• Segona República
• Guerra Civil
• Franquisme
• Lluita per la democràcia

Franquisme (1939-1975)

Diari de Lluís Contreras durant la seva estada en els camps de refugiats francesos (1939). Segona part.

Transcripció: Àngels Parés

Àmbit: Polític/social
Municipi/comarca: Garraf / Països Catalans

Resum

Lluís Contreres anotà en un dietari l'experiència del seui pas pels camps de refugiats francesos l'any 1939. La família va tenir notícies de l’existència d’uns quaderns i la historiadora Àngels Parés els ha transcrit amb l'acord de la família. El document original, manuscrit, consta de quadernets quadriculats, numerats amb un total de 91 pàgines a doble cara. Escrit en castellà, amb alguns termes en català i francès. El primer escrit és del Dimecres 8 de febrer, abans però hi ha un text d’unes 12 línies que explica els primers dies després de travessar la frontera per Colliure fins arribar a Argelers. El Diari acaba quan Lluís Contreras ja ha aconseguit sortir del camp (el 24 de desembre de 1939), avalat per l’alcalde de Sant Sulpice, a principis de gener de 1940.

Diari de Lluís Contreras durant la seva estada en els camps de refugiats francesos (1939). Segona part.

Joan VENTOSA i ROIG, "Diari del viatge de Montpeller a Mèxic l'octubre de 1941"

Autor: Abel Pascual i Ventosa,

Àmbit: Exili
Municipi/comarca: Vilanova i la Geltrú

Resum

La publicació d’una fotografia de la família de Rodolf Llorens al vaixell “Quanza” viatjant cap a l’exili mexicà ha permès a Abel Pascual i Ventosa, net del polític i cooperativista vilanoví Joan Ventosa i Roig, identificar-lo en la imatge i ha motivat que ens volgués facilitar diverses notes personals d’aquest camí d’exili entre les quals aquestes que avui donem a la llum tot respectant absolutament el text original.

Diari del viatge de Montpeller a Mèxic

Onze mesos als fronts russos

Autor: Carles Querol

Àmbit: Franquisme
Municipi/comarca: Penedès

Resum

La sadurninenca Maria Montserrat Romeu i Fernández va exercir d’infermera voluntària en hospitals de Polònia, Rússia i Alemanya entre 1941 i 1942, enquadrada a la División Azul.

Onze mesos als fronts russos

Diari de Lluís Contreras durant la seva estada en els camps de refugiats francesos (1939)

Transcripció: Àngels Parés

Àmbit: Polític/social
Municipi/comarca: Garraf / Països Catalans

Resum

Lluís Contreres anotà en un dietari l'experiència del seui pas pels camps de refugiats francesos l'any 1939. La família va tenir notícies de l’existència d’uns quaderns i la historiadora Àngels Parés els ha transcrit amb l'acord de la família. El document original, manuscrit, consta de quadernets quadriculats, numerats amb un total de 91 pàgines a doble cara. Escrit en castellà, amb alguns termes en català i francès. El primer escrit és del Dimecres 8 de febrer, abans però hi ha un text d’unes 12 línies que explica els primers dies després de travessar la frontera per Colliure fins arribar a Argelers. El Diari acaba quan Lluís Contreras ja ha aconseguit sortir del camp (el 24 de desembre de 1939), avalat per l’alcalde de Sant Sulpice, a principis de gener de 1940.

Diari de Lluís Contreras durant la seva estada en els camps de refugiats francesos (1939)

Amb el maquis, contra els nazis

Autor: Carles Querol

Municipi/comarca: Penedès
Resum

Juan Lozano Milán va combatre amb la República contra Franco, amb la Resistència francesa contra els nazis i amb els maquis republicans contra l’Exèrcit espanyol al Pirineu aragonès.

Amb el maquis, contra els nazis

Supervivents a Mauthausen

Autor: Carles Querol

Municipi/comarca: Penedès
Resum

A Supervivents a Mauthausen es narren les històries inèdites de tres veïns de l'Alt Penedès que van sobreviure a la barbàrie del camp de concentració i permeten rememorar tant l'horror de la seva reclusió com la joia del seu alliberament.

