Banyeres ANC...

El 27 de novembre de 1936, Josep Canyes Ventosa, alcalde de Banyeres del Penedès per Esquerra Republicana, exposava al Comitè d’Apropiacions de la Generalitat que la Unió de Rabassaires de Llorenç del Penedès havia confiscat Can Sabartés durant les setmanes posteriors a la revolta de juliol de 1936. La que havia estat la finca de Ramon de Morenés, Compte de l’Assalt i Marquès de Grigny, estava situada just al límit municipal amb Llorenç. L’Ajuntament de Banyeres volia recuperar-la per satisfer els deutes amb l’Estat i el municipi del qui havia estat cap provincial de la Unión Patriòtica durant la dictadura. La instància al govern català era l’últim recurs dels de Banyeres després de “pregar repetides vegades a [la UdR] que fessin entrega de les claus, i per la seva part, fent cas omís de lleis i disposicions emanades dels Poders Superiors, es neguen rotundament a fer entrega de lo que no els perteneix”.[1] Finalment, el 4 de gener de 1937, Can Sabartés, amb els seus cellers, la casa de masovers, els dos trossos d’avellaners de la Vinya d’en Tono i l’Horta de Sabartés, i els seus boscos, passaven a mans de Banyeres. La casa i els jardins de la hisenda quedaven sota control de la Generalitat perquè les destinés a allò que cregués més convenient.[2]

Durant el següent mig any, l’Ajuntament de Banyeres va cedir una part de les finques i, almenys, un celler a la col·lectivitat agrícola que s’havia constituït al municipi. Controlada per la CNT i dirigida per Cosme Ferré, com a president, i Joan Figueras, com a secretari, qui a la vegada era president del Sindicat Únic de Banyeres, estava formada per una desena de propietats entre cellers i cases que s’utilitzaren de magatzems, molins i estables. El que havia estat l’espai de trobada dels conservadors de la vila, situat a carrer Garcia Hernández, va passar a ser la seu social de la col·lectivitat, mentre que la torre del carrer Francesc Layret, que havia estat propietat de Francesc Heredero, es va convertir en la seu de l’Ateneu Llibertari, Centre Cultural i Biblioteca Pública de Banyeres. Fora del nucli de Banyeres, al barri de Saifores, la CNT es quedà amb la casa de J. Mata, d’Acció Ciutadana, qui, segons l’informe, “va fer foc contra el poble i el van matar”. Allà hi instal·laren un magatzem per a productes químics i estables per animals.[3]

Segons l’estudi de Walther Bernecker, a la col·lectivitat de Banyeres, constituïda el desembre de 1936, també hi participaven membres de la UdR sent un total de 70 els integrants que hi treballaven.[4] Si es tenen en compte aquestes dades, un 10% de la població de Banyers (680) estava relacionada directament amb la col·lectivitat. Segons Bertran, el domini de la CNT al municipi es trobava, també, al Sindicat Agrícola, on comptava amb la presidència, dos vocalies i la majoria dels membres de la junta.[5] A partir de les credencials de delegats, es coneix que Modest Galimany Calaf i Emili Masip, per la col·lectivitat, i Joan Figueras Miret i Damià Solé Benach, pel sindicat únic, van assistir al Ple Regional de Camperols de la CNT de gener de 1938.[6]


[1] Súplica de l’alcalde de Banyeres al Comitè d’Apropiacions.  [1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Banyeres del Penedès, reg. 6811.

[2] Correspondència, entrada. Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Banyeres del Penedès, reg. 6811.

[3] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Banyeres del Penedès, reg. 6811.

[4] W. L. Bernecker: Colectividades y revolución social. El anarquismo en la guerra civil española, 1936-1939. Crítica, Barcelona, 1982, p. 202.

[5] C. Bertran: «Aproximació a les confiscacions i les col·lectivitats del Baix Penedès (1936-1939)», a J. Piqué Padró (coord.): Guerra Civil a les comarques tarragonines, 1936-1939, Cercle d’Estudis Historics Guillem Oliver, Tarragona, 1999, p. 185.

[6] Credencials de delgats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, Sección Politicosocial, Barcelona, 920.

Galeria D’Imatges

Documentació