L’Arboç

El 14 de desembre de 1936, l’ajuntament de l’Arboç presentava la relació de cellers i cases confiscades dels propietaris acusats de facciosos a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat.  La secció local de la CNT s’havia quedat amb una quinzena d’edificis entre cellers i cases i, en una d’elles situada la carrer Major, hi va instal·lar la seu del sindicat; la resta les va reservar a habitatges per a refugiats de Madrid. El Mas Mari, situat als afores, estaria destinat a treball col·lectiu. Per la seva banda, la Unió de Rabassaires es va quedar amb la casa de Joan Pons, situada al carrer Verdaguer, on hi va instal·lar la seva seu social. En tota la relació, però, no hi constava cap finca agrícola confiscada.

Un parell de mesos més tard, al febrer, l’Ajuntament tornava a enviar un llistat dels propietaris afectats per la confiscació. En aquest ja hi constaven les cases i terres expropiades, els edificis religiosos intervinguts i les finques que formaven part de la Colectividad de Agricultores CNT Arbos. El mes d’agost de 1937, el president del sindicat únic de treballadors de la CNT, Salvadó Sans, detallava a la Secretaria Tècnic de col·lectivitats del Departament d’Agricultura la situació i els límits de cada finca confiscada i la justificació del tracte dels antics propietaris de facciosos o concomitants amb els feixistes. Amb tot, i a mitjans de 1937, la col·lectivitat de l’Arboç comptava amb tretze propietats que tenien la seva seu al Mas Mari.[1] Segons la informació aportada per Walther Bernecker, a la col·lectivitat hi participaven la CNT i la Unió de Rabassaires i el treball es remunerava a partir d’un salari individual.[2]

Es coneix que els col·lectivistes de l’Arboç participaren, com molts altres, en els òrgans assemblearis de la CNT. Al Ple Regional de Camperols del gener de 1937, hi assistien Salvador Sans i Andreu Vendrell; al de maig, Josep Marquès i Ramon Andreu; i Juan Ventura, Juan Andreu i Ricardo Bayo el gener de 1938. En totes les ocasions hi van fer acte de presència en nom de la col·lectivitat arbocenca que, segons els testimonis, comptava amb 130 integrants el gener de 1937.[3] El nombre dels seus membres va variar al llarg dels dos anys i escaig d’activitat. Al Ple de maig de 1937 la xifra s’havia reduït a 112[4] i, segons les dades aportades per Bernecker, malgrat no es puguin contrastar ni tampoc posar-hi data, la col·lectivitat comptava amb 63 membres. Sense descartar desavinences internes que animessin a la desafecció del projecte, cal tenir en compte les crides a lleves, la qual cosa també explicaria la renovació dels delegats que s’enviaren als diferents plens de camperols.

Llistat de finques confiscades a l’Arboç entre desembre de 1936 i agost de 1937[5]

[1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de l’Arboç, reg. 6811.
[2] W. L. Bernecker: Colectividades y revolución social. El anarquismo en la guerra civil española, 1936-1939. Crítica, Barcelona, 1982, p. 201.
[3] Credencials de delegats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, Sección Politicosocial, Barcelona, 920/1.
[4] C. Bertran: «Aproximació a les confiscacions i les col·lectivitats del Baix Penedès (1936-1939)», a J. PIQUÉ PADRÓ (coord.): Guerra Civil a les comarques tarragonines, 1936-1939, Cercle d’Estudis Historics Guillem Oliver, Tarragona, 1999, p. 185.
[5] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de l’Arboç, reg. 6811.

Galeria D’Imatges

Documentació