Supervivents a Mauthausen

8 penedesencs al setge de Leningrad entre 1941 i 1943

Autor: Carles Querol

Àmbit: Franquisme
Municipi/comarca: Penedès

Resum

El setge de Leningrad (l’actual Sant Petersburg), en el qual hi van participar alguns penedesencs enquadrats a la División Azul, és un dels capítols més dramàtics de l’ocupació de la Unió Soviètica.

8 penedesencs al setge de Leningrad entre 1941 i 1943

L'heroi del desert de Tunísia

Autor: Carles Querol

Àmbit: Franquisme
Municipi/comarca: Penedès

Resum

La gesta més notable d’Antonio Hernández va ser la conquesta d’una posició enemiga i la captura de dotze soldats italians. Per aquesta operació li va ser concedida la Creu de Guerra de l’Exèrcit francès.

L'heroi del deser de Tunísia

Sadurnidencs als camps nazis

Autor: Carles Querol

Resum
Aquestes són les històries personals de vuit dels sadurninencs que van perdre la Guerra Civil i que es van retirar a França buscant un refugi per a la seva llibertat. Malauradament, la seva dissort, lluny d’extingir-se, els havia situat a l’ull d’un huracà devastador que Adolf Hitler desencadenaria a tot Europa.

Sadurninencs als camps nazis

Penedesencs al Winnipeg

Autor: Carles Querol

Resum
2.365 exiliats republicans van viatjar en el Winnipeg des del port francès de Trompeloup–Pauillac (França) al de Valparaíso (Xile), ara fa exactament setanta anys, per iniciativa de Pablo Neruda.

Penedesencs al Winnipeg

La retirada: l'exili republicà a través de la mirada de Manuel Moros

Autors: Pau Lanao, Miquel Torns, Carme Vinyoles

Resum
Dossier: "L'èxode d'un poble", publicat a la revista PRESÈNCIA de 25 de gener de 2009: el febrer del 1939, uns 500.000 republicans van travessar els Pirineus fugint de l'exèrcit franquista: Manuel Moros va retratar la seva retirada ca a un futur incert.

LA RETIRADA: L'EXILI REPUBLICÀ A TRAVÉS DE LA MIRADA DE MANUEL MOROS

L'exili republicà de 1939

Autors: Pau Lanao, Miquel Torns, Carme Vinyoles

Resum
Dossier: "Els camins de la memòria: l'exili republicà com a símbol de la lluita per la democràcia", publicat a la revista PRESÈNCIA d'1 de febrer de 1939.

L'EXILI REPUBLICÀ DE 1939

Ha llegado España

Autors: Francesc Vilanova i altres

Resum
Articles publicats al "Quadern" d'EL PAIS el 22 de gener de 2009, on s'analitzen diversos aspectes de la implantació del règim franquista a Catalunya.

HA LLEGADO ESPAÑA

L’escola franquista pura i dura a Sitges

Autor: Froilan Franco

Resum
En aquest treball s’analitza la implantació de l’escola franquista a la vila de Sitges, i es contraposa aquest fet a l’experiència republicana. El franquisme, un cop esborrada la trajectòria republicana, pretenia difondre la seva ideologia mitjançant l’escola sobretot entre els nens i joves dels anys quaranta. L'Escola d'Educació Primària franquista, pura i dura, tracta d'aplicar a Sitges, com arreu de Catalunya, els vells principis d'abans de la República i ha de viure supeditada a les limitacions de la immediata postguerra, de l'autarquia econòmica i de l'aïllament social i polític. A Sitges el Pressupost amb destinació a l'escola pública era molt curtet i mesquí.

