"Visc forastera en una terra xopa de desmemòria"
Joana Raspall

"Cert que sense oblidar no es podria viure, però nogensmenys no es podria viure sense recordar"
Rodolf Llorens

"Somos la memoria que tenemos y la responsabilidad que asumimos, sin memoria no existimos y sin responsabilidad quizá no merezcamos existir"
José Saramago

Repressió franquista

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 2189 noms de víctimes de la represió.

Exili

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1220 noms d'exiliats.

Cercador de víctimes

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 6062 noms de víctimes penedesenques i dels que moriren al Penedès durant la Guerra Civil.

Cercador de regidors

  • Nom
  • Cognom 1
  • Cognom 2
  • Municipi

Consulta aquí els 1686 noms dels regidors dels municipis penedesencs durant la Segona República.

Segona República (1931-1936)

L´ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L´ENSENYANÇA CATALANA (APEC)

Les beceroles de la catalanització escolar a la Vila de Sitges 1932-1935

Autor: Froilan Franco

Resum L´ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L´ENSENYANÇA CATALANA (APEC)

En Francesc Flos i Calcat és el mestre de Masnou, fundador de l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el creador del Col·legi Sant Jordi, l'any 1898, la primera escola catalana o la catalanització escolar, en un moment que el moviment cultural obrerista s'orientava vers els Ateneus i els Instituts Obrers.
La Vila de Sitges, emblemàtica, no va quedar al marge ni de l'experiència europea i americana en Escola Nova ni de l'experiència de La Protectora, tant durant la Mancomunitat de Catalunya sota la presidència del President de les Joventuts Nacionalistes de Sitges, en Salvador Soler i Forment com durant la República, no amb un col·legi propi ,sinó entre la població infantil en edat escolar que abastava tant l'escola pública com l'escola privada i fins i tot entre els mateixos mestres, bo i fomentant a través de Concursos un cop l'any sobre ortografia, narracions breus i Història de Catalunya. Van ser unes trenta anys de lenta maduració escolar que donarien fruit més tard, evidentment.

Descarregar document:
L´ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L´ENSENYANÇA CATALANA (APEC)Descarregar document en format PDF

L’ESCOLA REPUBLICANA AL GARRAF

L’Escola Republicana a la Vila de Sitges. Aproximació al moviment educatiu republicà a Sitges 1931 – 1939

Autor: Froilan Franco

Resum Escola Republicana a la Vila de Sitges

El període republicà introduiria les reformes més profundes, per bé que algunes a Sitges, es perdrien amb l’inici del nou règim franquista l’any 1939. A la Vila de Sitges, el període republicà i l’ensenyament republicà va ser un parèntesi en l’evolució que fins aleshores seguia l’ensenyament públic primari-.Com arreu de Catalunya, representava el trencament amb un model, que tenia l’Educació com un problema secundari. La República a Sitges va portar la llibertat ideològica i la gestió democràtica. El català començava a tenir força consideració en els programes escolars. Els mestres sitgetans milloraven la seva situació econòmica. Se suprimia les diferències per raons de sexe...

Descarregar document: L’ESCOLA REPUBLICANA AL GARRAFDescarregar document en format PDF

LA FESTA MAJOR DE 1935: LA MÉS TÍPICA O ATÍPICA?

Autor: Daniel Sancho París
Article publicat a El 3 de vuit núm. 1205 (26 d’agost de 2005). Vilafranca del Penedès, 2005. pp.101-103.

Resum

Després de 4 anys d’absència, les processons van tornar als carrers de la vila
Amb Santa Maria incendiada, l’entrada de Sant Fèlix es va fer a Sant Francesc

El 1935, ara fa 70 anys, en plena Segona República, després de 4 anys amb una Festa Major laica, sense cap acte religiós oficial, tornaria haver presència religiosa pels carrers de la vila. Aquest fet va provocar conflictes en el sí de la societat vilafranquina i que els diaris de l’època reflectiren. A més, com que la Basílica de Santa Maria havia estat cremada l’octubre del 34, la novena, oficis i entrada van tenir lloc a l’església de Sant Francesc.

