"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall

"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens

"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago

Repressió franquista

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 2189 noms de víctimes de la represió.

Exili

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1220 noms d'exiliats.

Cercador de víctimes

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 6062 noms de víctimes penedesenques i dels que moriren al Penedès durant la Guerra Civil.

Cercador de regidors

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1686 noms dels regidors dels municipis penedesencs durant la Segona República.

Recomanacions

Índex de continguts d´aquesta secció

Llibres

El Calafell de les dones. Memòria oral de la guerra civil i la postguerra.

El Calafell de les dones. Memòria oral de la guerra civil i la postguerra. Autores: Helena Paricio i de Castro / Úrsula Subirà Carrasco
Edició: Ajuntament de Calafell. Regidoria d’igualtat.
Període: Guerra civil i franquisme.
Àmbit: Societat i cultura.
Municipi/comarca: Calafell (Baix Penedès).

La publicació d’aquest llibre forma part del projecte de la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament de Calafell “El paper de les dones en l’àmbit rural i pescador durant la Guerra Civil i Postguerra: el cas de Calafell”, que compta amb la col•laboració del programa per al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

Aquest estudi es basa en trenta-cinc enregistraments realitzats dins el marc del projecte, amb l’objectiu de tractar la història local des d’un punt de vista de gènere. El treball complet de recerca es troba a l’Arxiu Municipal de Calafell, on resten conservades les entrevistes íntegres en format àudio i vídeo i les seves transcripcions. Per l’elaboració del present llibre s’han seleccionat les entrevistes de vint-i-dues dones nascudes entre 1908 i 1926 a Calafell, o que hi havien viscut durant la Guerra Civil o la postguerra.

En el relat de les entrevistades, que ocupa la major part del llibre, es mostren aspectes diversos de la vida quotidiana: el treball a casa i a fora; l’amor o el matrimoni com a objectiu final de tota dona; la perpetuació del rol social femení mitjançant la transmissió familiar d’una moral concreta; la organització durant la guerra, quan el municipi quedà despoblat d’homes entre 18 i 40 anys; o també les dificultats econòmiques durant el període de la postguerra. Tots aquests aspectes són tractats de manera comparativa, mostrant les diferències del Calafell de la IIª República del Calafell de la Guerra i del de la postguerra.

Acompanya el llibre un DVD que conté el reportatge - documental “El Calafell de les dones: 1931-1960”, elaborat a partir de fragments de les entrevistes amb la major part d’aquestes vint-i-dues dones. El reportatge es complementa amb documents gràfics, sonors i fílmics de l’època i també del present. Durant 45 minuts tracta temes com l’escola, la colònia Vilamar, la vida quotidiana i el treball durant la guerra civil i, de forma molt més breu, la primera postguerra i la vinguda dels primers estrangers.

Els joves i la Segona República i la Guerra Civil

Els joves i la Segona República i la Guerra Civil Autor: Daniel Sancho (Coord.)
Edició: Vilafranca del Penedès, IEP, 2007.
Període: Segona República i Guerra Civil.
Àmbit: Política, economia, societat, cultura.
Municipi/comarca: Alt Penedès i Garraf.


Aquest llibre coordinat per Daniel Sancho, recull una selecció de set Treballs de Recerca d'alumnes de Batxillerat sobre la Segona República i la Guerra Civil al Penedès, la majoria dels quals es basen en la memòria oral:


- Maite Carrión: "Mujeres en guerra"
- Daniel Lanuza: "El bisabuelo"
- Cristina Ros: "La Guerra Civil a Castellví de la Marca, l'abans i el després"
- Albada Santacana, "Uns altres protagonistes de la Guerra Civil"
- Maria Soldán: "Retrat a la memòria"
- Elisenda Solé: "L'escola primària a Vilafranca"
- Gisela Virella: "Unitat Vilanovina"

La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945)

La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945) Autor: Josep Recasens Llort
Edició: Valls, Cossetània Edicions –IEP, 2007.
Període: Franquisme.
Àmbit: Política.
Municipi/comarca: Baix Penedès.

