Col·lectivitat de La Múnia de Castellví de la Marca 1937...

El municipi de Castellví de la Marca comptava amb 1.619 habitants el 1936.[1] Compost per diversos nuclis de població disseminats pel terme en forma de masos, bona part d’ells van ser confiscats i posteriorment col·lectivitzats per la secció local de la CNT, presidida per Alfons Segura i Jaume Rius. L’abast cronològic d’aquests processos resulta difícil d’acotar. La informació de la que es disposa és resultat de les declaracions que la col·lectivitat va fer a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat el 15 de juliol de 1937, però en cap d’elles se n’especifica les dates concretes en que es realitzaren les accions.[2] No obstant això, aquests documents gaudeixen de gran quantitat de formalismes, un dels quals és el de citar les confiscacions com el resultat “del moviment del 19 de juliol de 1936”. Malgrat que es fa difícil assegurar que les ocupacions es fessin el mateix dia, com una resposta immediata a les notícies del cop d’Estat, es pot assegurar que es portaren a terme en el període comprès entre els mesos de juliol de 1936 i el juliol de 1937.

La col·lectivitat de Castellví de la Marca estava formada per les terres, “cellers, boscos, pallisses, estatges i eines de treball” de les finques de Cal Morgada, Cal Noya, Cal Olivella, Cal Planas i Cal Tetas; a més de les propietats de Ramon Huguet, l’església i les rectories de Castellví i el nucli de l’Almunia, i l’Amburnà dels Monjos. Si bé la dessacralització dels espais religiosos fou una dinàmica general de tota la rereguarda republicana, les confiscacions a particulars es feren per diversos motius detallats pels mateixos pagesos. Tots els propietaris implicats foren declarats fugitius i els motius anaven des d’haver-se manifestat partidaris del cop d’Estat a haver desnonat famílies pageses després dels fets d’octubre de 1934, o haver denunciat o declarat en contra d’aquestes durant els processos judicials derivats de la vaga de 1934. També, per al cas de Cal Planas, ser membre del requetè.

De cap d’elles se’n conserva la informació relativa a la seva extensió, però si algunes de les finalitats que els hi donà la nova organització col·lectiva. Més enllà del treball de la terra, alguns dels estatges, com el de Cal Olivella, es reformaren i s’adaptaren per acollir els refugiats provinents d’altres regions de l’Estat. En d’altres, com la de Cal Morgada o la de Cal Noya, les cases dels qui havien estat propietaris s’adaptaren per allotjar als col·lectivistes. A diferència de les ja esmentades, les propietats urbanes de l’Amburnà, Cal Planas i Cal Tetas van ser entregades per la col·lectivitat a l’Ajuntament, sense citar-ne les finalitats. El que si que es coneix és l’ús que els col·lectivistes donaren a les rectories i l’església, les quals transformaren en granges conilleres, magatzems i secretaries del Sindicat Únic de Camperols de la localitat.


[1] Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució de població de fet per municipis.

[2] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Castellví de la Marca, reg. 6787.

Galeria D’Imatges

Documentació