Masllorenç

febrer de 1934 a octubre de 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Batet Carbonell, Ramon Societat Rabassaire
TA1 Cendrós Gibert, Josep Societat Rabassaire
Regidor Papiol Janè, Isaïes Societat Rabassaire
Regidor Serramià Oliva, Lluís Societat Rabassaire
Regidor Serramià Tusquellas, Joan Lliga catalana
Regidor Batet Cendra, Joan Lliga catalana

octubre de 1934 a febrer de 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Batet Cendra, Joan Comissió gestora Alcalde a partir del 23 d´octubre de 1934.

febrer de 1936 a juliol de 1936

​

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Batet Carbonell, Ramon
TA1 Cendrós Gibert, Josep
Regidor Papiol Janè, Isaïes
Regidor Serramià Oliva, Lluís

maig de 1933 a gener 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Regidor Vives Colet, Josep Comissió gestora Designat pel de Governació de la Generalitat de Catalunya en virtut de la llei de 25 de març de 1933 que anul·lava l´article 29 de l llei electoral de 1907.Ocupà el càrrec de president.
Regidor Cendrós Gibert, Josep Comissió gestora Nomenat pel Comissari de la Generalitat de Catalunya de Tarragona. Ocupà el càrrec de vice-president
Regidor Nin Cendrós, Antoni Comissió gestora Nomenat pel Comissari de la Generalitat de Catalunya de Tarragona en virtut de la llei de 25 de març de 1933 que anul·lava l´article 29 de la llei electoral de 1907.

abril de 1931 fins maig de 1933

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Vidal Marcè, Josep És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907.
TA1 Cendra Magriñà, Tobies És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
TA2 Cendrós Gibert, Joan És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
Regidor Gibert Ferrè, Josep És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
Regidor Serramià Tusquellas, Joan És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
Regidor Serramià Segú, Josep És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
Regidor Elias Segú, Pere És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907
Regidor Serramià Oliva, Lluís És cessat el 25 de maig de 1933. Elegits segons l´article 29 de la llei electoral de 1907

15 octubre – 23 octubre 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Regidor Batet Cendra, Joan Comissió gestora Designat per la comandància militar de Tarragona. Exerceix el càrrec de Delegat especial.
Regidor Serramià Tusquellas, Joan Comissió gestora Designat per la comandància militar de Tarragona. Exerceix el càrrec de vice-president. Es cessat el 23 d´octubre de 1934.
Regidor Janè Cendrós, Josep Comissió gestora Designat per la comandància militar de Tarragona. Es cessat el 23 d´octubre.

.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Sindicat agrícola de Masllorenç 27 de juliol de 1918 C/ Major 23 0 – El Sindicat Agrícola de Masllorenç es va fundar l´any 1.918, quan, el dia 27 de juliol, es van reunir un grup de pagesos amb la finalitat de constituir una associació de caràcter agrícola amb l´objectiu de procurar ajuda mútua entre tots els associats i que s´havia de regir per un Reglament General, per la redacció del qual es va nomenar una Comissió formada per Pau Calaf Garriga, Carles Magriñà Borràs, Bartomeu Batet Borràs, Pere Batet Jané, Joan Serramià Tusquellas, Joan Busquets Garriga, Ramon Palau Calaf i Jaume Batet Andreu. Un cop redactat el Reglament, el dia 8 de març de 1919, es va presentar davant del Governador Civil de la Província per la inscripció de l´entitat en el Registre Especial de Sindicats, on hi va quedar inscrit el dia 17 de juny de 1919, amb el número 123. Nomès tres dies mès tard, el 20 de juny de 1919, desprès de la reunió que va celebrar la Junta General Extraordinària el dia abans per informar de la inscripció del Sindicat al Registre Especial de Sindicats i elegir la Junta Directiva definitiva, es va tornar a reunir la Junta General Extraordinària per acceptar la proposta del president, Bartomeu Batet Borràs, de comprar la casa del Cl. Major, núm. 23 de Masllorenç per destinar-lo a magatzem d´adobs i plantes, llavors, instal•lació de la Caixa Rural, ús comú dels associats i domicili social del mateix. Quan aquest local va quedar petit per les necessitats del Sindicat i concretament l‘any 1926, el Sindicat va adquirir l´edifici del costat al Sr. Josep Batet Segú. Posteriorment, el dia 5 de març de 1930, la Junta General Extraordinària va acordar adquirir un terreny ubicat a la Carretera de la Juncosa propietat del Sr. Rafel Vidal Marcè. Allí, el dia 1 de juliol de 1932, la Junta General Extraordinària, atenent a les peticions de la majoria de socis, va acordar construir-hi un magatzem pels adobs i les seves barreges i altres finalitats que exigissin les circumstàncies, tot convidant als socis a fer aportacions en efectiu per la seva construcció. Aviat, peró, la finalitat del local a construir es va canviar per la de sala d´actes i café amb algunes dependéncies annexes, segons ho va acordar la Junta General Extraordinària celebrada el dia 6 de novembre de 1932. En aquest sentit, observem com un dels primers projectes que el Sindicat tira endavant desprès de la seva fundació, va estar relacionat amb una de les finalitats específiques que es detallen en els estatuts i que ès la compra-venda d´immobles, drets reals, mobles, construcció i explotació d´edificis, ja sigui per ús en comú dels associats, per la instrucció, recreo i augment i garantia del sindicat. Vegeu: Sala i café de Masllorenç

