Vendrell,El

abril de 1931 a octubre de 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Arbós Jané, Francesc Republicà catalanista 48 Comerç El més votat de la candidatura fou Jaume Nin Fabré, pero renuncià a l´alcaldia en favor d´Arbós.
TA1 Miró Gibert, Joan Republicà catalanista 42 Sabater Comissions d´hisenda i governació
TA2 Lleó Carner, Emili Republicà catalanista 29 Comerç Comissió de Foment
Regidor Martorell Vidales, Àngel Republicà catalanista 46 Comerciant Ostenta el càrrec de sí­ndic. Comissions d´hisenda i governació
Regidor Escofet Mañé, Mencior Dretes 54 Propietari Ostenta el càrrec de sub-síndic. Comissions de foment i junta d´aigues
Regidor Nin Fabré, Jaume Republicà catalanista 54 Fuster Comissió de Foment
Regidor Ivern Arans, Joan Republicà catalanista 44 Professor de música Junta d´instrucció pública i patronat de Formació professional
Regidor Company Figueres, Ventura (Bonaventura) Dretes 36 Pagès Junta d´aigües
Regidor Rovira Nogués, Pau Dretes 27 Comerç Comissió de Foment i Junta de l´hospital
Regidor Serra Mañé, Josep Dretes 41 Propietari Comissions d´hisenda, governació i Junta de l´Hospital
Regidor Soler Jané, Gil Dretes 54 Propietari Junta d´Instrucció Pública
Regidor Palau Rabassó, Joaquim Maria Dretes 32 Farmacèutic Comissions d´hisenda i governació

febrer de 1936 a juliol de 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Ivern Arans, Joan Coalició d´esquerres 49 Professor de música La Constitució definitiva no es realitza fins el 26 de març.
TA1 Vidal Canela, Josep Coalició d´esquerres 55 Músic Ostenta el càrrec d´Alcalde segon en el govern provisional de la vila, i participarà a la Junta de l´hospital. l´ocuparà fins el 26 de març, quan serà reemplaçat per Lluís Pla Bonet. Després del 26 de març serà regidor i participarà a la Junta de l´hospital i la comissió d´hisenda.
TA1 Pla Bonet, Lluís Coalició d´esquerres 47 Comerç Ostenta el càrrec d´alcalde segon a partir del 26 de març de 1936. Formarà part de les comissions de governació, hisenda, junta de l´hospital i junta d´informació de quintes.
TA2 Sumoy Guasch, Lauro Coalició d´esquerres 34 Sastre Ostenta el càrrec d´alcalde tercer. Amb la constitució definitiva de l´ajuntament, el 26 de març, formarà part de les comissions de Governació i junta d´informació de quintes.
Regidor Corbella Corbella, Lluís Coalició d´esquerres 52 Propietari Fins el 26 de març ostentarà el càrrec de síndic i formarà part de la Junta d´aigues i la representació a la comissió local de la primera ensenyança. Després d´aquesta data, ostentarà el càrrer de alcalde quart i formarà part de les comissions de governació, foment, junta de la primera ensenyança i junta d´aigües.
Regidor Bonsoms Cregut, Pere Coalició d´esquerres 41 Confiter Suplent. A partir del 26 de març. Comissions d´hisenda, cementiri i reclutament
Regidor Serra Bo, Joan Coalició d´esquerres 36 Ferrer A partir del 26 de març. Suplent. Comissions de foment i cementiri.
Regidor Mercadé Sanabra, Carles Coalició d´esquerres A partir del 26 de març. Suplent. Comissions de foment, cementiri i Junta d´aigües.
Regidor Solé Sonet, Josep Coalició de dretes 51 Propietari Suplent de dretes. Regidor a partir del 26 de març. Comissió de foment.
Regidor Oliver Durand, Joan Coalició de dretes 50 Metge Suplent de dretes. Regidor a partir del 26 de març.
Regidor Vilanova Martí, Josep Coalició de dretes 66 Comerç Suplent de dretes. Regidor a partir del 26 de març.
Regidor Palau Rabassó, Joaquim Maria Coalició de dretes 37 Farmacèutic Suplent de dretes. Regidor a partir del 26 de març. Comissió d´hisenda.

