La col·lectivitat agrícola del Bruc, constitueix, junt amb la de Vilanova i la Geltrú, el segon cas de col·lectivitats dirigides per la Unió de Rabassaires al Penedès. Si tenim en compte que n’hi hagué fins a sis casos més a la resta de Catalunya, es fa evident la importància del sindicat pagès al territori. No obstant això, de la del Bruc se’n coneix ben poc, ja que els registres de la Generalitat sobre el municipi no són abundants. Tanmateix, els registres emesos el 24 de novembre de 1936 demostren una formació primerenca de la col·lectivitat, la qual cosa potser també explicaria la peculiaritat de la organització dirigent, partidària d’articular tot la producció a través del sindicat agrícola a mesura que va avançar la guerra. En els registres destinats a la Comissió de Responsabilitats també es pot distingir que les terres que formaren la col·lectivitat provenien de les confiscacions fetes a Joan Elias Creus, Josep Maria Ollé Aguilera i Enric Pedrosa Ferrer. La primera d’elles valorada amb 30.000 pessetes, i les altres dos en 10.000 i 12.000 pessetes, respectivament.[1]
[1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns d’El Bruc, reg. 6794.