.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Sindicat agrícola de Masllorenç 27 de juliol de 1918 C/ Major 23 0 – El Sindicat Agrícola de Masllorenç es va fundar l´any 1.918, quan, el dia 27 de juliol, es van reunir un grup de pagesos amb la finalitat de constituir una associació de caràcter agrícola amb l´objectiu de procurar ajuda mútua entre tots els associats i que s´havia de regir per un Reglament General, per la redacció del qual es va nomenar una Comissió formada per Pau Calaf Garriga, Carles Magriñà Borràs, Bartomeu Batet Borràs, Pere Batet Jané, Joan Serramià Tusquellas, Joan Busquets Garriga, Ramon Palau Calaf i Jaume Batet Andreu. Un cop redactat el Reglament, el dia 8 de març de 1919, es va presentar davant del Governador Civil de la Província per la inscripció de l´entitat en el Registre Especial de Sindicats, on hi va quedar inscrit el dia 17 de juny de 1919, amb el número 123. Nomès tres dies mès tard, el 20 de juny de 1919, desprès de la reunió que va celebrar la Junta General Extraordinària el dia abans per informar de la inscripció del Sindicat al Registre Especial de Sindicats i elegir la Junta Directiva definitiva, es va tornar a reunir la Junta General Extraordinària per acceptar la proposta del president, Bartomeu Batet Borràs, de comprar la casa del Cl. Major, núm. 23 de Masllorenç per destinar-lo a magatzem d´adobs i plantes, llavors, instal•lació de la Caixa Rural, ús comú dels associats i domicili social del mateix. Quan aquest local va quedar petit per les necessitats del Sindicat i concretament l‘any 1926, el Sindicat va adquirir l´edifici del costat al Sr. Josep Batet Segú. Posteriorment, el dia 5 de març de 1930, la Junta General Extraordinària va acordar adquirir un terreny ubicat a la Carretera de la Juncosa propietat del Sr. Rafel Vidal Marcè. Allí, el dia 1 de juliol de 1932, la Junta General Extraordinària, atenent a les peticions de la majoria de socis, va acordar construir-hi un magatzem pels adobs i les seves barreges i altres finalitats que exigissin les circumstàncies, tot convidant als socis a fer aportacions en efectiu per la seva construcció. Aviat, peró, la finalitat del local a construir es va canviar per la de sala d´actes i café amb algunes dependéncies annexes, segons ho va acordar la Junta General Extraordinària celebrada el dia 6 de novembre de 1932. En aquest sentit, observem com un dels primers projectes que el Sindicat tira endavant desprès de la seva fundació, va estar relacionat amb una de les finalitats específiques que es detallen en els estatuts i que ès la compra-venda d´immobles, drets reals, mobles, construcció i explotació d´edificis, ja sigui per ús en comú dels associats, per la instrucció, recreo i augment i garantia del sindicat. Vegeu: Sala i café de Masllorenç

