La Bisbal del Penedès

febrer de 1934 a octubre de 1934

​

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Mañè Català, Jaume Republica Federal Pages )Alcalde-President)
TA1 Rovira Casellas, Josep Republica Federal Pages )Alcalde segon)
TA2 Padró Bundó, Josep Republica Federal Pages )Alcalde tercer)
Regidor Vidal Ferrè, Salvador Republica Federal Pages Torna a ser regidor de l´Ajuntament els periodes de maig 1935 a febrer 1936 i de febrer de 1936 a juliol de 1936 Acabada la guerra, el mes d´abril de 1939, ingressa a la presó del Vendrell. El mes de maig l´hi fan consell de guerra i el condemnen a trenta anys. El mes de juny ingressa a la presó de Salamanca. El mes d´abril de 1942 surt en llibertat en commutar-l´hi la pena a tres anys.
Regidor Solè Claramunt, Josep Republica Federal Pages
Regidor Puigibet Alujas, Antón Republica Federal Pages
Regidor Mestre Pagés, Pere Republica Federal Pages

febrer de 1936 a juliol de 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Mañè Català, Jaume Republicà Federal Pages )Alcalde-President), segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.
TA1 Rovira Casellas, Josep Republicà Federal Pages )Alcalde segon), segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.
TA2 Padró Bundó, Josep Republicà Federal Pages )Alcalde tercer), segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.
Regidor Vidal Ferrè, Salvador Republicà Federal Pages Segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936. Ja habia estat regidor de l´Ajuntament el periode de febrer de 1934 a octubre de 1934 , i el periode de maig 1935 a febrer 1936. Acabada la guerra, el mes d´abril de 1939, ingressa a la presó del Vendrell. El mes de maig l´hi fan consell de guerra i el condemnen a trenta anys. El mes de juny ingressa a la presó de Salamanca. El mes d´abril de 1942 surt en llibertat en commutar-l´hi la pena a tres anys.
Regidor Solè Claramunt, Josep Republicà Federal Pages Segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.
Regidor Puigibet Alujas, Antón Republicà Federal Pages Segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.
Regidor Mestre Pagés, Pere Republicà Federal Pages Segons: (Relació nominal dels actuals components de la Corporació municipal, amb indicació de llur filiació política, que es tramet a la Direcció general d´Administració local), de l´Ajuntament de la Bisbal del Penedès amb data 18 d´abril del 1936.

Maig 1935 – febrer 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Ferran Arbós, Salvador Pages )Alcalde-President). (Segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig).
TA1 Solè Caralt, Joan Perit Electricista )Alcalde Segon). (Segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig). Fou soci fundador de la (Unió Democràtica de Catalunya). Acabada la guerra va ser alcalde i (Jefe Local del Movimiento) durant dos anys. Fins a la seva mort, l´any 1960, va exercir diversos càrrecs importants a nivell local, comarcal i provincial, com ara el de (Diputado Provincial) durant 12 anys. Entre altres condecoracions va rebre la (Medalla al Mérito Agrícola) i la (Cruz de la Orden de Cisneros).
TA2 Garriga Reig, Joan Pages )Alcalde Tercer). (Segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig).
Regidor Vallés Arbós, Joan Pages )Conseller Segon). (Segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig).
Regidor Rovira Casellas, Josep Pages Renuncia a prendre possessio del càrrec tot i haver estat proposat, segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig. També va renunciar Salvador Vidal Ferrer, quedant vacants els seus càrrecs.
Regidor Vidal Ferrè, Salvador Pages Renuncia a prendre el càrrec tot i haver estat proposat Segons l´Ordre del dia 9 de maig, que deixa sense efecte la del 30 d´abril, publicant la llista de persones per a efectuar les corresponents substitucions a B.O. nº 130 del 10 de maig. També va renunciar Josep Rovira Casellas, quedant vacants els seus càrrecs. Ja habia estat regidor de l´Ajuntament el periode de febrer de 1934 a octubre de 1934 i el periode de febrer de 1934 a octubre de 1934. Torna a ser regidor el periode de febrer de 1936 a juliol de 1936. Acabada la guerra, el mes d´abril de 1939, ingressa a la presó del Vendrell. El mes de maig l´hi fan consell de guerra i el condemnen a trenta anys. El mes de juny ingressa a la presó de Salamanca. El mes d´abril de 1942 surt en llibertat en commutar-l´hi la pena a tres anys.