La publicació d’aquest llibre s’inclou dins del projecte de recerca i divulgació històrica Tots els Noms (El Penedès, 1931-1978), que impulsa l’Institut d’Estudis Penedesencs. El seu contingut és el resultat d’una recerca minuciosa realitzada a l’Arxiu General Militar de Barcelona, l’Arxiu Històric de Tarragona: Fons Carcerari Provincial, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que aporta dades definitives sobre la repressió franquista que s’exercí sobre els veïns dels municipis del Baix Penedès. Cal tenir en compte l’alt cost humà de la guerra civil al Baix Penedès, amb mig miler de persones mortes i mig miler d’exiliades, per una població de 17.000 habitants.
El llibre es divideix en tres parts, la primera dedicada a una anàlisi de la situació de la comarca del Baix Penedès al final de la guerra civil amb l’ocupació franquista, i el desplegament de l’aparell repressiu fins l’any 1940. Així com l’estudi municipi a municipi del nombre i característiques de les persones empresonades i afusellades (edat, sexe, professió, naturalesa, estat civil, instrucció). Per cada un dels municipis es dóna una relació nominal dels empresonats i dels afusellats, amb la qual cosa es contribueix a donar nom a les víctimes de la repressió franquista, tot rescatant-les de l’oblit i de l’anonimat. En total els 15 municipis del Baix Penedès, sumen un total de 374 persones empresonades i repressaliades, de les quals 43 foren executades. A la segona part, s’analitza la nova legislació repressiva a partir de 1941, la redempció de penes, i els primers indults, i les depuracions dels mestres i funcionaris. A la tercera part es fa una valoració global de les persones repressaliades en funció de l’edat, el sexe i l’estat civil; la naturalesa; la instrucció; i l’activitat professional.

La vida quotidiana a la vila de la Bisbal del Penedès (Mitjan segle XX).

La vida quotidiana a la vila de la Bisbal del Penedès (Mitjan segle XX. Autor: Lluís Gil i Riambau
Edició: Ajuntament de la Bisbal del Penedès, 2007.
Període: Franquisme.
Àmbit: Economia, societat i cultura.
Municipi/comarca: La Bisbal del Penedès (Baix Penedès).

La guerra civil i la postguerra al Penedès va desenvolupar-se amb uns actors i uns escenaris molt concrets corresponents a un temps i un país força diferents als actuals. Per comprendre la veritable magnitud de tot plegat disposem d’aquest treball referent a la Bisbal del Penedès en el qual hi ha retratada la vida quotidiana dels seus habitants durant aquest període, dels que restaren al poble, dels que combateren al front, dels que perderen la vida durant i desprès de la guerra, dels represaliats per la dictadura i dels que anaren a l’exili. No es fa referències a la guerra, es limita a descriure com eren els bisbalencs que, de grat o per força, s’hi veieren involucrats. Tot plegat il·lustrat amb una interessant mostra de fotografies sobre els temes tractats: la vida a la llar, la vida al camp i la vida de relació.

Vides en temps difícils.
Sadurninencs als anys de Guerra i Postguerra.

Vides en temps difícils. Sadurninencs als anys de Guerra i Postguerra. Autor: Jaume Recasens i Bel
Títol: Vides en temps difícils. Sadurninencs als anys de Guerra i Postguerra.
Edició: Sant Sadurní d’Anoia, Ajuntament – El 3 de Vuit, 2003.

Aquest llibre és un exemple de com la memòria i la història s’entrellacen. Jaume Recasens ha combinat encertadament el testimoni dels protagonistes sadurninencs de la Guerra Civil i la Postguera amb la recerca històrica, tot posant negre sobre blanc en un text ben escrit i entenedor. La part central del llibre recull el testimoni oral i escrit de vint-i-un sadurninencs d’edats, extracció social i compromís polític diferents. A través dels seus testimonis podem copsar que va significar la guerra civil, tant al front, com a la reraguarda, i la posterior postguerra i repressió franquista. Aquí els protagonistes de la història tenen cara i cos, noms i cognoms i això fa que els sentim propers. A l’ampli apartat d’annexos s’hi recullen informacions valuoses com ara la de les lleves mobilitzades, els refugiats, la repressió franquista, i les víctimes a causa de la repressió a la reraguarda republicana, la repressió franquista, els morts al front, i els morts als camps d’extermini nazis. Un llibre imprescindible per entendre la guerra civil i la postguerra al Penedès.

Siempre luchando. Recuerdos de mi vida

Siempre luchando. Recuerdos de mi vida. Autor: Juan Lozano
Títol: Siempre luchando. Recuerdos de mi vida.
Edició: Córdoba, Litopress, 2003.

En aquest llibre es recull la trajectòria vital de Juan Lozano, un cordovès que va néixer l’any 1919 i que va passar bona part de la seva vida al Penedès. La guerra civil marcà la vida d’aquest joves de 17 anys que decidí de fer-se voluntari a l’exèrcit de la República. Va estar als fronts d’Extremadura i Castella, i després fou destinat a Catalunya, i participà en la batalla de l’Ebre. Al final de la guerra s’exilià a França on passà per diversos camps de concentració i batallons de treballadors estrangers, fins la invasió alemanya. A França entre en contacte amb el PCE i comença a col•laborar-hi distribuint propaganda, i després s’integrà a la resistència francesa amb la que participà en algunes accions.