5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)

Conflicte (10) Tipus(11) Data Breu descripció
Abastament d´aigua Económic, polític i social 1931-1936 Entre l´any 1931 i l´esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, els dos temes que preocupen mès als diferents consistoris que van estar al capdavant de l´Ajuntament de Masllorenç són la construcció d´unes escoles i l´abastament d´aigua del poble de Masllorenç. Aixó es posa de manifest en el ple que va tenir lloc el dia 9 de maig de 1931 quan a petició del Governador assenyalen com a necessitats del municipi aquests dos projectes D´aquests dos temes, l´abastament d´aigua ès, sens dubte, el que hi dedica mès atenció la corporació municipal. En aquest sentit, el dia 9 d´agost de 1931 l´Ajuntament va acordar buscar un pouer per veure l´aigua que donaria un pou que hi havia a 1 Km de la població i si era necessari posar-hi una bomba amb motor per treure l´aigua. Tal i com s´informa en el ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 16 d´agost de 1931, l´endemà s´havien d´iniciar els treballs per buscar aigua i en el ple del dia 23 d´aquell mateix mes es comunica que s´hi havia instal•lat una bomba provisional de la casa Marinè de Rues perqué sense aquesta no es podia treballar degut a l´aigua que hi naixia. El dia 29 d´agost de 1931, s´informa al ple de l´Ajuntament que fins aleshores s´havien pagat 892,45 ptes pels treballs realitzats al pou. En el ple que va tenir lloc el dia 12 de setembre de 1931 es posa de manifest que el pou tenia un cabal de 500 cargues al dia i s´acorda demanar pressupost per la dotació d´una bomba i del tub necessari, desprès de prendre les mides corresponents des del pou fins al lloc on està previst col•locar-hi el dipósit, tenint en compte l´alçada i que la bomba hauria d´elevar 12.000 l d´aigua per hora. A part dels treballs destinats a la recerca i portada d´aigua fins a la població, el dia 26 d´agost de 1931 s´informa al ple de l´Ajuntament que el lloc on hi ha el pou que havia d´abastir la població era propietat de Joan Garriga Ferrerons. Aquest havia comprat el terreny a Josep Maria de Magriñà segons l´escriptura autoritzada pel Notari Manel Pusset de la Selva del Camp el dia 20 de març de 1865. En aquella escriptura s´ordena al comprador que l´aigua de la sínia havia de ser pel comú de Masllorenç i no s´hi podia fer cap pou ni mina a una certa proximitat. Per tot aixó, s´acorda que Joan Garriga Ferrerons cedeixi i renunciï als drets que tè sobre aquell tros de terra i el pou. Aquest propietari va accedir a la proposta formulada per l´Ajuntament de Masllorenç i nomès es va reservar el pas d´entrada a la finca amb carro per 200 ptes i a tenir dret, sense cap impost, a una carga d´aigua diària en les mateixes condicions que la pugui tenir qualsevol veí a casa seva quan estigui instal•lada. Així mateix, el dia 15 de setembre de 1931 l´Ajuntament va signar un contracte amb la Central Eléctrica de Masllorenç, SA pel subministrament d´energia eléctrica del pou Un cop comprovat la viabilitat del pou per abastir d´aigua la població i legalitzada la situació de la finca on estava situat, el dia 3 d´octubre de 1931 el ple de la Corporació va acordar convocar una reunió amb els veïns del poble per explicar els treballs que s´havien dut a terme i altres assumptes relacionats amb aquest tema. La reunió amb els veïns del poble es va dur a terme el dia 4 d´octubre de 1931 i en ella es va acordar autoritzar l´Ajuntament perqué nomenès una Junta Auxiliadora. El dia 10 d´octubre de 1931, el Ple de l´Ajuntament va acordar nomenar com a membres d´aquesta junta a: Josep Batet Segú, Pau Miquel Sanabra, Hilarion Ferrerons Ribas, Josep Vives Colet, Ramon Puig Ferrerons, Jaume Puig Palau i Jaume Obradó Ferrè. El dia 17 d´octubre de 1931 s´informa al ple de la Corporació que s´havien rebut 9 pressupostos de bombes i maquinària per elevar l´aigua del pou. De tots ells, s´acorda encarrega la confecció de la bomba a Joan Marinè Pàmies de Reus pel preu de 3.150 ptes, juntament amb un motor de 5H i altres accessoris necessaris pel funcionament. El dia 24 d´aquell