"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall
"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens
"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago
Repressió franquista
Cercador de víctimes
Cercador de regidors
Segona República (1931-1936)
Índex de continguts d´aquesta secció
- JAUME GRAU CASAS (Barcelona 1896- València 1950) - Secretari de l'Ajuntament de Sant Quintí (1931-39), activista d'Esquerra i esperantista-
- La proclamació de la República a l'Arboç (1931)
- La Esquerra de los "rabassaires". La participación política del campesinado en el Penedès, 1931-1936
- La primavera republicana al Pla del Penedès
- La Segona República a Sant Quintí de Mediona
- Aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre del 1934 a Vilanova i la Geltrú
- Magí Rallé i Sans l'Escola Republicana a Vilafranca del Penedès
- Visca la República! La proclamació de la República a Sitges
- Alcaldes i regidors republicans a Sitges(1931-1939)
- El Círcol cubellenc durant la Segona República i la Guerra Civil(1931-1939)
- La lluita per la terra al Penedès de la Segona República
- L´Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana(APEC)
- L’Escola Republicana al Garraf
- La Festa Major de 1935: la més típica o atípica?
JAUME GRAU CASAS (Barcelona 1896- València 1950) - Secretari de l'Ajuntament de Sant Quintí (1931-39), activista d'Esquerra i esperantista-
Autora: M. Àngels Mata i Quintana (GEHIC)
Àmbit: Política i cultura
Municipi/comarca: Sant Quintí de Mediona
El Jaume Grau Casas va ser una persona polièdrica ja que a la seva militància d'esquerra i nacionalista, uní la seva faceta d'esperantista on fou una figura destacada d'aquest moviment, tot i que per guanyar-se la vida, duia comptabilitats, traduïa textos, i entre els anys 1931/39 va treballar com a secretari de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Article publicat a la revista "El Portal" de Sant Quintí de Mediona.
La proclamació de la República a l'Arboç (1931)
Autor: Joan Ràfols Soler
Àmbit: polític
Municipi/comarca: L'Arboç/Baix Penedès
El poble de l'Arboç és una mostra de la intensitat i la força amb la qual la ideologia de la República entrà a certs consistoris. Podem veure així com aquest ajuntament ambiciós ràpidament va posar-se a fer la feina, sobretot pel que fa al tema de l'economia. Tenia la intenció d'augmentar els ingressos dels vilatans per tal d'assolir el màxim desenvolupament del municipi, si aquests consumien potenciaven a d'altres sectors, fet fonamental per assolir el màxim rendiment econòmic de la vila. La majoria social estava concentrada a la feina de treballar la vinya, per aquest motiu era molt necessari assolir la màxima venta de vins; la sortida d'aquest producte provocaria un augment dels ingressos al municipi.
La proclamació de la República a l'Arboç (1931)
La Esquerra de los "rabassaires". La participación política del campesinado en el Penedès, 1931-1936
Autor: Raimon Soler Becerro
Àmbit: polític/social
Municipi/comarca: Penedès /Catalunya)
A partir dels rede les eleccions del 12 d'abril de 1931 aquells que havien estat exclosos dels mecanismes del poder durant la Restauració tenien, per primera vegada, la posibilitat d'exercir-lo i legislar a favor dels seus interessos. A Cataluunya, la força del canvi va ser l'Esquerra Republicana. Aquest partit va tenir el suport electoral dels rabassaires, però aquests no es limitaren a donar el vot, sinó que participaren activament en el partit.
La Esquerra de los "rabassaires". La participación política del campesinado en el Penedès, 1931-1936
La primavera republicana al Pla del Penedès
Autor: Josep Vallès
Àmbit: polític/social
Municipi/comarca: El Pla del Penedès (Alt Penedès)
Notes de la conferència de Josep Vallès sobre "La primavera republicana al Pla del Penedès" amb motiu de la innauguració de l'exposició sobre la segona república de l'IEP.
La primavera republicana al Pla del Penedès
La Segona República a Sant Quintí de Mediona
Autor: M. Àngels Mata i Quintana (GEHIC)
Àmbit: polític/social
Municipi/comarca: Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)
Cal recordar aquest període, el qual nosaltres anomenem la primavera Republicana a Sant Quintí, i que van ser uns anys en què els quintinencs i quintienques van treure el millor de si mateixos i amb un gran entusiasme es van organitzar amb una idea comuna, intentar transformar Sant Quintí de Mediona en una vila més igualitària, més il·lustrada i més moderna. Aquests republicans, que eren els hereus d'una vella tradició il·lustrada, van creure que, educant a la població, seria el camí que havia de dur-los cap una transformació social, i s'hi van dedicar amb una il·lusió tan gran, que fins avui no s'ha tornat a conèixer.
