Gelida
abril de 1931 a octubre de 1934
Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
---|---|---|---|---|---|---|
Alcalde | Ollè Capdevila, Àngel | ERC | Sastre | |||
Regidor | Planas Gras, Martí | ERC | ||||
Regidor | Tornè , Isidre | |||||
Regidor | Cartró Llopart, Francesc | |||||
Regidor | Rosell Gibert, Josep | |||||
Regidor | Rosell Masana, Josep | |||||
Regidor | Valls , Josep | |||||
Regidor | Torras , Francesc | |||||
Regidor | Almirall Romeu, Hermenegild | Propietari |
febrer de 1934 a octubre de 1934
Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
---|---|---|---|---|---|---|
Alcalde | Bertran Llopart, Joan | ERC | ||||
Alcalde | Bertran Llopart, Joan | ERC | ||||
Regidor | Ollè Capdevila, Àngel | ERC | ERC | |||
Regidor | Planas Gras, Martí | ERC | ||||
Regidor | Llopart 0llè, Francesc | ERC | ||||
Regidor | Alegre Claramunt, Josep | ERC | ||||
Regidor | Roig Olivella, Josep | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Rosell Rosell, Francesc | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Ribas Marí, Josep | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Gibert Rius, Pere | ERC | ERC |
octubre de 1934 a febrer de 1936
Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
---|---|---|---|---|---|---|
Alcalde | Roig Olivella, Josep | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Pascual Fosalba, Francesc | |||||
Regidor | Xandri Bassó, Josep | 35 | Paleta | |||
Regidor | Rosell Rosell, Francesc | Lliga | ||||
Regidor | Valls Torrents, Miquel | |||||
Regidor | Rosell Gibert, Josep | |||||
Regidor | Roselló Romeu, Salvador | |||||
Regidor | Montalt Ferrer, Narcís | |||||
Regidor | Almirall Muray, Pere | |||||
Regidor | Sàbat Guitart, Amadeu | Lliga |
febrer de 1936 a juliol de 1936
Càrrec (1) | Cognoms, nom | Filiació politica | Candidatura Grup municipal (2) |
Edat(3) | Profesió | Notes |
---|---|---|---|---|---|---|
Alcalde | Bertran Llopart, Joan | ERC | ERC | Pagés | ||
Regidor | Ollè Capdevila, Àngel | ERC | ERC | |||
Regidor | Alegre Claramunt, Josep | ERC | ERC | |||
Regidor | Gibert Rius, Pere | ERC | ERC | |||
Regidor | Almirall Batlle, Camil | ERC | ERC | |||
Regidor | Tubella Sabatè, Ramon | ERC | ERC | 52 anys | pagés | |
Regidor | Roig Olivella, Josep | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Rosell Rosell, Francesc | Lliga | Lliga | |||
Regidor | Sàbat Guitart, Amadeu | Lliga | Lliga |
3.1 Politiques
Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Gelida i Joventut d´Esquerra | 0 | Flama |
3.2 Sindicals
Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|
UNIÓ DE RABASSAIRES | 0 |
3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles
Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|
Sindicat Agrícola la Gemanor | 0 |
3.4 Religioses (Ni parroquies ni convents) (8)
Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|
Casal Catequístic | 0 |
3.5 Ateneus, centres, societats…
Nom | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|
Societat Coral Artesans | 1897 | 0 | Flama | La Societat Coral Artesans havia estat creada l´any 1897. l´any 1917 es construeix el local de l´associació situat al carrer Major núm. 6 (llavors carrer Marquès). Des-près, l´any 1925, la mateixa entitat inaugura la Sala d´Espectacles, on es faran els balls de societat. Als anys trenta trobem la Societat Coral adherida a l´ERC. Estava dirigida per una Junta Directiva, la meitat de la qual es renovava anualment, estant organitzada en forma de comissions (teatre, ball, cor, licors …). Font: República, Guerra i Postguerra a Gelida, pàgina 44. | |
