Segons el Cens Sindical Agrícola del 15 de maig de 1937, a Bellvei hi havia fins a cent cinquanta-nou pagesos que treballaven al voltant de 789ha de terra a partir d’explotacions familiars, això és, sense jornalers ni assalariats. Tanmateix, segons el cens, d’almenys una vintena de pagesos no se n’especificava la quantitat de terra que treballaven, malgrat si estesin comptats dins el cens.[1] Felix Morros Altet n’era un d’ells. President del Sindicat Únic de Bellvei, el 30 de juny de 1937, assitia Congrés Regional de Camperols de la CNT a Barcelona, i ho feia, també, com a representant de la col·lectivitat del municipi. L’acompanyava Antoni Suau, en qualitat de secretari, i Jaume Solé Altet qui, junt amb Morros, representaren fins a una vuitantena de veïns de Bellvei al següent convocatòria del congrés el gener de 1938.[2] De Suau i Solé tampoc se n’especificava la quantitat de terra que treballaven al cens sindical del maig de 1937. Tanmateix, es coneix que la col·lectivitat cenetista va agrupar fins a 49,81ha de terreny repartides entre els termes de Bellvei (38,07ha), Castellet i la Gornal (6,85ha) i el Vendrell (4,89ha), a partir de diverses finques confiscades pel Comitè durant l’estiu de 1936.

Junt amb les finques agrícoles confiscades, la col·lectivitat establí la seva seu social, l’economat i la biblioteca pública a la casa de Manuel Pedrerol, al carrer Fermin Galán, 23. A Pedrerol se l’acusava de ser “un element actiu de les Dretes afiliat a la CEDA, que durant el bienni negre va desfermar una sistemàtica persecució contra el camperols”. La propietat de Dolors Suau, “tradicionalista empedernida [sic.] i facciosa decidida”, on hi trobaren “gran quantitat de bombes i dinamita”, junt amb els cellers de Pedrerol i de Joan Vilella, serviren de magatzems de la col·lectivitat.[3]

Acabada la guerra, tant Felix Morros com Antoni Suau foren detinguts i processats pels tribunals militars i sentenciats a reclusió perpètua el primer, i a pena de mort el segon, executada el mateix 1939.[4]

Llistat de finques confiscades per la col·lectivitat de Bellvei, juny de 1937[5]

Propietaris

Nom de la finca/partida

Mujades

Hectàrees[6]

Municipi

Joan Vilella Puig

La Coma

10

4,89

Vendrell

 

La Coma

7

3,42

Castellet

 

 

Castellet

 

Martina

5

2,44

 

Castellnou

2

0,97

Castellet

 

Arenal

1

0,48

Bellvei

 

La Sínia

5

2,44

Bellvei

 

Parellada

4

1,95

Bellvei

 

Bermados

0,25

0,12

Josep Vilà Vidal

Les Cases

0,5

0,24

Bellvei

 

La Coma

10

4,89

Bellvei

 

La Coma

10

4,89

Bellvei

 

Goribifa

3

1,46

Bellvei

 

Goribifa

1

0,48

Bellvei

 

Perruc

6

2,93

Bellvei

 

Miquelets

3

1,46

Bellvei

 

Palau

9

4,40

Bellvei

 

Soldat

3

1,46

Bellvei

 

Trocet

3

1,46

Bellvei

 

Pelliça

3

1,46

Bellvei

 

Cubellets

5

2,44

Bellvei

Josep Figueras Batlle

Esplana

3

1,46

Bellvei

 

Caseta

4

1,95

Bellvei

Dolors Suau Nostench

Esplanes

4

1,95

Bellvei

   

101,75

49,81

 

[1] Cens Sindical Agrícola, 1937. Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Ajuntament de Ballvei, reg. 2275.
[2] Credencials de delegats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, Sección Politicosocial, Barcelona, 920/1.
[3] Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Bellvei, 1937. Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions, reg. 6811.
[4] Llistat de de reparació jurídica de víctimes del franquisme (1938-1978). Disponible a: https://anc.gencat.cat/ca/detall/noticia/La-llista-de-reparacio-juridica-de-victimes-del-franquisme-en-dades-obertes
[5] Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Bellvei, 1937. Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions, reg. 6811.
[6] L’equivalència de jornals amb hectàrees (1j=0,489ha) s’ha realitzat seguin el criteri de mides agronòmiques catalanes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Galeria D’Imatges

Documentació