febrer 1934 – febrer 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Escofet Mañé, Mencior Coalició de dretes 57 Propietari
TA1 Socias Jorba, Joan Coalició de dretes 34 Propietari Ostenta el càrrec d´Alcalde 2n Comissions d´assumptes generals, Hisenda, Junta de la Primera Ensenyança i Expedients de quintes.
TA2 Constantí Riembau, Joan Coalició de dretes 40 Fuster Ostenta el càrrec d´Alcalde 3r. Comissions de Governació, Assumptes generals, Cementiri i expedients de quintes.
TA2 Roca Cañís, Jaume Coalició de dretes 36 Paleta Ostenta el càrrec d´Alcalde 4t. Junta del Cementiri i Aigües de regatge.
Regidor Guitart Jané, Francesc Coalició de dretes 36 Pèrit agrícola Comissió de foment, junta de reclutament i síndic
Regidor Serra Mañé, Josep Coalició de dretes 44 Propietari Comissió de governació, hisenda, dipositari i Junta de l´hospital.
Regidor Bonsoms Colet, Josep Coalició de dretes 36 Terrisser Comissions de foment, hisenda i Junta d´Aigües de regatge
Regidor Rovira Nogués, Pau Coalició de dretes 30 Comerç Comissions de governació, foment, assumptes generals, cementiri. Junta local del cens electoral i Junta de l´hospital
Regidor Ivern Arans, Joan Coalició d´esquerres 47 Professor de música Forma la minoria republicana. Després dels fets d´octubre, aquests abandonaren l´Ajuntament, reincorporant-se el 23 de novembre. Comissions d´assumptes generals i de cementiri.
Regidor Sumoy Guasch, Lauro Coalició d´esquerres 32 Sastre Forma part de la minoria republicana. Després dels fets d´octubre, aquests abandonaren l´Ajuntament, reincorporant-se el 23 de novembre. Comissió de governació.
Regidor Corbella Corbella, Lluís Coalició d´esquerres 50 Propietari Forma part de la minoria republicana. Després dels fets d´octubre, aquests abandonaren l´Ajuntament, reincorporant-se el 23 de novembre. Comissió de foment
Regidor Vidal Canela, Josep Coalició d´esquerres 53 Músic Forma part de la minoria republicana. Després dels fets d´octubre, aquests abandonaren l´Ajuntament, reincorporant-se el 23 de novembre. Comissió d´hisenda.

3.1 Politiques

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
BOC 1931/12/31 Baixada de Sant Miquel 0 Dirigent: Pau Padró Cañelles Font: Vidiella. El Vendrell, 1936-1939.
Agrupació catalanista Republicana del Vendrell 1931 o anterior 0 Forts lligams amb ERC Font: Vidiella
Centre republicà Nacionalista del Vendrell 1932 o anterior 0 Vinculada a ERC. Font: Vidiella
Unió ciutadana ? 0 Les dretes del vendrell que van donar suport a la coalició de dretes a les eleccions de gener de 1934. Després: Front Català d’Ordre.

3.2 Sindicals

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Sindicat de Treballadors 1931/06/25 0 Font: Solà i Gussinyer
Sindicat Únic de Treballadors 1931/09/28 0 Fonts: Solà i Gussinyer
Associació de propietaris del partit judicial del Vendrell 1934 o anterior 0 Tenim constància de la seva existència per les accions dutes a terme després del Fets d’Octubre. Sembla ser que tenien la seu al Vendrell, tot i que estan molt lligats a l’Arboç, ja que la major part de la documentació d’aquesta associació s’ha trobat lligada a aquest municipi.
Societat d’Oficials Paletes 1984/03/08 0 Durant la guerra crearen la Cooperativa popular de paletes i després de la guerra es retornà al gremi de paletes. Font: l’Abans. Solà Gussinyer.
Unió de Rabassaires 1933 o anterior 0 Font: Jordi Pomés

3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Cooperativa agrícola del Vendrell 20 de juliol de 1906 Carretera de Valls, 15. 21 Cèsar Martinell va dissenyar l’edifici de la cooperativa i es va construir entre 1906 i 1910. Iniciativa de tres entitats: la Cambra agrícola, el Centre Industrial i l’Associació Agrícola del Vendrell. Font: l’Abans.