octubre de 1934 a maig de 1935

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Ferran Arbós, Salvador Pages Desdel 16 d´octubre (Alcalde-Gestor) nomenat per ordre de la Comandancia Militar de Tarragona per a formar la Comissió Gestotora de l´Ajuntament juntament amb Jose Galofre Garriga i Jose Saumuy Poch. Aquests ultims foren cessats el dia 18 per ordre del general de la mateixa Comandancia al no haver format part, com a regidors, de l´anterior consistori. Per tant Salvador Ferran Arbos va quedar com a (Alcalde-Gestor) unic.
Regidor Galofrè Garriga, Josep Pages Des del 16 d´octubre membre de la Comissio Gestora de l´Ajuntament juntament amb Jose Saumoy Poch i l´)Alcalde Gestor) Salvador Ferran Arbos, nomenat per ordre de la Comandancia Militar de Tarragona . Fou cessat juntament amb Jose Saumoy Poch el dia 18 per ordre del general de la mateixa Comandancia al no haver format part, com a regidors, de l´anterior consistori. Per tant Salvador Ferran Arbos va quedar com a (Alcalde-Gestor) unic.
Regidor Saumoy Poch, Josep Pages Des del 16 d´octubre membre de la Comissio Gestora de l´Ajuntament juntament amb Jose Saumoy Poch i l´)Alcalde Gestor) Salvador Ferran Arbos, nomenat per ordre de la Comandancia Militar de Tarragona . Fou cessat juntament amb Jose Galofre Garriga el dia 18 per ordre del general de la mateixa Comandancia al no haver format part, com a regidors, de l´anterior consistori. Per tant Salvador Ferran Arbos va quedar com a (Alcalde-Gestor) unic.

15 abril 1931

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Calbet Vallés, Pau Pages
TA1 Cañellas Garriga, Josep Pages Membre de la Junta Municipal de Sanitat, amb Pere Cañellas Valles.
TA2 Arbós Bundó, Joan Pages Membre de la Junta Municipal d´Instruccio, amb Josep Galofre Garriga.
Regidor Sans Cañís, Jaume Pages )Regidor Sindic). Membre de la Comissio de Foment, amb Eugeni Mestre Vidal. Acabada la guerra, el mes d´abril de 1939, ingressa a la presó del Vendrell. El mes de maig l´hi fan consell de guerra i el condemnen a trenta anys. El mes de juny ingressa a la presó de Salamanca.
Regidor Rabell Solè, Josep Pages Membre de la Comissio d´Hisenda, amb Ramon Jane Bundo. El 15 d´abril, l´alcalde sortint l´hi deixa la presidencia com a regidor de mes edat dels 9 proclamats el diumenge dia 5 d´abril. Va declarar costituit el nou Ajuntament en nom de la Republica Federal Espanyola, (proclamada en la jornada d´ahir). (en quedar derrotada la funesta Dictadura començada el 13 de setembre de 1923).
Regidor Cañellas Vallés, Pere Pages Membre de la Junta Municipal de Sanitat, amb Josep Cañellas Garriga. Acabada la guerra, a principi de setembre de 1939 ingressa a la presó de Tarragona. A mitjan de dit mes l´hi fan consell de guerra i la condemna es absolutoria. A finals de setembre surt en llibertat.
Regidor Galofrè Garriga, Josep Pages Membre de la Junta Municipal d´Instruccio, amb Joan Arbos Bundo.
Regidor Mestre Vidal, Eugeni Pages Membre de la Comissio de Foment, amb Jaume Sans Cañis. Acabada la guerra, el 15 de novembre de 1939, ingressa a la presó de Tarragona. El dia 23 l´hi fan consell de guerra i el condemnen a vint anys. El mes de febrer de 1940 el traslladen a la presó Model de Barcelona. El mes de novembre de 1942 el traslladen a la presó de Girona.
Regidor Janè Bundó, Ramon Pages Membre de la Comissio d´Hisenda, amb Josep Rabell Sole.