Un cop acabada la II Guerra Mundial, i alliberada França, l’objectiu dels resistents espanyols era acabar amb el règim franquista. Per aquest motiu Lozano s’integra en els maquis i a finals de 1944 entrà a Espanya per l’Aragó, sent detingut per la Guàrdia Civil i condemnat a dotze anys de presó on refermà els lligams amb el PCE i el PSUC. Finalment, amb 32 anys tornà a Còrdova d’on havia marxat amb 17 anys. L’any 1957 emigra a Catalunya, perseguit per la policia franquista, i s’instal•là al cap de poc a Sant Cugat Sesgarrigues on més tard arribaran la seva dona i les seves filles. Aquí fou detingut de nou processat i encarsellat per formar part del PCE. Al cap de poc temps fou posat en llibertat i reemprengué la seva vida professional i familiar.

Vivències d’un estudiant de capellà a l’exèrcit popular,
al camp de concentració i la legió

Vivències d’un estudiant de capellà a l’exèrcit popular, al camp de concentració i la legió. Autor: Mossèn Josep Llauradó
Títol: Vivències d’un estudiant de capellà a l’exèrcit popular, al camp de concentració i la legió.
Edició: Calafell, Llibres de Matrícula, 2007.

En aquest llibre es recull la trajectòria vital de mossèn Josep Llauradó i Serra, marcada per la guerra civil i la postguerra. És el propi protagonista el que ens explica els fets més importants de la seva vida entre el 27 d’abril de 1938 quan s’incorpora a l’exèrcit de la república, fins el 4 d’abril de 1940 quan abandona la Legió per incorporar-se al Seminari. Josep Lauradó va ser mobilitzat als 18 anys per incorporar-se a l’exèrcit de la república (era de la lleva de 1920), va fer un temps la guerra a les files republicanes, i participà en la batallà de l’Ebre, on va ser fet presoner. Després anà a parar a un camp de concentració i, des d’aquí a començaments de 1939 s’allistà a la Legió on va estar quasi dos anys. Es tracta d’un llibre molt interessant pel testimoniatge humà que ofereix en el marc de la guerra civil.

Salvador Armendares i Torrent
(Malgrat de Mar, 1893 – Mèxic, DF, 1964). Metge i polític.

Salvador Armendares i Torrent (Malgrat de Mar, 1893 – Mèxic, DF, 1964). Metge i polític. Autor: Jaume Torrent Oriol
Títol: Salvador Armendares i Torrent(Malgrat de Mar, 1893 – Mèxic, DF, 1964). Metge i polític.
Edició: Viena edicions. Amb la col·laboració del Parlament de Catalunya, la Fundació Josep Irla, l’Ajuntament de Malgrat de Mar i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Barcelona, 2006.

Si bé les figures de Macià, Companys, Tarradellas i, en menys mesura, Irla, han rebut nombrosos reconeixements, la gran majoria dels diputats que formaven el Parlament de Catalunya elegit el novembre de 1932 han restat en l’anonimat.
Gràcies aquest llibre sobre un d’aquests polítics republicans, Salvador Armendares, surt a la llum de la història. Armendares, nascut a Malgrat de Mar el 1893, estudià Medicina a Barcelona, exercí en diverses poblacions catalanes i va ser director de l’Hospital General de Catalunya durant la guerra civil. Afiliat a Esquerra Republicana, va ser regidor a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i diputat al Parlament de Catalunya. El 1939 es va exiliar a Mèxic, on continuà l’activitat professional i política, sempre destinada a mantenir viva l’ànima de la nació catalana. Morí en aquell país el 1964.

República, guerra i postguerra a Gelida.

República, guerra i postguerra a Gelida Autor: Andreu Guiu i Puyol
Títol: República, guerra i postguerra a Gelida.
Edició: Vilafranca del Penedès, El 3 de Vuit i Ajuntament de Gelida, 2006

Aquest llibre és el resultat d’una llarga i constant recerca, oral i documental, realitzada per Andreu Guiu al voltant de la Gelida dels anys trenta i quaranta. Uns anys en que es donen tres fets històrics de capdal importància per aquesta vila i pel conjunt del país: la segona república, la guerra civil i la postguerra franquista. Aquests tres fets són analitzats amb detall en el llibre, fent un seguiment acurat de l’activitat econòmica, política, social i cultural d’aquest municipi penedesenc. El llibre ens permet de seguir les vicissituds dels gelidencs durant aquests convulsos anys, i les trajectòries dels partits polítics, els sindicats i les associacions culturals del poble. Però l’aspecte més interessant és que es tracta d’un llibre on surten els noms i els cognoms dels protagonistes de la història, dels veïns de Gelida. El llibre es clou amb uns annexos que complementen la informació econòmica i política del municipi durant aquests anys.

Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia (1936-1975).

Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia (1936-1975) Autors: Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales
Pròleg: David Jou i Andreu
Títol: Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia (1936-1975).
Edició: Les Roquetes del Garraf, Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf, 2006

Aquest llibre és el segon volum sobre la història del nucli de Vallcarca al Garraf. En la primera part s’abastava, des de l’inici de la fàbrica ciment Butsems i Fradera, l’any 1903, fins l’esclat de la guerra civil, el juliol de 1936. Aquesta segona part recull el que va representar la guerra civil, la postguerra i les dècades dels anys 50 i 60, amb l'augment de la producció de ciment i dels habitants de la colònia, i els anys 70 amb el començament de la decadència i posterior desfeta de la colònia obrera de la fàbrica de "Cementos Fradera", que l'any 1972, fruit de la fusió amb "Cementos y cales Freixas dels Monjos", es va convertí en Uniland Cementera.

L’oposició antifranquista i l’Assemblea de Catalunya al Garraf.

L’oposició antifranquista i l’Assemblea de Catalunya al Garraf. Autor: Mary Muñoz de Morales
Títol: L’oposició antifranquista i l’Assemblea de Catalunya al Garraf.
Pròleg: Miquel Martorell (Quel)
Edició: Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf, 2007

La historiadora i membre de l’actiu Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf, Mary Muñoz de Morales, publica aquest llibre que és el resultat d’una recerca premiada per l’Ajuntament de Vilanova l’any 2001, però que fins ara no havia sortit a la llum. El llibre recull la situació d’inferioritat en que es trobava l’oposició democràtica per fer el seu treball. La ferotge repressió davant de qualsevol tipus d’oposició impedia que aquesta fos efectiva i les accions eren disperses i poc coordinades. Tanmateix, es reprodueix diferent documentació prohibida de l’època de fets puntuals com l’1 de maig i d’altres. També hi ha documentació gràfica. Fotografies de la repressió de la policia que la premsa de l’època no publicava i eren recollides per publicacions clandestines. Altres fotografies són de la primera manifestació autoritzada que es va celebrar a la comarca del Garraf, concretament a Les Roquetes, el 19 de setembre de 1976, convocada per l’Associació de Veïns. Aquest llibre s’afegeix als estudis de Sixte Moral i Francesc Foguet sobre la Transició al Garraf i el paper de l’Assemblea Democràtica.

El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera.

El Círcol Cubellenc (1890-1939) Autor: Joan Vidal i Urpí
Títol: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera.
Edició: Cubelles, Ajuntament de Cubelles, 2006

Joan Vidal recull en aquest llibre la vida política, social i cultural del municipi de Cubelles a través de les vicissituds de l’entitat del Círcol Cubellenc. En el primer bloc del llibre podem resseguir la configuració dels dos blocs socials i culturals al municipi al llarg del primer terç del segle XX: el Círcol Cubellenc, amb el cor l’Espiga, la Cooperativa La Salvadora, i el Grup Cultural, per una banda; i la Societat l’Aliança, amb la cooperativa l’Aliança, per l’altra. Amb la República aquests dos blocs esdevindran, a més, dos blocs polítics, el de les esquerres al voltant del catalanisme i el republicanisme popular de l’ERC, el primer; i el de les dretes, al voltant del Centre Català de Cubelles, entitat adherida a la Lliga, el segon. Joan Vidal descriu amb detall i precisió la vida política i cultural al municipi, especialment durant la segona república, la guerra civil i els primers anys del franquisme, posant noms i cognoms a tot plegat.

Vilobí des de l’oblit. Història oral de la guerra i el franquisme.

Vilobí des de l’oblit. Història oral de la guerra i el franquisme Autores: Mireia Martí Mata, Pilar Piñero Méndez i Irene Rodríguez Rovira
Títol: Vilobí des de l’oblit. Història oral de la guerra i el franquisme.
Edició: Vilobí del Penedès, Ajuntament, Diputació de Barcelona i Memorial Democràtic, 2007. Llibre i DVD

Aquest llibre recull de forma sintètica i organitzada les entrevistes orals realitzades per les tres autores a vint-i-quatre persones relacionades amb el municipi de Vilobí del Penedès. Les entrevistes giren al voltant de la guerra i la postguerra, i recullen el testimoni de les diferents visions i percepcions de que els veïns del municipi varen experimentar durant la guerra civil i la postguerra. Un pròleg de l’historiador Salvador Campamà obre el llibre i situa el context històric. El prefaci de les autores dóna les claus de com s’ha realitzat el treball de recerca oral i com s’ha treballat. El llibre segueix un ordre cronològic i temàtic: la II República, la guerra, la postguerra, la figura del dictador, l’escola, l’activitat econòmica, els canvis tècnics, les festes i el lleure, el festeig, i les persones. El llibre va acompanyat d’un DVD que recull bona part de les entrevistes realitzades, i que permet al lector/visionador copsar els sentiments dels entrevistats.

