"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall

"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens

"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago

Repressió franquista

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 2189 noms de víctimes de la represió.

Exili

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1220 noms d'exiliats.

Cercador de víctimes

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 6062 noms de víctimes penedesenques i dels que moriren al Penedès durant la Guerra Civil.

Cercador de regidors

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1686 noms dels regidors dels municipis penedesencs durant la Segona República.

Tornar enrere

PAU BAQUÈS DURAN

Dirigent de la Unió de Rabassaires

Pau Baques

Pau Baqués Duran va néixer el 30 de març de 1895 a Sant Pau d’Ordal (Subirats). La seva família era jornalera, i ell de jove es fa afeccionar al cant coral. L’any 1915 va formar part de la junta de la societat d’esbarjo “La Leal Juventud de San Pablo de Ordal”, creada pels joves rabassaires del poble, com a contrapartida al “Centro Agrícola”, la societat d’esbarjo creada pels propietaris locals. L’any 1928 es va casar amb Adela Ollé, amb la qual tingué una filla l’any 1931, Coloma, i un fill el 1937, Josep.

L’any 1922 es va crear la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, i en Pau Baqués en fou secretari fins l’any 1925. Alhora que era corresponsal de Subirats del setmanari de la Unió de Rabassaires La Terra. L’any 1926 va formar de la comissió de la Unió de Rabassaires que es va traslladar a Madrid per a negociar amb els ministres de Treball i Justícia la reforma de la llei de contractes de conreu. Dos anys més tard, el 1928 va entrar a formar part del Comitè Central de la Unió de Rabassaires com a vicesecretari, i a partir de 1933 i fins a la seva dissolució en fou el Secretari.

Amb l’arribada de la República el nou ajuntament el va nomenar recaptador municipal i ho va ser fins l’any 1933. Els anys de la República es va viure al Penedès una forta conflictivitat, i Pau Baqués intervingué en els dos conflictes entre pagesos i Guàrdia Civil que es produïren a Subirats l’any 1932. Un d’aquests conflictes va ser el “Fet dels avellaners”, a la finca de Can Bas; i l’altre, el cas de “les vinyes del Bardera”, a Sant Pau d’Ordal. En aquest darrer conflicte, Pau Baqués liderà la protesta i la Guàrdia Civil va intentar de detenir-lo, però les dones que hi participaven ho evitaren.

L’any 1933 va ser vocal de la Comissió Arbitral del districte de l’Alt Penedès per tal de solventar les nombroses demandes de pagesos i propietaris al voltant de les noves lleis sobre contractació agrària. Després dels fets d’octubre de 1934, i que al Penedès tingueren el caire d’una veritable revolta social, Pau Baqués fou empresonat, junt a d’altres regidors d’esquerres i dirigents rabassaires, al vaixell presó “Argentina”. No en sortí en llibertat fins la primavera de 1935. El mes de maig d’aquest any, junt al president de la Unió de Rabassaires Josep Calvet, envià una carta al President de la República exposant la deplorable situació del camp català després dels fets d’octubre.

Un cop esclatada la guerra civil provocada per l’aixecament dels generals feixistes encapçalats per Franco, Pau Baqués, junt a Pere Puig i Pere Vinyals, va ser designat regidor de l’Ajuntament de Barcelona el 23 d’octubre de 1936 en representació de la Unió de Rabassaires. Càrrec que va ocupar fins el gener de 1939, formant part de la comissió d’Assistència Social, i sent nomenat l’any 1937 Conseller Delegat del Districte Segon.

A començaments de febrer de 1939 va marxar a l’exili junt a la seva família. Va travessar la frontera pel Coll del Perthus el 7 de febrer, on va ser separat de la seva família i internat al Camp de concentració de Saint Cyprien. Després el traslladaren d’aquest camp al d’Agde, on va formar part de la coral del camp. Més tard retornà al camp de Saint Cyprien, del qual sortí definitivament l’11 de novembre de 1939. Només sortir del camp, envià una carta en nom de la Unió de Rabassaires al President Lluís Companys reclamant un lloc per la Unió de Rabassaires en el futur govern de la Generalitat a l’exili. Més tard, davant els intents del PSUC d’absorbir la Unió de Rabassaires en va defensar la seva independència, moment en que començà a establir una relació personal amb el llavors secretari general de l’ERC Josep Tarradellas.

Des de la sortida dels Camps de concentració, Pau Baqués s’instal·là a Montpellier, i tenim constància de la seva col·laboració amb la resistència francesa contra el domini nazi. Després de la segona Guerra Mundial va ser el responsable de la reedició del setmanari de la Unió de Rabassaires La Terra, des del qual intentà reorganitzar l’associació, ajudar als socis desvalguts i interessar-se pel que passava al camp català sota el domini franquista. Morí el 13 de gener de 1990

Josep Mata

Tornar enrere

Connexió d'usuari


Recordar contrasenya

Registra't

Represió franquista al Penedès

06_nov_12.jpg

 2006: any de la Memòria Històrica

Panoràmica de l'exposició

Butlletí de __________________

Notícies

NADAL al Camp de Saint-Cyprien
Nadala del sitgetà Jordi Robert escrita al camp de concentració de Saint-Cyprien el desembre de 1939
EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES
EL PROJECTE TOTS ELS NOMS DE L’IEP IMPULSA UNA CAMPANYA PER RECOLLIR LA MEMÒRIA I PRESERVAR EL RECORD DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I DEL FRANQUISME
Veure totes les notícies ››

Organitza

En conveni

Col·laboren

Institut d´Estudis Penedesencs Memorial Democràtic Institut Ramon Muntaner Ministerio de la Presidencia


© 2005 - 2017 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest  formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79