Descarregar document: LA FESTA MAJOR DE 1935: LA MÉS TÍPICA O ATÍPICA?Descarregar document en format PDF

Guerra Civil (1936-1939)

LA GUERRA CIVIL A VALLCARCA (1936-1939)

Autor: Àngel Llinàs i Mary Muñoz

Resum LA GUERRA CIVIL A VALLCARCA (1936-1939)

La Colònia obrera de Vallcarca començà a existir al mateix temps que a la vall s’iniciava la fàbrica de ciments. El lloc triat per Josep Fradera per instal•lar la fàbrica dedicada a l’elaboració del ciment, era un lloc privilegiat del Garraf, on a banda de disposar amb escreix d’una excel•lent matèria prima per obtenir ciment, tenia al costat la via del tren i el mar, dos elements cabdals que jugaren un paper molt important en el desenvolupament econòmic i industrial d’Espanya, cap el primer terç del segle XX, pel gran volum de mercaderies i de passatgers que podien desplaçar, tant el ferrocarril com els vaixells.

En Fradera, va ser un industrial amb una gran visió de futur i es va afanyar a buscar els permisos adients per construir un “apartadero”, en deien, pel que fa a la via del tren, que passava pel costat on s’ubicava la indústria del ciment, per tal que els trens poguessin aturar-se. Tanmateix, es va construir un port on els vaixells carregaven la producció de ciments i ...

Descarregar document: LA GUERRA CIVIL A VALLCARCA (1936-1939)Descarregar document en format PDF

L'EXILI SADURNIDENC DE 1939

Autor: Lluís Eroles Benabarre

publicat a GÀRGOLA, núm.27 (octubre de 2006), revista del Centre d'Estudis Sadurninecs

Resum L'EXILI SADURNIDENC DE 1939

La voladura dels ponts d’entrada a Sant Sadurní d’Anoia, el dia 22 de gener de 1939, abans de l’arribada dels soldats que formaven part de la V División de Navarra, s’ha de considerar com una estratègia dels escamots de rereguarda de l’exèrcit republicà, que tenien la missió de protegir la retirada de les unitats republicanes disperses després de la desfeta del front de l´Ebre i de la població civil que també fugia davant l’avanç de l’exèrcit franquista amb tropes regulars d’unitats marroquines, de les quals es contaven mil barbaritats. I no s’estaren de consideracions a l’hora d’activar les càrregues d’explosius, atés que l’objectiu era retardar al màxim la persecució repressiva dels qui emprenien el camí de l’exili.

Descarregar document: L'EXILI SADURNIDENC DE 1939Descarregar document en format PDF

L’HOSPITAL DE SANG DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS DURANT LA GUERRA CIVIL (1937-1939) CLÍNICA MILITAR NÚMERO 10

Autor: Ernesto González Armenteros

Resum Hospital de sang

Les primeres notícies que tenim de l’Hospital de Sang del Molí d’en Rovira de Vilafranca del Penedès daten del mes d’abril del 1937, coincidint amb la instal·lació dels camps d’aviació a la comarca, “el vesper de la Gloriosa”, quan una inspecció de Sanitat de Guerra visita l’edifici amb la intenció d’habilitar-lo com a hospital...

Descarregar document: L’HOSPITAL DE SANG DE VILAFRANCA DEL PENEDÈSDescarregar document en format PDF

Franquisme (1939-1975)

VILOBÍ DES DE L’OBLIT
Història oral de la guerra i el franquisme

Autores: Mireia Martí Mata, Pilar Piñeiro Méndez i Irene Rodríguez Rovira

Resum VILOBÍ DES DE L’OBLIT

Alguns dels veïns més grans de Vilobí van viure la guerra, d’altres van ser testimonis i protagonistes de la dura postguerra, una gran majoria van participar en la reconstrucció de la vida social, política i econòmica dels anys seixanta. Ells van ser artífexs anònims d’una societat que va fer el llarg trànsit d’una dictadura feixista a un sistema democràtic.
En la memòria d’aquests vilobinencs, el record dels fets històrics és indestriable de les seves vivències personals i de les emocions que enriqueixen i aporten matisos a una història que les noves generacions han de conèixer.
Aquells fets històrics van determinar durant molts anys la vida col·lectiva de tota la societat, i en particular la d’un poble petit com Vilobí. Aquells fets van ser -gràcies a un pacte de silenci que havia de permetre la vida en comú- condemnats a l’oblit. Rescatar del silenci imposat i transmetre a les noves generacions aquesta part de la història és un deure amb el passat i una necessitat per afrontar el futur per qualsevol col·lectiu humà que pretengui ser lliure.
Abans que desapareguin els testimonis d’una època, ha arribat el moment de recollir-los per poder deixar constància a tothom com es va viure el dia a dia durant la Guerra i Dictadura en un petit poble del Penedès. El treball vol incidir, tant sobre la vida oficial, com, sobretot, en la vida quotidiana d’homes i, sobretot de dones –les grans oblidades de la història oficial- que van fer possible ser el que som.

