Autors: Juan Lozano
Edició: Córdoba, Litopress, 2003.

En aquest llibre es recull la trajectòria vital de Juan Lozano, un cordovès que va néixer l’any 1919 i que va passar bona part de la seva vida al Penedès. La guerra civil marcà la vida d’aquest joves de 17 anys que decidí de fer-se voluntari a l’exèrcit de la República. Va estar als fronts d’Extremadura i Castella, i després fou destinat a Catalunya, i participà en la batalla de l’Ebre. Al final de la guerra s’exilià a França on passà per diversos camps de concentració i batallons de treballadors estrangers, fins la invasió alemanya. A França entre en contacte amb el PCE i comença a col•laborar-hi distribuint propaganda, i després s’integrà a la resistència francesa amb la que participà en algunes accions.

Un cop acabada la II Guerra Mundial, i alliberada França, l’objectiu dels resistents espanyols era acabar amb el règim franquista. Per aquest motiu Lozano s’integra en els maquis i a finals de 1944 entrà a Espanya per l’Aragó, sent detingut per la Guàrdia Civil i condemnat a dotze anys de presó on refermà els lligams amb el PCE i el PSUC. Finalment, amb 32 anys tornà a Còrdova d’on havia marxat amb 17 anys. L’any 1957 emigra a Catalunya, perseguit per la policia franquista, i s’instal•là al cap de poc a Sant Cugat Sesgarrigues on més tard arribaran la seva dona i les seves filles. Aquí fou detingut de nou processat i encarsellat per formar part del PCE. Al cap de poc temps fou posat en llibertat i reemprengué la seva vida professional i familiar.