Nom

Eusebi

Any naixement

14/08/1920

Camp

KL MAUTHAUSEN 3.859

Cognoms

Pérez Martín

Municipi de naixement

Vilafranca del Penedès

Eusebi Pérez Martín va néixer a Vilafranca del Penedès el 14 d’agost de 1920 i era el més petit de sis germans. Els seus pares van instal·lar-se a Vilafranca l’any 1907, seguint el periple dels ferroviaris de l’època. De petit l’Eusebi anà a diferents escoles i als 14 anys va començar a treballar en una empresa de caldereria. Amb motiu dels fets d‘octubre de 1934 ja va haver de córrer davant la Guàrdia Civil.

Un cop iniciada la guerra civil, l’estiu de 1936 i amb 16 anys, Eusebi Pérez marxà com a milicià voluntari al front d’Aragó amb la Centúria Vilafranca. Però, fer la major part de la guerra amb la 3a esquadrilla del grup XXVI de caça –Xatos-, amb la què voltà per tota Espanya. A començaments de 1939 passà la frontera amb les tropes republicanes i estigué en el camp de Gurs i després a Angulema. La nit del 20 d’agost, va ser obligat, junt a altres 927 republicans a pujar a un tren de mercaderies que el portaria, quatre dies més tard, a Mauthausen: on s’estava començant a construir un nou camp nazi. Començaven per l’Eusebi els 57 mesos d’internament al camp nazi de Mauthausen.

Sobreviure era el principal objectiu dels deportats que passaven una quarantena quan arribaven al camp i que consistia en pujar el 186 graons de la pedrera al camp, amb pedres de 25 a 30 quilos tres o quatre vegades al dia. La dieta consistia en ¼ litre d’un succedani de cafè, ¾ de litres de sopa amb 2 o 3 trossos de naps i una patata bullida amb pell al migdia, i a la nit un pa per a 6 o 8 homes amb un trosset de margarina, salsitxa sintètica o una cullerada de mató i ¼ de litre de sopa. Després de 57 mesos d’internament, l’Eusebi i els 2.500 republicans espanyols supervivents, podien tornar a sentir-se lliures. S’acabava la negra nit, però no pas el malson.

L’Eusebi arribà a Paris l’1 de juny de 1945. Va romandre cinc mesos en una casa de repòs als afores de la ciutat, fins que va començar a treballar a una fàbrica d’avions i després de mecànic de pista. Allà va conèixer i es va casar l’exiliada vilafranquina Aurora Just, el 3 d’agost de 1946. Dos anys més tard, el 1948, es van instal·lar a Caracas, on va començar una nova vida, junt als seus dos fills, Jasmin i Oscar. L’Eusebi va poder treballar durant 41 anys en el sector relacionat amb la mecànica. A Caracas, i junt a les famílies exiliades vilafranquines van esdevenir impulsors del Centre Català de la ciutat.

No va tornar a Espanya fins l’any 1972, trenta-tres anys després de sortir-ne’n, i va retrobar-se amb la seva mare que no veia des de 1939. L’any 1978 tornarà per primera vegada a Mauthausen, i s’inscriurà a l’Amical (fundada l’any 1962). Des de llavors intenta assistir cada any a les assemblees d’aquesta associació i a la d’ex-aviadors de la República, i visitar Vilafranca del Penedès. L’any 2005 va retre l’homenatge de l’Ajuntament i el poble de Vilafranca i el de la generalitat de Catalunya.

Imatges i Documentació Eusebi Pérez Martín