Sant Sadurní d´Anoia

abril de 1931 a octubre de 1934

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Alcalde	Bruna Vila, Miquel	ERC	ER		industrial
TA1	Duran Ferrer, Joan	ERC	ERC		Botiguer
TA2	Sala Tubella, Joan	Lliga Regionalista	Lliga Regionalista		industria
Regidor	Raventós Riba, Antonio	Lliga Regionalista	Lliga Regionalista
Regidor	Gibert Carbó, Camil	Partit Federal Iberic	Partit Federal Iberic	casat
Regidor	Mestres Manobens, Josep	Lliga Regionalista	Lliga	casat	industrial cavista
Regidor	Canals Rigol, Jaume	Lliga Regionalista	Lliga
Regidor	Poch Junyent, Ernest	Lliga Regionalista	Lliga		comerciant
Regidor	Rosell Juncosa, Delfí	Lliga Regionalista	Lliga		pagès
Regidor	Raventós Casanovas, Antoni	ERC	ERC
Regidor	Casanovas Maristany, Joan	ERC	ERC		advocat	No va pendre possessió. Tambè s´havia presentat per Barcelona. Va formar part de la Generalitat i ocupà el càrrec de president del parlament de Catalunya.
Regidor	Illescas , Cosme				llicenciat per l´Escola d´Administració Local	Exercia el càrrec de secretari en propietat.

febrer de 1934 a octubre de 1934

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Ferrer Carbó, Jaume	ERC	ERC-UR			Com a conseller va formar part de les comissións de Foment i de Cultura, així com tambè delegat de mercats. Va ser tinent d´alcalde 3r.
Regidor	Lloret Miquel, Antoni	ERC	ERC-UR		Sastre	Com a conseller va formar part de les comissions de Governació, cultura i cementiris, així com delegat municipal de l´escorxador. Era tinent d´alcalde 4t.
Alcalde	Bruna Vila, Miquel	ERC	ERC-UR		industrial
TA2	Duran Ferrer, Joan	ERC	ERC-UR			Formà part de la comissións de Finances i Cementiris, així com a delegat municipal del Patronat de l´Hospital i del Consell Local.
Regidor	Escarrè Vallverdú, Josep	ERC	ERC-UR			Com a regidor formava part de les comissions de governació i de cultura.
Regidor	Tubella Rosell, Francesc	ERC	ERC-UR		pagès	Com a regidor formava part de les comissions de finances i cementiris. Tambè era delegat municipal del Patronat de l´Hospital.
Regidor	Esteve Llopart, Pere	ERC	ERC-UR			Com a Regidor formava part de les comissions de governació i de foment. Tambè era delegat municipal pel cens electoral.
Regidor	Ferrer Martí, Josep	ERC	ERC-UR		pagès	Com a regidor, va formar part de les comissions de finances i de foment. Tambè fou delegat municipal de la junta d´aigues.
Regidor	Raventós Riba, Antoni	Lliga Regionalista	BCR			Com a Regidor fou designat per formar part de la comissió de finances, tot i que en el mement de la votació el seu grup s´abtinguè.
Regidor	Varias Bou, Josep	LR	BCR		Impressor	Com a Regidor fou designat per formar part de la comissió de cementiris, tot i que el seu grup s´abstinguè de participar en les votacions.
Regidor	Cuscó Esteva, Jacint	LR	BCR		Fustè	Com a regidor fou designat per formar part de les comissions de governació i de cultra. El seu grup peró s´abstinguè de participar a les votacions.
Regidor	Alemany Vendrell, Joan	LR	BCR			Com a regidor fou designat per formar part de la comissió de foment. El seu grup peró s´abtinguè de participar a la votació.

febrer de 1936 a juliol de 1936

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Ferrer Carbó, Jaume	ERC	ERC-UR		pagès	TA3 Forma part de les comissions de Foment iCultura
Regidor	Lloret Miquel, Antoni	ERC	ERC-UR		Sastre	TA4 Forma part de les comissions de Governació,Cultura i Cementiris
Alcalde	Montagut Duran, Napoleó	ERC	ERC-UR		Músic	L´elegeixen alcalde, donat que Miquel Bruna no pot ser-ho per estar en fase de procesament per una demanda de quan era alcalde.
Alcalde	Bruna Vila, Miquel	ERC	ERC-UR		industrial	Va renunciar a pendre possessió per tenir obert una demanda judicial, èssent alcalde en el periode anterior.
Regidor	Raventós Soler, Pere	ERC	ERC-UR		Xampanyiste	Accepta formar part interinament com a conseller fins que pugui incorporar-se el campany Miquel Bruna. Forma part de les comissions de Foment i Cementiris.
Regidor	Escarrè Vallverdú, Josep	ERC	ERC-UR		pagès	Forma part de les comissions de Governació i de Cultura.
Regidor	Tubella Rosell, Francesc	ERC	ERC-UR		pagès	Forma part de les comissions de Finances i de Cementiris
Regidor	Ferrer Martí, Josep	ERC	ERC-UR		pagès	Formava part de les comissions de Finances i Foment.
Regidor	Esteve Llopart, Pere	ERC	ERC			Formava part de les comissions de Governació i Foment.
Regidor	Raventós Riba, Antoni	LC	BCR			No assistí cap vegada a les sessions, sempre s´excusava dient que es trobava a Barcelona.
Regidor	Varias Bou, Josep	LC	BCR		impresor	Com tots els companys de candidatura, no va assistir cap vegada a les sessions.
Regidor	Cuscó Esteva, Jacint	LC	BCR			El 28 de febrer va presentar la renuncia per raons de salud, acompañada d´un certificat mèdic.
Regidor	Alemany Vendrell, Joan	LC	BCR			Com els altres companys de candidatura no va assistir mai a les sessions.
Regidor	Perramon Urpí, Josep	ERC	ERC-UR			Va pendre possessió, com a suplent de lallista, per raó de la no compareixença a les sessions dels membres del BCR. Va formà part de les comissions de Finances i Cementiris.
Regidor	Ferrer Armengol, Lluís	ERC	ERC-UR		pagès	Va pendre possessió el dia 28 de febrer com a suplent de llista, davant la no compareixença a les sessions de cap membre del BCR. Va formà part de les comissions de Governació i Cultura.
Regidor	Espinosa Marín, Alfred				Secretari.	Va pendre possessió amb caracter interí a la sessió del dia 28 de febrer, cessament de l´anterior secretari.

