Calafell

abril de 1931 a octubre de 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Janè Papiol, Jaume 36 mestre Renúncia al maig de 1932 per tal de fer de mestre a la nova escola pública del barri de la platja.
TA1 Sardà Miracle, Joan 45 pagés A partir del maig de 1932 passarà a ser l´alcalde, degut a la renúncia del regidor que ocupava aquest càrrec.
TA2 Cases Rossell, Josep 28 pagés
Regidor Rovirosa Nin, Joan 35 pagés
Regidor Rovira Vidal, Josep 29 pagés
Regidor Mestre Romeu, Magí 25 pagés
Regidor Pedro Mañè, Bartomeu 50 pagés
Regidor Llansa Huguè, Salvador 30 Propietari
Regidor Maine Castellví, Cosme 29 propietari

febrer de 1934 a octubre de 1934

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Nin Palau, Francesc ERC Centre Republicà Democràtic 31 pagés Serà destituït desprès dels fets d´octubre de 1934.
TA1 Rovira Vidal, Ramon Republicà Socialista Centre Republicà Democràtic Federal 47 pagés Serà destituït desprès dels fets d´octubre de 1934.
TA2 Vidiella Pujol, Recaredo Republicà Socialista Centre Republicà Democràtic Federal 32 pescador Serà destituït desprès dels fets d´octubre de 1934.
Regidor Rovirosa Oller, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 41 paleta
Regidor Rossell Pons, Cassimir ERC Centre Republicà Democràtic Federal 38 pagés Serà destituït desprès dels fets d´octubre de 1934.
Regidor Rion Milà, Josep Republicà Socialista Centre Republicà Democràtic Federal 43 pescador
Regidor Fons Mestres, Josep ERC Centre Republicà Democràtic Federal 37 pagés
Regidor Güell Palau, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 35 paleta Serà nomenat alcalde amb la comissió gestora durant el periode maig 1935 – febrer 1936.

febrer de 1936 a juliol de 1936

​

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Nin Palau, Francesc ERC Centre Republicà Democràtic Federal 33 pagés
TA1 Rovira Vidal, Ramon Unió de Rabassaires de Catalunya Centre Republicà Democràtic Federal 49 pagés
TA2 Vidiella Pujol, Recaredo Republicà Socialista Centre Republicà Democràtic Federal 34 pescador Dimiteix al juliol de 1936 per diferéncies amb l´alcalde Francesc Nin
Regidor Rovirosa Oller, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 43 paleta
Regidor Rossell Pons, Cassimir ERC Centre Republicà Democràtic Federal 40 pagés
Regidor Rion Milà, Josep PSUC Centre Republicà Democràtic Federal 45 pescador
Regidor Fons Mestres, Josep ERC Centre Republicà Democràtic Federal 39 pagés
Regidor Güell Palau, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 37 paleta

Maig 1935 – febrer 1936

Càrrec (1) Cognoms, nom Filiació politica Candidatura
Grup municipal (2)		 Edat(3) Profesió Notes
Alcalde Güell Palau, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 35 paleta
TA1 Ortoll Casas, Josep 31 pescador
TA2 Mestres Romeu, Josep 58 pagés
Regidor Rovirosa Oller, Josep Lliga Catalana Unió Catalanista Republicana 41 paleta
Regidor Gibert Robert, Rafael 46 propietari
Regidor Domingo Papiol, Joan 32 pescador
Regidor Solè Arans, Rafael 41 pagés

3.1 Politiques

​

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Centre Republicà Democràtic 14 de juny de 1931 c/Francesc Macià, 37 224 Es tracta de l´antic Casino de Calafell, centre cultural que decideix convertir-se en una associació política, de la mà d´Isidro Vidal Rovirosa. l´associació s´afiliarà al Partit Republicà Democràtic i adherit al programa de Pi i Margall de 1894 i tambè al govern Republicà Espanyol. Tot i el seu nou caràcter polític, no abandonarà el seu caràcter cultural.
Centre d´Esquerra Republicana 1931 0

