L'Arboç Sello CNT...

El 14 de desembre de 1936, l’ajuntament de l’Arboç presentava la relació de cellers i cases confiscades dels propietaris acusats de facciosos a la Comissió de Responsabilitats.  La secció local de la CNT s’havia quedat amb els cinc cellers i cinc cases. En una d’elles, situada la carrer Major, hi instal·laria la seu del sindicat, la resta les reservaria a habitatges per a refugiats de Madrid. El Mas Mari, situat a les afores, estaria destinat a treball col·lectiu. Per la seva banda, la Unió de Rabassaires es quedà amb la casa de Joan Pons, situada al carrer Verdaguer, on hi instal·là la seva seu social. En tota la relació, però, no hi constava cap finca agrícola confiscada.

Un parell de mesos més tard, al febrer, l’Ajuntament tornava a enviar un llistat dels propietaris afectats per la confiscació. En aquest ja hi constaven les cases i terres expropiades, els edificis religiosos intervinguts i les finques que formaven part de la Colectividad de Agricultores CNT Arbos. El mes d’agost de 1937, el president del sindicat únic de treballadors de la CNT, Salvadó Sans, detallava a la Secretaria Tècnic de col·lectivitats del Departament d’Agricultura la situació i els límits de cada finca confiscada i la justificació del tracte dels antics propietaris de facciosos o concomitants amb els feixistes. Amb tot, i a mitjans de 1937, la col·lectivitat de l’Arboç comptava amb tretze propietats que tenien la seva seu al Mas Mari.[1]

Es coneix que els col·lectivistes de l’Arboç participaren, com molts altres, en els òrgans assemblearis de la CNT. Al Ple Regional de Camperols, hi assistien Juan Ventura, Juan Andreu i Ricardo Bayo com a delegats de l’Arboç.[2] Malgrat que no es pugui comparar amb les fonts analitzades, segons l’estudi de Walther Bernecker la col·lectivitat comptava amb 63 membres, la filiació dels quals era la CNT i la UdR, i el treball es remunerava a partir d’un salari individual.[3]


[1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de l’Arboç, reg. 6811.

[2] Credencials de delgats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, Sección Politicosocial, Barcelona, 920/1. Citat a: C. Bertran: «Aproximació a les confiscacions i les col·lectivitats del Baix Penedès (1936-1939)», a J. Piqué Padró (coord.): Guerra Civil a les comarques tarragonines, 1936-1939, Cercle d’Estudis Historics Guillem Oliver, Tarragona, 1999, p. 185.

[3] W. L. Bernecker: Colectividades y revolución social. El anarquismo en la guerra civil española, 1936-1939. Crítica, Barcelona, 1982, p. 201.

Arbos...

Galeria D’Imatges

Documentació