el destí fou Noveant (Alsace-et-Loraine) on ajudaren al 40è Regiment d’Enginyers a construir nous ponts durant dos mesos.

Per una carta de Tomás Iglesias a la seva dona, datada el 27 de febrer 1940  a Gorze, sabem que José encara era amb ells “el hijo de Egea no puede marchar, no hay expediciones…” La carta no diu res del pare per la qual cosa es pot pensar que es trobaven en llocs diferents. Fins que en veure passar en retreta els primers soldats belgues, es traslladaren a Épinal i d’allà a Belfort.   

El 22 de juny de 1940 va ser capturat i empresonat al Fronstalag 140 de Belfort. Egea diu que el 22 de gener de 1941 és dut a l’Stalag XI-B, situat a prop de Fallingbostel (Baixa Saxònia) i internat amb el número de matrícula 87538. Allí retrobaria de nou el pare.

Junts, el 25 de gener pugen al comboi que els ha de dur a Mauthausen. Amb ells hi van mil quatre-cents setanta-nou republicans, un viatge que durà tres llargs dies. Entraven al camp el dia que José complia 20 anys (el 27 de gener de 1941). Com el pare, és instal.lat al barracot número 15, on hi roman quan el pare és traslladat al número 13.

Egea explica en el seu llibre les distintes feines que va fer des que entrà al camp fins 1943: primer, diu, va col·locar pedra en lloc d’asfalt; després i durant dos 2 dies, l’enviaren a la pedrera, la famosa pedrera dels cent vuitanta-sis graons. La tercera tasca fou carregar camions i la quarta arreglar carreteres.

L’any 1943, els SS van separar uns quants homes per anar a fer de paletes al Kommando Steyr, on havien de construir bancs de prova de motors d’aviació. Egea recorda que allí va rebre una mica d’ajuda d’un treballador civil i de l’amic, diu, Josep Borràs, que feia d’intèrpret, però també topà amb els kapos coneguts amb els àlies de, Puta i Popeye.  L’abril de 1945 els presoners de Mauthausen foren obligats a marxar a peu cap a Gusen on tornà a treballar en una pedrera.

Al camp no es lliurà de ser castigat i rebé vint-i-cinc fuetades quan va ser enxampat robant pastanagues. José va arribar a pesar trenta quilos.

El 5 de maig de 1945 Mauthausen era alliberat. Els supervivents van ser traslladats en tren a Villa Don Quijote, a Tolosa de Llenguadoc. Egea ens diu que un dia mentre anava a la piscina va trobar la filla de Francisco González Gutierrez, (a)Paco el Caliqueño, destacat dirigent de la CNT i de la FAI i president del comitè de les milícies antifeixistes de Sitges, exiliat a França des de 1939 i llavors va anar a viure amb ells. De Tolosa el van enviar a París on finalment li lliuraren passaport francès.

L’any 1947 s’instal·là a Tolosa de nou i treballà de paleta a “Entreprise du sud”, fins que, i gràcies als avals que aconseguí la mare de l’alcalde Felip Font, la primavera de 1948 retornà a Sitges.  En José Antonio es va casar el 27 de gener de 1949, el dia del seu aniversari, amb Encarnació Martínez i va mantenir el seu darrer ofici de paleta. El matrimoni va tenir dos fills: José i Elisabet Egea Martínez.

Josep Egea Pujante va viure a Sitges fins l’any 2003 que anà a viure a Villamayor de Gállego (Saragossa),  allí morí a l’edat de 89 anys, el 18 d’octubre de 2010.

Egea és cofundador de l’Amical de Mauthausen i altres camps i va explicar en debats i conferències l’horror dels camps nazis. Ha estat un home compromès, fidel a la promesa que es varen fer els exdeportats de Mai més.

Imatges i Documentació José Antonio Egea Pujante