octubre 1934 – març 1935

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Hernandez Marquez, Andrès		digital			Nomenat a dit al quedar destituït l´ajuntament democràtic, arran dels fets d´octubre. Se li va assignar formar part de les comissions de governació i tambè de Finances.
Alcalde	Rovira Torelló, Salvador				Hisendat propietqri	Nomenat a dit, al quedar destituït l´ajuntament democràtic arran dels fets d´octubre de 1934 Celestino Ruiz Sains de Santa Maria va convocar i donà possessió a aquest nou ajuntament. Era capità del Batalló de Caçadors d´Africa nº 7
TA2	Prat Rigol, Valentí					Nomenat a dit al quedar destituít l´ajuntament democràtic, arran dels fet d´octubre. Se li va assignar la comissió de cultura.
TA2	Bardella Paul, Antonio				Transportista	Nomenament a dit al quedar destituït l´ajuntament democràtic, arran dels fet d´octubre. Nomenat per formar part de la comissió de Foment.
Regidor	Moliner Salvador, Joan				contratista d´obres	Nomenat a dit al destituir-se l´ajuntament democràtic, arran dels fets d´octubre. Se li encomanà formar part de les comissions de foment i finances.
Regidor	Gana Ferrès, Antonio				Boter	Nomenat a dit al destituir-se l´ajuntament democràtic, arran dels fets d´octubre. Sel va dessignar per formar part de la comissió de cultura.
Regidor	Rosell Ferran, Arseni				Forner	Nomenat a dit al destituir-se l´ajuntament democràtic, arran dels fet d´octubre. S´el dessignar per formar part de les comissions de foment i de cultura.
Regidor	Torelló Esteva, Pere					Nomenat a dit al quedar destituït l´ajuntament democràtic, arran dels fets d´octubre. S´el dessignar per formarpart de les comissions de governació i de finances.
Regidor	Roig Esteva, Joan		digital			Nomenat a dit arran del la destitució de l´ajuntament democràtic pels fets d´octubre. S´el dessignar per formar part de les comissions de foment i de finances.
Regidor	Pascual Poch, Antonio		digital			Nomenat a dit al quedar destituït l´ajuntament democràtic arran dels fets d´octubre. S´el dessignar tambè per formar part de la comissió de governació.
Regidor	Andreu Figueras, Carles				Secretari d´administració local.	Va presentar la sol·licitud i la documentació acreditativa de pertanyer al cos de Secretaris de l´Administració Local. Havia estat ex-secretari de Mediona, i actualment era titular de l´ajuntament de Jorba. A la mateixa sessió del 10-10-1934 en que s´informava de la sol·licitud que havia presentat, l´ajuntament acordà per unanimitat nomenar-lo Secretari interí.

Maig 1935 – febrer 1936

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Alemany Vendrell, Joan	LC				Fou designat TA3 , iva formar part de la comissió de foment i delegat de l´escorxador
Regidor	Font Rigol, Josep Mª	LC				Fou designat TA4. Tambè va formar part de les comissions d´Hisenda i de cultura, i formar part del Consell local d´ensenyança.
Alcalde	Rovira Torelló, Salvador	LR			Hisendat	Decret del Governador Civil i President de la Generalitat. Butlletí de la Generalitat de Catalunya nº 118 del 28-4-1935. L´elecció del càrrec es va fer per votació dels regidors, amb 10 vots a favor i un en blanc.
TA2	Varias Bou, Josep	LC			impresor	A mès de TA 2 va formar part de les comissions de governació, i de cultura. Formava part tambè com a delegat del cens electoral.
Regidor	Cuscó Esteva, Jacint	LC				Va formar part de les comissions de governació i de cultura.
Regidor	Munnè Claramunt, Doménech	LC				Va formar part de la comissió de foment.
Regidor	Gibert Singla, Salvador	LC			Mestre d´obres	Com a regidor va formar part de la comissió de foment.
Regidor	Rosell Juncosa, Delfí	LC				Com a regidor va formar part de la comissió d´hisenda
Regidor	Poch Llopart, Jaume	LC				Com a regidor va formar part de la comissió de governació, així com tambè delegat municipal del Patronat de l´Hospital.
Regidor	Roig Esteva, Joan	LC				Com a regidor va formar part de la comissió de foment i d´hisenda. Tambè fou delegat Municipal al Patronet de l´Hospital.
Regidor	Torelló Esteve, Pere	LC				Va formar part de la comissió de governació i de cultura.
Regidor	Raventós Riba, Antoni	LC			xampanyista	Es va integrar a l´ajuntament el dia 29 de maig, designat per decret del governador civil, en data 26-4-1935, segons es fa constar a l´acta de la sessió del 29 de maig. Va designat per formar part de la comissió d´hisenda.