3.3 Cooperatives i sindicats agrícoles

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Sindicat Agrícola Cooperatiu de Calafell i Caixa Rural 1922 C/Marqués de Samà 0 No tè órgan propi de premsa, peró estav suscrit a La U.V.C. i Acción Vitícola Es crearà al 1922 desprès de la compra per part dels rabassaires del local social dels propietaris, ja que degut a deutes hauran de treure el local a subhasta. l´any següent crearan la Caixa Rural i, l´any 1929 aconseguiran comprar la primera màquina de batre. Jaume Janè serà una persona clau per a la seva fundació. En serà president els dos primers anys i desprès secretari. Adscrit a a la Unió de Viticultors de Catalunya.

3.4 Religioses (Ni parroquies ni convents) (8)

Nom Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
Federació de Joves Cristians 1932 0 No tè premsa própia. Fundadors i membres destacats Josep Pahisa i Aleix Olivella.

3.6 Altres

Nom Tipologia Data fundació Localització Nombre d’afiliats Premsa Altres
La Veu del Castell Premsa Juny de 1932 c/Torredembarra, 2 0 Premsa nacionalista i republicana fundada per Salvador Llansa Huguè.
El Diari de Vilamar. Vilamar de Calafell. República d´Infants Premsa 20 d´Agost de 1922 0 Editat per la comissió de cultura de l´Ajuntament de Barcelona. A Calafell tindrà poca trascendéncia, s´hi veuran pocs exemplars, peró a Barcelona serà força important en les escoles.
La Germandat de Pescadors 172 Associació de pescadors mès antiga i en la que hi havia les famílies mès modestes.
Confraria de Pescadors 154 Escisió de l´anterior en la que s´hi apleguen, majoritàriament els propietaris de les barques.
Societat de Socors Mutus Societat d´ajut i socors mutu 1889 (alguna font la situa a l´abril de 1902) 89 Josep Olivella president des de principis de segle. Sembla que la seva existéncia seria fins 1935.
Unió Esportiva Football Club Calafell Associació esportiva 1929 0
Pósit de Pescadors Associació cooperativa de pescadors 1923 0 Estè constància de la seva existéncia fins 1936

4. Cens de protagonistes de la vida pública

Cognoms, Nom Ofici Ambit d’actuació (9) Tasca destacable
Janè Papiol, Jaume mestre i pagés polític, sindical i ensenyament Va néixer a Calafell l´any 1893. El seu pare era pagés petit propietari i la seva mare estava al càrrec de la casa i la botiga de comestibles que instal·lar el seu avi, la primera al poble de Calafell. Estudià la carrera de magisteri. l´any 1922, als 29 anys, ès designat alcalde de Calafell. Aquest mateix any es funden les colónies escolars de Vilamar, les quals van gaudir de tot el seu recolzament i suport. No era ni rabassaire ni propietari, sinó un petit propietari amb ideologia republicana, moderat i esperantista, als que els rabassaires donaven suport. Serà membre i ànima de la cooperativa de pagessos que ell mateix presidí els dos primers anys d´existéncia i desprès en serà secretari. l´any 1931 serà escollit el primer alcalde republicà de Calafell. La seva principal tasca fou l´impuls de la creació de les escoles de la platja, cosa que el farà dimitir del càrrec d´alcalde l´any 1932 per a fer-hi de mestre interí durant dos anys. Desprès faràde mestre al Sindicat Agrícola per a adults. Amb la dictadura serà nomenat delegat sindical i desprès tresorer de la Caixa Rural fins l´any 1960.
Soler Urgell, Manuel Secretari de l´Ajuntament de Calafell Deixà una important crónica de la societat calafellenca dels anys de la II República Nascut a Calafell l´any 1864. Estudià música i piano a Barcelona. Als 26 anys es casa amb Ramona Olivella, matrimoni dels que neixeran tres fills. Al 1912 accedirà al càrrec de secretari de l´Ajuntament de Calafell. El mateix anys el seu fill petit, Manuel Ignasi, marxa a Barcelona amb la seva mare per estudiar música per desig del seu pare. El fill gran, Mariano, decidirà provar sort a ultramar i viatja a l´Argentina, peró no farà gaire fortuna. A finals del mateix any, Manuel rep una ofertade feina a Barcelona on hi ha el seu fill petit i la seva dona, així que decideix acceptar-la, peró nomès hi serà durant dos mesos i tornarà a la secretaria de Calafell, on seguirà fins a la jubilació. Mariano no tornarà de l´Argentina fins 1914. Anys mès tard, el que marxarà a l´estranger serà el fill petit, que anirà a França per intentar trobar feina de músic. El fet que fa important Manuel Soler i Urgell ès que es convertí en el cronista de les primeres décades dels anys vint a Calafell sense voler-ho, ja que durant l´abséncia del seu fill gran, degut a l´enyorança d´aquest del poble, començà a escriure-li cartes en forma de diari que anomenava La Gaceta de Calafell, on hi relatava tot alló que passava en el poble que li poguès interessar a un noi de 15 anys des de 1912 al gener de 1913, ja que ès quan deixa el poble per anar a Barcelona i, lógicament, ja no pot seguir amb la seva crónica. Peró quan el seu fill petit marxa a França, les cartes que li envia, a mès a mès, d´explicar-li coses familiars i donar-li consells li explica la situació i els fets que ocurreixen al poble des de 1920 fins al juny de 1937, quan morí. Amb aquestes cartes al seu fill petit, que sap que ès molt capaç d´entendre el seu estil irónic i crític, elabora una crónica de primera línea que molts poques poblacions de Catalunya tenen dels anys vint i trenta. A mès a mès, la seva visió ès privilegiada ja que, com a secretari està molt a prop del centre de poder i, per l´altra banda ès el propietari del café del Centre Republicà, per tant, es troba en el vell mig de les discusions polítiques i successos de la societat calafellenca.