Societat i cultura a la Vilafranca de la II República: La generació de la “Revista del Casal la Principal”.

Societat i cultura a la Vilafranca de la II República Autor: Ramon Arnabat Mata i Joan Solé i Bordes
Títol: Societat i cultura a la Vilafranca de la II República: La generació de la “Revista del Casal la Principal”.
Edició: Vilafranca del Penedès, Casal Societat la Principal, 2007

En aquest llibre s’analitzen diferents aspectes relacionats amb la Segona República a Vilafranca del Penedès, a partir de la Revista del Casal de La Principal, que es publicà entre 1931 i 1932. Ramon Arnabat en la seva col•laboració analitza els aspectes més importants de la política i la societat vilafranquina durant la segona república. Per la seva banda, Joan Solé estudia l’empenta cultural i associativa del Casal republicà, i aporta unes notes biogràfiques dels principals col•laboradors a la revista i, alhora, representants del moviment intel•lectual vilafranquí dels anys trenta: Joan Trens, Pere Mas i Parera, Rodolf Llorens i Jordana, Pere Grases, Josep Estalella Graells, Martí Grivé, Josep Mestres Hero, Antoni Mestres Jané i Concepció Romeu, Dolors Calvet i Rosa i Àfrica Lara. El llibre inclou una edició facsímil del primer numero, i alguns dels articles publicats en els set números editats.

A l’Ombra del Vesper, 1936-1939, records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos.

A l’Ombra del Vesper Autor: Daniel Sancho París
Títol: A l’Ombra del Vesper, 1936-1939, records de la guerra civil a Santa Margarida i els Monjos.
Edició: Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Abril de 2007

Aquest llibre explica la història de la guerra civil al municipi de Santa Margarida i els Monjos a través de 36 protagonistes que han explicat les seves vivències i records, contrastats amb documentació i contextualitzats. El procés del projecte de recuperació de la memòria històrica va començar el novembre de 2004 i des d’aleshores fins al mes de desembre de 2006 es van realitzar 36 entrevistes a persones del municipi i vinculades a ell mitjançant l’aviació.
Des de finals de 1937 i principis de 1938 es va construir a Els Monjos del Penedès un camp d’aviació depenent de l’Exèrcit de l’Aire de la República. El camp va tenir una elevada importància amb la batalla de l’Ebre i que, juntament amb els altres tres camps d’aviació que hi havia al Penedès, se’ls va anomenar els camps del “Vesper de la Gloriosa” fent referència a la semblança amb un niu de vespes. Als Monjos l’aviació va ser impotant, els avions que hi feien estada, els xatos, es va convertir en una atracció per tota la població. Una atracció que va provocar que en dues vegades fou bombardejar el poble i un metrallament sobre el camp d’aviació.
En el llibre es parla de l’aixecament militar del 18 de juliol (que va ser en ple ball de la Festa Major), del Comitè, del cotxe fantasma, la fam, les aventures i desventures al front, el camp d’aviació, els bombardeigs, la retirada republicana, l’entrada dels nacionals, l’exili, la repressió, els camps de concentració...
Juntament amb el llibre s’incorpora un DVD que, al llarg d’una hora, recull breument la història del poble i de la seva gent en temps de guerra.

Converses amb "Biberons" de Sitges

Converses amb Biberons de Sitges Autora: Sandra Martínez Suàrez. Pròleg de Roland Sierra i Farreras
Títol: Converses amb "Biberons" de Sitges
Edició: Fragments d’Història núm. 5, edició Ajuntament de Sitges, 2006

Converses amb “biberons” de Sitges, vol ser un homenatge i record als 60 joves sitgetans que el 28 d’abril de 1938 agafaven el tren cap a Barcelona per incorporar-se a l’Exèrcit Popular.
El llibre és fruit de l’acte de reconeixement públic que el 28 d’abril de 2004, es feia a Sitges amb la col·locació d’un monòlit a la plaça de can Bóta.
Aleshores es va demanar a la Sandra Martínez, periodista i néta d’un biberó, que recollís el testimoni dels biberons sitgetans. En total l’autora aplegà 11 converses i la informació recollida anys abans d’en Paco Suàrez, mort l’any 1988. Alguns dels entrevistats no van poder llegir-lo ja que moriren en el decurs de la redacció del llibre.
Converses amb “biberons” de Sitges, recull el testimoni viu i punyent d’aquells joves, gairebé uns nens, que es veieren obligats a agafar un fusell, sense saber molts per què.

