"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall
"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens
"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago
Autors: M. Àngels Mata i Quintana (GEHIC)
Àmbit: Política
Municipi/comarca: Sant Quintí de Mediona
Un país no pot esdevenir normal si no coneix, amb nom i cognoms, totes i cada una de les seves víctimes d'una guerra viscuda.Tanmateix darrere de cada nom i cada persona hi ha una part de la història del nostre país o del nostre poble, una història que dissortadament en molts casos fou curta, ja que la guerra se'ls va endur a la infantesa o en plena joventut, i altres van patir l'exili, l'execució, la presó, la confiscació, la depuració i la repressió. Article publicat a la revista "El Portal" de Sant Quintí de Mediona.
Recordant els Noms (Sant Quintí de Mediona)
Autors: Lluís Català Massot
Carme Miquel Solé
David Morlà Gómez
Joaquim Nolla Aguilà
Jordi Suñé Morales
Àmbit: Guerra Civil/Municipi
Municipi/comarca: Torredembarra
A nivell general espanyol, el decenni de 1930 al 1940 va suposar l'aparició de moviments de retorn d'emigrants durant els anys de crisi econòmica entre 1930 i 1935, mentre que durant el conflicte civil, entre el 1936 i el 1939, es van produir forts moviments migratoris interiors fugint de les zones ocupades pel franquistes i una emigració a l'exterior al 1939, en acabar la guerra.
L'impacte de la guerra civil (1936-1939) en la població de Torredembarra
Autor: Ernesto González
Àmbit: Guerra Civil/Municipi
Municipi/comarca: Sant Pau d’Ordal
Vers la primavera de l’any 2006 és quan en Josep Mata Massana, esperit neguitós, col·laborador incansable en les activitats culturals del seu poble nadiu –Sant Pau d’Ordal-, decideix esbrinar què va passar al seu poble durant l’agitada dècada dels anys trenta.
LA DARRERA DEFENSA DE BARCELONA
Autors: Joan Garriga i Josep L. Palacios
Àmbit: General
Municipi/comarca: Ribes (Garraf)
L’impacte de la Guerra Civil al nostre poble i comarca té un cost humà alt i esgarrifós. Tenim la llista de ribetans víctimes de la guerra civil(49). Els que foren morts a la rereguarda republicana (9), els que varen morir al front (30), pels bombardeigs sobre la població civil a Barcelona(1), els que foren executats pel règim franquista al Camp de la Bóta, un cop acabada la guerra (7) i els que moriren en camps d'extermini nazis (2). Els soldats enterrats al cementi de Ribes (19) i les morts violentes localitzades al nostre municipi de persones forànies (10).
Autor: Josep Mercader i Camps
Àmbit: Militar
Municipi/comarca: Garraf i Baix Penedès
Josep Mercader i Camps ens explica mitjançant aquest text mecanografiat el sistema de Defenses de Costes de Catalunya, del qual en fou protagonista els primers anys de la guerra. Des del castell de Montjuïc es cordinaven les defenses costaneres de la província de Barcelona, entre les quals hi havia les de Sitges i Vilanova.
DEFENSA DE COSTES DE CATALUNYA
Autor: Jordi Ramos i Ruiz
Àmbit: Guerra Civil/Municipi
Municipi/comarca: Garraf
Els darrers anys l’arquitectura militar i els espais de memòria de la Guerra Civil s’han revaloritzat com a elements patrimonials, és per això que han augmentat el nombre d’estudis arreu de Catalunya. Aquesta recerca es basa en l’anàlisi dels elements patrimonials del terme municipal, tant a nivell històric i documental, com en la realització de propostes d’adequació de les fortificacions de la Guerra Civil a Cubelles.
EL PATRIMONI DE LA GUERRA CIVIL A CUBELLES (1936-1939)
Autor: Ramon Arnabat
Àmbit: Política/Societat
Municipi/comarca: Penedès
Fa setanta anys que les tropes franquistes ocupaven el Penedès en el seu imparable camí de l’anomenada Campanya de Catalunya. I tot i que n’han passat més de trenta des de la fi del franquisme formal, un vel de silenci i oblit segueix planant sobre aquest període sagnant de la nostra vida col·lectiva. Article publicat a LA FURA, núm.1377 de 16/22 de gener de 2009.
