Deportat...

Nom

Joan

Data naixement

20-05-1918

Camp

​KL MAUTHAUSEN 4983

Cognoms

Mallofré Nin

Municipi de naixement

El Vendrell

Municipi de residència

El Vendrell

Joan Mallofré Nin, de “Cal Camat”, va néixer al Vendrell el 20 de maig de 1918. Fill de Josep Mallofré Romeu i Antonia Nin Socias, era el petit de tres germans. El seu pare era pagès i aquesta vas ser l’ocupació que van seguir tots tres germans. Joan Mallofré es vinculava amb la ideologia comunista del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), de manera que va ser membre de la Joventut Comunista Ibèrica (organització juvenil del POUM).

Solter, quan comença la guerra només tenia divuit anys. Durant la Guerra Civil Espanyola els seus germans, Josep i Bonaventura, es van allistar com a voluntaris al front amb el POUM (liderades aquestes pel vendrellenc Andreu Nin). Joan Mallofré, per petició dels seus pares, es va quedar al Vendrell i es va continuar dedicant a l’agricultura en temps de guerra. L’any 1938 van cridar al Joan Mallofré a formar files a l’exèrcit, però en un context en què la guerra ja quasi estava perduda, no va arribar mai a lluitar al front.

Joan Mallofré va deixar enrere El Vendrell i la seva família i va fugir cap a França. Quan va arribar al país veí, el van internar al camp de refugiats de Vernet de Ariège. Amb poc més de vint anys, Joan Mallofré no es volia quedar al camp i va decidir sumar-se com a voluntari a l’exèrcit francès dins la 22a Companyia de Treballadors Estrangers. Dins d’aquesta companyia, a la primavera de 1940 l’envien a Saarbrücken (junt amb la frontera alemanya). Per l’avenç de la Segona Guerra Mundial, el 17 de juny de 1940 l’exèrcit alemany el va capturar i va estar empresonat en dos Stalags (camp de presoners de guerra). El primer va ser a l’Stalag XII-D a Trèveris (Alemanya); el segon, deportat el gener de 1941, a l’Stalag VIII-C a Zagán (Polònia).

Desubicats, sense entendre l’idioma, cansats i amb llagues als peus de caminar tant, no va ficar cap resistència a la captura. En aquest context, Joan Mallofré pujava a un tren (junt amb altres companys) que el portarien a un camp de concentració nazi. Segons les declaracions del Joan, es van sentir com si fossin un ramat d’ovelles. El 25 de gener de 1941 entrava a Mauthausen amb la matrícula 4983. A Mauthausen Joan Mallofré va treballar durant un any davant una màquina de coixinets (fet que li va permetre no passar fred i tenir accés a una mica més de menjar que no només al pa negre i l’aigua bruta) i durant un altre any a la pedrera de Mauthausen (tot i que es va salvar de transportar les pesades pedres. De fer-ho, possiblement hauria mort per la duresa del treball). La seva bona salut, la seva ingenuïtat i l’ajuda del vendrellenc deportat Joan Ballvé Tusquelles (parella de la cosina del Joan, vendrellenc i un dels deportats que va treballar per un dels caps de Mauthausen) va poder sobreviure a Mauthausen.

Joan Mallofré Nin seria alliberat el 5 de maig de 1945 quan les tropes americanes alliberarien el camp. Tot i que la seva voluntat era tornar a Espanya, el seu desig era incompatible amb el règim franquista, de manera que es va quedar a França a refer la seva vida. Va tornar de Mauthausen i es va assentar a París on va demanar la nacionalitat francesa i una cartilla d’aliments. Temps després, va marxar a viure a Perpinyà on va conèixer la Louise Grossmann amb qui es casaria i tindria dos fills de nom Rose Marie i Jean Louis, i tres nets. No va ser fins passats els anys cinquanta que va viatjar al Vendrell per poder veure a la seva mare que des del 1938 no la veia.

L’any 2005 el seu poble natal li dedicava un homenatge on va poder retrobar-se amb un altre company deportat, el tarragoní Josep Figueras. Dos mesos després de l’homenatge, l’agost del 2005 Joan Mallofré moria a Saint Laurent de la Salanque.

“Jo soc català d’aquí soc català d’allà soc espanyol soc francès i no parlo res”, Joan Mallofré.