Luis Camacho Ferre

Joan

30 de juny de 1908

Steyr

Poch Sardà

Torrelavit

Cabrianes - Sallent

 

 

 

Joan Poch Sardà va nèixer el 30 de juny  de 1910 a Torrelavit, al mas conegut com Cal Senyor. 

Vivia  amb els seus pares i germans. Era fill d’en Vicenç Poch Julià i Anna Sardà Rovira. Era el tercer de cinc germans: Antònia, Flora, Joan, Maria i Vicenç. 
El 7 d’agost de 1932 es va casar, a Sant Sadurní d’Anoia, amb Aurèlia Llobet Farràs, natural de Cal Rosal. El dia 22 de maig de l’any 1933 va nèixer la seva única filla, Gràcia Poch Llobet.

De jove va començar a treballar de jornaler a la fàbrica del “Miquelet del Gel”. Més endavant va treballar de  de pagès. 

Malgrat que no s’ha aconseguit documentar en quin moment es desplaça a treballar al Berguedà, sí es coneix  que fou traginer o carreter.  
Va anar a treballar a la zona de Cal Rosal, molt probablement, a finals dels anys vint , ja que, segons les explicacions de l’Enriqueta, la neta d’en Joan ,  la seva àvia i esposa d’en Joan, l’Aurèlia Llobet Farràs,  vivia amb els seus pares a la zona coneguda com “Cal Potis”, grup d’habitatges pels obrers de l’empresa berguedana Carburos Metàlicos S.A. 
Tot això fa pensar que en Joan treballava fent algun tipus de feina de transportista a l’empresa Carburos Metàlicos S.A. Després del casament van anar a viure a Cabrianes (terme municipal de Sallent), concretament a Cal Manel, a la plaça de la Llibertat núm. 4. 
L’Aurèlia treballava d’obrera a la fàbrica tèxtil Berenguer, fàbrica ubicada a la vora del riu Llobregat al mateix poble de Cabrianes, i on va treballar fins que es va jubilar. En Joan,  treballava a les mines de sal de Sallent que s’havien obert l’any 1931. 
El setembre del 1936, en Joan, militant de la CNT, s’allistà com a voluntari de les milícies obreres a la columna “Tierra y Libertad” i fou enviat al front de Guadalajara, que lluitava contra l’avançament de les tropes franquistes a la zona de Castella.

El juny del 1937, la columna “Tierra y Libertad” va ser militaritzada al Front d’Aragó i passà a anomenar-se 153 brigada mixta, i s’integrà a la 24 divisió del XII cos de l’exèrcit de l’est. Es coneix que el mes de juliol del 1937 en Joan era al front d’Aragó on feia de conductor del cos de tren de la Brigada Mixta 153.

La brigada mixta 153 es va dissoldre el 26 de gener del 1939, coincidint amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Per aquelles dates en Joan va anar a Cabrianes a veure la seva esposa i la seva filla. 
No hi ha informació sobre per quin punt de la frontera va sortir cap a França, però sí que va estar al camp d’Argelés sur-Mer el febrer de 1939. 
Es va incorporar a treballar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Es té  constància per una postal enviada el 19 d’agost de 1939 on diu: “Alpes Marítimos. Construcción de una carretera en la frontera de Italia. 19 de Agosto 1939”. 
El 4 de juny del 1940 va ser pres per la Gestapo a la zona de Bray-Dunes, al nord de França.
D’aquesta manera, començà el seu periple per  camps de presoners de guerra:

  • Stalag XVII B, Krems – Gneixendorf ( Àustria) Estada  d’agost de 1940 fins a febrer de 1941. Escriu 10 cartes a la seva dona.
  • Oflag XVII A –  Edelbach ( Àustria) Estada de febrer de 1941 fins a novembre de 1941. Escriu 7 cartes a la seva dona.
  • Hi ha una última carta, del dia 24 de novembre d’aquell 1941, segellada novament des del camp de Stalag XVII B, cosa que fa pensar que devien traslladar-lo un altre cop al camp de Stalag per, poc després, deportar-lo al camp de concentració de Mauthausen.    
  • Mauthausen – Hi arriba el 19 de desembre de 1941 i és registrat amb el número 4117.
  • Steyr- subcamp de l’anterior, situat a uns 30km. Fou el primer kommando que va utilitzar presoners en indústries de guerra, ja que els feien treballar en una indústria d’armament on es fabricaven metralladores, motors d’avió i trens d’aterratge. A Joan Poch el traslladen aquí, on hi resta fins a la seva mort el 1 de juliol de 1942. La causa de la mort és una sèpsia originada per una infecció al turmell.

    Abans de morir, va ser fotografiat per Francesc Boix després de rebre una pallissa de les SS, per haver agafat un grapat de sal de la cuina.