Image Blank...

A la dècada de 1930, a Vilanova i La Geltrú (17.494 habitants) hi existia un fort entramat associatiu i sindical atesa la rellevància comercial i fabril del municipi. La presència de diversos sindicats i partits polítics va fer que les propietats religioses, així com les d’aquelles persones que s’havien mostrat partidàries de la revolta militar, quedessin confiscades. Bé gestionades per les mateixes organitzacions, bé pel consell municipal, donaren deferents servis al municipis, entre els quals cal destacar el de distribució de queviures de la societat cooperativa La Regneradora Vilanovesa, a partir de les propietats de l’Institut de les Germanes Josefines de la Caritat.[1] Altres organitzacions, com la CNT, vinculades especialment als treballadors del ferrocarril amb tanta presència a la vila, ocuparen i gestionaren diferents propietats d’Eduard Maristany, director de la companyia ferroviària i marquès de l’Argentera, per convertir-la en la Colonia Espartaco amb l’objectiu d’acollir a criatures refugiades.[2]

Tanmateix, no sembla que la col·lectivització de tallers, serveis o finques estigués entre els plans de les organitzacions vilanovines, segons els registres de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat. Ara bé, el 18 de juny de 1937, el setmanari Campo,[3] l’òrgan del Comitè Regional de Relacions Camperoles de la CNT exposava el cas de la Col·lectivitat Agrícola vilanovina. El setmanari cenetista havia engegat una campanya a favor de la legalitzar les col·lectivitats dins la nova normativa sobre el camp que estava gestant el Departament d’agricultura. En un intent per desvincular-les de la organització anarcosindicalista, Campo exposava el cas de la col·lectivitat de Vilanova i La Geltrú per mostrar que l’expressió del col·lectivisme anava més enllà de les seves sigles. La Unió de Rabassaires del municipi penedesenc havia confiscat fins a 37 finques a partir de l’estiu de 1936 i se n’havien sumat fins a 30 més fins aleshores. La col·lectivitat ocupava més de 723ha dividides en 14 zones de treball, cadascuna amb el seu responsable. Les inscripcions a la col·lectivitat de Vilanova i La Geltrú eren a títol individual, i no familiar, possiblement a conseqüència de la presència de treballadors sense nuclis familiars.

La col·lectivitat vilanovina va confiscar un local a la Rambla Francesc Macià, n. 17, on hi situà el comitè administratiu format per Josep Ricart, Ramon Soler, Juan Bernado i Agustí Olibella, i on hi tenia seu el setmanari de l’organització, La Razon. La col·lectivitat distribuïa, segons el setmanari, fins a 5.400 litres diaris de vi a través de 14 cellers distribuïts per tota la ciutat. També comptava amb una de les esglésies –sense especificar quina- que utilitzava de magatzem per proveir l’economat de llenya i carn de conill de la granja situada al Mas Xicarró. Junt amb aquest, les masies de Piolats, Cabanyes, Perellada i Solicurp, eren els nuclis productors de la col·lectivitat. De la mateixa manera que la Colonia Espartaco de la CNT, el Mas Xicarró acollia criatures refugiades d’altres indrets de l’Estat. Segons el setmanari Campo, la col·lectivitat comptava amb 225 gallines i 8 “animales vacunos de recría”. També amb 20 cavalleries, 4 tractors, 2 camions, diversos carros i màquines de segar, trillar i plegar. El 1937 havien sembrat 4.500 kg de blat, 14.000 kg d’ordi i 2.000 kg de civada.


[1] Llistat de propietats confiscades, 11/5/1937. Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Vilanova i La Geltrú, reg. 6835.

[2] «Al compañero Presidente de la Comisión de Responsabilidades», 7/5/1937. Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Vilanova i La Geltrú, reg. 6835.

[3] «Colectividad Agrícola Vilanovesa, afecta a la Unió de Rabassaires», Campo, [Barcelona] 19/ VI/1937.

Galeria D’Imatges

Documentació