A Vilafranca del Penedès, la majoria de les organitzacions polítiques i sindicals participaren del procés de confiscació i establiren en les cases expropiades les seves seus socials. L’antiga Associació catòlica del carrer Durruti va passar a mans de la Unió de Rabassaires. La que havia estat propietat de Jaume Gili Jané, a l‘avinguda Francesc Macià, es va convertir en la seu de les Joventuts Llibertàries. Al carrer P. Riba hi havia les seus de la UGT i el PSUC, mentre que les de la CNT i la FAI estaven costat per costat a la Rambla Pi i Margall. Per últim, el Sindicat Agrícola es va situar al Carrer Maurin, número 27. A part d’aquestes, una vintena d’edificis més foren confiscats a diversos propietaris, destinats, la majoria d’ells, a habitatges, escoles i residències per a persones grans.[1]
No obstant això, en aquests registres emesos per l’Ajuntament a principis de maig de 1937 no hi consten les finques confiscades per la col·lectivitat de camperols de Vilafranca a Antón Galtés Mainer. En un informe a banda, emès l’agost de 1937, el delegat de la col·lectivitat, Francesc Insenser Montaner, explicava els càrrecs pels quals s’expropiava la finca de La Pelegrina a Galtés. El compromís amb la Unión Patriòtica, el partit únic durant la Dictadura de Primo de Rivera, el Sometent i la Lliga Regionalista, eren alguns d’ells. També el tarannà del propietari, del qui asseguraven que durant la monarquia mai pagava els jornals sencers als treballadors i “sempre els hi cercava raons per a férlos [sic.] treballar més del convingut”.
La Pelegrina, de 180 jornals (88 hectàrees aproximadament) de vinya, horta i terra campa havia estat expropiada pel Departament d’Agricultura i Ramaderia del Comitè Antifeixista de Vilafranca, passant després a la Conselleria d’Agricultura del mateix municipi, la qual cedí les terres a la col·lectivitat. Segons el mateix Insenser, en destacava la voluntat dels pagesos de millorar el rendiment de la finca, un augment de la producció que ja s’havia fet evident a l’hora de passar de cinc peons a setze treballadors, tots membres de la col·lectivitat. Una idea similar s’expressava a les primeres línies de la noticia que SUT, el periòdic del sindicat únic de Vilafranca dedicava a la recent estrenada col·lectivitat. Deia: “Havent-se constituït aquesta col·lectivitat convida a tots els camperols que vulguin ingressar en ella, poper tal de crear una petit família i fer-ne una de més gran, que sigui més equitativa i més justa, per així començar a establir tots els llaços de relació mútua, harmonia i de germanor entre tots els éssers humans”.[2] En la mateixa noticia s’hi recollien les normes a partir de les quals es regiria la nova organització, amb una atenció especial dedicada a les retribucions i als abonaments per malalties o indisposicions. Com va ser comú en d’altres col·lectivitats, a la normativa s’hi feia un èmfasi especial a l’obligatorietat de treballar de totes aquells membres que hi ingressessin, segons les seves capacitats. Tanmateix, s’assenyalava que, en cas de que en una família només hi hagués una dona, aquesta estaria exempta de dedicar-se als treballs de la col·lectivitat, s’entén, per fer-ho al de les cures -que no s’entenia com un treball inclòs dins la col·lectivitat. Així mateix, s’hi n’hi hagués més d’una, “una d’elles estarà obligada a treballar en els treballs del camp que són propis de dones”. No és el cas, però en altres exemples aquests estan definits per la cria d’animals i la cura del recapte.
Els organismes rectors de la col·lectivitat eren l’assemblea general i la Comissió administrativa, que feia els funcions dirigents entre convocatòries d’assemblea amb al designació de càrrecs de tresorer, secretari i quatre vocals. La col·lectivitat també oferia un servei de cooperativa de consum, on, tant col·lectivistes com no, podien adquirir recursos, oferint així un retorn social de la organització. De fet, aquest servei va quedar afectat quan, a finals de juliol de 1937, un dels pallers de la col·lectivitat fou víctima d’un foc presumptament provocat.[3] L’incident, tot i que sonat i esbombat per la premsa, no deuria significar una gran pèrdua del conjunt de la col·lectivitat doncs, al setembre, podien satisfer les peticions de subministrament extraordinari que els sol·licitava el govern municipal per tal de sostenir la situació delicada que vivia la població a conseqüència de la guerra.[4]
El nombre de membres de La Pelegrina es va mantenir estable durant el l’any 1937, doncs, al Ple Regional de Camperols celebrat el gener de 1938, Anton Ràfols Juvé i Salvador Vives Oller asseguraven assistir-hi com a representants de dinou membres de la col·lectivitat i vint-i-cinc del Sindicat Únic de la CNT de Vilafranca.[5]
[1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Vilafranca del Penedès, reg. 6790.
[2] SUT. Portavoz del Sindicato Único de Trabajadores de Vilafranca del Panades, 9/IV/1937, p. 3. Centre de Documentació VINSEUM.
[3] Ídem, 30/VII/1937, p. 4.
[4] Ídem, 3/IX/1937, p. 3.
[5] Credencials de delegats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, PS-Barcelona, 920/1.