Autor: Josep Vallés
Àmbit: Política i societat
Municipi/comarca: El Pla del Penedès (Alt Penedès)
Aquest article recull els resultats d’un estudi rigorós i detallat realitzat per Josep Vallés, per tal de poder documentar les víctimes de la guerra civil al Pla del Penedès. És a dir, allò que en diem el cost humà de la guerra civil: els soldats morts al front, els civils morts a causa de la guerra, els civils assassinats el 1936, els repressaliats el 1939, ... Tot plegat complementat amb diverses entrevistes a testimonis. Aquests articles van ser publicats al Butlletí Informatiu Municipal del Pla del Penedès “La font de l’Esteve” (desembre de 2008 i abril del 2010).
NOTES NECESSÀRIES: EL PLA DEL PENEDÈS DURANT LA GUERRA CIVIL
Autor: Carles Querol Rovira
Àmbit: Política i societat
Municipi/comarca: Penedès
L’anomenada campanya de Catalunya que es va iniciar el 23 de desembre de 1938 i va cloure el 10 de febrer de 1939, va significar l’ocupació franquista i la fi de la guerra a Catalunya. Tot i que les tropes republicanes oferiren algunes resistències, per exemple al Penedès, l’avanç franquista fou ràpid i la major part de l’exèrcit de l’Est i del l’Ebre acabaria travessant la frontera i sent internat en camps d’internament. Alguns soldats decidiren d’abandonar el front i tornar a casa seva, aquest és el cas de Magí Parera Parera, veí del Pas de Piles (Subirats) que estava al front de l’Ebre. Carles Querol, a partir d’un manuscrit del propi Parera, ha refet l’itinerari que aquest va seguir des del front a casa seva entre el 23 de desembre de 1938 i el 7 de gener de 1939, en un article publicat a El 3 de Vuit el 19 de desembre de 2008
Autor: Carles Querol Rovira
Àmbit: Política i societat
Municipi/comarca: Penedès
Tant des de Vilafranca del Penedès com des de Sant Sadurní d’Anoia s’intentà contribuir a l’armament de l’Exèrcit de la República amb la construcció de vehicles blindats. A Vilafranca fou el taller mecànic col•lectivitzat de la plaça de la Constitució qui ho intentà, tot i que no se’n sortí; en canvi a Sant Sadurní els tallers col•lectivitzats de la Maquinària Moderna aconseguien construir tancs i carros d’assalt amb una certa fiabilitat, dissenyats per l’enginyer Joan Benach, Carles Querol segueix aquestes dues iniciatives populars aportant informació inèdita i de primera mà en un article publicat a El 3 de Vuit el 24 de desembre de 2008.
Autor: Carles Querol Rovira
Àmbit: Cultura i Societat
Municipi/comarca: Penedès
El 5 de novembre de 1938 Hemingway va sortir de l’Hotel Majestic de Barcelona acompanyat del seu home de confiança, el coronel alemany de les Brigades Internacionals Hans Kahle, i d’un xofer ocasional. De camí cap al front de l’Ebre, es van aturar a les rodalies de Vilafranca del Penedès per esmorzar i reunir-se amb el corresponsal britànic del The Daily Telegraph, Henry Buckley, procedent de Sitges, que va realitzar les fotos que surten en aquest reportatge, i que es conserven a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès. Carles Querol refà l’itinerari de Hemingway entre Barcelona i el front de l’Ebre en un article publicat a El 3 de Vuit el 7 de novembre de 2008.
Autor: Projecte Tots els Noms - IEP
Àmbit: Política
Municipi/comarca: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf
D’entre la informació recollida des del projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1980) coordinat per l’Institut d’Estudis Penedesencs, n’hi havia força referent a fosses de la guerra civil, la major part de les quals eren totalment desconegudes. El treball exhaustiu realitzat pels col•laboradors del projecte Tots els Noms que han rastrejat el Penedès de dalt a baix i la col•laboració de la ciutadania que ha fornit els detalls necessaris per a la localització de les fosses, han estat fonamentals. L’any 2010 s’ha treballat aquesta informació i el resultat d’aquest treball és el dossier sobre Les Fosses de la guerra civil al Penedès, que ha estat lliurat a la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. El dossier conté les fitxes de les 66 fosses localitzades de la guerra civil que contenen les restes de 591 persones, la majoria soldats republicans. Vegeu el resum del dossier.
LES FOSSES DE LA GUERRA CIVIL AL PENEDÈS
Autor: Carles Querol
Àmbit: Guerra Civil
Municipi/comarca: Subirats i Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Article de l’historiador Carles Querol al setmanari El 3 de Vuit el 20 de juny de 2008, quan es complien setanta anys de la inauguració a can Maristany de Lavern de l’Escola de Capacitació de Pilots Militars Republicans, que depenia de l’Acadèmia de l’Aire de Sabadell. A cal Baqués, al carrer Sant Antoni de Sant Sadurní, s’hi va instal•lar mig d’incògnit el centre oficial i administratiu d’aquesta escola de pilot. El projecte es va frustrar arran l’ofensiva nacional de 1938, que va precipitar la derrota republicana, i els alumnes no van poder acabar-hi la seva formació.