La Segona República a Sant Quintí de Mediona
Aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre del 1934 a Vilanova i la Geltrú
Autor: Albert Tubau i García
Àmbit: política i societat
Municipi/comarca: Vilanova i la Geltrú
Després de la dimissió del President de la República, Alcalà Zamora, a les eleccions legislatives, les dretes espanyoles arriben al poder. Alcalà Zamora brinda la presidència al republicà Lerroux, evitant així, que caigui en mans de la Confederació Espanyola de Derechas Autónomas (CEDA) i Gil Roblesm, advocat del revoltat General Sanjurjo. És l’inici del Bienni Negre de la República.
Aproximació als esdeveniments del 6 d’octubre del 1934 a Vilanova i la Geltrú
Magí Rallé i Sans l'Escola Republicana a Vilafranca del Penedès
Autor: Fèlix Villagrasa i Hernàndez
Àmbit: política i societat
Municipi/comarca: Vilafranca del Penedès
Magí Rallé i Sans va néixer el 9 d’abril de 1893 al Vendrell, fill de Joan i de Rita, treballadors. Tenia un germà bessó de nom Joaquim. Es va casar amb Josefa Pedrola i Pedrola, natural de Miravet d’Ebre, que era onze anys més jove que ell. Van tenir quatre fills: Artur, Josep, Ramona i Ramon. L’any 1930 vivien al carrer Oriol de Vilafranca del Penedès, però abans havien residit en altres poblacions com ara La Granada. Rallé va desenvolupar durant bona part de la seva vida l’ofici d’empleat en companyies elèctriques de diferents poblacions catalanes, entre d’altres, Vilafranca del Penedès, on va transcórrer la major part de la seva vida professional.
MAGÍ RALLÉ i SANS L’ESCOLA REPUBLICANA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Visca la República! La proclamació de la República a Sitges
Autor: Ricard Conesa
Àmbit: política
Municipi/comarca: Sitges (Garraf)
En aquest article es fa un repàs de la vida social i política a Sitges durant el primer terç del segle XX i de la proclamació de la República.
Es tracta d'un capítol d’un estudi més ampli que encara s'està fent i que, per tant, pot ser que aquest capítol es modifiqui. Aquest estudi prové d'una beca de recerca de l'Ajuntament de Sitges de l’any 2007, i que n’ha autoritzat la reproducció d’aquest primer capítol en aquesta web.
L’autor demana als lectors que si tenen alguna documentació relacionada (esta molt interessat en trobar exemplars del periòdic Opinem), com qualsevol altre comentari o crítica al respecte, li feu arribar a la seva adreça electrònica: ricardconesa81@hotmail.com
VISCA LA REPÚBLICA! LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA A SITGES
Alcaldes i regidors republicans a Sitges(1931-1939)
Autor: Froilan Franco
Àmbit: política
Municipi/comarca: Sitges (Garraf)
Aquest article recull els principals fets relacionats amb els ajuntaments republicans a Sitges, especialment pel que fa a l’Educació. També ofereix una relació nominal dels Alcaldes i regidors de Sitges durant la Guerra Civil, i les responsabilitats que ocuparen, agrupats per partits polítics.
ALCALDES I REGIDORS REPUBLICANS A SITGES(1931-1939)
El Círcol cubellenc durant la Segona República i la Guerra Civil(1931-1939)
Autor: Joan Vidal i Urpí
Àmbit: política, societat i cultura
Municipi/comarca: Cubelles (Garraf)
Reproducció dels capítols XIV, XV i XVI, del llibre de Joan Vidal Urpí, El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera, Ajuntament de Cubelles, 2006. Els capítols reproduïts fan referència als períodes de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme, i en realitat es tracta d’una veritable i complerta història del municipi de Cubelles entre 1931 i 1940, en la qual tingué un gran protagonisme el Circol Cubellenc.