maig de 1933 a gener 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Regidor Rovira Casellas, Josep Pages )President de la Comissio Gestora que ha d´assumir les funcions de l´Ajuntament d´aquest municipi fins al moment en que prenguin possessió els Regidors que s´elegeixin en les properes eleccions municipals, d´acord amb lo disposat per la llei del 25 de març i Ordre del 3 de maig d´enguany …) . Tambe formen part d´aquesta comissio Gestora com a Vocals Josep Padro Bundo i Jaume Mañe Catala.
Regidor Padró Bundó, Josep Pages )Vocal de la Comissio Gestora que ha d´assumir les funcions de l´Ajuntament d´aquest municipi fins al moment en que prenguin possessió els Regidors que s´elegeixin en les properes eleccions municipals, d´acord amb lo disposat per la llei del 25 de març i Ordre del 3 de maig d´enguany …) . Tambe formen part d´aquesta comissio Gestora com a President Josep Rovira Casellas i com a Vocal Jaume Mañe Catala.
Regidor Mañè Català, Jaume Pages )Vocal de la Comissio Gestora que ha d´assumir les funcions de l´Ajuntament d´aquest municipi fins al moment en que prenguin possessió els Regidors que s´elegeixin en les properes eleccions municipals, d´acord amb lo disposat per la llei del 25 de març i Ordre del 3 de maig d´enguany …) . Tambe formen part d´aquesta comissio Gestora com a President Josep Rovira Casellas i com a Vocal Josep Padro Bundo.

1930-1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Mañè Ivern, Gabriel Comerç Alcalde de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.
TA1 Saumoy Poch, Josep Pages Tinent d´Alcalde de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.
TA2 Cañís , Vicenç Pages Tinent d´Alcalde de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.
Regidor Banach , Josep Pages Regidor de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.
Regidor Arbós , Salvador Pages Regidor de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.
Regidor Sans , Pere Pages Regidor de l´ultim Ajuntament abans de l´adveniment de la Republica el 15 d´abril de 1931.

24 octubre 1937 al 22 de gener de 1939

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Capdet Garriga, Josep CNT Pagés Ocupa el carrec el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
TA1 Vidal Sole, Jaume PSUC Pages Ocupa el carrec de Alcalde Segon el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
TA2 Sumoy Guasch, Josep ERC Pages Ocupa el carreg de Alcalde Tercer el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Bundo Porta, Antoni ERC Pages Ocupa el carreg el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Borrell Marti, Cassimir CNT Pages Ocupa el carreg el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Porta Pugibet, Antoni ERC Pages Ocupa el carreg el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Calbet Colet, Joan Unio de Rabassaires Pages Ocupa el carrec el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Galofre Mestre, Antoni CNT Pages Ocupa el carrec el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Arnabat Bricolle, Joan ERC Pages Ocupa el carreg el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.
Regidor Guasch Cañis, Ferran PSUC Pages Ocupa el carreg el dia 1 de novembre del 37 en ser constituida la Nova Corporacio Municipal segons Decret de la Generalitat de Catalunya del 8/10/37.