Casal Gelidenc | 1919 | 0 | Pel que fa al Centre Recreatiu i Cultural (començà modestament l´agost de 1919 creant de seguida el (Grup d´aficionats( i donant espectacles, peró durant algun temps portà una vida força precària) (37). l´any 1921 adquirí el mobiliari del café i firmà un contracte d´arrendament de la totalitat de l´edifici situat al carrer Major núm. 45, establint una biblioteca i organitzant una tanda de conferéncies, i ja tenia plantejat el projecte de construir un nou edifici per la societat, segons informava Josep Fontanals mitjançant un article a l´esmentat periódic de (La Veu de Catalu-nya) (38). Peró no fou fins l´any 1933 quan s´inaugurà un nou local a la plaça de la República (actual plaça de la Vila), abandonant l´antic local de lloguer i canviant el nom pel de (Casal Gelidenc). Font: República, Guerra i Postguerra a Gelida, pàgina 45. |
3.6 Altres
Nom | Tipologia | Data fundació | Localització | Nombre d’afiliats | Premsa | Altres |
---|---|---|---|---|---|---|
Orfeó de Gelida | Grup coral. | 1928 | 0 | Va nèixer un dia de juliol de 1928 actuant a l´esglèsia parroquial i al Casal Cate-quístic. Arribà a comptar amb mes de cent cantaires representants (de tot el teixit social i humà de la vila, des d´infants (nens i nenes), joves, damisel•les i persones grans de tot tipus i condicions) (41). l´Orfeó assajava a Els Lluïsos, (aquest local petit i modest peró tan gran en la seva vida cultural gelidenca) (42) sota la direcció d´en Joaquim Llopis Rius, (Quimet de l´Estanc). Tocava peces com ara (La mort de l´escolà), (magistralment interpretada per la solista Mercé Coma), corals de Bach, la popular sardana (Marinada), cants populars catalans i nombroses peces de cant. Pel juliol de 1930 actuaven en el (Festival d´orfeons de Catalun¬ya), a Barcelona, i durant la seva existéncia (va participar en tots els mes importants de Catalunya). Tambè resulta significatiu que (al mateix poble de Gelida, l´Orfeó va tenir proble-mes d´actuació a la Societat Coral Artesans, ja que al llarg de la seva vida solament va poder oferir-hi dos concerts) (43). L´entitat va desaparéixer amb la guerra civil. Del llibre (República, Guerra i POstguerra a Gelida), pàg. 45 | ||
Grup Excursionista Gelada | 0 | |||||
Centre catpolic o Centre parroquial (Els Lluïsos) | Grup de teatre | 0 | ||||
La Colombófila | 0 | Parlem finalment de la (Colombófila). En el seu número de febrer de 1932, (Roca Sagna) informava de la constitució d´una nova entitat, la (Unió Colombófila Geli-denca), per mitjà de la qual (els amics dels coloms missatgers vetllaran per la pro-pagació d´aquests simpàtics i astuts animalons, sots la presidéncia del conegut co-lomista, en Joan Colomer). Assegurant que, d´aquesta manera, Gelida (ès el primer poble de Catalunya i d´Espanya que s´hi constitueix una entitat colombófila; i aixó ho expressà amb tot entusiasme, el Sr. President del Consell de Ministres espanyol) (49). El 16 d´abril del mateix any, la Colombófila deixà anar 1. 500 coloms missat-gers, segons una crónica de l´esmentada revista (50). Al mes següent l´entitat dirigia una carta al batlle demanant autorització (per tal de fer ús de les escopetes de caça) i eliminar els esparvers del terme, (que amb molta freqüéncia destrueixen els col-oms missatgers) (51). Anys desprès, a la primavera del 1936, l´entitat seguia activa. El dia 5 d´abril a les nou del matí s´havia previst una aviada de tres mil coloms mis-satgers organitzada per la Federació Colombófila Catalana, patrocinada per la Fe-deració Colombófila Nacional, (cuidant de l´organització local la Unió Colombófi-la Gelidenca). Del llibre (República, Guerra i Postguerra a Gelida) | ||||
