Subirats

Subirats era un municipi dominat per la Unió de Rabassaires (UdR), al capdavant de la qual hi havia en Pau Baques[1] que ocupà diversos càrrecs a nivell nacional. Seguint la política de la UdR la majoria de les terres incautades a l’inici de la guerra civil espanyola a Subirats, foren gestionades de forma individual per les famílies pageses que ja les treballaven. Ara com a veritables propietàries.

Ens serveix d’exemple la proposta d’adjudicació al Sindicat Agrícol de Subirats de les terres de Can Rial d’Ordal (Subirats) incautades a Joan Romagosa Térmens, resident a Esparreguera: “que es dona per desafecte al règim en quant sempre ha militat en partits polítics de dreta y en no haver complert en cap cas i circumstància, les Lleis votades pel Parlament català, per quant l’any 1934 i 1935 feu retornar les parts de fruits en els seus rabassaires.”[2] Les finques incautades son: una finca rústica anomenada Can Rial d’Ordal de 70 hectàrees, composta de cereals de secà, vinya i bosc, dins la qual “hi ha enclavades quatre finques urbanes pròpies per a quatre famílies, corts per bestiar, galliners ii altres estris propis per al conreu de les expressades terres.” La demanda es feia a redós dels decret i ordre de 14 i 21 de juliol de 1937 de la Conselleria d’Agricultura.

El mateix es demana respecte dels béns expropiats a Carles de Camps i Olzinellas al terme de Subirats, al·legant que s’ha “exiliat voluntàriament per no haver de respondre de la seva actuació passada com a element desafecte al règim.”[3] Concretament, es tractava de la finca de Can Ravella d’Ordal composta d’una casa senyorial i masoveria pròpia per a dues famílies, y una gran finca rústica composta de vinya, cereals de secà i bosc “qual extensió no pot precisar-se”; de la finca rústica i urbana “Cal Rigol del Pujol” situada al barri dels Casots i composta de dues cases, cellers, corts per bestiar, galliners i altres; de la finca de Can Vidal de la Costa al barri dels Cassots i composta d’una casa pròpia per una família, tres cellers, corts per bestiar, galliners i altres. A totes tres finques hi havia els arreus, maquinària i altres estris necessaris per la conreu i l’elaboració; i els edificis serveixen de casa habitació dels treballadors d’aquelles.    

Malgrat tot, es forà la Col·lectivitat Agrícola “La Llibertat” de Subirats (Lavern) amb les terres incautades de Can Bas i que tenia la seva botiga per a vendre els seus productes a Cal Almirall.[4] El seu secretari va ser Paulí Martí.

En un escrit del 20 d’agost de 1938 dirigit a l’Ajuntament de Subirats, la Col·lectivitat “La Llibertat” informa que ha recollit 16.547 kg de blat, dels qual haurà de retenir 2.000 kg per a sembrar l’any vinent, “per tant, queden 14.547 kg. que aquesta Col·lectivitat pot fer ús pel consum de la mateixa, acatant sempre lo que les lleis de la República o de la Generalitat disposin.”[5] La Col·lectivitat tenia també diverses vinyes i els raïms collits eren transportats en portadores i en carros a Cal Bas de Lavern: “on la col·lectivitat elabora els vins de les seves collites.”[6]

Coneixem poques coses mes d’aquesta Col·lectivitat, a part d’alguna referència oral recollida pel Centre d’estudis de Subirats (CSUB). Per exemple, Agustí Rovira Olivé de Torreramona explica com el Comitè revolucionari de juliol de 1936 es va incautar de totes les existències de vi i de gra que tenien els grans propietaris als seus cellers i magatzems.[7] Segons Josep Raventós Roig, de can Batista, “el Comitè es va fer càrrec de les finques dels grans propietaris” i “tots (els pagesos) treballaven en comú les terres expropiades”, però hi ha via queixes perquè algú volia aprofitar-se individualment d’alguns privilegis.[8]

Les terres del més gran propietari de Subirats, el Marqués de Camps, concretament el II Marqués de Camps: Carlos de Camps y Olzinellas (1860-1939, marqués des de 1889). Va ser President de la Diputació provincial de Girona. Diputat a Corts per Girona, Senador del Regne, Maestrat de Ronda i Gran Creu al Mèrit Militar. Les seves terres, pertanyents a la finca de Can Ravella (Ordal), eren bàsicament boscos i foren incautades i gestionades per l’Ajuntament de Subirats controlat per la Unió de Rabassaires i Esquerra Republicana de Catalunya.