L’ESCOLA FRANQUISTA PURA I DURA A SITGES

Vilobí des de l'oblit
Història oral de la guerra i el franquisme

Autores: Mireia Martí Mata, Pilar Piñeiro Méndez i Irene Rodríguez Rovira

Resum
Alguns dels veïns més grans de Vilobí van viure la guerra, d’altres van ser testimonis i protagonistes de la dura postguerra, una gran majoria van participar en la reconstrucció de la vida social, política i econòmica dels anys seixanta. Ells van ser artífexs anònims d’una societat que va fer el llarg trànsit d’una dictadura feixista a un sistema democràtic.
En la memòria d’aquests vilobinencs, el record dels fets històrics és indestriable de les seves vivències personals i de les emocions que enriqueixen i aporten matisos a una història que les noves generacions han de conèixer.
Aquells fets històrics van determinar durant molts anys la vida col·lectiva de tota la societat, i en particular la d’un poble petit com Vilobí. Aquells fets van ser -gràcies a un pacte de silenci que havia de permetre la vida en comú- condemnats a l’oblit. Rescatar del silenci imposat i transmetre a les noves generacions aquesta part de la història és un deure amb el passat i una necessitat per afrontar el futur per qualsevol col·lectiu humà que pretengui ser lliure.
Abans que desapareguin els testimonis d’una època, ha arribat el moment de recollir-los per poder deixar constància a tothom com es va viure el dia a dia durant la Guerra i Dictadura en un petit poble del Penedès. El treball vol incidir, tant sobre la vida oficial, com, sobretot, en la vida quotidiana d’homes i, sobretot de dones –les grans oblidades de la història oficial- que van fer possible ser el que som.

VILOBÍ DES DE L’OBLIT

Vilafranca del Penedès durant el primer franquisme (1939-1945)

Autor: Daniel Sancho París
2n premi del Premi de Recerca Històrica dels Premis Llavor de Lletres, organitzat pel setmanari La Fura i la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet.
Publicat a Premis de Llavor de Lletres, creació i recerca. Convocatòria 2003. Penedès Edicions, SL. Vilafranca del Penedès, 2004. pp.81-104.

Resum
El tema del qual parlarem al present treball d'investigació històrica, es centra en els primers anys del franquisme, concretament entre 1939 fins a 1945 i a la població de Vilafranca del Penedès (Barcelona).
Aquests primers anys de postguerra, força ben estudiats a nivell general i que es presenten dins grans manuals de la història d'Espanya i de Catalunya, com és el cas de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar o la Història de la Catalunya contemporània dirigida per Manel Risques.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS DURANT EL PRIMER FRANQUISME

Franquisme i vida quotidiana a comarques. El Penedès

El missatge ideològic del franquisme durant la postguerra.
Autor: Ramon Arnabat Mata historiador

Resum
Aquesta comunicació aporta elements per a l'estudi de la ideologia del primer franquisme, centrat en quatre aspectes de la vida quotidiana: la joventut, la dona, l’oci i l’esbarjo, i les commemoracions. L’anàlisi es fa a partir de dos mitjans de comunicació d'abast comarcal, els setmanaris Panadés i Acción Católica, i de dos revistes d’abast nacional: Destino y Medina. Amb aquest treball pretenem aportar quelcom al debat sobre l'impacte que el franquisme va tenir sobre la societat catalana durant la postguerra i les conseqüències que avui, vint i dos anys després de la mort del dictador, encara patim.

Abans de començar, però, cal recordar que sobre el franquisme hi ha una variada bibliografia que ha estat recollida i comentada per Emili Giralt (1981) i Borja de Riquer i Joan B. Culla (1989: 447 470), i Borja de Riquer (1997: 369-371) i a la qual remetem els lectors interessats per algun aspecte puntual del franquisme.

FRANQUISME I VIDA QUOTIDIANA A COMARQUES. EL PENEDÈS

Connexió d'usuari

Usuari: Contrasenya:

Recordar contrasenya

Registra't

Galeria de fotos | Biografies | Activitats | Noticies | Enllaços | Mapa del web | Qui som | Contacte | Informació legal | Disseny web

© 2005 - 2012 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest  formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79