Sant Quintí de Mediona
abril de 1931 a octubre de 1934
| Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alcalde | Llobet Vallés, Bartomeu | ERC | Centre Obrer Republicà | 50 | Propietari | Una de les seves propietats era el local on es va fundar el Centre Obrer Republicà. Hi ha una fotografia del personatge. (Procdéncia: M. Àngels Mata) |
| TA1 | Miró Miró, Josep | ERC | Centre Obrer Republicà | 50 | Pagés | |
| TA2 | Gallego Miró, Facund | ERC | Centre Obrer Republicà | 32 | Pagés | |
| Regidor | Guarro Vidal, Marçal | Centre Obrer Republicà | 33 | Fabricant | ||
| Regidor | Llenas Suriol, Pere | Centre Obrer Republicà | 41 | Pagés | ||
| Regidor | Suriol Mallofrè, Quintí | Centre Obrer Republicà | 48 | Pagés | ||
| Regidor | Llopart Queralt, Ramon | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 31 | Comerciant | ||
| Regidor | Fàbregas Ferrè, Quintí | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 47 | Pagés | ||
| Regidor | Vallés Brugal, Antoni | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu |
febrer de 1934 a octubre de 1934
| Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alcalde | Ribas Soler, Josep | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 45 | Pagés i comerciant | Regentava el café i fonda del Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu. Destituït del càrrec, detingut i presoner al vaixell Uruguai pels fets d´octubre de 1934. | |
| TA1 | Olivè Baucells, Alexandre | ERC | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 35 | Fabricant d´esperit de vi | Destituït del càrrec de TA1 pels fets d´octubre i restituït i elegit alcalde el febrer del 1936. |
| TA2 | Cardús Duran, Joan | URC (Unió de Rabassaires) | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 35 | Pagés | Destituït del càrrec de TA2 pels fets d´octubre i restituït i elegit TA1 el febrer del 1936. |
| Regidor | Rovira Baucells, Jaume | Unió de Rabassaires | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 37 | Pagés | President dels Rabassaires de Sant Quintí. Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït i elegit TA2 ell febrer del 1936. |
| Regidor | Montserrat Miró, Joan | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 36 | Pagés | Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït el febrer del 1936. | |
| Regidor | Olivè Ribas, Joan | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 40 | Baster | Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït el febrer del 1936. | |
| Regidor | Llobet Vallés, Bartomeu | ERC | Centre Obrer Republicà | 55 | Propietari | Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït el febrer del 1936. |
| Regidor | Miró Miró, Josep | ERC – CNT | Centre Obrer Republicà | 54 | Pagés | Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït el febrer del 1936. |
| Regidor | Pons Martorell, Francesc | Centre Obrer Republicà | 35 | Paperer | Destituït del càrrec de regidor pels fets d´octubre i restituït el febrer del 1936. | |
| Regidor | Alemany Coral, Marià | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 41 | Pagés | ||
| Regidor | Gallego Miró, Facund | ERC – Sindicat Comarcal | Centre Obrer Republicà | 35 | Pagés | |
| Regidor | Esteve Saumell, Jaume | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 23 | Pagés | Era Alcalde del Barri de la Bória. | |
| Regidor | Torner Miró, Josep | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 25 | Pagés | Era Alcalde del Barri del Vilet. | |
| Regidor | Creixell Tutusaus, Josep | Centre Obrer Republicà | 51 | Pagés |
octubre de 1934 a febrer de 1936
| Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alcalde | Olivella Gallart, Claudi | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiui | 30 | Propietari | Va ser nomenat alcalde desprès dels fets d´octubre, ja que l´alcalde elegit democràticament, Josep Ribas Soler, estava pres al vaixell Uruguai. En el seu nomenament diu (Alcalde gestor). | |
| TA1 | Kirner Albareda, Fidel | 53 | Farmacéutic | |||
| TA2 | Massana Gili, Joan | 42 | Comerciant | |||
| Regidor | Vidal Suriol, Joan | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 35 | Comerciant | ||
| Regidor | Barris Fàbregas, Jaume | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 48 | Propietari | ||
| Regidor | Ribé Bargalló, Josep | 28 | Contramestre téxtil | |||
| Regidor | Llenas Llobet, Justí | Pagés | ||||
| Regidor | Rafecas Sabater, Ramir | Centre Obrer Republicà | 40 | Fuster |
febrer de 1936 a juliol de 1936
| Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alcalde | Olivè Baucells, Alexandre | ERC | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 37 | Fabricant d´esperit de vi | Després de la guerra va ser condemnat a mort per haver estat alcalde republicà. La pena li va ser commutada per la presó. |
| TA1 | Cardús Duran, Joan | Unió de Rabassaires | 37 | Pagés | ||
| TA1 | Rovira Baucells, Jaume | Unió de Rabassaires | 39 | Pagés | ||
| Regidor | Montserrat Miró, Joan | 38 | Pagés | |||
| Regidor | Llobet Vallés, Bartomeu | Centre Obrer Republicà | 57 | Propietari | ||
| Regidor | Miró Miró, Josep | CNT | Centre Obrer Republicà | 56 | Pagés | |
| Regidor | Pons Martorell, Francesc | Centre Obrer Republicà | 37 | Paperer | Per ser regidor durant la república, el van denunciar i va estar empresonat durant 2 anys a la Model. | |
| Regidor | Olivè Ribas, Joan | Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 42 | Pagés |
3.1 Politiques
| Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
