Image Blank...

Sant Martí Sarroca és una població situada a l’Alt Penedès que, en iniciar-se la guerra tenia 2.536 habitants. A partir de 1937 i fins a 1939 el municipi adoptà el nom de Castellsarroca amb la intenció de secularitzar-lo. Les referències a la col·lectivitat del municipi daten del juliol de 1937, quan l’Ajuntament entregà una relació dels bens confiscats a la Comissió de Responsabilitats de a Generalitat. En ella s’hi detallen fins a trenta-dues finques confiscades a diferents propietaris la majoria dels quals eren acusats de facciosos i fugitius. A pesar de que dels bens intervinguts no se n’especifica l’extensió, es detalla el nom de la finca o la partida on estava ubicada i a què anaven destinats. Almenys quinze de les trenta-dues propietats passaren a formar la col·lectivitat, mentre que les disset restants es destinaren a “fins socials”, habitatges municipals per a treballadors, i a dependències del sindicat agrícola local. En la documentació consultada no es detalla quina organització política o sindical la dirigia.

Les següents són les propietats i partides confiscades a Sant Martí Sarroca i destinades a la col·lectivitat: Cal Berengueres, Peret de Cal Lleó, Cal Toni, Cal Vallès, Cal Arturo, Cal Segol, Cal Balent, Cal Rabell, Cal Pasastro, Cal Garrofé, Cal Rigol, el castell de la Bleda, Cal Diego, Robellats i Cal Xacó; a fins socials: Cal Lleó, La Facina, Rius de Foix, la casa del carrer la Font de la vídua de Joan Farré, Cal Tunyina, Cal Grau, Cal Barceló, Cal Duran i el Carbó de les Guixeres; a habitatges municipals: Cal Fumet, La Massarió, Cal Farriol i Casañas; i a dependències del Sindicat Agrícola: Robellats, Cal Termens i Cal Casató.[1]


[1] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Sant Martí Sarroca, reg. 6789.

Galeria D’Imatges

Documentació