juny de 1931 a gener de 1934

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Alcalde	Bruna Vila, Miquel	ERC	ERC			La votació del 30 d´abril va ser impugnada i declarada nul·la. Es va haver de repetir el 4 de juny de 1931
TA1	Duran Ferrer, Joan	ERC	ERC			A mès de TA1, formava part de la comissió d´hisenda i de la junta de beneficéncia
TA2	Esteva Cava, Salomó	ERC	ERC		botiguer	Votació repetida el 4 de juny, per haver-se impugnat el resultat d´abril Va formar part de la comissió de Governació i d´hisenda
Regidor	Forns Torelló, Daniel	ERC	ERC		mecanic	Votació repetida el 4 de juny per haver-se impugnat el resultat d´abril. Va formar part de la comission de governació i de finances. Tambè de la junta electoral.
Regidor	Raventós Casanovas, Antoni	ERC	ERC			Votació repetida el 4 de juny per haver estat impugnada la celebrada al mes d abril. Com a regidor va formar part de la comissió de foment.
Regidor	Torres Montserrat, Pere	ERC	ERC			Votació repetida el 4 de juny per javer estat impugnada la del mes d´abril. Va formar part de la comissió d´hisenda i de la junta de l´escorxador.
Regidor	Roca Guilera, Ernest	ERC	ERC			Votació repetida el 4 de juny per haver estat impugnada la del mes d´abril. Com a regidor va formar part de la comissió de governació.
Regidor	Carbó Coménech, Agustí	Partit Federal Iberic	PFI			Votació repetida el 4 de juny per haver estat impugnada la de l´abril. Com a regidor, va formar part de la comissió de governació.
Regidor	Coma Raventós, Antoni	ERC	ERC			Votació repetida el 4 de juny per haver-se impugnat la del mes d´abril. Com a regidor va formar part de la junta de la comissió de Foment i de la Junta d´Aigues.
Regidor	Coral Guilera, A ntoni	PFI	PFI			Votació repetida el 4 de juny per haver estat impugnat el resultat d´abril Com a regidor va formar part de la comissió de foment.
Regidor	Gibert Carbó, Camil	PFI	PFI			Votació repetida el 4 de juny per haver estat impugnat el resultat d´abril. Com a regidor va formar part de la comissió d´hisenda.
Regidor	Illescas , Cosme				Llicenciat per l´Escola d´Administració Local	Exercia el càrrec de secretari titular d´aquest ajuntament.

30 octubre 1934 a 2 maig 1935

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Rovira Torelló, Salvador		digital		Propietari Hisendat	Convocada la sessió de l´ajuntament nomenat el 10 d´octubre 1934 pel capità de la Guardia Civil. comandant militar delegat pel Gral. de la Guardia Civil del partit de Vilafranca del Penedes, es llegeix l´acta de la sessió anterior i es comunica que seguint les instruccions del Gral. comandant militar de la 4t. Divisió, Domingo Batet es suspen la corporació nomenada anteriorment i en el seu lloc s´anomena com a únic Gestor al Sr. Salvador Rovita Torelló.
Regidor	Andreu Figueras, Carles				Secretari d´Administració Local	Havent-se suspès l´anterior consistori i nomenat Gestor únic al senyor Salvador Rovira Torelló, el senyor Andreu queda com a secretari interí i aixecarà acta dels acords adoptats uniliteralment pel Sr. Rovira.

