Autor: Joan Vidal i Urpí
Títol: Diccionari de la Guerra Civil a Cubelles 1936-1939
Edició: El Papiol: Ajuntament de Cubelles i Editorial Efadós
Àmbit: Guerra Civil
El Diccionari de la Guerra Civil a Cubelles de Joan Vidal i Urpí és fruit del Premi d’Investigació Local de la vila de Cubelles del 2021. Es tracta de la darrera aportació de l’autor a una més que extensa contribució al coneixement de la història de Cubelles. Fins ara ens tenia acostumats a tota mena d’estudis que trescaven per aspectes ben diversos de la temàtica i la cronologia del seu poble.
Ara, Vidal s’endinsa en el sempre complicat territori de la Guerra Civil. I ho fa amb un resultat excepcional. Un compendi de gran interès que de ben segur captivarà l’atenció de cubellencs i cubellenques, però també, per la seva qualitat i rellevància, satisfarà molts lectors forans interessats en aquest període.
Fins no fa gaire encara es recorria a la inconveniència de tractar determinades temàtiques. Calia vetllar per no ferir sensibilitats, remoure records o trepitjar ulls de poll. Sovint, aquestes veus d’alerta provenien d’aquells que mai els va fer cap nosa ni angúnia de veure com durant prop de quaranta anys la dictadura de Franco exaltava, homenatjava i beatificava els morts, combatents i represaliats del seu bàndol, mentre condemnava, ignorava i blasmava els defensors del govern legítim de la República. Molts d’aquests encara resten desapareguts en fosses comunes. Afortunadament, fa molts anys que estudiosos i historiadors tracten la Guerra Civil i el franquisme amb el rigor i la naturalitat que exigeix tot període històric.
Molts pobles i ciutats del nostre país encara no han retut cap mena de record o homenatge a aquells que foren represaliats per defensar la llibertat. Morts al front o a la rereguarda, depurats, desterrats, empresonats, exiliats, assassinats … El Joan Vidal interpel·la aquesta memòria amb detallisme i rigor. I ho aconsegueix fent ús d’una formula agraïda i diferent, com és el format de diccionari –probablement el primer sobre la Guerra Civil que es publica a Catalunya referit a una població. El lector pot passejar-se lliurament per les pàgines enllaçant persones i esdeveniments. Apunts aparentment inconnexos que permeten anar teixint un sòlid relat que no és altra cosa que la història de Cubelles durant un període molt concret i excepcional.
El llibre és autèntic exercici de memòria històrica. L’autor recupera amb fermesa i elegància uns episodis costeruts que conviden a conèixer els espais i els protagonistes d’aquell temps de guerra en clau local. Com dèiem, no fa gaire que treballs com aquest inquietaven algunes persones. Hem avançat molt. Ha estat gràcies a la feina incansable de molts historiadors i estudiosos, d’entitats, administracions i organismes com el Memorial Democràtic, però, sobretot, ha estat gràcies a l’empenta d’una part de la societat i de joves generacions que s’han interessat per conèixer aquells fets i circumstàncies que desbarataren la vida d’avis i àvies i, en molts casos, de mares i pares.
L’estudi del Joan Vidal està ple de referències bibliogràfiques, però també de fotografies i reproduccions de documents originals d’arxius públics i familiars. Un complement gràfic que resulta molt gratificant. El llibre no ens parla de la Guerra Civil a Cubelles, sinó de la Cubelles de la Guerra civil. S’hi retraten combatents i represaliats d’ambdós bàndols, protagonistes al front o a la rereguarda. Una galeria exhaustiva de persones, però també d’entitats, espais, fets locals i generals (batalla de l’Ebre i del Segre, per exemple) que contribueixen a interpretar la realitat d’aquells anys difícils: des del cotxe fantasma a les defenses costaneres, de les depuracions als consells de guerra.
Amb les seves inevitables singularitats, el coneixement dels fets en una comunitat petita sempre permet extreure claus de interpretació i elements de projecció per dibuixar amb traç gruixut la història general. Es bo i necessari disposar d’estudis com aquest per conèixer i intentar entendre el passat. Perquè il·luminar la part més fosca de la nostra història ens hauria de permetre perfilar un camí més segur per avançar cap al futur en harmonia.
El Joan Vidal ha fet una feina encomiable, pròpia d’aquell que coneix com ningú la matèria i el territori. Les cubellenques i els cubellencs estan d’enhorabona, i ara només cal esperar que treballs com aquest puguin fer-se extensius a altres poblacions del nostre país. Cubelles té la feina feta.
Albert Tubau
Enginyer Tècnic, historiador i expresident de l’Institut d’Estudis Penedesencs