EL CÍRCOL CUBELLENC DURANT LA SEGONA REPÚBLICA I LA GUERRA CIVIL (1931-1939)
La lluita per la terra al Penedès de la Segona República
Pagesos i propietaris davant les lleis agràries de la Generalitat de Catalunya
Autora: Núria Jané Orpí
ResumEl treball estudia l’evolució del conflicte per la terra existent entre 1931 i 1939 i els seus punts culminants: les demandes de revisió de renda i les seves repercussions sobre l’àmbit judicial; la Revolució d'Octubre i les seves conseqüències més immediates sobre els pagesos: els diversos mètodes de recuperar les rendes retingudes i els desnonaments; el període de la Guerra Civil, en el qual ens centrarem principalment en la organització de les col·lectivitats i el canvi de tornes en quant a la relació entre pagesos i propietaris; i en la postguerra, les noves relacions que generà el primer franquisme, aspecte centrat sobretot en els desnonaments.
Aquest treball fou premiat amb la II Beca Penedès de Recerca Històrica organitzada per La Fura i la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet l’any 2006. Una versió més resumida d’aquest text ha estat publicada al setmanari La Fura, núm.1306, de 7/13 de setembre de 2007
LA LLUITA PER LA TERRA AL PENEDÈS DE LA SEGONA REPÚBLICA
L´Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana(APEC)
Les beceroles de la catalanització escolar a la Vila de Sitges 1932-1935
Autor: Froilan Franco
ResumEn Francesc Flos i Calcat és el mestre de Masnou, fundador de l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el creador del Col·legi Sant Jordi, l'any 1898, la primera escola catalana o la catalanització escolar, en un moment que el moviment cultural obrerista s'orientava vers els Ateneus i els Instituts Obrers.
La Vila de Sitges, emblemàtica, no va quedar al marge ni de l'experiència europea i americana en Escola Nova ni de l'experiència de La Protectora, tant durant la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència del President de les Joventuts Nacionalistes de Sitges, en Salvador Soler i Forment com durant la República, no amb un col·legi propi ,sinó entre la població infantil en edat escolar que abastava tant l'escola pública com l'escola privada i fins i tot entre els mateixos mestres, bo i fomentant a través de Concursos un cop l'any sobre ortografia, narracions breus i Història de Catalunya. Van ser unes trenta anys de lenta maduració escolar que donarien fruit més tard, evidentment.
L´ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L´ENSENYANÇA CATALANA (APEC)
L’Escola Republicana al Garraf
L’Escola Republicana a la Vila de Sitges.
Aproximació al moviment educatiu republicà a Sitges 1931 – 1939
Autor: Froilan Franco
ResumEl període republicà introduiria les reformes més profundes, per bé que algunes a Sitges, es perdrien amb l’inici del nou règim franquista l’any 1939. A la Vila de Sitges, el període republicà i l’ensenyament republicà va ser un parèntesi en l’evolució que fins aleshores seguia l’ensenyament públic primari-.Com arreu de Catalunya, representava el trencament amb un model, que tenia l’Educació com un problema secundari. La República a Sitges va portar la llibertat ideològica i la gestió democràtica. El català començava a tenir força consideració en els programes escolars. Els mestres sitgetans milloraven la seva situació econòmica. Se suprimia les diferències per raons de sexe...
L’ESCOLA REPUBLICANA AL GARRAF
La Festa Major de 1935: la més típica o atípica?
Autor: Daniel Sancho París
Article publicat a El 3 de vuit núm. 1205 (26 d’agost de 2005). Vilafranca del Penedès, 2005. pp.101-103.
Després de 4 anys d’absència, les processons van tornar als carrers de la vila
Amb Santa Maria incendiada, l’entrada de Sant Fèlix es va fer a Sant Francesc
El 1935, ara fa 70 anys, en plena Segona República, després de 4 anys amb una Festa Major laica, sense cap acte religiós oficial, tornaria haver presència religiosa pels carrers de la vila. Aquest fet va provocar conflictes en el sí de la societat vilafranquina i que els diaris de l’època reflectiren. A més, com que la Basílica de Santa Maria havia estat cremada l’octubre del 34, la novena, oficis i entrada van tenir lloc a l’església de Sant Francesc.
Festa Major de Vilafranca, 1939
Notícies
- ES COMPLETA L'ESTUDI DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA AL PENEDÈS
- Es presenta l'estudi sobre la repressió franquista al Garraf, realitzat per Ramon Arnabat, Josep Solé, Pere Ros, Arnau López i Nàdia Varo.
- BICICLETADA PEL VESPER DE LA GLORIOSA
- El 19 de maig de 2013 es realitza la segona etapa de la Bicletada popular pel Vepser de la Gloriosa.
Organitza |
En conveni |
Col·laboren |
|
 |
 |
 |
 |
Galeria de fotos | Biografies | Activitats | Noticies | Enllaços | Mapa del web | Qui som | Contacte | Informació legal | Disseny web
© 2005 - 2013 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79