A la vila de Santa Margarida de Montbui la col·lectivització de la terra va anar acompanyada de la casa i el molí d’oli de Francesca Pons, coneguda com Cal Guarro. Aixecà l’acte el 27 d’octubre de 1936 la secció de confiscacions de l’ajuntament que, des del dia 14 anterior, estava format per tres membres d’Esquerra, tres de la CNT, dos de la UGT i un de la UdR.[1] La col·lectivització es feia a petició dels treballadors del molí emparats pel segon article del Decret de Col·lectivitzacions i control obrer de la Generalitat,[2] després que la propietària hagués abandonat la finca. Signava l’acta Antoni Llopart, com a delegat del Comitè de Control, i en confiscaven tots els bens, entre els que destacaven fins a 14 botes buides, 4 barrals, 12 portadores i una premsa de la marca “Valls”. A l’inventari també hi constaven les cadires, butaques, balancins, el rellotge, la màquina de cosir i la gramola que hi havia dins la casa. Amb tot, ho acompanyaven les finques, de les quals no se n’especifica l’extensió ni la quantitat. El dia següent a la col·lectivització, Josep Mercader, regidor de la CNT al consistori i encarregat de confiscacions, signava l’acta d’entrega del molí a la “Directiva del Sindicat d’Oficis Varis (CNT)”.[3]
[1] J. A. Pozo González: La Catalunya antifeixista. El govern Tarradellas enfront la crisi política i el conflicte social, setembre de 1936-abril de 1937, Barcelona, DAU, 2012, p. 275.
[2] Diari Oficial de la Generalitat, “Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials”, 28 d’octubre de 1936 [24 d’octubre de 1936].
[3] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Santa Margarida de Montbui, reg. 6687.