Descarregar document: VILOBÍ DES DE L’OBLITDescarregar document en format PDF

VILAFRANCA DEL PENEDÈS DURANT EL PRIMER FRANQUISME (1939-1945)

Autor: Daniel Sancho París
2n premi del Premi de Recerca Històrica dels Premis Llavor de Lletres, organitzat pel setmanari La Fura i la Fundació Privada Ferrer Sala Freixenet.
Publicat a Premis de Llavor de Lletres, creació i recerca. Convocatòria 2003. Penedès Edicions, SL. Vilafranca del Penedès, 2004. pp.81-104.

Resum

El tema del qual parlarem al present treball d'investigació històrica, es centra en els primers anys del franquisme, concretament entre 1939 fins a 1945 i a la població de Vilafranca del Penedès (Barcelona).
Aquests primers anys de postguerra, força ben estudiats a nivell general i que es presenten dins grans manuals de la història d'Espanya i de Catalunya, com és el cas de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar o la Història de la Catalunya contemporània dirigida per Manel Risques.

Descarregar document: VILAFRANCA DEL PENEDÈS DURANT EL PRIMER FRANQUISMEDescarregar document en format PDF

FRANQUISME I VIDA QUOTIDIANA A COMARQUES. EL PENEDÈS

El missatge ideològic del franquisme durant la postguerra.
Autor: Ramon Arnabat Mata historiador

Resum

Aquesta comunicació aporta elements per a l'estudi de la ideologia del primer franquisme, centrat en quatre aspectes de la vida quotidiana: la joventut, la dona, l’oci i l’esbarjo, i les commemoracions. L’anàlisi es fa a partir de dos mitjans de comunicació d'abast comarcal, els setmanaris Panadés i Acción Católica, i de dos revistes d’abast nacional: Destino y Medina. Amb aquest treball pretenem aportar quelcom al debat sobre l'impacte que el franquisme va tenir sobre la societat catalana durant la postguerra i les conseqüències que avui, vint i dos anys després de la mort del dictador, encara patim.

Abans de començar, però, cal recordar que sobre el franquisme hi ha una variada bibliografia que ha estat recollida i comentada per Emili Giralt (1981) i Borja de Riquer i Joan B. Culla (1989: 447 470), i Borja de Riquer (1997: 369-371) i a la qual remetem els lectors interessats per algun aspecte puntual del franquisme.

Descarregar document: FRANQUISME I VIDA QUOTIDIANA A COMARQUES. EL PENEDÈSDescarregar document en format WOR PDF

Lluita per la democràcia (1939-1978)

35 ANYS DE L’INICI DE L’ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Autora: Mary Muñoz de Morales

Resum

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

El 20 de novembre de 1975, vell i malalt, moria el general Franco a un llit de l’hospital de La Paz de Madrid, sense que fos derrocat per l’oposició democràtica, una oposició que, a Catalunya, el 7 de novembre de 1971 va realitzar la primera sessió de l’Assemblea de Catalunya, als locals de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona.

Ja és sabut que Franco va encapçalar el cop militar iniciat el 18 de juliol de 1936 contra...

Descarregar document: 35 ANYS DE L’INICI DE L’ASSEMBLEA DE CATALUNYADescarregar document en format pdf

Connexió d'usuari


Recordar contrasenya

Registra't

Represió franquista al Penedès

republica01.jpg

 14 d'abril de 1931

Panoràmica de l'exposició

Butlletí de __________________

Notícies

NADAL al Camp de Saint-Cyprien
Nadala del sitgetà Jordi Robert escrita al camp de concentració de Saint-Cyprien el desembre de 1939
EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES
EL PROJECTE TOTS ELS NOMS DE L’IEP IMPULSA UNA CAMPANYA PER RECOLLIR LA MEMÒRIA I PRESERVAR EL RECORD DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL I DEL FRANQUISME
Veure totes les notícies ››

Organitza

En conveni

Col·laboren

Institut d´Estudis Penedesencs Memorial Democràtic Institut Ramon Muntaner Ministerio de la Presidencia


© 2005 - 2017 Institut d´Estudis Penedesencs - Per contactar amb nosaltres utilitzi aquest  formulari de contacte - Telèfon: 93 892 19 79