Masquefa ANC...

El 25 de juliol de 1936, el Comitè Antifeixista de Masquefa confiscava diverses propietats urbanes i agrícoles a diferents propietaris acusats d’haver fugit o de ser partidaris del cop d’Estat. El 13 de novembre següent, Isidre Castañé, alcalde provisional de la CNT, presentava davant del Comitè d’Apropiacions les setze finques confiscades, una desena de les quals anaven destinades a formar part de la col·lectivitat. Fins aleshores, la CNT havia dominat el Comitè i l’Ajuntament, però entre els membres del consistori existien diferencies a l’hora d’escollir l’alcalde. En la sessió plenària del 18 d’octubre, quan s’havia d’escollir el nou consistori seguint el criteris del govern de la Generalitat, només van aparèixer a la sessió els tres membres de la CNT. Els d’Esquerra, la UdR i la UGT se n’absentaren. Malgrat tot, Castañé fou elegit amb el suport de quatre membres del Sindicat de Treballadors de Masquefa[1]. Atesa la irregularitat, el 27 de novembre següent es ratificà la composició amb els tres cenetistes i els tres d’Esquerra, els dos del PSUC i un pel POUM, la UdR i Acció Catalana Republicana, per cadascuna de les formacions. Antoni Callís Matavaques, d’Esquerra, substituiria a Castañé en el càrrec.

Segons el treball de Vicenç Rocosa, malgrat els intents dels cenetistes, no tots els pagesos que treballaven a les finques confiscades van mostrar-se partidaris d’integrar-se a la col·lectivitat. Només els de la finca de Can Llopart, de 52ha, van accedir-hi de bon grat.[2] Tanmateix, en la relació de finques presentada per Jaume Claramunt, en nom de la CNT, a la Comissió de Responsabilitats el 29 de juny de 1937,[3] els cenetistes asseguraven controlar dues finques més: Can Parellada, de Josep M. Valls Massana, de 96,72ha; i la de Can Massana, de Mercè Puig, vídua de Mir, de 202ha,[4] on també hi havia una casa que s’havia destinat a escoles. Si tenim en compte les dades aportades per Rocosa, la finca de Can Llopart ocuparia entre 30 i 40 treballadors, que fins aleshores haurien estat jornalers. La resta de finques confiscades estarien gestionades per masovers agrupant entre 50 i 60 treballadors a Can Massana, i entre 30 i 40 a Can Parellada.

La finca de Can Parellada té més recorregut documental, el qual podria indicar el motiu perquè finalment no es va integrar a la col·lectivitat. El seu propietari, Josep M. Valls Masana, enginyer agrònom i cap dels Serveis Oficials d’Inspecció, Vigilància i Regulació de les Exportacions de Catalunya, va presentar una reclamació a la Comissió de Responsabilitats el setembre de 1938 una vegada assabentat de l’acusació de facciós i la confiscació de la seva finca. A la súplica presentada hi destacava la sorpresa en com s’havien desenvolupat els esdeveniments. Valls assegurava que durant la segona quinzena de setembre de 1936 havia estat a la finca de Masquefa, “conjuntament amb el Comitè Antifeixista, per arranjar amistosament les diferències existents de les collites amb rabassaires, parcers i masovers [les quals] foren liquidades en metàl·lic o gèneres amb tots aquells que resultaven acreedors, sense haver pogut obtenir aquelles masoveries que resultaven deudores [sic.]”. De les acusacions de facciós, Valls va assegurar que podien donar de la seva “solvència antifeixista”: Carles Pi Sunyer, Frederic Rahola, Claudi Ametlla o Josep Aliaga.[5] Com la de Valls, malgrat sense avaladors tant distingits, es presentaren dues reclamacions més a la Comissió per al poble de Masquefa: la de Ventura Fabra, per la finca de Can Vehí; i la de Maria Orovio Ribo, vídua de Marimon, per la finca de La Masia. Malgrat que no consten les resolucions de les reclamacions, les declaracions de Valls poden ser indicatives de la manca de voluntat dels arrendataris per integrar-se a la col·lectivitat, una vegada el propietari s’havia mostrat interessat per enllestir els deutes amb els treballadors i assegurar, així, que en conservaria la propietat.


[1] Archivo Histórico Nacional, PSSGC, 287/3. Citat a: J. A. Pozo González: La Catalunya antifeixista. El govern Tarradellas enfront la crisi política i el conflicte social, setembre de 1936-abril de 1937, Barcelona, DAU, 2012, p. 281.

[2] V. Rocosa: «La col·lectivització a Masquefa», a C. Santacana (coord.): Col·lectivitzacions al Baix Llobregat, 1936-1939, Barcelona, Centre d’Estudis Comracals del Baix Llobreta i Publicaicons de l’Abadia de Montserrat, p.

[3] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Masquefa, reg. 6796.

[4] Les extensions de les finques es detallen a la pàgina 165 del treball de Rocosa, extretes de l’Arxiu Municipal de Masquefa.

[5] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Masquefa, reg. 6796.

Galeria D’Imatges

Documentació