10 agost 1936 a 1939

Càrrec (1)	Cognoms, nom	Filiació politica	Candidatura Grup municipal (2)	Edat(3)	Profesió	Notes
Regidor	Ferrer Carbó, Jaume	ERC	ERC-UR			TA3 Va formar part de les comissions de Foment , Cultura i Mercats.
Alcalde	Bruna Vila, Miquel	ER	ERC-UR		industrial	Un Decret del Conseller de Governació del 22-7-1936 habilitava en els seus anteriors càrrecs a l´Ajuntament sortit de les eleccions del febrer de 1934. En aquelles eleccions Miquel Bruna va sortir elegit alcalde per designació popular, peró unes denuncies interposades per la dreta mes conservadora el va acusar judicialment, com a màxim mandatari de l´ajuntament, de la expropiació d´un troç de via pública. Per aquell motiu va dimitir con a Alcalde fins que es celerès el judici, cosa que es va allargar tant que degut als canvis el mes de febrer de 1936 encara no s´havia celebrat. L´Ajuntament restablert a les eleccions del febrer 1936, va posar tots els càrrecs a disposició de la Conselleria de Governació a primers de juliol d´aquell mateix any. El decret abans eludit restablia doncs aquella composició inicial, peró llavors va ser quan el Sr. Bruna, al·legant un excès de treball es resistia a tornar a encapçalar el Consitori, arribant finalment a un acord per concedir-li dos mesos d´excedéncia. No consta peró que vagi tornar a l´alcaldia passat el periode d´excedéncia.
TA1	Esteve Llopart, Pere	EC	EC-UR			Degut a l´acord de concedir dos mesos d´excedéncia a Miquel Bruna, que per dret li corresponia ocupar l´alcaldia, el Sr. Pere Esteve assumeix les funcions d´alcalde durant aquest periode, amb la conformitat de tots els altres membres.
Regidor	Montagut Duran, Napoleó	ERC	ERC-UR		Músic	Al restablir-se el mateix consistori que hi havia abans dels fets d´octubre de 1934, el senyor Napoleó Montagut passa a regidor. Va formar part de les comissions de Governació i de Foment.
Regidor	Lloret Miquel, Antoni	ERC	ERC-UR		sastre	Va formar part de les comissions de Governació, Cultura i Cementiris
Regidor	Ferrer Martí, Josep	ER	ERC-UR		Pagès	Va formar part de les comissions de Finances i de Foment.
Regidor	Escarrè Vallverdú, Josep	ER	ERC-UR			Va formar part de les comissions de Governació i de Cementiris.
Regidor	Raventós Soler, Pere	ERC	ERC-UR		xampanyista	Va formar part d´una conselleria creada de nou, i que se´n deia de (Treball i Atur Forçós).
Regidor	Perramon Urpí, Josep	ERC	ERC-UR		pagès	Aquest conseller ocupa la plaça dels regidos del BCR que foren declarats desafectes al Front Popular, desprès del 18 de juliol. Va formar part de les comissions de Finances i de Cementiris.
Regidor	Ferrer Armengol, Lluis	ERC	ERC-UR		pagès	Aquest conseller ocupa la plaça dels regidors del BCR, considerats desafectes al Front Popular, desprès del 18 de juliol. Va formar part de la comissió de Governació i de Cultura.
Regidor	Capellades Rosell, Jaume	ERC	ERC-UR		xampanyista	Va entrar a l´ajuntament com a suplent de llista i substituïnt els regidors del BCR que foren declarats desafectes al Front Popular desprès del 18 de juliol. Va formar part de les comissions de Finances i de Foment.
Regidor	Tubella Rosell, Francesc	ERC	ERC-UR		pagès	Va formar part de la comissió de Finances..
Regidor	Villanueva Villanueva, Perpetu					Professional de carrera pertanyent al cos de secretaris de l´Escola d´Administració Pública de la Generalitat de Catalunya.

3.1 Politiques

Nom	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
AGRUPACIÓ DE LLIGA CATALANA	15711/1933		0
CENTRE D’ESQUERRA REPUBLICANA	1932	C/ Primer de Maig (Bar Català)	0
BLOC CATALÀ REPUBLICÀ			0
UNIÓ CATALANISTA REPUBLICANA			0

3.2 Sindicals

Nom	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
Unió de Rabassaires de Sant Sadurní d´Anoia	28 novembre 1921	carrer Montserrat, 8	0		Agrupació creada el 28 de novembre de 1921, inscrita al govern civil en data 4-2-1922 amb el número 1091. Aplegava bona part del col·lectiu de pagesos del municipi, la majoria dels quals treballaven la terra en régim de parceria. El local social i centre de reunió el tenien al carrer Montserrat, 8 en el mateix local que anteriorment havien utilizat altres agrupacions locals. Així del 1863 al 1903 havia estat seu de l´agrupació de propietaris que formaven el Cícol del Noya i que va disoldres el 1903 per crear el Centre Agrícola. El 1905 hi havia la Cambra Agrícola de l´Anoia i que desprès es transformà en la Societat Obrera Agrícola. El local va passar a ser propietat de la Cooperativa Sant Josep, la qual cedí l´us en régim de lloguer a la Unió de Rabassaires en traslladar-se a un edifici estrategicament mès funcional situat al carrer Marc Mir 14. La Unió de Rabassaires estava, inicialment, adherida a la Federació de Rabassaires de Catalunya (FRC) fins a la constitució de l´Assemblea de Martorell, el 14 de maig de 1922 en la qual s´aprovaren els estatuts de la Unió de Rabassaires de Catalunya-Comitè Central. A la primera Junta del Comitè Central que en sortí d´aquella assemblea es va elegir com a tresorer el sadurninenc Josep Raventós i Casanovas, que a la vegada era un del fundadors d´aquest moviment a la vila i tambè un capdavanter del mateix moviment al Penedès. La Unió de Rabassaires esdevinguè en aquell anys en un importantissin grup reivindicatiu que va plantà cara al col·lectiu de propietaris, desprès del desastre de la fil·loxera i no va parar fins a la promulgació pel Parlament de Catalunya de la Llei de Contractes de Conrreu. El que va succeir desprès, amb la derogació de la mateixa pel Tribunal de Garanties Constitucionals, sota l´impuls del col·lectiu de terratinents, el recolçament de l´IACSI i el Partit de la Lliga de Catalunya, es convertí en el detonant de les accions desfermades que varen tenir lloc arreu del país, i al Penedès en concret, a finals de juliol de 1936. A l´altra cara tenim l´acció represora començada el gener de 1939. Haver estat de la UR, et convertía d´entrada en element reprimible, i qui havia estat denunciat com participant en algunes de les tristes accions que varen succeir, no va tenir opció de recusar els carrecs. A Sant Sadurní hi van haver dos membres de la UR, entre altres, que van ser ajusticiats al Camp de la bota: en Lluís Ferrer Armengol i Francesc Tubella Rosell. Tots dos el 18-11-1939. Altres varen tenir mès sort, peró hagueren de passar una llarga temporada a la presó Model de Barcelona: Joan Casanovas Amat, Jaume Ferrer Carbó, Josep Ferrer Martí i Josep Galimany Carbó, aquest darrer havia estat president de la UR.
SINDICAT DE TREBALADORS DE SANT SADURNÍ D’ANOIA – CNT	1931	C/ Marc Mir, 14	0