L’alternativa unitària. L’Assemblea Democràtica de Vilanova i la Geltrú (1976-1977)

L’alternativa unitària. L’Assemblea Democràtica de Vilanova i la Geltrú (1976-1977) Autor: Francesc Fuguet i Boreu
Títol: L’alternativa unitària. L’Assemblea Democràtica de Vilanova i la Geltrú (1976-1977)
Edició: Vilafranca del Penedès, Ajuntament, 2007

Francesc Fuguet fa un sentit repàs de la trajectòria de l’Assemblea Democràtica de Vilanova entre 1976 i 1977, els anys de la Transició. Tot i que l’Assemblea Democràtica vilanovina s’havia constituït l’any 1973, no fou fins el 1976 quan la seva projecció pública es va fer evident i mostrà la seva força i capacitat de mobilització unitària de les forces democràtiques. Al llarg del llibre es repassen els fets més significatius del període i la participació de l’Assemblea: la Marxa de la Llibertat, el Congrés de Cultura Catalana, la campanya Volem l’Estatut!, .... A les pàgines finals, amb el títol de “L’alternativa perduda”, es fa una crítica a com es gestió la Transició, la renúncia per part d’algunes forces polítiques a la capacitat mobilitzadora i unitària de l’Assemblea de Catalunya en general, i de l’Assemblea Democràtica de Vilanova en particular.
El text central del llibre ve precedit d’un excel•lent pròleg de Xavier Díez on es critica la forma com les forces democràtiques majoritàries gestionaren la Transició Democràtica. Per altra banda, una bona col•lecció de fotografies, i uns apèndixs documentals, reforcen l’interès d’aquest llibre que posa sobre al descobert un dels períodes de major mobilització popular a Vilanova, en particular i a Catalunya en general, en favor de la democràcia, o del que és el mateix dels punts de l’Assemblea de Catalunya: “Llibertat, Amnistia Estatut d’Autonomia”,

Veus de dones II. El franquisme a l’Alt Penedès

Veus de dones II. El franquisme a l’Alt Penedès Autor: Belén Moreno Claverías
Títol: Veus de dones II. El franquisme a l’Alt Penedès
Edició: Vilafranca del Penedès, Ajuntament, 2007

Belén Moreno recull en aquest llibre el testimoni de quinze dones que parlen sobre la seva vida durant el franquisme. Les quinze dones pertanyent a opcions polítiques, culturals i vitals diverses, des de les favorables al règim franquista a les opositores, passant per les que no eren ni una cosa ni l’altra. Aquestes petites històries de vida són un reflex emotiu de la vida quotidiana durant el franquisme des del ulls de les dones. Uns testimonis que posen en evidència, també, la participació de les dones en la lluita per la democràcia al nostre país, i el seu compromís per una major llibertat i responsabilitat.
A través de les quinze entrevistes podem copsar com era la vida quotidiana a la vila i la comarca, com es va passar de la misèria i la por dels anys quaranta i cinquanta, a la millora del nivell de vida i les primeres resistències al franquisme els anys seixanta. Un llibre en definitiva que dona veu a les dones de tota classe i condició.

Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població civil morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf

Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població civil morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf Autor: Ramon Arnabat i Anna Sabanes, amb la col·laboració d’Ernesto González
Títol: Víctimes de la Guerra Civil (1936-1939) al Penedès. Soldats i població civil morta. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf
Edició: Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, 2007

Aquest llibre és el resultat d’anys de treball dels seus autors per tal de donar nom i cognoms a les víctimes de la guerra civil al Penedès. El llibre va precedit d’un pròleg de Jordi Oliva, responsable de l’estudi sobre el cost humà de la guerra civil a Catalunya. El cos principal del llibre està dividit en dues parts, una analítica i una altra descriptiva. A la primera els autors analitzen les característiques generals de les víctimes del front: el seu veïnatge, l’edat, el lloc i la data de la mort, els fronts i els cossos de l’exèrcit, i expliquen la metodologia utilitzada en la recerca. En la segona, s’ofereix el llistat nominal dels 1.237 penedesencs morts al front dividits per pobles i comarques, així com la relació dels 115 civils morts a causa d’accidents i bombardeigs, i de les 415 persones mortes al Penedès durant la guerra però amb veïnatge a d’altres comarques catalanes o espanyoles.
El llibre constitueix una peça clau per entendre l’impacte de la guerra civil al Penedès, i per primera vegada es recullen els llistats de persones mortes a causa directa de la guerra, complementant els estudis fets sobre les repressions per Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya.