3.5 Ateneus, centres, societats…

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Societat Coral La Lira Vendrellenca 1889, estiu Diverses seus socials al llarg de la seva història 0 Pertanyent al Cor d’en Clavé
Tívoli 1862 Passatge del Tívoli 0 Gran sala d’espectacles, teatre, balls, òperes i mítings que va estar activa durant més de 100 anys. Seu social del club d’Esports Vendrell durant molts anys, i cafè. 1933 el remodelen. Posen calefacció a la sala i la sonoritzen adequadament. Hi passen la primera pel·lícula sonora d’Espanya, al 1933, abans que s’estrenés a Barcelona = Vuelan mis canciones. Font: l’Abans
Centro Vendrellense (abans Casino Circo) 1886 aproximadament 0 Ideologia de dretes. Primer es diu Casino Circo, i a partir de 1926 es dirà Centro Vendrellense. Fan cinema a partir de 1906. 1915: nou local de cinema i cafè. Font: l’Abans
Societat Casal Garbí 1915 Barri marítim de Sant Salvador 0
Societat d’esbargiment i cultura 1932 Cafè del Comerç, C/ Dr. Robert. 0 Font: l’Abans

3.6 Altres

Nom Tipologia Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Associació benèfica Patronat de Santa Anna Associació benéfica 1927/10/22 Carreró, 8 0 Pretén la formació religiosa i moral de la població. Probable relació amb: Mutualitat de Santa Anna, socors mutus, fundada al 1932. Font: Solà i Gussinyer
Mutualitat de Santa Anna Socors mutus 1932/05/25 0 Relacionada amb el Patronat de Santa Anna
Gremi de Flequers del Vendrell Oficis 1930 0 Font: Solà i Gussinyer
Associació cívica femenina 1934/03/12 0 Font: Solà i Gussinyer
Societat de Caçadors del Club d’Esports Vendrell Oci 1930 o anterior 0 Durant la república constatem que existia per la correspondència mantinguda amb l’ajuntament del municipi. Al 1930 ja existia. Font: l’Abans
Club d’Esports Vendrell Societat esportiva 1913/04/06 Jardins del Tívoli a partir de 1925 0 1923: s’inaugurà el nou camp Estadi Vendrellense 1925: s’instal·là al primer pis dels Jardins del Tívoli. 1927: inauguració Velòdrom 1933: remodelació del cafè del Tívoli que passa a ser el cafè de la Societat.
Club d’Escacs Vendrell Esportiva 1927 0 Independent del Club d’Esports. Font: l’Abans
Centre excursionista mar i terra Excursionisme Anys 20 Cafè del Comerç, C/ Dr. Robert. 0 Font: l’Abans. No sabem amb seguretat si durant la IIa república encara estava en funcionament