3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
Associació Obrera Agrícola	19-5-1924, registrada amb el númerp 11953	Sant Antoni, 27	0		Era president Josep Raventós i Casanovas.
Cooperativa Electrica Sansadurninenca	22-06-1927	carrer Tamarit	0		A la sessió de l´Ajuntament celebrada el 20-8-1936, s´acorda procedir a la incautació de la societat Cooperativa Electrica de Sant Sadurní d´Anoia, atenent al caracter d´utilitat pública ciutadana.
JUNTA MUNICIPAL AGRARIA	3-9-1937	Municipi de Sant Sadurní d´Anoia	0		Aquesta Junta Municipal Agraria es va constituir el dia 3 de setembre de 1937 i en formaven part una representació de partits polítics i sindicats amb representació local: PSUC representat per Manuel Boquera i Figueras. UGT, representat per Jaume Escarrè Vallverdú UR, representat per Josep Notó Curulla ERC, representada per Jaume Esteve CNT, representat per Joan Canals Bosch El Sindicat Agrícola local estava representat pel seu president Salvador Hernan Gabarró. No hi havia representació ni del partit Acció Catalana Republicana, ni del Partit Obrer d´Unificació Marxista (POUM), per no tenir representació acreditada a la vila. Va presidir l´acta de constitució l´Alcalde Accidental: Daniel Forns Torelló. Objectiu: legalitzar i gestionar les peces de terra incautades i per tant, abandonades, cedint l´us de conrreu a les sol·licituds presentades, previa visita d´inspecció de la peça de terra i de les condicions de qui formulava la petició. Aquesta junta Municipal Agraria va actuar i mantenir-se en actiu fins a finals de 1938.
Cooperativa Agrícola de Sant Josep	7-5-1913 i número de registre 7495	Raval, 31 i posteriorment Marc Mir 14	0		L´objectiu era la venda en règim cooperatiu dels productes obtinguts del conreu del camp. La primera ubicació de que es tè referéncia la situa al carrer del Raval, peró desprès adquireixen un solar a mig construir on hi dediquen els baixos per a magatzem i i aixequen un pis a sobre per altres dependéncies i serveis. Es tè constància que els anys 1926-1927 tenia una gran activitat i es demanava la col·laboració dels seus associats per formar-ne part com a membres de la junta directiva o bè com a membre assessor. Amb l´adveniment de la República i d´acord amb les noves normatives que s´establiren van canviar el nom i adaptar els estatuts. Va abandonar el nom patronímic de Sant Josep per agafar una denominació mès conforme amb els moments actuals, com era: Sindicat de Treballadors de Sant Sadurní d´Anoia. La inscripció i legalització es feu el 29-10- 1931 amb el número 15179. L´any 1939, el local fou incautat i la seva propietat va ser transferida a la Central nacional Sindicalista (CNS) de la FET-JONS-

3.4 Religioses (Ni parroquies ni convents) (8)

Nom	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
CASAL PARROQUIAL			0

3.5 Ateneus, centres, societats…

Nom	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
Ateneu Agrícola	10-06-1912	carrer de la Riera, 3	814		Al 15-5-1878 havia estat fundada amb el nom de Casino de la Fraternitat, i tenia la seu social al carrer Raval, 33 Al 3-11-1886 agafa el nom de Casino Alianza de la Fraternitat. Era una entitat de signe progresista amb una orientació francmaçona, almenys pel que fa als seus dirigents. Organitzava activitats culturals i lúdiques. El 16-2-1908 es dissolt la societat per refundar-la tot seguit amb el nom de Ateneu de la Fraternitat. Acorden construir un edifici propi al carrer Riera, 6 ,i redacten un nou reglament que presenten al Govern Civil el 17-12-1908. El 27-11-1911 aproven uns nous estatuts que presente al Govern Civil i queden aprovats en data 10-6-1912 amb el número de registre 7127. El 1934 la societat tenia 814 associats. El 2 de febrer de 1939 el regim franquista ordena el seu tancament sota l´acusació de èsser una entitat de signe marxista. El 13 de novembre de 1944, la comissión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxista, declara els bens de l´Ateneu propietat de la Delegación Nacional de Sindicatos de FET y JONS, amb la qual cosa la massa social propietaria de l´edifici i bens annexes queda desposeida de tots els drets. Addenda: Aquest any 2008 s´acompleix doncs el centenari d´aquesta nova societat de l´Ateneu i del seu local social. Un edifici d´estil modernista construït sota l´impuls de Sadurní Solà Casas, segons els planos i la direcció de l´arquitecte Miquel Madorell i Rius Sota el seu aixoplug, al llarg d´aquests cent anys d´existéncia, ha cobrat vida una bona colla d´activitats lúdiques i d´esbarjo: fútbol, boxa, basquet i hoquei sobre patins. Tambè cinema,ball, teatre sarsueles i concerts, com el que ve tenir lloc l´any 1935, amb motiu d´inaugurar-se una profunda reforma de la sala d´actes de la societat amb un important concert donat per l´Orquestra Sinfónica de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon i Bocquet.
Centre Agrícola	6-09-1912	carrer Industria	0		Societat formada, majoritariament pel sector de població mes acomodada: terratinents ,comerciants i industrials.

3.6 Altres

Nom	Tipologia	Data fundació	Localització	Nombre d’afiliats	Premsa	Altres
Foment Comercial i Industrial	comerciants i petits industrials	9-08-1917	Plaça de la Constitució, 5	0		Aquesta associació de caracter patronal, agrupava bona part de cens comercial local. Va deixar d´existir en produir-se el pronunciament del 18 de juliol.
Mútua Sadurnidenca		5/10/1933	c/ Montserrat, 8	0

4. Cens de protagonistes de la vida pública

Cognoms, Nom	Ofici	Ambit d’actuació (9)	Tasca destacable
Duran Ferrer, Joan	comerciant-botiguer	Municipal	Sessió municipal del 30-5-1934, es comunica el seu nomenament com a Jutge Municipal, segons surt publicat al DOG – departament de justicia, del dia 30-5-1934. Per aquesta raó deixa el càrrec de conseller del consistori, per raons d´incompatibilitat. Per suplir aquesta baixa, es nomena conseller a Napoleó Montagut i Duran. Així mateix, per ocupar el càrrec de 1TA que ocupava el senyor Joan Duran Ferres, tè lloc una votació sortint elegit el Sr. Pere Esteva Llopart amb 7 vots i un en blanc
Esteve Llopart, Pere	xampanyista	Local	14-6-1934 Els companys del consistori el feliciten per haver estat nomenat caporal del Somatent de Sant Sadurní. Donat que en aquesta mateixa sessió de l´Ajuntament tambè havia estat escollit per ocupar el lloc de 1r. tinent d´alcalde, , aquests dos esdeveniments podrien considerar-se com l´inici cap a unes quotes de poder i de protagonisme que hauria d´assolir aquest personatge, en els tristos esdeveniments que tindrien lloc cap a la segona quinzena de juliol de 1936. A la sessió del 19-8-1936, i davant les pressions exercides per l´executiu a causa del procès judicial obert contra Miquel Bruna, un decret de la Generalitat ordena el restabliment de tots els membres que conformaven el consistori abans dels fets d´octubre del 34 que foren destituïts. Aixó donarà lloc a que, davant l´excedéncia concedida al Sr. Bruna, Pere Esteve accedeixi encara que sigui temporalment al càrrec d´alcalde.
Bruna Vila, Miquel	industrial	municipal	L´história d´aquest personatge poc estudiat va començar arran de les eleccions del 14 d´abril de 1931, en que tant a les votacions del 30-4 com a les del 4-6-1931 fou escollit alcalde. A la primera (impugnada desprès) dels 10 membres sortits de les votacions, el votaren 6 membres, quan el seu partit (ERC) nomès en tenia 3, el BRC 6 i el P.I. que no va voler votar en tenia 1. Era per tant una persona força apreciada. A la sessió del 21-9-1933 va voler dimitir a causa d´un procès judicial promogut per un industrial xampanyista contra l´ajuntament al·legant apropació il·legal d´un tros de terreny per aixamplar el carrer tocant a la Pl. Manuel Raventós. Ell considerava que el procès se li havia obert a ell com a màxim responsable del consistori. Volia renunciar al carrec d´alcalde peró no al de Regidor. A la pràctica peró, va continuar figurant com alcalde a les Actes de les sessions que es celebraven. A les eleccions del febrer de 1934, ERC torna a guanyar i Bruna renova com alcalde. A l´inici d´aquest mandat, tan ell com Joan Duran i Ferrer, 1r. tinent d´alcalde, formaran part del Consell Local. Duran aquest mandat, s´aprovà l´adquissició d´una casa contigua a l´Ajuntament on anys desprès s´hi van fer reformes per instal·lar un mercat municipal de queviures. Tambè tinguè lloc l´assemblea d´alcaldes Pro-Estatut del Vi, adoptant una série de conclusions que propugnaven la desgravació de l´impost sobre el vi, la persecució del frau sofisticat..etz. Les eleccions que van tenir lloc desprès del trionf del Front Popular el 16 de febrer de 1936 varen restituir tots els membres dels ajuntaments cessats arran dels fets d´octubre de 1934. Miquel Bruna, que en aquell temps ocupava l´alcaldia, no va voler tornar al càrrec, al·legant el procès que tenia obert i pendent de solucó. Temporalment es va escollir un suplent de la llista en tant no es resolguès el procès obert, i el càrrec d´Alcalde l´ocuparia un altre regidor: Napoleó Montagut. El 19-8-1936 un Decret de la Generalitat posava fi al conflicte i habilitava el retorn al consistori de tots els membres que l´havien ocupat abans d´esser cessats desprès del 6 d´octubre de 1934. Miquel Bruna peró va dir que no li era possible acceptar el retorn a l´alcaldia per raons d´un excès de feina acumulada en l´activitat industrial que compartia amb un altre soci. Com a solucio, es decideix concedir dos mesos d´excedéncia al Sr. Bruna per a resoldre i posar al dia la feina acumulada, mentre que el càrrec d´alcalde l´ocuparia el que abans ocupava el lloc de 1r. tinent d´alcalde: Pere Esteve i Llopart. Els fets desencadenats des del sollevament del juliol de 1936 van obrir un temps de foscor a les actuacions del consistori. El llibre d´Actes s´acabava a finals de l´agost de 1936. De Miquel Bruna no se´n tornaria a parlar i tot sembla indicar que les seves darreres renuncies podrien ser motivades, mès que a la feina, a la incompatibilitat en la forma de pensar i actuar d´alguns companys de consistori.
Montagut Duran, Napoleó	Músic professional	municipal	Afiliat a ERC va entrar a l´ajuntament com a suplent de llista el juny de 1934, substituïnt la baixa de Joan Duran Ferrer recenment nomenat jutge municipal. Desprès de les eleccions del 16-2-1936 i tenir lloc la restauració de persones i càrrecs existents abans del 6 d´octubre de 1934, va posar-se de manifest la negativa de l´alcalde d´aquell periode, Miquel Bruna, tota vegada que aquest encara tenia pendent de resolució el procès judicial obert. Aquella negativa va condicional tambè l´acceptació dels qui tenien les funcions de TA3 i TA4, com a acte solidari envers el Sr. Bruna. Com a solució interina, es proposar al Sr. napoleó Montagut per ocupar l´alcaldia, cosa que ell va acceptar. Així, una persona de caire moderat va agafar la responsabilitat de presidir l´Ajuntament en un periode en que els esdeveniments sacsejarien la normalitat del curs socioeconomic de la vila. Durant el temps en que N. Montagut va presidir el consistori, es van incoar expedients de depuració de responsabilitat als funcionaris: Carles Andreu(secretari), Jaume Guix(empleat), Pascual Broch (agutzil) i Ramon Casanovas (encarregat de l´escorxador). Tambè va haver d´executar les instruccions de tancar els col·legis religiosos (Germans Gabrielistes i Garmanes Carmelites), arran de la visita d´inspecció realitzat el 28-5-1936, per la Inspectora de Primera Ensenyança, Leonor Serrano. El 3-7-1936, en sessió extraordinària presidida per ell, s´acordava posar tots els càrrecs del consistori a disposició de l´Honorable Conseller de Governació de la Generalitat en protesta per la situació d´aturada indefinita en que es trobava el procès judicial que afectava directament el Sr. miquel Bruna, i malgrat la protesta i advertències d´il·legalitat que feia el secretari de l´ajuntament. Contrariament a aquesta decissió, el mateix dia 18 de juliol de 1936, l´alcalde cridava de nou a tots els membres dimissionaris i els demanà retirar totes les renucies, atenent el perill que afectava a la mateixa República. A la sessió tinguda el 19-8-1936 es donava compte d´un comunicat de la Generalitat mitjançant el qual s´ordenava la suspensió del procès que tenia obert el Sr. M. Bruna, i per tant l´habilitava per ocuparl´Alcaldia. Ell peró, es va resistir a aceptar-ho alegant una acumulació de feina atrasada. La solució adoptada en aquest cas, va ser: que el Sr. Miquel Bruna seria investit com alcalde pero tot seguit se li concediria dos mesos d´excedéncia per a rescabalar-se de l´excès de feina professional acumulada. Durant aquest periode, l´alcaldia l´ocuparia el 1r tinent d´alcalde, el Sr. Pere Esteve i Llopart. El que va succeir passat aquell plaç, no es troba documentat peró el Sr. Miquel Bruna no va tornar a ocupar cap càrrec municipal, el Sr. Pere Esteve Llopart va deixar les funcions d´alcalde peró no el de regidor, i Napoleó Montagut, des de mitjans de 1937 fins a finals del 1938 tornaria a exercir d´Alcalde.

