Ferrán del Penedés ANC...

Entre el conjunt de nuclis que avui formen el municipi d’Olèrdola, n’hi hagué dos, La Moja i Ferran, que entre 1936 i 1939 comptaren amb col·lectivitats agrícoles. Malgrat que de la primera se’n conserven poques referències, de la segona en coneixem l’extensió i les finques que la formaven. La col·lectivitat de Ferran del Penedès estava vinculada al Sindicat d’Oficis Varis de la CNT i dirigida per Joaquim Escala Mata i Pere Ràfols, qui, el 31 de juliol de 1937, substituïa a Escala en la direcció després d’haver estat mobilitzat. La col·lectivitat de Ferran, de fins a 86,4ha, la formaven set finques de vinya i terra campa d’extensions i propietaris diversos. La seva incorporació a la col·lectivitat havia estat diferent segons el comportament dels que n’havien estat amos durant els anys anteriors. La finca de Cal Sadurní, per exemple, de 4,8ha, va ser cedida voluntàriament pel mateix propietari, Ramon Sadurní, qui, d’acord amb els col·lectivistes, es quedà una part de les terres i la casa “per a ell i la família”. Sembla que Sadurní, malgrat que en ocasions demostrava “pretensions burgeses i coaccionava als obrers segons venien donades i a l’any 1934 cridà a l’ajuda de a força pública”, els cenetistes el tenien per “un subjecte de bons sentiments, comprensiu i addicte al règim social actual”.

Tanmateix, el tracte amb la resta de propietaris no fou el mateix. Ho posen de manifest les descripcions fetes pels cenetistes, les quals mereixen ser reproduïdes per la seva espontaneïtat. De Joan Antoni Sardà Morgades en deien ser “cacic màxim i un mata-les callandu. Somatentista de Defensa Ciutadana i president de la Unió Patriòtica. Burgès de Sacristia. Explotador i coaccionador continu, empenyut per personatges sota cortina. Monàrquic, antisocial i fanàtic [sic.]”. La definició d’Àngela Milà Sadurní tenia matisos més moralistes, sent “una femella de mala mena, fanàtica religiosa, monàrquica, anticatalana i burgesa en grau superlatiu. Pretensiosa en extrem i mandatària a l’extrem d’haver bufetejat a més d’un obrer a llur domeny. Beata i malvada [sic.]”. De Frederic Badell i els eu fill, Llorenç Badell, se’n destacava que “durant les eleccions de febrer exigien als treballadors que si no anaven a votar a favor de les dretes els trauria de la feina seguidament. Coaccionava sempre als treballadors fent propaganda per a que ingressessin a Falange espanyola i parlant contínuament mal de la República i del govern de la Generalitat de Catalunya”. Però potser el més indicatiu de tots era el cas de Joan Torrens Arnau, “capitost dels cacics, [era] delegat d’en Cirera Voltà.[1] Somatenista [sic.] de Defensa Ciutadana, criminal borbònic que sempre demanava ajuda als tricornis. Pertanyia a la CEDA”.[2]

OLÈRDOLA – FERRAN

     

Propietaris

Nom de la finca/partida

jornals[3]

hectàrees

Ramon Sadurní Sadurní

Cal Sadurní

10

4,8

Josep Sogas Bargalló

Cal Torres

 

Joan Torrens Arnau

Plana-Pogol

10

4,8

Joan Antoni Sardà Morgades

Cal Sardà

5

2,4

Àngela Milà Sadurní

Cal Bertranet

30

14,4

Frederic Badell i Llorenç Badell

Purroig

120

57,6

Ramon Marrugat Milà

Cal Pere-Pau

5

2,4


[1] El polític i advocat Joan Cirera i Voltà fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu. Milità a Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.

[2] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns d’Olèrdola, reg. 6789.

[3] L’equivalència de jornals amb hectàrees (1jr=0,489ha) s’ha realitzat seguin el criteri de mides agronòmiques catalanes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Galeria D’Imatges

Documentació