Projecte
Durant l’hivern de 1936-1937 els habitants de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre van veure trasbalsada la seva vida a la rereguarda. Les bombes van començar a ploure damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora. Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol rasant metrallant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu. Aquesta situació, amb major o menor intensitat, es mantingué al llarg de vint-i-cinc mesos, fins l’ocupació franquista de mitjan mes de gener de 1939.
Els atacs aeris van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, …, molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. Les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre van patir atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions. Què havia succeït per a que es produís aquest fet tan sagnant? Quins eren els suposats objectius? Quants atacs es van produir? Quanta gent hi va morir? Quin va ser l’abast de la destrucció?
En aquest estudi intentem donar resposta a aquestes qüestions, tot fent entenedor aquest episodi de la Guerra Civil espanyola, mitjançant algunes claus que poden ajudar a clarificar el context general, la identificació dels objectius i el per què dels atacs aeris. Els primers capítols d’aquesta obra situen el marc teòric i tracen les coordenades bàsiques per interpretar la dinàmica dels bombardeigs i mostrar el per què de la seva magnitud i constància, així com els antecedents. Els capítols següents segueixen un ordre cronològic i interrelacionen l’estudi minuciós i detallat dels atacs aeris, amb el desenvolupament de la Defensa Activa i la Defensa Passiva desplegada amb l’objectiu de reduir els atacs i, sobretot, els efectes devastadors dels mateixos. Als Annexos finals trobem una síntesi dels bombardeigs franquistes i una relació de les víctimes mortals a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Com a part de la història de la Guerra Civil espanyola, els bombardeigs han estat una de les temàtiques tractades amb més profusió. Però, passats més de setanta anys des de la fi del conflicte, amb prou feines es compta amb estudis globals que mostrin la complexitat, diversitat i circumstàncies dels atacs aeris sobre territori català. En canvi, durant els darrers anys, ha augmentat considerablement el coneixement local dels bombardeigs feixistes sobre Catalunya i, en menys mesura, sobre la Defensa Passiva. L’atac i la defensa de la rereguarda a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre també han merescut una atenció creixent.
Els bombardeigs franquistes sobre les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre van ser fruit d’una llarga campanya de setge aeri i hostilització contra tot el territori republicà, especialment contra el seu litoral, amb tres propòsits ben definits. Primer, els franquistes van voler obrir un nou front de guerra per assolir el desgast de la rereguarda republicana a nivell econòmic i material, provocant la seva paràlisi productiva i l’aïllament del comerç marítim. Segon, directament o de retruc —ja fos a través de bombardeigs indiscriminats o be amb el que avui s’anomenen “danys colaterals”— malmetre la rereguarda a nivell moral. I tercer, distreure efectius republicans del camp de batalla, debilitant els seus mitjans aeris i antiaeris, ja escassos a partir de la segona meitat de 1937. Aquests van ser els veritables objectius de les aviacions feixistes atacants, per be que amb una prioritat absoluta: la destrucció de l’economia de la rereguarda republicana.
Un primer aspecte a tractar és el recompte total d’atacs aeris i de víctimes, tema en el qual s’ha anat avançant. En canvi, s’aprecia un tractament escàs de qüestions que creiem cabdals per copsar els bombardeigs, com el coneixement dels aparells atacants, l’estratègia global d’aquests, l’anàlisi i distinció de cada un dels bombardejos, o el marc legislatiu i el context internacional. Finalment, trobem tòpics relacionats amb els atacs aeris que han passat de l’ideari col•lectiu a ser recollits en publicacions sense excessiva validació: associar la defensa passiva exclusivament amb la construcció de refugis per a la protecció de la població; o, no tenir present que, malgrat totes les limitacions i la precarietat de mitjans, va existir una defensa activa del territori republicà dedicada a localitzar i neutralitzar els atacants i a minimitzar els danys humans i materials. En aquest sentit, cal remarcar que hi hagué un important sacrifici humà que ha estat del tot oblidat, un nombre gens menyspreable d’aviadors morts en defensa de les capitals costaneres i també del personal integrat en la defensa antiaèria. Aquest oblit esdevé especialment cruel amb aquells qui van tractar d’evitar que les bombes caiguessin damunt la població civil. Aquests dèficits analítics ha afavorit la visió dels defensors dels bombardeigs com a víctimes propiciatòries, com a màrtirs, quan de fet hi va haver una decidida voluntat de resistència civil i militar republicana, per be que limitada pels mitjans.