22 octubre 36 a 1 novembre 37

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Urpí Cañellas, Llorenç CNT – AIT Pagés Alcalde a partir del 22-10-1936 i fins al 1-11-37 en que fou constituit un nou Ajuntament segons decret de la Generalitat de Catalunya del 8-10-37. Els bitllets per valor de 25 i 50 céntims i 1 pesseta, emesos per l´Ajuntament bisbalenc en la seva época d´alcalde, porten la seva signatura. En acabar la guerra es va exiliar a França d´on va fugir del Camp de Concentració d´Argelers, juntament amb altres quatre catalans d´Olot i de Manresa. Tornaren a peu fins a les seves respectives cases, ell a la masia de cal Coloma, on hi va estar amagat uns deu anys fins que es presenta. Fou detingut i ingressat a la presó del Vendrell el juliol de 1948 i d´aquesta fou traslladat a la de Tarragona on, el juliol de 1949 l´hi fan consell de guerra i el condemnen a quinze anys. El mes de febrer de 1950 fou indultat.
TA1 Vidal Sole, Jaume Partit Socialista Unificat de Catalunya Pages )Alcalde 2n.) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC, de ERC i de la Unió de Rabassaires, que deixaren sols als de la CNT.
TA2 Sumoy Guasch, Josep Unió Republicana Federal Esquerra Republicana de Catalunya Pages )Alcalde 3r.) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC, de ERC i de la Unió de Rabassaires, que deixaren sols als de la CNT.
Regidor Ventosa Mañè, Heribert Partit Socialista Unificat de Catalunya Paleta )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC, de ERC i de la Unió de Rabassaires, que deixaren sols als de la CNT.
Regidor Mestre Poch, Josep Unió Republicana Federal Esquerra Republicana de Catalunya Pages )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC, de ERC i de la Unió de Rabassaires, que deixaren sols als de la CNT.
Regidor Turdiu Arnabat, Josep Unió Republicana Federal Esquerra Republicana de Catalunya 49 Pagés )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC, de ERC i de la Unió de Rabassaires, que deixaren sols als de la CNT. Acabada la guerra, el maig de 1939, amb 52 anys, ingressa a la presó del Vendrell i el traslladen a la de Pilats, a Tarragona. El dia 31 del mateix mes l´hi fan consell de guerra i segons la versió oficial va ser condemnat a mort. El 14-7-1939 fou afusellat prop del cementiri de Tarragona i enterrat en una de les fosses comunes d´aquell indret sense que la seva família en fos informada. Pel que sabem, es probable que fos afusellat precipitadament sense esperar saber la senténcia i que quant aquesta va sortir era de sis anys i un dia de reclusió. Era casat i tenia tres fills.
Regidor Calbet Colet, Joan Unió de Rabassaires Pages )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936. Dimiteix el 19-12-1936, juntament amb els altres regidors del PSUC i de ERC, que deixaren sols als de la CNT. Acabada la guerra, el mes de juny de 1939, ingressa a la presó del Vendrell i un mes despres es traslladat a la de Pilats, a Tarragona. Als dos dies es sotmés a consell de guerra i condemnat a trenta anys. El mes de setembre es traslladat a la presó Model de Barcelona. El mes d´agost de 1942 surt en llibertat condicional.
Regidor Capdet Garriga, Josep CNT – AIT Pages )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936.
Regidor Galofrè Vidal, Ramon CNT – AIT Pages )Conseller) del nou Ajuntament a partir del 22-10-1936.
Regidor Viñes Oliveres, Ramon CNT-AIT 26 Pagés Era fill de Poboleda, a la comarca del Priorat, casat a la Bisbal i amb un fill. El 20-3-1937 passa a formar part de l´Ajuntament en representació de la CNT, essent dessignat en reunió general d´aquest sindicat, per cobrir la manca de regidors davant les dimissions presentades pels del PSUC, ERC i la Unió de Rabassaires el desembre propassat. El 24-7-1937, pel motiu de ser cridat a files, es substituït en el càrrec per Antoni Galofrè i Mestre. Acabada la guerra, ferit, passa a l´exili. Davant la promesa del nou régim de que els exiliats que no tinguessin delictes de sang podien tornar amb la garantia que no els passaria res, ell ho va fer. Va ser traslladat a un hospital militar de Cadis. d´allí va anar al Camp de Concentracio de Rota. El mes de juliol de 1939, procedent de la presó del Vendrell, fou portat a la de Pilats, a Tarragona. Cinc dies despres l´hi fan consell de guerra, el 10-7-1939, i es condemnat a mort. El 16-11-1939, amb 29 anys, es afusellat davant el cementiri de Tarragona, junt amb Josep Vidal i Solè, un altre bisbalenc de 25 anys. Els familiars, que sabien la data de l´execució, poderen reclamar el seus cossos i evitar que acabessin en una fossa comuna com va passar amb el tambè bisbalenc Josep Turdiu i Arnabat quatre mesos abans.
Regidor Galofrè Mestre, Antoni CNT-AIT Pagés El 24-7-1937 passa a formar part de l´Ajuntament, com a regidor, en substitució de Ramon Viñes i Oliveres, que va ser cridat a files. Acabada la guerra, l´abril de 1939, ingressa a la presó del Vendrell. El mes de maig de 1939 es portat a la de Tarragona on als quinze dies l´hi fan consell de guerra i el condemnen a vint anys de reclusió. El mes de juny de 1939 es traslladat a la presó de Salamanca. El març de 1942 torna a ingressar a la presó de Tarragona i el mes de maig del mateix any torna a la de Salamanca.

