Galeria d'imatges

Guerra Civil (1936-1939)

Milicians a la barricada situada a la carretera de Barcelona, a l'alçada del Centre Agrícol de Vilafranca del Penedès, estiu de 1936. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu particular

Milicians de la Centúria Vilafranca al front (1936) durant una visita de familiars 
Autor: Desconegut
Arxiu: Particular

Companyia de soldats vilafranquins al front de Madrid, febrer de 1938 
Autor: Desconegut
Arxiu: Reproduïda al llibre de Josep Ferret i Enric Tomàs, "Cal que sapigueu de nosaltres..."

Soldats republicans medionencs al front d'Aragó, 1937 
Autor:
Arxiu: Arxiu particular Maria Figueras

Una de les dues campanes despenjades del campanar de Gelida per fondre-les i fer-ne material militar (Andreu Guiu, República, Guerra i Postguerra a Gelida, pàg.120) 
Autor: Desconegut
Arxiu: Programa de la FM-1997 de Gelida, reproduïda al llibre d'Andreu Guiu

Quatre cubellencs soldats de l'exèrcit republicà al front d'Aragó l'any 1937: Josep Alba Giralt, Benjamí Amorós Soler, Antoni Capdet Fontanals i Josep Ferrer Castan (publicada en el llibre de J. Vidal, El Círcol Cubellenc). 
Autor: Josep Ferrer
Arxiu: Josep Ferrer

Pas de les tropes franquistes per Cubelles (cruïlla de la carretera amb la Rambla) el mes de gener de 1939 (publicada en el llibre de J. Vidal, El Círcol Cubellenc). 
Autor:
Arxiu: Arxiu Antoni Pineda

Soldats de la lleva del biberó a Barcelona, just abans de marxar al front, entre els quals hi ha tres cubellens: Florenci Fontanals i el noi de Rocacrespa (tercer i quart per l'esquerra dels que estan drets) i Artur Sánchez (primer de la dreta dels que estan ajupits). Imatge publicada al llibre d'Anna Garcia i Neus Capdet, Un pas per la Guerra. 
Autor:
Arxiu: Arxiu Antoni Pineda

Vista des de llevant a ponent del búnker anomenat d´en Morro d´en Gos (6 de gener del 1956). (Arxiu Històric Comarcal de Vilanova. Fotografia 7735) Vista des de ponent del Búnker situat al Torrent de Sant Joan (octubre 1951). (ACG, fotografia 8001) 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Garraf

Vista de la construcció del port, des de l´antic port sobre el torrent de San Joan (octubre 1951), amb el niu de metralladores de la Guerra Civil al fons. (ACG. Fotografia 8001) 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Garraf

Careta antigàs de l’exèrcit republicà, que no es va utilitzar mai. El filtre de carbó data del 30 de novembre de 1937, i la van deixar els soldats republicans durant la retirada, junt amb altre armament, al pati de la casa Costa. Imatge publicada al llibre de Jaume Recasens, "Vides en temps difícils" (2003) 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu particular cal Costa

Barricada/búnquer de sacs al Cap de la Vila-Carrer Parellades 
Autor:
Arxiu: Fons L'Abans. Biblioteca Pública Santiago Rusiñol (Sitges)

targeta d’identitat del tren 1936-1937 
Autor:
Arxiu: Fons L'Abans. Biblioteca Pública Santiago Rusiñol (Sitges)

SOLDAT REPUBLICÀ VENDRELLENC RAMON MULET GÜELL Marxà al front com a voluntari en el batalló Konsomol, i després ingressà a l'Exèrcit Popular (27 Divisió, 123 Brigada Mixta, 490 batalló) on assolí el grau de Sergent. Morí en les operacions de Zuera, a prop de Belchite, el 30 de novembre de 1937. quan tenia 23 anys. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu particular Josep Domingo Mulet

Ramon Corretger ( Corretjer, Corretgé) Modol (Mòdol). Nascut a Sunyer (el Segrià) el 1902, morí a Sitges el 1960. Va ingressar al cos l’any 1932 i ell i la seva familia arribaren a Sitges l’any 1933. Era mosso de segona amb el número 496. Quan va ingressar al cos li demanaren a quin poble volia anar i sembla que fou la seva dona que escollí Sitges. Visqueren en un habitatge cedit a la carretera de Vilanova. Ell cada dia anava a Barcelona. En estallar el cop militar va tenir problemes amb gent de la FAI, ja que era un home d’església i duia l’uniforme de mosso, potser per això el 1938 es traslladaren a Barcelona per estar més a prop de la feina i visqueren en una casa cedida per una família que havia marxar, situada entre Consell de Cent i Passeig de Gràcia. En entrar les tropes feixistes marxà junt amb en el subcap Burballa cap a la frontera, allí fou repatriat i conduït al camp de concentració de Burgos. Fou avalat per l’alcalde sitgetà, sr Cartró. En tornar del camp (1940) hagué de ser ingressat a l’hospital de sant Pau ja que just en arribar i d’alt de l’autobús va tenir un atac (segons la seva filla Angelina) de misèria. El 1941 obtingueren la porteria de l’escorxador municipal de Sitges. Àngels Parés Corretger 
Autor: Àngels Parés
Arxiu: Arxiu Particular Família Parés