5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)

Conflicte (10)	Tipus(11)	Data	Breu descripció
Interposició de recurs contra una ordenança muni	Arbitri municipal sobre inspecció sanitaria dels	1932	En els pressupostos municipal de 1932 es contemplava la creació d´un nou arbitri que afectava els vins embotellats a Sant Sadurní. Codorniu, Freixenet i Vins Moseaux Naturales, S.A. ho van recorrer. En data 27-4-1933 i malgrat el recurs a l´alça interposat per l´ajuntament, el conseller de Finances de la Generalitat de Catalunya (Carles Pi Sunyer) donava la raó a les empreses esmentades i obligava a l´Ajuntament a deixar anulat dit arbitri.
Expropiació Il·legal	judicial	21-9-1933	Acusació a l´alcalde com a responsable municipal, d´expropiar un troç de terreny de propietat particular tocant a la via pública destinat a l´aixample de la via pública. Els recursos i contra-recursos per les dues parts, acabava amb la notificació de procesament ianb una fiança de 3.000 ptes. Mentre s´estava a l´espera del procesament, l´alcalde Miquel Bruna presentava la dimissió del càrrec, al·legant raons étiques.
Eleccions del febrer de 1934	Demanda per canvis a la llista de la candidatura d	8-2-1934	Ramon Rigol Prats i tres mès presenten una reclamació davant el Tribunal Contenciós Administratiu, acusant la Junta Local del Cens Electoral per excloure´ls com a suplents en la candidatura del BCR
Suspensió temporal feina i sou	Laboral	28-2-1936	L´Ajuntament d´esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 a Sant Sadurní , va adoptar l´acord de suspendre de feina i sou als funcionaris que van col·laborar amb l´ajuntament de dretes. Aquests funcionaris eren. Carles Andreu Figueres, secretari Jaume Guix Ballvè, empleat municipal Pascual Broch Ibañez, agutzil Ramon Casanovas Galimany, encarregat de l´escorxador.
Boicot al consistori municipal	Renuncia a la participació	28-2-1936	Els tres consellers del BCR que sortiren de les eleccions del febrer de 1936, van anar inhibint-se de qualsevol tasca municipal. Uns presentant certificats médics sobre malalties varies (2), i un tercer al·legant que la tasca professional l´obligava a desplaçar-se sovint fora de la localitat impossibilitant l´assisténcia a les sessions. Aquestes baixes van ser ocupades amb candidats suplents de la candidatura d´esquerres.
Dimissió Ajuntament	polític	3-7-1936	Sessió extraordinaria per tratar sobre la paràlisi en que es troba la causa judicial seguida contra Miquel Bruna, ex-alcalde. La corporació en ple acorda posar tots els càrrecs del consiistori a disposició del Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, malgrat les adverténcies de l´actuació improcedent que hi fa el Secretari municipal
Recurs a un acord municipal	contenciós-administratiu	9-3-1933	Pere Bosch Ferrer co-fundador de Freixenet, presenta recurs administratiu davant el Tribunal Provincial contra l´acord de l´Ajuntament de 31-10-1932 aprovant definitivament el Projecte de construcció d´una avinguda des de la carretera de St. Boi a la Llacuna amb l´estació de tren de Sant Sadurní d´Anoia. L´Ajuntament designa dos lletrats per estudiar i recorrer el recurs interposat.
Agricola	Rivalitat entre pagesos	1-4-1933	L´Ajuntament acorda elevar un vot de protesta davant el departament d´Agricultura de la Generalitat per uns fets ocorregut a La Prua, on un grup de tres pagesos davant del qual hi havia Francesc Marsal van anar a esporgar els brot que sortien dels ceps a la vinya del rabassaire Lluis Roig. Dit vot de protesta el fan extensiu a l´actuació de repressió desmesurada que va protagonitzar la Guardia Civil.
Vaga general de treballadors de Codorniu	Laboral	1931	Vaga general a l´empresa de xampany codorniu per a reivindicar tota una colla de millores salarials i socials. Va ser promoguda pel comitè d´empresa que pertanyia a la CNT, i afectava a un col·lectiu de 150 treballadors. Va començar el dia 5 d´agost, si bè les protestes i manifestacions havien començat ja durant la celebració del 1r. de Maig. La vaga va durar un mes llarg, entre propostes, contrapropostes i desacords. Davant l´amenaça d´un escamot de l´exercit ubicat a la vila a petició de la direcció de l´empresa,el Comitè de Vaga va demanar la mediació èn el conflicte de l´Alcalde de St. Sadurní, Miquel Bruna i Vila (ERC), i el dia 10 de setembre es reunien totes les parts a la seu del govern Civil de Barcelona, on desprès d´una llarga tanda de negociación es va arribar a signar el protocol d´uns acords i compromisos que posaven fi a la llarga vaga. el dia 11 de setembre tota la plantilla es reincorporà a la feina. Els acords assolids foren importants, peró tambè posaren al descobert certs recels i desconfiances que mès endavant se´n passaria factura.

6. Visites al municipi de figures destacades

Nom	Data	Motiu
Pau Casals	30-05-1935	El 30 de maig de 1935 la vila va retre un homenatge a Pau Casals en un acte emotiu que va començar amb la recepció del mestre a l´Ajuntament i fa continuar desprès amb la descoberta d´una placa commemorativa a una petita placeta situada al lloc on s´encreuaven els carrers Mossén Cinto Verdaguer amb la Rambla. Un any abans, 30-5-1934, l´Ajuntament d´esquerres va acordar donar el nom del mestre a aquell indret, i el 23-5-1935 una comissió Pro-Homenatge Pau Casals informava a l´Alcalde de la visita i l´homenatge que es projectava retre al mestre. Tambè se l´informava de la placa commemorativa que es tenia encarregada peer a èsser col·locada en aquell indret.El consistori del moment era format per homes propers a La Lliga (dreta nacionalista), s´hi va adherir. Potser per a no quedar-ne descolgats, ja que la comissió que promovia aquell homenatge era mès aviat d´esquerres, va delegar en el senyor Josep Varias Bou, regidor de cultura, la representació oficial de l´Ajuntament.
Francesc Macià Llussià	8-9-1933	El 8 de setembre de 1933, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc macià visitava la vila de Sant Sadurní d´Anoia. Venia acompanyant Joan Casanovas i maristany, fill d´aquesta vila. Aquesta era la segona vegada ( la primera com a president de la Generalitat ) que venia a Sant Sadurní per acompanyar a Joan Casanovas. El motiu, aquesta vegada, era que l´ajuntament, presidit per l´alcalde Miquel Bruna i Vila, havia acordat la concessió a Joan Casanovas del títol de Patrici Honorable. L´acte va celebrar-se a l´Ajuntament i el presidí el mateix Francesc Macia, com a President de la Generalitat, juntament amb Miquel Bruna, responsable a la vegada del consistori.

Diputació Barcelona...