l´Agrupació | Bastoners | 0 | Altres associacions giraven a l´entorn dels bastoners. Tenim referéncia que l´any 1929 hi havia a Gelida dues colles rivals, (l´Agrupació) i la (Colla Nova), aquesta darrera sota l´iniciativa d´en Pau Pla de (Cal Ticaret). Peró fou una mena de selec-ció d´ambdues la que el mateix any assolia el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Barcelona amb motiu de la inau¬guració de l´Exposició Internaci-onal, al final de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Anys desprès (Pau Pla va desaparéixer i amb ell la (Colla Nova), restant sols l´Agrupació) Del llibre (República, Guerra i Postguerra a Gelida) | |||
PATRONAT ESCOLAR | 23/11/1933 | 0 | ||||
MÚTUA ESCOLAR GELIDENCA | 27/09/199 | C/ Àngel Guimerà, torre | 0 | |||
MUTUALITAT GELIDENCA | 6/9/1933 | 0 |
4. Cens de protagonistes de la vida pública
Cognoms, Nom | Ofici | Ambit d’actuació (9) | Tasca destacable |
---|---|---|---|
Badell Soler, JOAN | Rabassaire | President del Sindicat Agrícola la Germanor | |
Almirall Batlle, Camil | Camil Almirall Batlle, de cal Pubilleta, era un treballador del Molí Vell nascut l´any 1909. Durant els anys trenta era uns dels redactors de la revista (Flama) i, d´acord amb informacions orals, ell era el corrector lingüístic. Si el tema era massa delicat, es firmava amb pseudónim o no es signava; sembla ser que Anfos Rialp era el pseudónim que ell utilitzava. Tambè feia de corresponsal local del diari barceloní (La Humanitat), enviant les cróniques per (recader). Es presentà a les eleccions municipals de gener de 1934, quedant com a conseller o regidor suplent. Era un dels cantaires de la (secció coral) de la Societat Coral Artesans i probablement ocupà la presidéncia de la Societat, quan aquesta fou reoberta desprès de la repres-sió dels Fets d´Octubre. Fou regidor de l´Ajuntament durant els anys 1936 i 1937, abans de la guerra i durant els primers temps del conflicte; l´any 1937, com a con-seller de Cultura, fou el responsable del trasllat de les escoles des de Can Valls fins al nou local situat a l´edifici de les Monges, que suposà el naixement del (Grup Es-colar Ferrer i Guàrdia). Sembla ser que deixà l´Ajuntament per a convertir-se en funcionari de presons; finalment s´allistà a l´Exércit republicà. Del llibre (República, Guerra i Postguerra a Gelida) | ||
Collado Castillo, Joan | Rabassaire | Membre d´Estat Català | |
Peracaula , Francesc | Secretari municipal |
5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)
Conflicte (10) | Tipus(11) | Data | Breu descripció |
---|---|---|---|
Sis d´Octubre | Conflicte polític d´àmbit català | Octubre de 1934 | Una font oral recorda així els esdeveniments: era dissabte i per la ràdio arribaven notícies de la insurrecció; ja entrada la nit hi haguè una reunió a l´Ajuntament. Al regidor Josep Alegre el van anar a cridar a la barberia i arribà a la reunió quan ja s´havia decidit adherir-se al moviment portat des de Barcelona per Companys i Dencàs. En Bertran, l´alcalde, sortí al balcó consistorial i manifestà l´adhesió al president Companys, tot proclamant la República Catalana. Desprès, alguns elements exaltats de l´Esquerra, lligats a (Estat Català), intentaren sortir en un camió cap a Barcelona. Poc dies desprès, la Guàrdia Civil practicava algunes detencions. Desprès de ser retinguts a un dels pavellons de l´Exposició, ès a dir, al recinte de la Fira de Mostres de Montjuïc, alguns foren jutjats en un consell de guerra i ingressaren a la Model. Font: República, Guerra i Postguerra a Gelida, pàgina 63. |
6. Visites al municipi de figures destacades
Nom | Data | Motiu |
---|---|---|
Francesc Macià | 12 febrer 1933 | Inauguració de les escoles públiques de can Valls, en temps de l´alcalde Àngel Ollè |