Una promoció d’infermeres de la Creu Roja l'any 1937. Són, d’esquerra a dreta, al darrera: Senyora Helena, infermera i directora de l’hospital i ex-monja. Maria Rosa, Mercè Jornet, Paquita Rossell, Senyoreta Sangenís, ex-monja. Assegudes: Carme Soley, Maria López, Rosa Cohí, Pepeta Solé. Fotografia cedida per Josepa Solé Mercadé a Alfons Vidiella, "El Vendrell 1936-1939", pàg. 109. 
Autor: Imatge cedida per Josepa Solé
Arxiu: Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Entrada de les tropes franquistes a la Bisbal del Penedès, gener de 1939. El llibre on surt publicada, T. Salvador, "La guerra de España en sus fotografias, Barcelona, Ediciones Marte, 1966 (pàg.481), la situa erròniament a Sitges. 
Autor:
Arxiu: T. SALVADOR, La Guerra de España en sus fotografias

Milicians penedesencs de la Centúria Vilafranca al front d'Aragó, tardor de 1936. Al mig de la fila de sota, al costat de la miliciana, Pere Carol (amb mocador blanc al cap). 
Autor: Pere Carol
Arxiu: Particular Fina Carol

Milicians penedesencs al front d'Aragó, la primavera de 1937. Armats amb fusell i baioneta darrera les trinxeres. 
Autor: Pere Carol
Arxiu: Particular Fina Carol

Soldats republicans de la lleva del 1936 (nascuts el 1915), en el campament d'instrucció abans d'incorporar-se al front l'any 1937. 
Autor: Pere Carol
Arxiu: Particular Fina Carol

Milicians penedesencs al front d'Aragó l'any 1936. Sempre hi havia un moment per a distreure's. 
Autor: Pere Carol
Arxiu: Particular Fina Carol

Imatge de l'estació de l'Arboç després de patir el bombardeig franquista el 12 de març de 1938. Hi moriren tres persones: Ramon Ribas (56 anys), Rosa Casadó (44 anys) i Antoni Parera (49 anys). 
Autor: Ramir Guasch Figueras
Arxiu: Arxiu Arbocenc (Josep M. Jané Samsó)

Reportatge fotogràfic de l’enterrament de Carles Santó Marcé, el primer vendrellenc caigut al camp de batalla. La comitiva s’atura davant l’edifici del Banc Comercial de Barcelona 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Reportatge fotogràfic de l’enterrament de Carles Santó Marcé, el primer vendrellenc caigut al camp de batalla. La comitiva pel carrer Doctor Robert 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Reportatge fotogràfic de l’enterrament de Carles Santó Marcé, el primer vendrellenc caigut al camp de batalla. Comitiva de noies vendrellenques pertanyents al grup femení d’Esquerra Republicana porten una corona de flors. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Reportatge fotogràfic de l’enterrament de Carles Santó Marcé, el primer vendrellenc caigut al camp de batalla. Pas de milicians uniformats per davant del forn de pa “la montserratina”. A l’altre costat del carrer hi residia Carles Santó. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Camió blindat construït a Vilafranca del Penedès rodejat de milicians. Sobre la carcassa es pot llegir Milícies Antifeixistes de Vilafranca del Penedès, i es veu la metralladora sortint per l’escletxa de la torratxa i la bandera republicana a la part davantera del vehicle. El blindatge es va adaptar sobre un camió de la marca Ford de vuit cilindres. La foto està feta al front d'Aragó. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Fons Carles Querol Rovira

En aquesta foto podem identificar a diversos soldats d'intendència en una camioneta Hispano, i un vehicle de la Creu Roja camuflat, a prop del front a l'Aragó (1938). Assegut a dalt del cotxe amb una ampolla transparent el quintinenc Quintí Mata Gual. 
Autor: Desconegut
Arxiu: M. àngels Mata Quintana

Tanc construït als tallers sadurninencs de l’empresa col·lectivitzada Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE. Anava equipat amb un motor de 60 cavalls de la marca Hispano Suiza i amb una metralladora Hotchkiss de 7 mm de fabricació espanyola. 
Autor: Desconegut
Arxiu: Fons Carles Querol Rovira

Miliacians d'Estat català al front d'Aragó, 1936 
Autor: Desconegut
Arxiu: