Deportat...

Nom

Jaume

Data naixement

11-05-1919

Camp

KL  BUCHENWALD 41111
KL  MITTELBAU-DORA  41111

Cognoms

Daví Luna

Municipi de naixement

Barcelona

Municipi de residència

Sitges

Fill de Jaume Daví Mañosa i la seva primera muller Flora Luna Pelliser, havia nascut a Barcelona, però des de petit la família es reagrupà i s’instal·là a Sitges. Jaume serà uns dels joves sitgetans incorporats a l’anomenada Lleva del Biberó (la de 1940). Els joves foren reclutats a finals d’abril de 1938 i en Jaume es va incorporar a l’exèrcit republicà el 18 de maig de 1938.

Al poc temps d’estar al front i empesos per les forces franquistes, la seva unitat es disgregà i acabà passant a França, on Jaume va ser reclòs en un dels camps d’internament del sud del país. Jaume aconseguí sortir del camp en ser reclamat pel seu oncle Josep Daví, resident a França, i anà a viure amb ell.

Amb l’inici de la guerra amb Alemanya l’oncle és mobilitzat per l’exèrcit francès, i en Jaume va entrar a formar part de la Resistència, probablement a través del Maquis. En aquest període es naturalitza francès i passa a dir-se Jacques Daví.
Jaume apareix vinculat a la cadena d’evasió Sabot i a la xarxa Sainte-Jeanne, formada gairebé i únicament per catalans, que operava al voltant del la petita població de Vallmanya ( el Conflent), on donaven cobertura a evadits belgues i els ajudaven a creuar la frontera pirinenca amb Espanya. L’11 de novembre de 1943 Jaume és detingut en el curs d’una operació contra aquesta xarxa.Traslladat a París a primers de 1944, Jaume és internat a l’Stalag de la Compiègne. El 17 de gener de 1944 fou enviat cap al camp de Buchenwald, juntament amb dos-cents cinquanta-dos republicans espanyols més, entre els quals hi havia el també sitgetà Joan Abella, segurament conegut seu, en ser tots dos joves de Sitges i haver estat el pare de Daví vivint a dispesa a casa del pare d’en Joan Abella.Arribat a Buchenwald el 19 de gener de 1944 li fou assignat el número de presoner 41111 i quedà adscrit al barracot número 52. El 13 de març de 1944 és traslladat al camp de Dora-Mittelbau, camp annex al de Buchenwald, on a la fàbrica subterrània de Mittelwerk s’hi feien motors d’avions, i els coets V2 i V1.

La documentació conservada ens diu que quan Daví va arribar a Buchenwald duia una maleta amb roba (pantalons, un parell de mitjons…) llibres i un rellotge amb corretja de cuir. També s’anotà el motiu pel qual és empresonat: polit (política) i l’ofici del jove: arbeiter (obrer).

El 29 de desembre de 1944 és hospitalitzat a la infermeria del camp per una ferida en un genoll. Un informe parla de la seva afecció i del tractament que rep.

El camp de Dora-Mittelbau fou alliberat l’11 d’abril de 1945 per l’exèrcit dels Estats Units. Uns dies abans els nazis havien ordenat la seva evacuació i organitzat una de les anomenades marxes de la mort per desmantellar el camp, traslladant els presoners cap al nord. És probable que Jaume Daví en formés part. Quan el 1r Exèrcit dels Estats Units entrà al camp de Dora-Mittelbau només hi quedaven els malalts i cadàvers vivents. L’alta mortalitat en aquestes marxes de la mort fa creure que Jaume morí en un d’aquests desplaçaments.

El seu pare Jaume Daví Mañosa, a les seves memòries comenta la possibilitat que encara fos enviat al camp de Ravensbrück, i que allí fos alliberat per l’exèrcit soviètic. Sigui com sigui Jaume Daví va desaparèixer, probablement en una de les marxes de la mort, sense que mai més se’n sabés res d’ell.

Un expedient al Service Historique de la Défense (GR16P 160180) porta el seu nom.

La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa. Blai Fontanals. Fragments d’Història. Ajuntament de Sitges. 2018