L’explotació de la llenya de les terres del Marqués de Camps declarades comunals permetien a l’Ajuntament obtenir uns ingressos anuals que servien per equilibrar les despeses. Concretament, l’ “Aprofitament de béns comunals” l’any 1937 proporcionà a l’Ajuntament uns ingressos de 3.771,90 pessetes l’any 1937. Aquests ingressos provenien de l’arrendament a un pastor perquè pasturés el seu ramat (700 ptes.); de l’autorització a Joan Vendrell per poder tallar i extreure 1.900 quintars de llenya (505,15 ptes.); i de les liquidacions que feia “La Col·lectivitat de treballadors del bosc d’Ordal” (2.567 ptes.) per la llenya tallada i venuda.[9] La Col·lectivitat de treballadors presentava els vals de la bàscula on es pesava la llenya venuda a 0,25 pessetes el quintar (40 kg). A més, l’any 1938 l’Ajuntament cobrava pel dret d’extreure calç a la Col·lectivitat de treballadors del forn de calç “El Collet (312 ptes.);

Explotació de la llenya per la Col·lectivitat de treballadors del bosc d’Ordal (Can Ravbella) 1937

Font: elaboració pròpia a partir de les dades localitzades a l’AMS

També existia a Subirats un Comitè d’Agricultura i Ramaderia, presidit pel president de la col·lectivitat La Llibertat, Paulí Mart. Aquest comitè era el que feia front a les necessitats agrícoles i ramaderes del municipi. Per exemple, l’any 1936, comprar dues vaques per la propietat incuatada número 3 (Can Bosch de Noia); per la reparació de tres premses o per arreglar la ràdio. També per la compra d’adobs (a Sant Sadurní d’Anoia), de benzina (Barcelona) o de garrofes (a la Pobla de Montornès).

La Col·lectivitat La Llibertat pagava a 7 rals els jornals, tant de l’encarregat, com dels carreters, com dels peons o jornalers. Es treballaven sis dies a la setmana de dilluns a dissabte amb un sou de 42 pessetes.[10] A finals d’any els jornals estaven a 8 o 9 pessetes.

Finques incautades a Subirats

Font: Josep Mata

[1] Josep Matas, Pau Baqués: republicà i rabassaire, Subirats, Ajuntament de Subirats, 2010, pp. 83-114.
[2] Carta del Sindicat Agrícol de Subirats a la Junta municipal agrària, amb data de 30 d’agost de 1937 i signat per Miquel Vendrell Esteve (president) i Joan Roca Parés (caixer). Servada a l’AMS.
[3] Carta del Sindicat Agrícol de Subirats a la Junta municipal agrària, amb data de 30 d’agost de 1937 i signat per Miquel Vendrell Esteve (president) i Joan Roca Parés (caixer). Servada a l’AMS.
[4] Informació facilitada per Josep Mata.
[5] Document servat a l’Arxiu Municipal de Subirats (AMS) i facilitat per Josep Mata.
[6] Declaracions de Miquel Vives, Pere Marigó i Antoni Muné, treballadors/pagesos de la Col·lectivitat La Llibertat, arran d’un accident amb el carro de raïms el 17 de setembre de 1937.
[7] Entrevista a Agustí Rovira Olivé realitzada pel CSUB, i reproduïda parcialment en el documental d’aquesta entitat La Guerra Civil a Subirats.
[8] Entrevista a Josep Raventós Roig realitzada pel CSUB, i reproduïda parcialment en el documental d’aquesta entitat La Guerra Civil a Subirats.
[9] Document servat a l’AMS amb data de 30 de desembre de 1937, signat per l’Interventor Antoni Ciuanjo i per l’Alcalde Jaume Massana Guilera i facilitat per Josep Mata
[10] Document servat a l’AMS amb data de 25 de juliol de 1936.

Galeria D’Imatges

Documentació