El municipi de Castellví de la Marca comptava amb 1.619 habitants el 1936.[1] Compost per diversos nuclis de població disseminats pel terme en forma de masos, bona part d’ells van ser confiscats i posteriorment col·lectivitzats per la secció local de la CNT, presidida per Alfons Segura i Jaume Rius. L’abast cronològic d’aquests processos resulta difícil d’acotar, ja que la informació de la que es disposa és resultat de les declaracions que la col·lectivitat va fer a la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat el 15 de juliol de 1937. En cap d’elles se n’especifica les dates concretes en que es realitzaren les accions.[2] No obstant això, aquests documents gaudeixen de gran quantitat de formalismes, un dels quals és el de citar les confiscacions com el resultat “del moviment del 19 de juliol de 1936”. Malgrat que es fa difícil garantir que les ocupacions es fessin el mateix dia, com una resposta immediata a les notícies del cop d’Estat, es pot assegurar que es portaren a terme en el període comprès entre els mesos de juliol de 1936 i el juliol de 1937.
La col·lectivitat de Castellví de la Marca comptava amb 265 membres[3] i estava formada per les terres, “cellers, boscos, pallisses, estatges i eines de treball” de les finques de Cal Morgades, Cal Noya, Cal Olivella, Cal Planas i Cal Tetas. A més, comptava amb les propietats de Ramon Huguet, “nomenada Castellví”, i la masia de l’Albornà, als Monjos, així com l’antiga església i les rectories de Castellví i l’Almunia. Les motivacions de les requises foren diverses i, si la dessacralització dels espais religiosos s’explica per la dinàmica anticlerical que va prendre el moviment de la rereguarda republicana, les confiscacions als particulars es feren per diverses raons. Tots els propietaris implicats foren declarats fugitius i els motius anaven des d’haver-se manifestat partidaris del cop d’Estat a haver desnonat famílies pageses després dels fets d’octubre de 1934, o haver denunciat o declarat en contra d’aquestes durant els processos judicials derivats de la vaga de 1934. També, per al cas de Cal Planas, ser membre del requetè.
De cap d’elles se’n conserva la informació relativa a la seva extensió, però si algunes de les finalitats que els hi donà la nova organització col·lectiva. Més enllà del treball de la terra, alguns dels estatges, com el de Cal Olivella, es reformaren i s’adaptaren per acollir els refugiats provinents d’altres regions de l’Estat. En d’altres, com la de Cal Morgades o la de Cal Noya, les cases dels qui havien estat propietaris s’adaptaren per allotjar als col·lectivistes. A diferència de les ja esmentades, les propietats de l’Albornà, Cal Planas i Cal Tetas van ser entregades per la col·lectivitat a l’Ajuntament, sense citar-ne les finalitats. El que si que es coneix és l’ús que els col·lectivistes donaren a les rectories i l’església, les quals transformaren en granges conilleres, magatzems i secretaries del Sindicat Únic de Camperols de la localitat, dels quals també en formaven part membres de la UGT i la Unió de Rabassaires.
Els membres de la col·lectivitat i el sindicat únic de Castellví participaren activament a totes les convocatòries del Ple Regional de Camperols. Entre els seus delegats hi podem trobar: Pere Campanera Galofré; Alfons Segura Vives (gener de 1937); Alfonso Segura i Pedro Alás (29 de maig de 1937); i Jaume Rius i Benito Montserrat (6 de gener de 1938).[4]
La col·lectivitat de Castellví comparteix amb la de Vilanova i La Geltrú un dels pocs testimoniatges gràfics de la col·lectivització al Penedès. Entre maig de 1937 i gener de 1938, a través del setmanari ¡¡Campo!! Órgano del Comité Regional de Relaciones de Campesinos, es van publicar un conjunt de reportatges sobre l’agricultura col·lectivitzada a Catalunya. A través de les seves contraportades, que en cada número dedicava a una col·lectivitat concreta, es va construir un dels serials que millor van plasmar el procés revolucionari al camp català. En aquelles pàgines, el fotògraf madrileny Carlos Pérez de Rozas, en el que sembla un encàrrec de l’Oficina de Propaganda de la CNT, acompanyava els textos amb les seves imatges, les quals es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.[5]
L’estructura de les series sempre era semblant, amb el protagonisme de la pagesia com agent revolucionari. Més enllà de que algunes de les instantànies podrien passar per escenes costumistes del camp si no fos per la simbologia que li aporta la distinció, en la majoria dels reportatges s’hi mostra el treball, els cultius, les granges i algunes de les instal·lacions. L’escena més comuna és la de les oficines de la col·lectivitat amb alguns dels seus membres vestits amb la indumentària de treball i mirant a càmera mentre ocupen els escriptoris dels antics propietaris. A la de Castellví en concret, la sèrie fotogràfica l’acompanya un jove embrunit que sembla que guiï al reporter per les conilleres i els corrals. No hi manca la visita als horts, a l’era amb la trilladora i a la carbonera d’alzina, que estan en plena feina. En destaquen les imatges de repòs, a l’ombra de diverses cases, on s’hi retraten els qui treballen les finques, homes i dones de diferents edats. Però sobretot la que recorda a una escola, on s’hi poden veure els més joves del lloc fullejant
[1] Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució de població de fet per municipis.
[2] Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat, Comitè d’Apropiacions. Expedients de confiscació; adjudicació i reclamació de béns de Castellví de la Marca, reg. 6787.
[3] Credencials de delgats al Ple de Relacions Camperoles. Archivo Histórico Nacional, Sección Politicosocial, Barcelona, 920.
[4] Ídem.
[5] A. Antebi Arnó; P. González Morandi; T. Ferré Panisello; R. Adam Bernad (2019). Gràfica anarquista. Fotografia i Revolució social, 1936-1939. Ajuntament de Barcelona, p. 87.