|---|---|---|---|---|---|
| Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu | 12 de juny de 1931 | Carrer Pi i Margall, 18 | 0 | El juny de 1931 la 1era comissió organitzadora estava presidida per Ramon Llopart Queralt. L´agost de 1933 es van aprovar els estatus i la primera junta Directiva la formaven: Joan Coca , president, Quinti Fàbregas vicepresident, Joan Cardús secretari, Jaume Busquets vicesecretari, Alexandre Oliver, tresorer, Antoni Vallés comptador, Ramon Llobet bibliotecari, Jaume Esteve i Emilià Alemany vocals. | |
| Centre Obrer Republicà | 15 d´agost de 1931 | Ramon i Cajal, 3 | 0 | 1era Junta directiva. Pere Llenas, president, Josep Miró, vicepresident, Marçal Guarro caixer, Bartomeu Llobet bibliotecari, Joan Esteve, Quintí Suriol, Facund Gallego i Pere Ramon vocals, Jaume Grau secretari. |
3.2 Sindicals
| Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
|---|---|---|---|---|---|
| UNIÓ DE RABASSAIRES | 0 |
3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles
| Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
|---|---|---|---|---|---|
| COOPERATIVA AGRÍCOLA QUINTINENCA | 26/1/1931 | c/ Joan Serra, 54 | 0 |
3.5 Ateneus, centres, societats…
| Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
|---|---|---|---|---|---|
| SOCIETAT CORAL LA LIRA | 2373/1933 | 0 |
3.6 Altres
| Nom | Tipologia | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
|---|---|---|---|---|---|---|
| GERMANOR REPUBLICANA DE MEDIONA | 30/4/1934 | Plaça de la República, 8 | 0 |
4. Cens de protagonistes de la vida pública
| Cognoms, Nom | Ofici | Ambit d’actuació (9) | Tasca destacable |
|---|---|---|---|
| Miró Carol, Agustí | Pagés | Cultural i sindical | L´Agustí Miró Coral sempre va estar implicat tant amb la cultura de Sant Quintí com en els afers económics dels treballadors del camp. L´any 1928 formava part amb altres 7 socis de la junta que va legalitzar la societat coral la Lira Quintinenca al govern civil, i l´any 1931-32 en va ser el president. Al mateix temps des dels anys 30 formava part de la colla dels bastoners de Sant Quintí essent-ne tambè un fort impulsor. El 12 de gener de 1931 formava part de la junta directiva fundadora de la Cooperativa Agrícola Quintinenca amb el càrrec de secretari. El 27 d´agost de 1936 formava part de la junta directiva fundadora del Sindicat Agrícola d´Aigüesbones com a vocal. Desprès del (alzamiento nacional) va formar part del comité local fundat el 19 de juliol de 1936. Aquest fet i el que l´Agustí Miró Carol estès afiliat al partit de l´Estat Català (EC) d´ideologia separatista, va motivar que amb l´entrada del General Franco fos condemnat a mort i afusellat al Camp de la Bota . El seu nom resta dintre la llista dels noms dels afusellaments franquistes al costat del monument del President Companys a Montjuïc. Segons fonts orals, expliquen que un cop acabada la guerra molts republicans que formaven part del comité local van marxar cap a França, peró l´Agustí Miró Coral no va voler marxar perqué ell deia que s´emparava amb la promesa feta pel General Franco que va dir als del bàndol contrari, que si no tenien delictes de sang no els passaria res. Peró la promesa feta pel Franco no es va complir amb l´Agustí Miró, i aquest tot i no tenir cap delicte de sang va ser empresonat i sense fer-li cap judici va ser sentenciat i afusellat. |
5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)
| Conflicte (10) | Tipus(11) | Data | Breu descripció |
|---|---|---|---|
| La societat Coral La Lira Qintinense | |||
| La societat coral (La Lira Quintinense) | Polític i cultural | 18 de maig de 1934 | La denominada Societat Coral (la lira Quintinense) que funcionava des de finals del s. XIX, l´any 1928 l´ajuntament de torn va voler legalitzar-la al Govern Civil. A partir dels anys 30 aquesta societat va patir vivament la tensió política que es vivia a la vila, entre els del Centre Obrer Republicà (local de baix) afins a l‘alcalde Bartomeu Llobet Vallés, i el Centre Català Republicà Federal i Cooperatiu (local de dalt) i afins a l´alcalde Josep Ribas Soler, ja que el suport que rebien de l´ajuntament depenia de la tendéncia política dels membres del consistori. A mès a mès tant un grup polític com l´altre es disputaven la seva fundació com a societat i legalització al govern civil i la seva pertinença. Arribant fins el punt que van ser detinguts Ramon Rafecas i Jaume Olivella veïns de Sant Quintí el 18 de maig de 1934 a Barcelona i reclosos per una nit en la Presó Cel•lular pel fet que uns els havien denunciat dient que al local de la Societat La Lira Quintinense s´hi havia trobat una bandera monàrquica, cosa que segons diuen no va ser certa, ja que la bandera que hi havia al local era la senyera. |
6. Visites al municipi de figures destacades
| Nom | Data | Motiu |
|---|---|---|
| El Bisbe de Barcelona | 19-12-1931 | L´alcalde i els regidors no van voler assistir a la visita Pastoral del bisbe de Barcelona, al•legant la laïcitat de l´ajuntament. |
| Joan Casanovas i Amadeu Aragay. | Agost de 1931 | Durant la Festa Major de l´any 1931, es procedí a la inauguració de l´escenari del Centre Obrer Republicà amb l´assisténcia dels consellers de la Generalitat, Casanovas i Aragay. |
| Francesc Macià | 23-8-1932 | El 17 d´agost l´alcalde de Sant Quintí va anar a la Generalitat i va invitar el president Macià a fer una visita el diumenge de la Festa Major que s´esqueia el dia 23 d´agost i el President Macià va acceptar-ne la invitació. |