4. Cens de protagonistes de la vida pública

Cognoms, Nom Ofici Ambit d’actuació (9) Tasca destacable
Carner Romeu, Jaume Advocat i polític Àmbit polític Jaume Carner i Romeu (el Vendrell 1867 – Barcelona 1934). Vendrellenc que va ser elegit diputat a l´Assambla Provisional de la Generalitat (parlament interí). Home de gran prestigi i rectitut, comptava fins i tot amb el suport de les dretes. Guany`les eleccions amb 188 vots, cap en blanc ni en contra. Seria nomenat president de l´Assemblea. Formà part de la comissió que redactà el projecte d´Estatut d´Autonomia de Catalunya, aprovat pel poble català en massa i presentat a les Corts Constituents pel govern de la Generalitat de Catalunya. El 15 de desembre de 1931 fou designat ministre de finances del segon govern de Manuel Azaña; nomenà secretari Artur Perucho i Badia. Des del seu nou càrrec plantejà la reforma tributària i elaborà el primer pressupost de la Segona República. Se’l considera el precursor de l´establiment de l´actual impost sobre la renda. Malalt de càncer, haguè de dimitir pel juny del 1933. Morí el 27 de setembre de 1934, pocs dies abans dels fets del sis d´octubre. Publicà Els catalans i el comerç modern (1919) i diversos treballs jurídics i económics.
Padró Canyelles, Pau Pagés, sindicalista Polític i sindical Pau Padró i Canyelles (el Vendrell, Baix Penedès 1891 – Prada de Conflent, 1950) fou un sindicalista i polític català. Treballava de pagés i fou un dels organitzadors de la Federació Comarcal Agrícola del Baix Penedès, adherida a la Federació Nacional d´Obrers Agricultors d´Espanya, de la qual fou president el 1918. Fou empresonat l´octubre de 1919 desprès d´un atemptat contra el president de l´Associació de Propietaris d´El Vendrell. Tornà a ser empresonat entre 1921-1922 sota la repressió sindical del Severiano Martínez Anido. El 25 de maig de 1922 va patir un atemptat per part del Sindicat Lliure. l´any 1931 s´adherí al Bloc Obrer i Camperol i desprès a la Unió de Rabassaires de la que en fou elegit president el 1932. A les eleccions del 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat a Corts pel Front d´Esquerres. Durant la guerra civil espanyola va ser president del Consell d´Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El 1946 formà part del govern de la Generalitat a l´exili.
Casals Defilló, Pau Violoncel·lista Cultural En proclamar-se la Segona República espanyola el 15 d´abril del 1931, va fer un concert a Montjuïc per celebrar aquest fet. El 1933 va rebutjar la invitació d´anar a tocar amb la Filharmónica de Berlín a causa de l´arribada al poder d´Adolf Hitler i les persecucions dels nazis.
Nin Pèrez, Andreu Polític Política Va ser un dels personatges mès importants del marxisme revolucionari a Catalunya. Andreu Nin nasquè a El Vendrell (Baix Penedès) el 4 de febrer de l´any 1892, fill d´un sabater i una pagesa. Desprès dels Fets d´Octubre del 1934, prenguè part en la fundació del POUM (Partit Obrer d´Unificació Marxista), d´inspiració trotskista, fruit de la fusió entre Esquerra Comunista i el Bloc Obrer i Camperol (BOC), que tinguè lloc el 29 de setembre de 1935, i del que, al començament de la Guerra Civil Espanyola, n’esdevinguè secretari polític. Desprès dels Fets de maig del 1937, en el que s´enfrontaren violentament membres de la CNT-FAI i el POUM per una banda i del partits del govern de la Generalitat (UGT, PSUC i ERC) per l´altre, s´inicià una persecució del POUM que portà a la detenció de gran nombre de membres del partit i a la seva il.legalització. Dins d´aquest context, Andreu Nin va ser detingut el dia 16 de juny de 1937 davant de la seu del seu partit a la Rambla de Barcelona. Nin va desaparéixer durant el seu trasllat a Valéncia i fou conduït a la presó d´Alcalà d´Henares. Allí, sense registrar-ne la seva entrada, va ser torturat i assassinat per agents de la policia soviética, a les ordres del Cónsol General de la URSS a Barcelona i enllaç del NKVD amb el Ministeri de l´Interior, el General Alexander Orlov, en l´anomenada operació Nikolai. Les circumstàncies exactes de la seva mort no han estat mai aclarides.

5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)

Conflicte (10) Tipus(11) Data Breu descripció
Detinguts al vaixell presó Manuel Arnús Polític novembre 1934 – gener 1935 Empresonats desprès dels fets d´octubre. El llistat es pot consultar al llibre (El 6 d´octubre a les comarques)

6. Visites al municipi de figures destacades

Nom Data Motiu
Francesc Macià novembre de 1932 Míting al tívoli. Presentació dels candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya. Participen: Ventura Gassol Rovira, Antoni Rovira i Virgili, Pujol ?, Francesc Farreras Duran, Mnel Galès Martínez, Jaume Simó Bofarull, Carles Gerhart Ottenwaelder i Josep Andreu i Abelló.
Francesc Macià 10 de maig de 1931 Reconeixement de la proclamació de la República. A dos quarts de 10 de la nit arribà al poble i feu un discurs des del balcó de l´ajuntament
Rafael Campalans 25 de juliol de 1931 Participa en un acte en favor del plebiscit de l´estatut
Gorkin (Julià Gómez) novembre de 1932 Míting en un acte electoral del BOC
Joaquim Maurin Gener de 1934 Acte eletoral del BOC a la cooperativa La Reforma
Lluís Companys 10 de juny de 1934 Presideix un acte multitudinari al passeig 4 de març (la Rambla).
Diputació Barcelona...