Per poder conèixer a fons tots els aspectes que intervingueren en els bombardeigs aeris i en les estratègies de Defensa Activa i Defensa Passiva durant la Guerra Civil espanyola en general i en aquestes comarques en particular, s’ha realitzat una exhaustiva recerca de fonts documentals, orals i patrimonials, algunes d’elles inèdites. S’han consultat un gran nombre d’arxius locals i comarcals, nacionals, estatals i europeus, amb el propòsit d’ampliar els continguts d’una història que calia contextualitzar i reformular. I, sobretot, per evidenciar que l’estudi dels bombardeigs esdevé una qüestió complexa, en la que hi intervenen múltiples variables vinculades als atacants i als defensors: el factor humà i el material; l’econòmic, amb la disponibilitat de mitjans dels dos bàndols; les tàctiques i estratègies emprades; els tipus d’atacs i els seus objectius; les coordenades geogràfiques, temporals i espacials; etcètera.
Les principals fonts utilitzats durant la recerca han estat: les fonts bibliogràfiques i d’hemeroteca, les fonts iconogràfiques i les fonts documentals dels arxius locals i comarcals i dels arxius administratius i militars nacionals, estatals i europeus. Pel que fa a les fonts bibliogràfiques s’ha fet un buidatge exhaustiu dels llibres, articles i altres escrits publicats o inèdits, referents a aquest tema i a aquestes comarques, axí com a nivell nacional i internacional que citem al llarg del treball. Per altra banda, la consulta de diaris, setmanaris i altres publicacions periòdiques de l’època ha estat d’una gran utilitat per copsar els detalls de la tragèdia, però també, per a copsar les cultures i mentalitats del període que permeten entendre perquè defensors i atacants de la rereguarda actuaven d’una o altra manera.
Aquest treball és resultat de la consulta d’un gran nombre d’arxius que permeten conèixer la visió dels atacants i la dels defensors, i respondre a alguns dels interrogants plantejats. Els arxius militars (USAM, AHEA, AGMA, AGM, …) disposen de grans fons amb informació sobretot dels atacants, però també dels defensors. Uns fons ingents i que no han estat investigats en la seva totalitat, i que a nosaltres ens han permès de precisar moltes informacions i tancar diversos trencaclosques historiogràfics pel que fa als bombardeigs franquistes. Els arxius civils/administratius (ANC, CDMH, AHN, AHMT, ADT, AMTM, …), també serven una abundant documentació, directa i indirecte, sobre els bombardeigs, però, sobretot, sobre la Defensa Passiva i la Defensa Activa, i els comportaments socials de la població davant les agressions. Tant en uns, com en els altres i a les grans biblioteques hem localitzat importants fons iconogràfics i hemeroteques que ens permeten veure la realitat des de baix (BNM, BPR-UB, URV, ABM, Fons d’imatges i hemeroteques dels arxius comarcals). Finalment, els arxius locals i comarcals ens permeten confrontar les visions des de dalt, amb les visions des de baix i abastar tot el territori objecte d’estudi. Hom pot veure el detall dels fonts consultats a la part final d’aquest treball.
És en aquest context que volem emmarcar el present estudi, Atac i defensa de la rereguarda, on es reuneix per primera vegada en el conjunt de tot un territori format per deu comarques, els estralls i les conseqüències dels atacs aeris succeïts entre 1937 i 1939. Així doncs, la present publicació ha tingut la voluntat d’endinsar-se en aquesta temàtica i anar més enllà d’un simple recompte de víctimes i edificis sinistrats a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Ramon Arnabat i David Íñiguez
Hivern, 2012-2013