3.1 Politiques

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Unió Republicana i Federal A la plaça Major. 0 Durant la República, el desembre de 1934, es va editar una revista anomenada Antistiana. Unió Republicana Federal. Esquerra Republicana de Catalunya- La Bisbal del Penedès. Al seu local, al llarg dels anys, s´hi van fer projeccions de cinema mut i balls populars. Va ser enderrocat a finals del segle passat. Actualment l´espai que ocupava queda comprès dins el Centre Municipal de Cultura. Durant la república, el desembre de 1934 es va editar una revista anomenada Antistiana que era el butlletí-memória de les activitats de la Secció de Joves de la Unió Republicana Federal. Estava ben editada i amb bones fotografies. Nomès es va fer el primer número ja que aviat va esclatar la guerra.
Centre Republicà i Socialista Carrer Doctor Robert, 1 0 Local del Partit Socialista i Joventuts Socialistes, i als anys de la Guerra Civil tambè del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Radi de la Bisbal del Penedès). Havia estat el local del Centre Agrícola, conegut amb el nom de l´Agrícol, en el qual, al llarg dels anys, s´hi van fer projeccions de cinema mut, representacions teatrals i liriques i balls populars. A finals del segle passat l´edifici fou enderrocat per construir-hi la nova Societat Cultural i Recreativa Bisbalenca que fins a les hores hi havia tingut la seu a la plaça Major.

3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Sindicat Agrícola i Caixa Rural 1920 A la Plaça de Catalunya, 6. 0 Fundat l´any 1920. Tenien les oficines i la caixa en la casa del costat de l´Agrícol, el magatzem d´adobs i productes per al camp a l´edifici de la plaça de Catalunya on es a l´actualitat i a mès una botiga de roba a la casa del costat de l´estanc, local que habia estat la taberna del Flabiol. Des de l´any 1930 disposaven de molí d´oli en unes altres instal·lacions. l´any 1962 construiren el Celler Cooperatiu i l´any 1968 l´actual molí d´oli en el seu edifici de la plaça de Catalunya. Actualment s´anomena Agrícola i Secció de Crédit de la Bisbal del Penedès.
Unió de Rabassaires (Sindicat d´Agricultors Rabassaires de la Bisbal del Penedes) Carrer Major, 9 / Plaça de l´Església 0 El (Sindicat d´Agricultors Rabassaires de Bisbal del Penedès), durant la República Sindicat de la Unió de Rabassaires, estava vinculat a la Unió Republicana i Federal i aquest a Esquerra Republicana de Catalunya. Habien fet les reunions al Cafè Coral (tambè conegut com (de cal Carol)), al carrer Major cantonada a la plaça de l´Església. Aquest edifici recentment ha estat enderrocat per a ampliar la plaça.

3.5 Ateneus, centres, societats…

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Orfeo Bisbalenc 1918 0 Te el seu origen a la taverna de ca la Matilda,al carrer Verdaguer 10, on amb motiu de les cantades esporàdiques que tenien hi tenien lloc, l´Antron Cornellà es va decidir a organitzar l´Orfeó Unió Bisbalenca integrat per dones i homes. Posteriorment es transformà amb l´Orfeó Bisbalenc de la mà del doctor Joan Oliver i Durand amb la col·laboració del mestre Jaume Trujols i Calafell, ambdós anomenats socis d´honor l´any 1934. Fou dirigit, entre d´altres, per l´Antonet de la Matilda i pel Pepitu Marcó.
Antistiana 1 de gener de 1934 Plaça Major 0 Revista Secció de joves creada dins la (Unió Republicana i Federal), amb rel lema (Cultura i esbarjo). Tenía tres seccions: Artístico-Teatral, Cultural i Excursionista. Disposaven de biblioteca, organitzaven conferéncies culturals i feren excursions juntament amb el centre excursionista (Catalunya) de Barcelona. Editaven una revista amb el mateix nom (Antistiana). Va desapàreixer l´any 1939 despres de la Guerra Civil.