mateix mes, el ple de l´Ajuntament va acordar gestionar amb el gerent de la Central Eléctrica de Masllorenç, SA el fluït eléctric de força pel funcionament del motor i bomba del pou i el dia 31, van decidir construir un cobert i, d´acord amb el gerent d´aquella societat, una caseta transformadora per la força motriu. Per aquestes obres, l´Alcalde es responsabilitza de la compra del material i s´acorda encarregar les obres al paleta Pau Ferrrerons. Tot i la necessitat de les obres, la situació económica deuria representar una obstacle molt important. Així, al cap d´un any, en el ple de la Corporació que va tenir lloc el dia 20 d´agost de 1932 es va informar que s´havien pagat 6.726,19 ptes en concepte de despeses per l´abastament d´aigües i que encara quedaven factures pendents. Al mateix temps, es va acordar continuar els treballs el mès aviat possible per enfondir el pou un metre mès i fer dos trossos de mina per dipósit de 500 cargues; encarregar a una persona competent la confecció d´un projecte per la instal•lació de tubs, dipósit, rentador i font a la plaça; fer un prèstec de 2.000 ptes per pagar les despeses i acceptar l´oferta de Tobies Cendra Magriña d´avançar aquesta quantitat. En aquest mateix sentit, el dia 3 de desembre de 1932, es va comunicar al ple de l´Ajuntament que Joan Marinè de Reus i la casa Barot del Vendrell havien notificat el venciment dels débits de 1.656 ptes per la bomba posada al pou i de 290 ptes pel motor instal•lat pel funcionament de la bomba, respectivament. Tot i que no hi havia consignació en el pressupost, es va acordar el pagament d´aquest deute. Segons s´informa en el ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el di a31 de desembre de 1932, les despeses per la col•locació i compra de la bomba, motor i línia de força pel pou d´aigua pujava un total de 9.555,09 ptes, a part de les 992,85 ptes que havia avançat en el seu dia Tobies Cendra Magriña. Per fer front a aquestes despeses, el dia 1 d´abril de 1933, el ple de l´Ajuntament va acordar repartir una circular per les cases del poble informant que s´havia facultat a la Junta Auxiliadora que s´havia constituït en el seu dia, per fer el prèstec convenient per fer front a aquestes despeses, el qual s´hauria de començar a amortitzar l´any 1940, desprès d´haver pagat les carreteres que es van fer els anys 1928 i 1929. Tot i amb aixó, aquesta circular no es va distribuir mai i el dia 22 d´aquell mateix mes, el ple de la corporació va acordar autoritzar a l´Alcalde perqué posès en marxa la maquinària instal•lada al pou i el ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 29 d´agost de 1933 es va acordar fer funcionar la bomba del pou un cop cada quinze dies per la conservació de la maquinària El dia 30 de juny de 1934, el ple de la corporació municipal, es posa de manifest que una descàrrega eléctrica va afectar al comptador de la sínia i s´havia fet arranjar a Ferran Figuerola. A mès a mès, es va haver de canviar l´aïllant de la cuxilla de correcció que s´havia trencat i el transformador. En aquell mateix ple, es va acordar donar aigua el dijous i el diumenge des de la sortida del sol fins a les 12 del migdia. Un cop dotat el pou de la maquinària necessària per l´elevació de l´aigua, es van iniciar els tràmits per la porta de l´aigua fins a Masllorenç. El primer que feia falta era consignació per fer front a les obres que aquest projecte comportaria, i el dia 27 de juny de 1935, el ple de l´Ajuntament va acordar sol•licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya una subvenció per les obres de conducció de l´aigua potable des del pou i que redacti l´avantprojecte del pressupost extraordinari corresponent. En aquell mateix ple, es va acordar facultar a l´Alcalde perqué fes les gestions oportunes a la sucursal de Valls de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis per contractar un prèstec per dur a terme aquestes obres. L´Alcalde de Masllorenç es va personar a les oficines de la sucursal de Valls de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis per demanar informació sobre el prèstec que s´havia de contractar