Deportat...

Nom

Joan

Data naixement

08-07-1909

Camp

KL BUCHENWALD 40749
KL FLOSSENBÜRG 40749

Cognoms

Abella Bel

Municipi de naixement

Barcelona

Municipi de residència

Sitges

Nascut a Barcelona, però amb la família ja instal·lada a Sitges, Joan Abella era fill d’Ambrós Abella, l’encarregat de la central elèctrica local.

De jove estudià al col·legi de Sant Josep. El seu interès per la tècnica el portà a treballar a la fàbrica de calçat Benazet com a mantenidor de maquinària. També feu de xofer: portava peix des del nord de la península.

Amic de l’Esquerra de Sitges, no sabem exactament quin paper jugà durant la guerra, tant sols sabem que és present al front, i que Antoni García Martínez el situa com a comissari polític durant els dies del conflicte.

Cap a finals de la guerra travessà la frontera i fou internat en algun dels camps de refugiats del sud de França, del qual aconseguiria sortir-ne gràcies a la reclamació que des de Cuba va fer d’ell el seu cunyat Albert Bartés.

Joan va refer la seva vida a Tolosa de Llenguadoc on va conèixer Georgette-Alice Berthoul, amb qui es casarà. El 1941 es nacionalitzà francès, passant a dir-se Jean Abella. A Tolosa va conviure amb altres exiliats sitgetans com Joan Santaló i Camps (el darrer alcalde republicà de Sitges) i la seva família, i l’Emili Martín Munté. Jaume Montserrat Ibáñez (gendre de Joan Santaló) recorda que la casa dels Santaló era un punt d’encontre, d’ajuda i també de suport a la resistència.  Abella mentre va viure a Tolosa participava de les trobades. En Jean i la Georgette foren actius membres de la Resistència durant l’ocupació alemanya a França. La petita botiga que regentaven a Tolosa va esdevenir un punt de contacte per a la Resistència.

El 2 de juliol de 1943 en Jean va ser detingut en l’operació “Meerschaum” (escuma de mar) feta contra elements de la Resistència. Reclòs a París, va passar primerament al camp d’internament de la Compiègne, a la regió dels Alts de França. Traslladat a Buchenwald el 17 de gener de 1944, hi entrà dos dies després. En aquell mateix comboi hi anava el també sitgetà Jaume Daví, juntament amb dos-cents cinquanta-dos republicans espanyols més. Allí Joan es convertirà en el presoner número 40749.

La vida al camp és dura, Jean rep pallisses que li malmeten un ronyó. Però aconsegueix tirar endavant gràcies a aconseguir entrar a treballar a la cuina del camp on, quan podia, “escopia” en l’entrepà dels Kapos. Des de la seva situació a la cuina del camp Jean va ajudar d’altres presoners. La seva solidaritat serà coneguda per la família anys més tard, quan antics deportats de visita a Sitges contactaven amb la família Abella per tal de poder-li explicar i agrair l’ajuda que en Jean els havia donat durant els dies d’internament.

Jean també formà part del Kommando Gustloff Werke II. Un Komando que treballava a la fàbrica d’armament que aquesta empresa tenia a tocar del camp de Buchenwald. Probablement pels seus coneixements de mecànica fou traslladat, poc abans del final de la guerra, l’abril de 1945, a Leitmeritz (Txèquia), un subcamp del de Flossenbürg, especialitzat en la fabricació de motors.

Desconeixem com va fugir del camp, si és que arribà a entrar-hi, -la família recorda un salt des d’un tren-, però el cas és que Abella és alliberat a Vetrusici (prop de Praga) a uns seixanta quilòmetres del camp, el 29 d’abril de 1945.

Joan Abella fou condecorat diverses vegades per les seves accions en la resistència i com a supervivent dels camps nazis. Desconeixem què, ni a qui va ajudar, però el seu paper durant els dies d’internament va ser segur molt  important. El seu innegable esperit d’ajuda el mantingué acabada la guerra quan seguí oferint ajuda a qui la hi demanava, com el sitgetà Rossend Ferret (a)Pauleta, a qui donarà feina i allotjament a casa seva, a Tolosa.

Cap a l’any 1954, explica Lluís Curtiada, un grup de sitgetans anaren a Vilanova de la Raó i en aquest poblet del Rosselló es trobaren amb Joan Abella i Joan Santaló.

Va mantenir relació epistolar amb Felip Font, durant anys alcalde de Sitges, qui l’informava de la situació real a Sitges.

Mort Franco, Joan tornà freqüentment a Sitges, on vivia al carrer Marquès de Montroig, per passar-hi les vacances.

Joan mantingué sempre viva la devoció per Sitges i els sitgetans.

França reconegué Jean Abella com un heroi de guerra i el seu enterrament a Ramonville, a prop de Tolosa, amb presència d’importants autoritats franceses, es va fer amb honors militars. Dos expedients al Service Historique de la Défense, un com a membre de les forces armades de l’interior (AC21P 695297), i un altre com a deportat (GR16P 1459), així ho certifiquen. Malgrat això, el dolor que Jean havia patit durant el seu període d’internament als camps de concentració li havia fet perdre la fe en la humanitat. Molt reservat alhora de parlar d’aquests temes amb ningú, Joan no va voler tenir fills. Deia creure en Déu, però no en la humanitat.

Converses amb “biberons” de Sitges. Sandra Martínez. Ajuntament de Sitges. 2006. (pg. 33)