3.6 Altres

Nom Tipologia Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Hermandad de la Purisima Concepcion Institució Benéfica. 2 de maig de 1879 Plaça Major, on actualment hi ha el Centre Municipal de Cultura. 0 Era una entitat d´ajuda mútua entre veïns de la Bisbal creada per la (Unión Bisbalense). Joan Prim en fou el primer president. Va existir fins a la Guerra Civil i acabada aquesta l´any 1939 es va fusionar amb la de (San Josè), del (Centro Agrícola) i la de nova creació anomenada de (San Sebastian). Joan Andreu i Prim en fou el seu primer president.
Hermandad de San Jose Institució Benéfica 10 d´abril de 1888 Carrer Doctor Robert, 1 0 Era una entitat d´ajuda mútua entre veïns de la Bisbal creada per el (Centro Agrícola). Va existir fins a la Guerra Civil i acabada aquesta l´any 1939 es va fusionar amb la de la (Purísima Concepción), del (Unión Bisbalense) i la de nova creació anomenada de (San Sebastian). Pere Palau en fou el seu prime president.
Quinta de Salud La Alianza (URF) Assegurança de salut. 1932 Seu central a Barcelona i al local la 0 Secció de la (Quinta de Salud La Alianza) creada per la (Unión Republicana Federal). l´any 1939 es fusionà amb la secció idéntica del (Centro Republicano Socialista). Tenia la finalitat d´ajudar a resoldre dificultats económiques dels afiliats.
Quinta de Salud La Alianza (CRS) Assegurança de salut 1934 Seu central a Barcelona i al local del 0 Secció de la (Quinta de Salud La Alianza) creada per el (Centro Republicano Socialista). l´any 1939 es fusionà amb la secció idéntica del (Unión Republicana Federal). Tenia la finalitat d´ajudar a resoldre dificultats económiques dels afiliats.
Mutua de Trabajadores (CRS) Institució Benéfica 1932 Carrer Doctor Robert,1 0 Institució d´ajuda mútua entre els afiliats del (Centre Republicà Socialista) de la Bisbal, per a cobrir la manca de mà d´obra en cas de malaltia o accident. l´any 1939 es fusionà amb la mútua de la (Unió Republicana Federal). Tenia la finalitat d´ajudar a resoldre dificultats económiques dels afiliats.
Mutua de Trabajadores (URF) Institució Benéfica 1932 Plaça Major 0 Institució d´ajuda mútua entre els afiliats de la (Unió Republicana Federal) de la Bisbal, per a cobrir la manca de mà d´obra en cas de malaltia o accident. l´any 1939 es fusionà amb la mútua de la (Centre Republicà Socialista).
Junta Popular de Beneficencia Institució Benéfica 30 de desembre de 1920. 0 Institució d´ajuda a les famílies pobres de la Bisbal que l´any 1939 va desapareixer en assumir les seves funcions l´Ajuntament.
Joventut Bisbalenca C.F. Esportiva 1928 Actualment al 0 Aquest club ha assolit la categoria de (Reginal Preferent) tot i que actualment passa per una greu crissis. En principi teníen el camp de joc al desapàregut (Bar el Jardí), a la Plaça Major i actualment al (Cub Segle XX). Anteriorment hi havia hagut altres clubs de futbol, com el (Unión Bisbalense), a l´any 1920 o el (F.C. Bisbal), l´any 1922.
Cine Colon Cultural i d´esbarjo 1928 Avinguda Colom 0 Tè una capacitat de 400 persones i les seves projeccions tenien lloc, normalment, els dissabtes a la nit i els diumenges a la tarda i esporàdicament els diumenges al matí hi havia sessions infantils. Actualment no està en actiu, encara que conserva les seves instal·lacions.
Caixa d´Estalvis Institució de Beneficéncia 30-11-1917 Carrer Major / Plaça de l´Església 0 Era una Caixa d´Estalvis d´àmbit local que es definia com a (Caixa d´Estalvis – Institució de Beneficéncia – Bisbal del Penedès). A l´any 1934, a la publicació (Antistiana), Antoni Rovira Janè, que va ser director de la Caixa d´Estalvis i col·laborador de la revista, hi publicà un article en qual es demostra l´importància de la tasca duta a terme per aquesta institució entre els anys 1920 i 1933, un periode de greu crisi económica. Actualment es la sucursal de (la Caixa) a la Bisbal.