CAL QUE SAPIGUEU DE NOSALTRES ...
Vilafranquins al front i al camp de concentració, 1936-1943

CAL QUE SAPIGUEU DE NOSALTRES Autor: Josep Ferret i Enric Tomàs
Títol: CAL QUE SAPIGUEU DE NOSALTRES ... Vilafranquins al front i al camp de concentració, 1936-1943
Edició: Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2006. 408 pàgines, 12€

Aquest és un llibre imprescindible per conèixer com es va viure la Guerra Civil i els primers anys del franquisme, perquè en ell s’hi recullen 22 relats de diferents persones que van anar al front, uns voluntaris i uns altres quintats, en l’exèrcit republicà. La vida quotidiana al front, a les trinxeres, ens es descrita amb detall, igual que les grandeses i les misèries de la guerra, de qualsevol guerra. Uns cops els testimonis directes, en d’altres els dietaris i memòries o les cartes escrites, ens porten a viure l’experiència d’aquells joves i no tan joves, tant a la guerra com a la postguerra.

El llibre està escrit amb cura pels dos autors que han recollit i sintetitzat els testimonis, i s’hi nota també un bon treball d’editorial que fa que sigui fàcilment llegidor per tothom.

El Vendrell, 1936-1939

El Vendrell, 1936-1939 Autor: Alfons Vidiella Ramon
Títol: El Vendrell, 1936-1939
Edició: El Vendrell, l’autor, 2001

El llibre d’Alfons Vidiella ens permet de conèixer a fons les repercussions de la Guerra Civil a la vila del Vendrell. L’autor aporta una gran quantitat d’informació i imatges desconegudes fins el moment, resultat d’una llarga i laboriosa recerca en arxius públics i privats.

El llibre s’estructura en tres grans parts: els antecedents de l’esclat bèl·lic, el desenvolupament de la guerra i el municipi, i les repercussions de la guerra. Aquesta darrera és la part més important del llibre i on s’aporten noves dades sobre aspectes poc coneguts: els refugiats, l’Hospital de sang, el camp d’aviació, els bombardeigs, ...., El llibre finalitza amb un capítol dedicat a la implantació del franquisme titulat “La venjança. El III Año triunfal”

Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social

Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social Autor: Francesc Xavier Puig Rovira
Títol: Vilanova i la Geltrú 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social
Edició: Barcelona, l’Abadia de Montserrat, 2005

En aquest llibre es recull la ingent tasca documental que Francesc-Xavier Puig Rovira ha fet sobre la Guerra civil a Vilanova i la Geltrú. El llibre s’estructura en cinc grans capítols: l’esclat de la revolució, la primera etapa del Consell Municipal (juliol, 36 – febrer, 37), la normalització del govern municipal (març - setembre, 37), el mandat de l’Alcalde Recasens (octubre,37 – setembre, 38), i els darrers mesos de la Guerra. Tot i que el llibre es centra en l’activitat desplegada pels diversos ajuntaments vilanovins durant la guerra, hi ha abundant informació sobre d’altres aspectes, entre els quals destacada la informació sobre persones i organitzacions que van jugar un paper clau durant aquests anys a la vila. El llibre es tanca amb una sèrie d’apèndixs amb la relació detallada de persones mortes per la repressió revolucionària, persones mortes en els exèrcits republicà i franquista, morts en els camps de concentració, presons i hospitals, morts deportats en camps alemanys, i condemnats a mort pel franquisme.

Exposicions

Exposició "Lluís Companys i la seva època. 1882-1940"

Exposició Lluís Companys i la seva època. 1882-1940 Data, lloc i població: 14 gener-25 febrer
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Cornellà de Llobregat

Data, lloc i població:28 febrer-14 març
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Sant Joan Despí

Data, lloc i població:1-30 abril
Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. El Papiol

Data, lloc i població:1- 31 maig
Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Igualada


La CCEPC presenta en aquesta exposició bona part del recull de fotografies que es van obtenir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002 amb motiu de la "Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940)". La col·lecció d'imatges es va completar amb algunes fotos procedents de diferents arxius. De tota manera som conscients que no reflectim tota la realitat, és una pinzellada prou significativa, això sí, de com es vivia.

Música i cançons

CHARLIE HADEN I LA LIBERATION MUSIC ORCHESTRA

Un dels principals artistes que va intervenir en el Vijazz Penedès (juliol de 2007), el contrabagista Charlie Haden, és un músic compromès amb la lluitat per la llibertat arreu del món: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Vietnam, Espanya, Catalunya, .... L’any 1969 Charlie Haden va formar la Liberation Músic Orchestra amb diversos músics de jazz, i va publicar un primer disc amb el mateix títol, i en el qual s’inclouen a ritme de jazz peces republicanes de la guerra civil, com ara “El Quinto Regimiento”, “Los Cuatro Generales” o “Viva la Quince Brigada”. L’any 1982 aquesta formació, amb Carla Bley, publicava el disc The Ballad of the Fallen, on trobem “Els Segadors”, “La Santa Espina”, “La Pasionaria”, “El pueblo unido” o “Grandola Vila Morena” a ritme de jazz. I, encara l’any 2005 editen Not in our name, centrada en temes americans.

