"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall
"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens
"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago
Autors: Edició i anotació a càrrec de Rosa Torán i Marta Sells
Títol: La defensa de la república i la deportació als camps nazis
Edició: Vilafranca del Penedès, edicions Andana, 2009
Periode: 1931-1945
Ambit: Polític i Social
Municipi: Penedès
Marcel·lí Garriga (Vilanova i la Geltrú, 1916) esdevé, en aquestes memòries, un extraordinari protagonista de les convulsions que van agitar Espanya i Europa des dels anys trenta del segle passat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Jove llibertari compromès amb els valors de la justícia i la llibertat, als vint anys va agafar les armes en defensa de la República i va recórrer escenaris diversos de terres aragoneses i catalanes, fins que va haver d’emprendre el camí de l’exili. Les forces alemanyes el van capturar a França i el van deportar al camp de Buchenwald —on va patir experiències
de dolor inenarrables— fins que l’alliberament el va retornar a la vida, però no a la pàtria que desitjava. La dictadura de Franco va malmetre les seves esperances, però no va aconseguir vèncer aquell jove que ha sabut mantenir l’esperit de lluita al llarg de tota la vida. Marcel·lí Garriga és un home compromès amb la preservació de la memòria de la lluita antifeixista que va dur gairebé deu mil homes i dones als camps de concentració nazis. A l’Associació Amical de Mauthausen i altres camps gaudim de la seva amistat i de la seva presència. Sempre està amatent a contribuir amb el seu testimoni a la formació dels joves en els valors de la justícia i la llibertat. En aquest sentit, ens enorgullim que hagi confiat en nosaltres per fer possible que la seva trajectòria sigui coneguda per un ampli ventall de lectors.
Diuen que el pas dels anys tot ho cura. O no? No ho sabria dir. Suposo que tant
entre els pobles com entre els individus, hi ha els que ho han superat i els que
no, i potser hi ha qui no ho superarà mai. Faig memòria de tot el que he passat
i viscut, com una catarsi de les meves vivències, sense ànim de fer reviure cap
fantasma del passat. Molts dubtes i moltes desventures em feien pensar que
mai més tornaria a aquell passat, però sí, hi he tornat, encara que carregat de
moltes recances, de moltes males experiències i deixant enrere una part de la
meva vida plena d’angoixes i malsons que són difícils d’oblidar.
Marcel·lí Garriga
Arxiu descarregable: 204429Fitxa Un vilanoví a Buchenwald.pdf


Galeria de fotos | Biografies | Activitats | Noticies | Enllaços | Mapa del web | Qui som | Contacte | Informació legal | Disseny web
© 2005 - 2012 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79