4. Cens de protagonistes de la vida pública

Cognoms, Nom Ofici Ambit d’actuació (9) Tasca destacable
Trujols Calafell, Jaume Mestre Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. l´any 1935 fou declarat (Soci d´Honor d´Antistiana), juntament amb el doctor Joan Oliver i Duirand, (… tenint en compte que la cultura ès un dels elements integrals de la civilització, … en agraiment a les persones que no han escatimat esforços ni sacrificis i ens han obert el camí per a trobar la nostra perfecció). Actualment un carrer de la vila duu el seu nom.
Oliver Durand, Joan Metge Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. l´any 1935 fou declarat (Soci d´Honor d´Antistiana), juntament amb el mestre Jaume Trujols i Calafell (… tenint en compte que la cultura ès un dels elements integrals de la civilització, … en agraiment a les persones que no han escatimat esforços ni sacrificis i ens han obert el camí per a trobar la nostra perfecció).
Poblet Altimís, Jaume Secretari Municipal Cultural i polític Ve ser Secretari Municipal fins a la seva mort el 2 d´octubre de 1934. A la redaccoió de les actes municipals d´aquests anys de la República es veu reflexada la seva influencia en la presa d´acords, ja que era un home d´un alt nivell cultural. Va ser col·laborador de la revista Antistiana.
Domingo Sole, J. Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana.
Olive Urgell, Jasus Mestre Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. l´any 1934 va presentar als oradors del miting de campanya electoral celebrat a la Plaça Major amb la participacio de Marcel·li Domingo i Sanjuan, i de Jaume Carner i Romeu, ambdos ministres de la Republica espanyola.
Rovira Jane, Antoni Administratiu Cultural, esportiu i economic Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. Els anys de la Republica va fer de Secretari en funcions de l´Ajuntament i altres tasques administratives. Persona molt apreciada per la seva tasca de gestió a l´Ajuntament, a la Caixa d´estalvis i tambe per la seva oolaboracio en tasques d´organitzacio d´actes culturals, esportius i populas com ara la revista abans esmentada, les actuacions catelleres i el futbol a la Bisbal. Va ser el responsable de la Caixa d´Estalvis local i en els primers anys de la postguerra va exiliar-se a Paris davant el perill de veures compromés en un problema finacer d´aquesta entitat, sense prou garanties de poder defensar la seva innocencia en cas que el volguessin presentar com a co-responsable, com sembla que pretenien fer algunes persones influients de l´epoca. Per la seva precaria salut i amb greus problemes economics, l´any 1954 va morir a Paris.
Saumoy Calvet, Pere Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. Era el secretari.
Sole Caralt, Joan Perit electric Cultural i politic Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana. Els anys de la Republica va ser regidor a l´Ajuntament. A l´inici de la guerra va exiliar-se a França. Acabada la guerra va ser alcalde de la Bisbal i va escriure alguns llibres, entre altres un d´historia local i una mena de novela que conte les seves memories d´aquest periode de la nostra historia. Va tenir importants carrecs politics a nivell provincial i estatal.
Banach Francesch, J. Pages Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana.
Batet Galofre, Pere Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana.
Mañe Papiol, S. Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana.
Pascual Olive, J. Cultural Fou un dels fundadors, l´any 1934, de la revista local Antistiana.

5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)

Conflicte (10) Tipus(11) Data Breu descripció
Trencada una urna de les Eleccions Politic 14 de gener de 1934 El dia de les Eleccions Municipals i per a Diputats a Corts un bisbalenc, Jaume la Fresiana, excombatent de la Guerra de Filipines, va treure al carrer i trencar l´urna dels Diputats a Corts per manifestar el seu rebuig a l´actuació dels polítics espanyols en aquest conflicte del qual molts soldats catalans de lleva en foren víctimes. Les votacions es tornaren a repetir, amb vigilància de Guardies Civils a caball.
Fets d´octubre Sabotatge (Intent no executat) 7 d´otubre de 1934 A primeres hores del matí del diumenge 7 d´octubre de 1934 es va saber la capitulació dels dirigents de la Generalitat i que s´havia declarat l´estat de guerra. Des d´aquest moment les noves pessimistes i les mès fantasioses notícies corrien de boca en boca. Contribuïa a aixó la manca de nolicies per ràdio ja que poquíssima cosa es diguè en tot el dia després de la notícia de la capitulació. Des del local de la Unió Republicana i Federal un grup de persones es desplaçaren al coll de la Rubiola per fer volar el pont de Santa Cristina. En confirmar-se per la radio la rendició de la Generalitat i l´empresonament del seu Govern els que seguien les noticies des del local de la Unió Republicana varen anar corrents, en bicicleta, fins a l´esmentat pont de Santa Cristina i arribaren just a temps d´evitar que el fessin esclatar, doncs ja hi tenien els forats per posar-hi les càrregues explossives.
Entre l´Ajuntament i el Farmaceutic i la Llevadora Administratiu i Economic 9 de març de 1933 El Governador Civil de la Provincia trasllada a l´Ajuntament la reclamacio del Farmaceutic i la Llevadora municipals per motiu de no tenir encara satisfet l´import de (llurs Titulars) correponents a l´any 1932. Per les dificultats economiques de dit Ajuntament, aquest acorda sol·licitarar al Governador Civil l´Â¡ajornament de dits pagaments fins a (una mes facil ocasio).
Manifestacio del 1r. de Maig Manifestacio 1 de maig de 1936 Manifestacio del 1r. de Maig a les 11 hores. A les 16 hores del mateix dia, miting celebrat al Centre Republica Socialista amb els oradors Abelat Fabrega, l´Honorable Conseller d´Agricultura del Govern de la Generalitat Joan Comarera i Soler, Jaume Comes i Gabina Viana.