Per més informació:
www.charliehadenmusic.com
http://en.wikipedia.org

A continuació reproduïm tres d’aquestes adaptacions:
- “El Quinto Regimiento”, de l’àlbum Charlie Haden. Liberation Música Orchestra (Impulse, 1969).
Clickeu sobre la icona per escoltar “El Quinto Regimiento”Arxiu d´audio

- “Els Segadors”, i “La Santa Espina” de l’àlbum Charlie Haden & Carla Bey. The Ballad of the Fallen (ECM, 1982)
Clickeu sobre la icona per escoltar “Els Segadors”Arxiu d´audio
Clickeu sobre la icona per escoltar “La Santa Espina”Arxiu d´audio

Cançó Jarama Valley (la Vall del Riu Vermell)

Clickeu sobre la icona per escoltar la cançóArxiu d´audio

Lletra

Hi ha una vall a Espanya anomenada Jarama
És un lloc que tots coneixem be
Fou allà on donarem la nostra hombria
I on caigueren les nostres valents camarades
Estem orgullosos del Batalló Lincoln
I de la lluita que vam fer per Madrid
Allà caiguérem com vosaltres, fills del pobles,
Com part de la Quinzena Brigada
Ara estem lluny d’aquella vall de dolor
Però el que mai oblidarem és Madrid
Així que abans que continuem aquesta reunió
Posem-nos drets pels nostres gloriosos morts

La versió cantada correspon a Woody Gouthrie dins de Songs of the Lincoln

Descarregar lletra de la cançó en català, Castellà i Anglés en format WordDocument PDF

DVDs

Història de Vilafranca. S. XVI al S. XX

Història de Vilafranca. S. XVI al S. XX Autors: Ramon Arnabat, Raimon Soler i Jordi Vidal
Títol: Història de Vilafranca. S. XVI al S. XX
Edició: Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Consell Comarcal de l’Alt Penedès i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2006

Dins d’aquest pack de tres DVDs i un llibret sobre la història de Vilafranca, destaquem els dos DVDs dedicats a la República i Guerra Civil (Vilafranca 1900-1939. Des de principis del segle XX fins a la Guerra Civil) dirigit per Raimon Soler i el dedicat al Franquisme i l’antifranquisme (Vilafranca 1939-1979. Franquisme i Transició Democràtica) dirigit per Ramon Arnabat i Jordi Vidal.
Els dos DVDs tenen la mateixa estructura i estan dividits en tres períodes (1900-1939, 1939-1959, 1960-1979). Una part, que es pot visionar mitjançant un reproductor de DVDs (TV o Ordinador), conté: reportatges de mitja hora en format vídeo sobre els diversos períodes; els temes: 10 petits reportatges sobre aspectes concrets i destacats de cada període; i l’àlbum, que conté informacions concretes sobre fets, llocs i personatges destacats de cada període. L’altra part és interactiva i es pot visionar mitjançant un ordinador i conté: una cronologia (mundial, catalana i vilafranquina), un context, un diccionari i uns links per a cada període, i un apartat didàctic i d’entreteniments que consta d’una fitxa pedagògica amb diferents exercicis, diverses activitats d’entreteniment i un joc interactiu.
Mitjançant aquests dos DVDs hom pot seguir amb detall i de forma amena la història de Vilafranca del període 1931-1979, alhora que hi pot interactuar. La història de Vilafranca d’aquests anys s’insereix en el marc català i espanyol, de manera que és una eina molt útil per conèixer millor aquests períodes de la nostra història.

Connexió d'usuari


Recordar contrasenya

Registra't

Represió franquista al Penedès

capa.jpg

 Exposició de fotografies de Robert Capa corresponents al dia 15 de gener de 1939

Panoràmica de l'exposició

Butlletí de __________________

Notícies

NADAL al Camp de Saint-Cyprien
Nadala del sitgetà Jordi Robert escrita al camp de concentració de Saint-Cyprien el desembre de 1939
EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES
EL PROJECTE TOTS ELS NOMS DE L’IEP IMPULSA UNA CAMPANYA PER RECOLLIR LA MEMÒRIA I PRESERVAR EL RECORD DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I DEL FRANQUISME
Veure totes les notícies ››

Organitza

En conveni

Col·laboren

Institut d´Estudis Penedesencs Memorial Democràtic Institut Ramon Muntaner Ministerio de la Presidencia


© 2005 - 2017 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest  formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79