UN SOMNI FRUSTRAT: L’ESCOLA DE PILOTS REPUBLICANS A L’ALT PENEDÈS
Autor: Paco Nogueira
Àmbit: Guerra
Municipi/comarca: L’Arboç (Baix Penedès)
Article publicat a la revista Trenaipeu per L’Arboç Acthiva’t, en el qual es recullen les dades bàsiques referents al bombardeig de l’aviació franquista sobre l’estació de l’Arboç el 12 de març de 1938, i a causa del qual moriren tres persones.
EL BOMBARDEIG DE L’ARBOÇ (12 DE MARÇ DE 1938)
Autor: Grup de Recerques Històriques de Sant Pere de Riudebitlles
Àmbit: Societat
Municipi/comarca: Sant Pere de Riudebitlles, el Pla del Penedès, Torrelavit (Alt Penedès)
Treball de recerca exhaustiva realitzat pel GRHSPR sobre l’aeròdrom de Sabanell i la seva activitat durant la guerra civil, així com del bombardeig que patí el municipi de Sant Pere de Riudebitlles l’any 1938. En aquest camp s’hi estacionaren Xatos (Polikarpov I-15) i Mosques (Polikarpov I-16) de l’aviació republicana, “La Gloriosa”. El camp formava part de l’anomenat “Vesper de la Gloriosa”, junt als camps dels Monjos, Pacs i Santa Oliva.
’AVIACIÓ I LA GUERRA CIVIL A SANT PERE DE RIUDEBITLLES
Autor: Froilan Franco
Àmbit: Societat
Municipi/comarca: Sitges (Garraf)
L'historiador de l'educació i l'ensenyament a Sitges, Froilan Franco, explica com va ser l'acollida i el tracte del prop d'un centenar d'infants provinents de diversos indrets d'Espanya (especialment de Madrid i el País Basc) a Sitges durant la guerra civil, així com les difícils relacions que mantingueren amb la població sitgetana que els acollia.
INFANTS PERDUTS DURANT LA GUERRA CIVIL A SITGES
Autor: Carles Querol
Municipi/comarca: Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
Resum
A partir de l’agost de 1936, es va aprofitar l’utillatge, els tècnics i els operaris d’una fàbrica de tractors sadurninenca per a construir vehicles militars.
També s’hi blindaven camions Chevrolet i s’hi reparaven tancs de fabricació soviètica que el govern de la República havia adquirit per a l’Exèrcit Popular.
Les eines i peces de recanvi que no s’havien evacuat de cal Benach van ser desvalisades per alguns treballadors de l’empresa la nit anterior a l’entrada dels nacionals
Autor: Carles Querol
Àmbit: Política i societat
Municipi/comarca: Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)
L’historiador Carles Querol explica en aquest article publicat al setmanari El 3 de Vuit el dia 7 de desembre de 2007, el final de la guerra civil a Sant Sadurní d’Anoia. Les tropes ocupants i les darreres tropes republicanes que hi estigueren. Així com un llistat de 111 sadurniencs que s’exiliaren a la fi de la guerra civil.
EL DARRER DIA Sant Sadurní, 22 de gener de 1939
Autors: Secció Filatèlica i Numismàtica de l’IEP
Àmbit: Economia
Municipi/comarca: Penedès
L’any 1997 la Secció de Filatèlia de l’Institut d’Estudis Penedesencs, amb la col•laboració de Caixa Penedès, va organitzar una exposició amb el títol de “El paper moneda local emès a l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, durant els anys 1936-1939”. A l’exposició es mostraven diversos exemplars de paper moneda emesos pels ajuntaments penedesencs. L’exposició va visitar diversos municipis del Penedès els anys 1997 i 1998, i hi havia mostres de paper moneda emès pels ajuntaments de Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, l’Arboç del Penedès, Castellví de la Marca, Gelida, Pontons, Sesgarrigues del Penedès (Sant Cugat de Sesgarrigues), Sant Martí Sarroca, Sant Sadurní d’Anoia, Monjos del Penedès (Santa Margarida i els Monjos) i Torrelles de Foix. També es va emetre paper moneda pels ajuntaments d’Aigüesbones (sant Quintí de Mediona), les Cabanyes, Castellsarroca (Sant Martí Sarroca), Ferran del Penedès (Sant Pere Molanta-Olèrdola)la Granada del Penedès, Guardiola del Penedès (Font-rubí), Llorenç d’Hortons (Sant Llorenç d’Hortons), Mediona, Pacs, el Pla del Penedès, Riudebitlles (Sant Pere de Riudebitlles, Terrasola i Lavit (Torrelavit); Banyeres, Bellvei, la Bisbal del Penedès, Calafell, Domenys del Penedès (Sant Jaume dels Domenys), Llorenç del Penedès; Ribes del Penedès (Sant Pere de Ribes), i Sitges.