per poder pagar les obres de la portada de l´aigua des del pou fins al poble de Masllorenç. Tal i com es posa de manifest en el ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 11 de juliol de 1935, les impressió que en va treure d´aquella visita van ser bones. Així mateix, en aquell mateix ple, tambè es va comunicar que el Consell de la Generalitat de Catalunya havia concedir, el dia 4 de juliol de 1935, un ajut de 5.000 pets per les obres de la portada d´aigua fins a Masllorenç. Amb aquestes perspectives, el dia 25 de juliol de 1935, el ple de l´Ajuntament va acordar activar els treballs encaminats a la portada d´aigua a Masllorenç. El dia 8 d´agost d´aquell mateix any, la Corporació municipal va acordar facultar a l´Alcalde per anar a la Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya a Tarragona per cobrar la subvenció de 5.000 ptes que havia concedit el govern de la Generalitat per contribuir a la portada d´aigua potable fins a Masllorenç i sol•licitar un prèstec de 18.000 ptes a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis de Barcelona al tipus d´interés i normes de dissolució o pagament que la mateixa assenyali, amb garantia del repartiment general d´utilitats del municipi i, subsidiàriament, amb l´afectament de tots els altres ingressos municipals. La primera part de l´acord es va dur a terme i es van anar a cobrar les 5.000 ptes de subvenció que havia concedit el govern de la Generalitat. El seu destí, peró, no van ser les obres per les quals s´havien concedit i així es posa de manifest en el ple de la Corporació que va tenir lloc el dia 19 de març de 1936 quan s´informa que la Comissaria de la Generalitat de Catalunya havia demanat que s´expliquès en qué s´havien invertit aquells diners que s´havien lliurat a Joan Batet Cendra per la portada d´aigua des del pou fins a Masllorenç Referent al prèstec, el ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 20 de desembre de 1935, va acordar prendre a prèstec de la Secció d´Assegurances Socials de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis de Barcelona de 18.000 ptes per a la portada d´aigües potables amb un interés del 6 % anual, amortitzable en 12 anys per mitjà del pagament d´un cànon anual que comprendrà capital i interessos i amb la facultat d´avançar amortització si convè a la Corporació Municipal, i que es liquidaran en quatre parts a pagar al final de cada trimestre. Tot i amb aixó, el projecte no es veurà executat a finals dels anys quaranta del segle passat.
Construcció de les escoles – 1934-1936 Entre l´any 1931 i l´esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936, una de les necessitats del municipi que es posa mès de manifest, a part de l´abastament d´aigua de la població, ès la construcció d´unes escoles i així es posa de manifest en el ple que va tenir lloc el dia 9 de maig de 1931 quan, a petició del Governador, acorden assenyalar aquests dos projectes com les principals mancances del municipi. Referent a la construcció de les escoles són dues les referéncies que s´han pogut localitzar. Una corresponen al ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 4 d´agost de 1934, quan es va acordar encomanar la redacció dels plànols per les escoles de Masllorenç a Fudiciaria Municipal de Barcelona que ja havia fet proposicions per a la construcció d´aquest edifici. L´altra ès l´acord del ple de l´Ajuntament que va tenir lloc el dia 13 de juny de 1935. En aquest cas, es va decidir acollir-se als beneficis concedits en el decret del dia 15 de juny de 1934 i sol•licitar al Ministeri de l´Interior i Instrucció Pública i Belles Arts la construcció directa d´un edifici amb destí a Escoles Nacionals per a una població de 807 habitants. A aquest objecte, l´Ajuntament adquireix el compromís de facilitar el solar per a la construcció d´aquest edifici que elegeixi l´arquitecte del Ministeri i s´obliga a aportar el 15% del cost i a pressupostar anualment la partida corresponent per a la conservació de l´edifici. Tot i amb aixó, aquest projecte no es faria realitat fins a finals dels anys quaranta del segle passat.
Diputació Barcelona...