6. Visites al municipi de figures destacades

Nom Data Motiu
Josep Rovira 11-01-1936 Orador en el miting del 11-01-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Jose Miret i Fco. Rossell Muntane.
Jose Miret 11-01-1936 Orador en el miting del 11-01-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Josep Rovira i Fco. Rossell Muntanè.
Fco. Rossell Muntane 11-01-1936 Orador en el miting del 11-01-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Josp Rovira i Josè Miret.
Miravitlles 10-02-1936 Orador en el miting del 10-02-1936 al (Centro Republicano Federal) de la Bisbal, juntament amb Bertran, Sentis i Ruiz Lecina Matinez.
Albelart Fabrega 1-05-1936 Orador en el miting del 1-05-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Gabina Viana, Jaume Comes i l´Honorable Conseller d´Agricultura del Govern de la Generalitat de Catalunya Joan Comarera i Soler.
Gabina Viana 1-05-1936 Oradora en el miting del 1-05-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Albelart Fabrega, Jaume Comes i l´Honorable Conseller d´Agricultura del Govern de la Generalitat de Catalunya Joan Comarera i Soler.
Jaume Comes 1-05-1936 Orador en el miting del 1-05-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Abelart Fabrega, Gabina Viana i l´Honorable Conseller d´Agricultura del Govern de la Generalitat de Catalunya Joan Comarera i Soler.
Joan Comarera i Soler 1-05-1936 )Honorable Conseller d´Agricultura del Govern de la Generalitat de Catalunya). Orador en el miting del 1-05-1936 al (Centro Republicano Socialista) de la Bisbal, juntament amb Gabina Viana, Jaume Comes i Albelart Fabrega.
Bertran 10-02-1936 Orador en el miting del 10-02-1936 al (Centro Republicano Federal) de la Bisbal, juntament amb Miravitlles, Sentis i Ruiz Lecina Matinez.
Sentis 10-02-1936 Orador en el miting del 10-02-1936 al (Centro Republicano Federal) de la Bisbal, juntament amb Miravitlles, Bertran i Ruiz Lecina Matinez.
Ruiz Lecina Martinez 10-02-1936 Orador en el miting del 10-02-1936 al (Centro Republicano Federal) de la Bisbal, juntament amb Miravitlles, Sentis i Bertran.
Josep M. Jujol i Gibert 1931 Reparacions i millores a la Rectoria de la Bisbal del Penedès. Jujol fou el mès destacat col.laborador de Gaudí amb qui treballà fins a la mort del mestre.
Emilio Saleta 07-11-1931 Orador en el miting de la (Union Socialista de Cataluña) al (Centro Republicano Socialista). Tambe hi intervingueren (Juan Comorera, Emilio Granier i Manuel Serra).
Joan Comorera i Soler 07-11-1931 Orador en el miting de la (Union Socialista de Cataluña) al (Centro Republicano Socialista). Tambe hi intervingueren (Emilio Saleta, Emilio Granier i Manuel Serra).
Emilio Granier 07-11-1931 Orador en el miting de la (Union Socialista de Cataluña) al (Centro Republicano Socialista). Tambe hi intervingueren (Juan Comorera, Emilio Saleta i Manuel Serra).
Manuel Serra 07-11-1931 Orador en el miting de la (Union Socialista de Cataluña) al (Centro Republicano Socialista). Tambe hi intervingueren (Juan Comorera, Emilio Granier i Emilio Saleta).
Jaume Carner i Romeu 1934 Miting de campanya electoral celebrat a la Plaça Major amb la participacio de Marcel·li Domingo i Sanjuan, i de Jaume Carner i Romeu, ambdos ministres de la Republica espanyola.
Marcel·li Domingo i Sanjuan 1934 Miting de campanya electoral celebrat a la Plaça Major amb la participacio de Marcel·li Domingo i Sanjuan, i de Jaume Carner i Romeu, ambdos ministres de la Republica espanyola.
Diputació Barcelona...