5. Conflictes (aldarulls, manifestacions sabotatges, vages…)

Conflicte (10) Tipus(11) Data Breu descripció
Conflicte entre la parróquia i l´Ajuntament Religiós 1931 i 1933 – 1931: El mossén de la parróquia invita, com de costum al consistori a participar en el Corpus Christi, peró l´Ajuntament rebutja assistir-hi com a institució, l´alcalde hi assistirà a títol personal, igual que podrà fer tot aquell regidor que ho vulgui. – 1933: Es produeix la prohibició per part del Governador Civil de la processó de divendres Sant.
Fets d´Octubre de 1934 Polític Octubre de 1934 La vaga general revolucionària convocada per la Generalitat. Durant cinc dies tot s´aturà a Calafell. El dia sis d´octubre el president Lluís Companys proclama l´Estat Català de la República Federal d´Espanya. La proclama serà escoltada per la ràdio del café del Centre Republicà Democràtic de Calafell. l´alcalde, Francesc Nin i Palau, des del balcó de la Casa de la Vila, s´adherí al fet de l´Estat Català. s´organitzà una nombrosa manifesta armada i l´endemà escamots armats amb escopetes estableixen alguns controls a les carreteres. Peró Companys es rendeix i l´inten de revolució es veu frustrat. La Guàrdia Civil detindrà l´alcalde Francesc Nin i Palau i tots els regidors de d´esquerres del consistori: Ramon Rovira Vidal, Recaredo Vidiella Pujol, Casimir Rossell Pons, Josep Rion Milà i Josep Fons Mestres. Seran portats al vaixell – presó (Manuel Arnús). Es clausura el Centre Republicà Democràtic i es requisen les armes de la gent. Es nomena una Comissió Getora encarregada de gestionar l´Ajuntament fins al nomenament d´un nou Consistori, cosa que no s´aconseguirà fins al maig de l´any següent i el presidirà un dels pocs regidors escollits per minoria que continuaran en l´Ajuntament, Josep Güell i Palau.
Conflictes interns entre els regidors d´esquerra Polític juliol 1936 Recaredo Vidiella Pujol dimitirà com a Tinent Alcalde Segon degut a una violenta discusió en el ple municipal amb l´alcalde, Francesc Nin i Palau, degut a enemistats i divisions internes.
Diputació Barcelona...