EL PAPER MONEDA MUNCIPAL DURANT LA GUERRA CIVIL AL PENEDÈS (1936-1939)
Autores: Anna García Rides i Neus Capdet Sardà
Àmbit: política i societat
Municipi/comarca: Cubelles (Garraf)
Reproducció del llibre d’Anna García Rides i Neus Capdet Sardà, Un pas per a Guerra, Ajuntament de Cubelles, 2003. Història política i social de la Guerra Civil al municipi de Cubelles, a partir de nombroses entrevistes orals. La diversitat de les persones entrevistades ofereix permet oferir una visió polièdrica d’aquests anys a Cubelles.
Autor: Carles Querol
Resum
L’historiador Carles Querol explica en aquest article publicat al setmanari El 3 de Vuit els dies 9 i 16 de desembre de 2005, els tràgics fets del 31 de juliol de 1936 a Sant Sadurní d’Anoia quan foren assassinats set veïns d’aquesta vila al pont del Lladoner.
En aquest article s’analitza en detall els protagonistes dels fets, el Comitè revolucionari de Sant Sadurní i les víctimes, dins la dinàmica revolucionària i violenta que seguí al fracàs del cop d’estat feixista a Catalunya. A més proporciona abundant i nova informació sobre els primers mesos de la guerra civil i la revolució a Sant Sadurní d’Anoia.
31 DE JULIOL DE 1936. Crònica d’una matança a Sant Sadurní d’Anoia
Autors: Àngel Llinàs i Mary Muñoz
Resum
La Colònia obrera de Vallcarca començà a existir al mateix temps que a la vall s’iniciava la fàbrica de ciments. El lloc triat per Josep Fradera per instal•lar la fàbrica dedicada a l’elaboració del ciment, era un lloc privilegiat del Garraf, on a banda de disposar amb escreix d’una excel•lent matèria prima per obtenir ciment, tenia al costat la via del tren i el mar, dos elements cabdals que jugaren un paper molt important en el desenvolupament econòmic i industrial d’Espanya, cap el primer terç del segle XX, pel gran volum de mercaderies i de passatgers que podien desplaçar, tant el ferrocarril com els vaixells.
En Fradera, va ser un industrial amb una gran visió de futur i es va afanyar a buscar els permisos adients per construir un “apartadero”, en deien, pel que fa a la via del tren, que passava pel costat on s’ubicava la indústria del ciment, per tal que els trens poguessin aturar-se. Tanmateix, es va construir un port on els vaixells carregaven la producció de ciments i ...
LA GUERRA CIVIL A VALLCARCA (1936-1939)
Autor: Lluís Eroles Benabarre
publicat a GÀRGOLA, núm.27 (octubre de 2006), revista del Centre d'Estudis Sadurninecs
Resum
La voladura dels ponts d’entrada a Sant Sadurní d’Anoia, el dia 22 de gener de 1939, abans de l’arribada dels soldats que formaven part de la V División de Navarra, s’ha de considerar com una estratègia dels escamots de rereguarda de l’exèrcit republicà, que tenien la missió de protegir la retirada de les unitats republicanes disperses després de la desfeta del front de l´Ebre i de la població civil que també fugia davant l’avanç de l’exèrcit franquista amb tropes regulars d’unitats marroquines, de les quals es contaven mil barbaritats. I no s’estaren de consideracions a l’hora d’activar les càrregues d’explosius, atés que l’objectiu era retardar al màxim la persecució repressiva dels qui emprenien el camí de l’exili.
Descarregar document: L'EXILI SADURNIDENC DE 1939
Autor: Ernesto González Armenteros
Resum
Les primeres notícies que tenim de l’Hospital de Sang del Molí d’en Rovira de Vilafranca del Penedès daten del mes d’abril del 1937, coincidint amb la instal·lació dels camps d’aviació a la comarca, “el vesper de la Gloriosa”, quan una inspecció de Sanitat de Guerra visita l’edifici amb la intenció d’habilitar-lo com a hospital...
Descarregar document: L’HOSPITAL DE SANG DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS


Galeria de fotos | Biografies | Activitats | Noticies | Enllaços | Mapa del web | Qui som | Contacte | Informació legal | Disseny web
© 2005 - 2012 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79